Ramon Lladós Ribera_3r
Col·legi Sagrada Família
A la casa flotant se li acabava el temps, no faltava gaire perquè s’enfonsés, i els taurons esperaven que l’oceà se l’empassés per poder menjar-ne el contingut. La família es refugiava al teulat, demanant ajuda a les gavines. El sol brillava i penetrava les aigües blaves.
De sobte, una serp va sortir del mar i va engolir la casa. La més jove de la família va saltar i va caure a l’aigua. Es va veure envoltada de bombolles i peixos, estava desorientada, al costat de la serp verda. Va notar que se li feia un nus a l’estómac i una pressió molt forta l’empenyia cap al fons. Es va rendir. I l’endemà va despertar-se dalt d’una gran palmera.
vane
“Lluny dels ulls, lluny del cor”?
Lilou Noel 3_3ème C Lycée Comte de Foix
Una expressió francesa diu que més lluny una persona està dels teus ulls, més lluny està del teu cor. Jo, però, no crec que sigui cert. A mi em sembla que, mentre estimes una persona, que visqui a casa teva com a l’altra punta del món, aquesta persona val el mateix als teus ulls. Almenys per a mi, no canvia res. L’únic que difereix és la manera com la saludes. Òbviament, si veus algú cada dia, no sentiràs tanta emoció en trobar-la com amb algú que no has vist des de fa mesos. Així, encara que sembli des de fora que no estimes algú perquè no en parles gaire o ni gota, si de veritat compta per a tu, sens dubte, la trobaràs a faltar.
Un dia normal
Ethan Compan_3ème C Lycée Comte de Foix
Em desperto, després començo a vestir-me per anar a l’institut. Així és com un adolescent comença un dia normal. M’empasso l’esmorzar i ja vaig a la parada de bus. Arribo al col·legi i comencen les classes. Els cursos són: Francès, Català, Espanyol, Matemàtiques. Per fi és migdia, l’hora de l’àpat. Normalment, tenim una hora per dinar i es fa massa curt. Tornem a classe: Història, Llatí i Física. Acabo l’escola, em poso els auriculars amb música i vaig cap a entrenament. Arribant al terreny, vaig als vestidors, saludo tothom i ens canviem. Torno a casa, menjo, em dutxo, reviso, faig deures i ja és l’hora d’anar a dormir. Em desperto…
Ben tornada normalitat
Salvador Laguna_3r Col·legi Mare Janer
Per fi havia arribat el gran moment: podíem treure’ns la mascareta! Vam poder tornar a relacionar-nos amb tothom sense cap norma però va ser un moment estrany. No ens podíem imaginar el canvi que havíem fet en un curt període del temps, tots érem més guapos! Però no tot és tan bonic: el nostre aparell respiratori s’havia acostumat a dur aquell filtre artificial moltes hores al dia i, en treure’l de cop, els primers dies van ser de mocadors i esternuts. A més, alguns ja no podien fer ganyotes o riure a classe protegits per la mascareta, ni mastegar un xiclet. Tot i aquests petits inconvenients, quina alegria fa tornar a la normalitat!
L’Eriçó de mar
David López Peralba_3r Col·legi Mare Janer
Recordo aquella tarda a l’Escala. Jo tenia sis anys, m’encantava la platja, tenia molta curiositat, m’agradaven molt els peixos, tant que els vaig seguir fins a unes grans roques. Era molt cansat, llavors vaig posar el peu a la roca. En aquell precís instant vaig sentir com cada petita però punxeguda pota de l’eriçó de mar se’m clavava al meu suau peu. Vam anar de seguida al CAP on van donar als meus pares crema i pinces. Vam anar a casa i allà em van treure quasi totes les potes. De sobte em va despertar la meva mare, vaig pensar que tot havia estat un somni, fins que em va dir: “David, desperta, que t’he de curar un altre cop”.
La venjança
Aurora Morales Buendia_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Els crits ressonaven a la sala, són crits intensos de dolor. El so d’un cos de plom abatut. El terra moll de sang. Una habitació roja. Ell tot i així no abandona els seus enèrgics actes violents. Té els ulls vermells d’ira, ella de sang, no pot més amb aquest martiri, ja fa massa estona que això dura. Ja es dona per morta, somriu. Ell veu la seva cara de tranquil·litat i s’atura. Està molt cansat. Descarregar la seva ira amb ella no ha servit de res i ell ho sap. S’allunya d’ella i recull amb delicadesa una noia del terra. I diu: –No he pogut protegir-te però per fi he complert la meva promesa de matar a la teva assassina, germana
1943
Pere Moles Farré_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Acaba de néixer un nadó, el fill d’una dona que segurament no sobreviurà, han passat quatre anys des de la invasió de Polònia per part dels alemanys i la URSS i moltíssimes famílies escapen d’Alemanya i dels països veïns, la gent no sap on anar, el poble està espantat, sobretot les famílies jueves que en qualsevol moment les poden tancar en un camp de reclusió. Són uns moments de dolor i de dubtes, però no hi ha temps per fer preguntes, mentre observen el nounat senten un so d’alarma estrident. Segons després, uns avions sobrevolen la zona, aquests deixen caure uns objectes. Una explosió monumental acompanyada de pols i destrucció.
La innocència de sentir i no saber
Sergio Borges Araujo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Una nit freda de Nadal, una família estava reunida vora la xemeneia. El nen esperava amb ansietat l’arribada del Pare Noel. Tenia només tres anys, però escampava per tota la casa l’esperança del Nadal. Els avis el mig enganyaven. De tant en tant, feien veure que el Pare Noel ja passejava per la teulada. Crac, crac… “Semblen petjades, pugem a les golfes a veure qui és.” No hi van veure ningú i van tornar a baixar. Aleshores algú va picar a la porta. “Ou, ou, ou!” era el Pare Noel. “Mira papa, adeu papa!” El nen havia notat que el senyor de barba blanca era el seu Pare Noel. Però la seva innocència no l’havia deixat entendre-ho.
L’assassinat a l’antic hospital
Carlos Iscla Escudero_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Quan van arribar al bosc, el Diego va veure un edifici de lluny. S’hi van apropar i van veure que era l’antic hospital de Santa Coloma. Van decidir entrar-hi a investigar. El Carlos va veure que a la primera planta hi havia gotes de sang. Tots estaven molt espantats, però van decidir continuant investigant. De sobte, el Jan va veure una persona amb una bata blanca plena de sang. Van començar a córrer, però van enxampar el Jan, i de cop i volta va desaparèixer el seu cos. Els altres van sortir corrent i, un cop fora de l’hospital, van trobar el cos del Jan. Després d’aquell estrany incident, l’hospital va tancar definitivament.
El rugbi
Ian Pires_3ème B Lycée Comte de Foix
Quan vaig començar a jugar a aquest esport, no m’agradava gaire. No coneixia ningú i no em separava del meu germà. Com que jo era principiant, quan anàvem a França a jugar partits, escalfava banqueta. Sort que aquestes situacions no em van empetitir i cada any vaig anar millorant, i agafant confiança amb els meus companys d’equip. El meu últim any al club de rugbi em vaig proposar aconseguir ser titular. Vaig posar-me a entrenar fort i a implicar-me més. Enfrontar el rival, creure en mi i les meves possibilitats em va ajudar a superar-me. Aquest esport m’ha ensenyat moltes coses, entre altres, a respectar i no deixar mai d’esforçar-me.
Amateur o professional?
Tudor Corduneanu_3ème B Lycée Comte de Foix
M’agrada molt practicar esports, sobretot esports de pilota, i m’encantaria competir professionalment. El problema és, però, que necessitaria dedicar tot el meu temps lliure a practicar un sol esport per a poder competir en un equip viatjant arreu del món, ja sigui el bàsquet, el futbol o el voleibol. A més, trobo molt entretingut tocar la bateria o bé quedar amb amics els caps de setmana, aficions que també requereixen part del meu temps, per la qual cosa no podria exercir cap esport de manera professional. Per tant, com que tampoc tinc cap preferència, seguiré gaudint dels esports que m’agraden com a lleure i no pas com a professió.
Adrian
Raiden Lázaro Rabelo Jiménez_3r A Col·legi MarÍa Moliner La Margineda
Hi havia una vegada un nen que es deia Adrian i que vivia amb els seus pares. El nen tenia molt pocs amics ja que no volia sortir a jugar a fora perquè a ell li feien por moltes coses. Normalment tenia molts malsons.
Els seus pares el van portar al psicòleg i ell els va dir que el nen estava trastornat perquè veia moltes pel·lícules de terror.
Els seus pares li van dir que si volia veure la tele hauria de veure pel·lícules apropiades a la seva edat. El nen no en va fer cas. Quan els seus pares no hi eren seguia veient pel·lícules de por. Els seus pares ho van notar i el van internar perquè millorés.
El director i el Petter
Rodrigo Filipe Clemente Jesús_3r A Col·legi MarÍa Moliner La MArgineda
El Petter té un secret que ningú sap. El director investiga què li passa. Al Petter li cau la màscara al lavabo, el director va al lavabo i la troba, l’olora i s’adona de qui és el propietari. El Petter va corrents al lavabo, quan s’adona que no té la màscara. A veure si té sort i la recupera!
Criden el Petter per megafonia, se li encongeix l’estómac i va capficat mentre va caminant pel passadís fins a la consergeria. El director el pressiona per veure si diu la veritat.
El Petter confessa la veritat.
Va quedar en secret la imatge de Spiderman.
Llàgrimes sota la pluja
Emma Estragués Aranda_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino
No vaig pensar ni a agafar un paraigua, no m’importava mullar-me, només volia arribar abans que passés res. Mentre corria amb totes les meves forces, vaig ensopegar i vaig caure de cara a terra. Em volia aixecar, però les llàgrimes em van poder. Es camuflaven amb la pluja. Un crit em va sortir de dins amb tot el dolor comprimit. Vaig mirar a terra, hi havia un toll. M’hi veia reflectida, i també hi era la Clàudia. Llavors vaig entendre que ja era massa tard. Una llàgrima va caure i va diluir la seva imatge per sempre.
Quan se’n va la vida
César González Garcia_3r D EA 2a ensenyança d’Ordino
Negre, que negre que es veu tot quan se’n va la vida. Penses, penses i dius “i ara, què?” quan se’n va la vida. També et preguntes què hauria passat si haguessis acabat allò que vas deixar a mitges, aquell petó que vas voler fer a la noia que t’agradava, però no et vas atrevir. Això et preguntes, quan se’n va la vida. Et penedeixes d’allò que vas fer malament, d’aquell “t’estimo” que no li vas dir a la teva mare, d’això et penedeixes quan se’n va la vida. T’adones de tot el que has viscut i sobretot d’allò que et quedava per viure, quan se’n va la vida. Tot això és el que em passa pel cap ara que m’he quedat tancat netejant el taüt.
L’acord sobre el sostre del deute americà, més pròxim
Ahir les borses van obrir amb les notícies sobre les eleccions a Turquia, tot i que encara no eren definitives, en què el president Erdogan, després de dues dècades a la presidència, semblava que les guanyava, però sense la majoria absoluta, fet que provocarà amb molta probabilitat una segona volta electoral pels volts de final de maig. El mercat turc va reaccionar amb caigudes i la lira turca, també, contra el dòlar, marcant mínims. Els mercats van llegir aquestes eleccions com una possible reversió de les polítiques aplicades per Erdogan. Aquesta volatilitat va provocar caigudes al BBVA, per la seva exposició a través de la seva filial Garanti. L’entitat rep aproximadament un 13% dels seus ingressos nets de Turquia, fet que va provocar fortes caigudes en la cotització durant el dia d’ahir.
Durant el cap de setmana vàrem tenir un nou capítol del sostre del deute americà. La presidenta del Tresor, Yellen, va indicar en una entrevista al diari The Wall Street Journal que hi havia senyals d’esperança que es pugui arribar a un acord en breu, basat, segons ella, en el fet que s’estan trobant algunes àrees d’acord entre les parts.
Pel que fa a perspectives econòmiques, la UE va presentar previsions de creixement, s’espera que l’eurozona arribi a créixer un 1,1% i la UE un 1%. De les més beneficiades en revisió va ser Espanya, que s’espera que pugi per sobre de la mitjana, arribant el PIB el 2023 a l’1,9%.
Des de la banda macroeconòmica, ahir es va conèixer l’índex de producció industrial de la zona euro, que va registrar una caiguda del 4,1% respecte al mes anterior. És la major contracció mensual des de l’octubre. Des dels Estats Units es va conèixer l’índex manufacturer Empire State del maig, que va sorprendre negativament.
Els camins
Guillem Camp Suñé_3r B Col·legi Sant Ermengol
Hi ha molts camins per agafar i molts per escollir. De muntanya, de carena, camí ral, camí vell, de ronda, per la ciutat… Quin vols agafar? Quin t’agrada més? O més ben dit, quin esperen que agafis? Què esperen de tu? Escull el que més t’agradi perquè és l’edat de madurar, de fer-se autònom, de caminar lliurement per tot de camins. Si t’equivoques pots tirar enrere i tornar-hi des del principi, fins que algun dia s’acabi. Llavors hauràs arribat al final, on un gran penya-segat t’esperarà per endur-se’t. D’ara endavant tens temps, pren-t’ho amb calma i, un consell: passa-ho bé i camina pel camí de la vida, que no és infinit.
La carta
Iker Gómez Bolívar_3r B Col·legi Sant ermengol
Estava asseguda davant del mar. Buscava una font d’inspiració. No sabia com descriure el que havia viscut. Es frustrava quan recordava aquells moments d’angoixa. Ara només vol oblidar aquell moment, només vol centrar-se en una altra cosa que el distregui per no haver de patir més. Per molt que ho intenta no li surten les paraules. El vent s’emporta volant els fulls sobre els quals escriu. Torna a casa. Està trista, però també emprenyada. Per què la seva ment no para de pensar en allò que li fa mal i l’angoixa tant? S’estira a sobre del llit. Es posa música per intentar sortir d’aquell mal moment.
Lliçó
Candela Bartolomé_ 3r A EA 2A Ensenyança de Santa Coloma
Una vegada hi havia l’Ona, la filla de l’alcalde. Ella era molt curiosa i ho volia saber tot, però no sabia guardar un secret.
–Què parlaves amb el governador?– va preguntar al seu pare.
–Col·locarem el gran rellotge demà, a les dotze, a la plaça, però és un secret, no ho pot saber ningú. L’Ona va prometre callar, però no ho va fer, així que l’endemà a les dotze era a la plaça amb les seves amigues. Quina va ser la sorpresa? Que allí no passava res. L’alcalde va voler donar una lliçó a l’Ona. Va ser dura perquè les seves amigues se’n reien i durant molts anys, però, això sí, li va servir per saber callar a temps.
Un ambient de somni
Hugo Queirós_ 3r A EA 2A Ensenyança de Santa Coloma
Sentia l’ambient del camp i com tota la gent cridava: “Hugo, xuta!”, com els seus companys de l’equip li deien: “Vinga, Hugo!” El tacte de la increïble pilota, el magnífic camp de futbol, la brisa del vent que el feia sentir viu. Sentia a tot el cos les gotes de pluja que queien. Les seves cames, ja esgotades de tant córrer, havien de marcar el gol de la victòria. La victòria del tan esperat Mundial. Podia passar a ser l’heroi del país. Quan va arribar a la porteria contrària, va xutar la pilota. Va sentir el soroll de la pilota en moviment quan… De sobte, es va despertar al llit de l’hospital després d’haver somniat el seu somni.