vane

Maria Llongueras_3r Col·legi Sagrada Família

Per fi, ja està, s’havia acabat tot, després de tant temps lluitant units ens n’havíem sortit. Però, què era allò de la nova normalitat?
Tornaria a ser tot com abans o començaríem de zero? Quan s’acabaria cent per cent tot això?
Em presento, em dic Max i soc un titella, ja fa cinc anys que mouen les cordes, des de sempre m’ha agradat transmetre alegria i il·lusió a la gent. Per a mi tot això és i ha estat molt difícil, és a dir, no ho he portat gaire bé. Ja no sé si em tornaran a fer moure les cordes, ni si tornaré a omplir escenaris o si ja m’han oblidat, espero que algun dia torni a fer el que més m’agrada i m’ho passo bé.

Elena Vicens Montes_3r Col·legi Sagrada Família

Vaig arribar a casa d’un dia normal d’escola, vaig deixar la motxilla al meu llit, vaig saludar la meva mare i vaig berenar i vaig engegar la televisió per posar-me a mirar les notícies, com cada dia. Però aquell va ser una mica diferent, les notícies no van ser com sempre, només hi havia desgràcia, mort. Tot va anar a pitjor quan vaig veure la següent notícia: “Trobat mort home de 45 anys en un accident de cotxe.” Se’m van posar els pèls de punta, em vaig imaginar de tot. En un moment, la televisió va posar una fotografia del mort. Era el meu pare. Vaig despertar. Amb molta por. Em vaig calmar; tot allò va passar fa setze anys.

Alex Barreiros_3ème I Lycée Comte de Foix

El 1990 vam anar amb l’avi en un cotxe d’època, passats de velocitat. Tot súper tranquil, fins que un dia va passar una desgràcia: el meu avi va perdre el coneixement i el cotxe es va descontrolar, vaig intentar posar el fre de mà. No vaig tenir temps, quan me’n vaig adonar, ja estàvem donant tombs de campana, aquell moment era interminable; de sobte, vam xocar amb el que semblava un arbre: ja no recordo res més, vaig perdre el coneixement. Quan em vaig despertar, un metge m’observava i  em va dir que havia tingut molta sort. Va haver-hi un silenci, quan em van dir que unes branques van travessar el cotxe, però vam quedar il·lesos.

Meritxell Caurraze_3ème I Lycée Comte de Foix

El novembre passat a classe de cuina vam fer una quiche lorraine. Els ingredients són els següents: porro, formatge, crema de llet, ous, pasta de full i salmó fumat. Cal posar-hi també una mica de sal i pebre. Ficarem la massa en una plata i la deixarem reposar una estoneta a la nevera. Mentrestant, batrem els ous i els barrejarem amb la crema de llet. A part, farem fregir el porro amb un pessic de sal. Quan tinguem el porro ben cuit, el barrejarem amb la crema de llet i els ous. Hi afegirem el salmó fumat per acabar. Ho emplatarem i ho ficarem al forn durant uns 40 minuts. Ja ho veieu, una recepta senzilla, per triomfar segur.

Thiago Arla Vega_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Fa uns dies, la festa de la parròquia d’Encamp va començar amb la festa al Parc Central del poble. Tothom va començar a celebrar i ballar fins molt tard. Alguns van estar-hi fins a les tres o les quatre de la matinada. La gent es va dividir en grups per fer el ressopó i prendre coca amb xocolata mentre veien com sortia el sol. Un dels grups es va començar a trobar malament. Resulta que el menjar que li van donar a aquest grup estava en mal estat. Els serveis sanitaris els van atendre i van dir que tots s’havien de fer una prova per veure si estaven bé. Per sort, tot va quedar en un ensurt i res més.

Marc Folch Sopena_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Avui és el meu aniversari, els meus pares han decidit fer-me una festa i els meus amics no hi han faltat. Hem anat al cinema a veure una pel·lícula de terror per fer el meu aniversari més emocionant. Un amic meu ha començat a posar-se nerviós perquè no li agraden les pel·lícules de por, i ha decidit sortir a prendre l’aire. No ha estat prou valent per tornar a entrar. Aleshores jo i els meus amics hem tingut la idea de fer-li un ensurt quan sortíssim. Per divertir-nos una mica, hem fet veure que un amic s’havia tornat boig, com a la pel·li. Quan l’hem espantat, ha sortit corrents i cridant. Tots hem rigut molt.

Luna Martín de Sousa_3r C Col·legi Maria Janer

Ningú s’imaginava que després que les seves primeres paraules haguessin estat insults acabarien tenint la vida d’ara. Dos adolescents de disset i dinou anys, no sabien, ni s’imaginaven que passarien junts tant de temps. El noi, després de disputar-se l’amor d’aquella noia jugant una partida de billar amb un amic, sortí a buscar-la per mig Andorra per demanar-li que fos la seva xicota. Van viure junts abans de casar-se. Ningú hi creia, només ells dos. Un amor al qual ningú li veia futur. Ells sí! Trenta-un anys després d’aquell “ets imbècil”, segueixen compartint les seves vides i són pares de dos magnífics fills. El meu germà i jo.

Nicolás Pérez_3r C Col·legi maria Janer

Darrere meu uns ulls mirant-me fixament. La mirada m’està matant. Noto molt mal al pit, el cap m’està a punt d’esclatar, el dolor és insuportable. Demà tinc tres exàmens: biologia, història i anglès. No me’n sé cap. Ni idea! L’imminent divorci dels meus pares. La meva germana amb esquizofrènia i sense diners per pagar els medicaments. El meu millor amic a la presó per tràfic de drogues perquè a casa també els falten diners. La mort del meu avi trencant-me el cor. I, ara, els meus pares volen canviar-me d’escola, em separaran de tota la meva colla d’amics, perquè diuen que són una mala influència.
Ja no puc més!

Leo Fortes_3ème C Lycée Comte de Foix

Un dia vaig quedar amb uns amics per anar a unes cascades. Feia un dia fantàstic,estàvem gaudint del meravellós entorn i també de la companyia fins que a un de nosaltres se li va ocórrer l’esplèndida idea de pujar a la part més alta del salt d’aigua. Tot anava bé, vam admirar les majestuoses vistes des d’allà dalt fins que vam decidir tornar a baixar. Llavors, va haver-hi un esfondrament i un dels meus amics es va quedar penjant d’una branca amb un barranc impressionant a sota seu. Vam entrar en pànic, vam quedar paralitzats fins que de sobte vaig tenir la reacció d’agafar-me d’una branca i ràpidament estirar-lo fins a terra ferma.

Enric Sinfreu_3ème C Lycée Comte de Foix

Un dia preciós per anar amb moto. Així que aviso els pares, cavalco sobre rodes, destí: la muntanya! De sobte, veig caçadors. Paro la moto per no trencar aquell silenci i sento uns trets. Llavors em sorprenc estirat a terra i puc veure una bala just sota els meus peus. Sento que soc pell, em tremolen les cames però, com puc, agafo la moto i vaig en direcció cap a ells. Faig senyals al primer que se m’apareix, però de cop aixeca l’escopeta i surten dos projectils dels forats. Volo per damunt la moto, aterro als peus del tirador, ara espantat per la meva aparició. Sento que és bon moment per disculpar-nos. Hora de continuar la sortida.

Tatiana Villacampa_3r B EA 2A Ensenyança SAnta Coloma

Quan tenia set anys un dia em vaig fer un esquinç i a l’anar a l’hospital només em van ficar un guix al turmell. Setmanes després seguia amb el guix i els metges no em donaven resposta. Dies després el van treure però em continuava fent mal i el continuava tenint inflamat. Els metges saturats de les nostres queixes van decidir fer-me una ressonància magnètica. Quan vam sortir el metge li va dir a ma mare que anéssim ràpid a l’hospital. Ma mare es va espantar però vam arribar de seguida. Una vegada van revisar la prova, el metge em va explicar el que tenia, una malaltia que diu algodistròfia.

Aitana Monroy_3r B EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Hi havia una vegada un home que sempre anava sol, era conegut com l’home misteriós. Cada nit a les tres de la matinada es posava La Macarena a tot volum, els veïns sempre es queixaven i ell sempre demanava perdó però la següent nit ho tornava a fer. Un dia una noia va mirar per la finestra i va veure que l’home li estava ballant al seu avi que estava malalt. La noia li ho va dir a tota la comunitat de veïns, l’endemà a les tres de la matinada tots els veïns van anar amb un altaveu i van ballar. Des d’aquell dia van cada nit tots a ballar amb l’avi.