Mark Talastas_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Una tarda d’octubre, hi havia un nen caminant per un carrer per tornar a casa seva. Aquest carrer era famós per la seva notorietat, hi havia molts assassinats. El nen continuava, estava sentint la pell de gallina cada pas que feia. De sobte, tots els llums del carrer es van apagar en sincronia. Es feia de nit, de manera que era molt fosc. Va fer tres passos endavant lentament però per alguna raó va sentir un quart pas. Es girà i va veure com s’aproximava una figura a les fosques. El nen va cridar però ningú el va poder sentir. L’endemà, hi havia una dessuadora amb caputxa infantil penjada en un fanal.
vane
Bosc
Lluc Masó_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Tot va començar allà en aquell bosc, un bosc verd, un bosc viu on se senten els ocells, el so del vent a través de les fulles. Tanco els ulls, respiro profundament, sento com l’aire pur m’entra pel nas i m’inflà els pulmons, el retinc uns quants segons, surt per la boca lentament, noto com cada particular em toca els llavis. Obro els ulls, el bosc verd ja no hi és, no sé quant temps he estat meditant. Torno a agafar aire, ara el trec tot, ja no és pur, és una espècie de fum negre, els ocells ja no se senten, s’han transformat en els motor dels cotxes, i el vent, el vent ara és el soroll de les obres, de gent cridant-se. I el bosc verd?
La foscor
Neus Folch_3ème E Lycée Comte de Foix
Què és la foscor? Molts de nosaltres diríem que és un sentiment trist, sense veu… Quan estàs a les fosques no penses que el paisatge no canvia, l’únic que canvia és la claror. Llavors em plantejo què passaria si no tinguéssim llum, ens hi acostumaríem? Podríem viure sense llum? Uns sí, altres no? I la vegetació? Com ho faríem sense arbres, flors… Quan estàs a les fosques, una esgarrifança circula per tot el teu cos, et sens sol, desprotegit, indefens… La por no juga només amb els més forts o amb els més madurs… Juga amb tots, des dels més petits fins als més grans. Com una cosa tan senzilla pot canviar tant per a tothom?
Doble vida
Vital Helder_3ème E Lycée Comte de Foix
Dues noies, vivint al barri més antic i ric de tot Roma, un grup de joves, confrontant-se als estereotips i problemes de l’adolescència i del món en general, un gran secret que les dues noies comparteixen, amistats tòxiques, relacions tòxiques, expulsions, conflictes, festes, festes il·legals, xarxes socials, problemes familiars, policies, un secret que si surt a la llum, seria com la fi del món per a les dues noies, no solament per a elles dues, per a tot l’equip que hi ha darrere de tots aquests problemes que envolten tots aquests adolescents. De tots els conflictes que els envolten en aquest món, una vida complicada.
La gran final
Ivo García_4t Col·legi Sagrada família
Em dic Ivo i d’aquí poc tindré un torneig de voleibol i els meus companys i jo ens estem entrenant per poder arribar al partit i donar el màxim de nosaltres. Just el dia del partit, un noi del nostre equip ha tingut un accident. Estàvem nerviosos al saber que ens faltava un jugador i gràcies a déu va aparèixer un amic meu i li vam posar la camiseta i ens van deixar jugar. Havíem arribat a la final, ningú es podia creure el que estava passant, estàvem empatats, qui marqués el punt guanyaria. Es podia veure com tots estàvem nerviosos, la pilota no parava d’una banda a l’altra i en un moment me la col·loquen, la remato però la tiro fora.
La jugada final
Joel Bosma_4t Col·legi Sagrada Família
Juguem l’últim partit de bàsquet a l’ACB, la lliga més exigent. Som l’equip revelació de la temporada 2019-2020. El marcador està a 103-102 al nostre favor. El míster ha demanat temps mort. Tornem a pista. Queden 4 segons. El rival té la possessió de la pilota. Van directes a cistella. Cometo una falta. Merda! Potser els acabo de regalar 3 punts. Dit i fet. Anoten els 3 tirs lliures. L’entrenador em fulmina amb la mirada. Anem perdent. 103 a 105 i queden 2 segons. Saquem i, tal com rebo la pilota, llanço de triple i darrere la trajectòria de la pilota hi va el nostre orgull, les nostres esperances, el nostre esforç. 3… 2… 1…
Un dia a Incles
Pere Gabriel Garcia_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Era un policia! Vam arribar a la borda tots contents, vam fer una barbacoa i vam marxar a buscar gerds. En tornar ens vam trobar molts policies que ens van fer unes preguntes, mentre arribaven més i més cotxes de policia. Ens van dir que uns banders havien trobat, en una petita cova poc coneguda bombes i pistoles. Hi havia un assassí a la muntanya. Finalment, van decidir demanar ajuda als policies francesos, que van enviar un helicòpter. Van continuar buscant fins que l’helicòpter va informar que un home baixava corrents per la muntanya. Tots es van posar en marxa per enxampar-lo. Quan el van agafar, es van quedar de pedra…
Perdre
MARCIO LOPES DE CARVALHO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
D’un dia per l’altre pots perdre el que més t’importava. Un familiar, com un cosí, un germà, un pare o un fill. Tot pot passar. Qualsevol dia, any i hora. En un segon pots perdre el que més volies. Quan estan amb tu no els valores molt, però quan se’n van és quan els valores més, i cada vegada més. A vegades, per aquestes raons, algunes persones van patir molt per la pèrdua d’un familiar o amic. Així és la vida: neixes per qualsevol motiu i prossegueixes la teva vida passant bons moments i mals moments fins que arriba el dia de la teva mort. Perdre algú és el pitjor que et pot passar, però la vida ha de continuar.
L’home de negre
Pedro Afonso_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Estàvem tots els meus amics i jo al pàrquing jugant a fet i amagar. El pàrquing de l’edifici tenia cinc plantes subterrànies, no es podia accedir a la cinquena, perquè no hi havia llum. Estava a la quarta planta amb unes amigues, quan de sobte, vam començar a córrer molt espantats i ens vam separar. Després em vaig quedar sol, estava tot fosc i vaig sentir una veu que em deia: “Vine amb mi.” Vaig sortir corrent, em vaig creuar amb tots els meus amics i vaig avisar-los que sortissin perquè hi havia algú al pàrquing. Quina por! A la nit vaig somiar que em matava i també als meus amics i em vaig despertar suant i molt espantat.
L’amor no existeix
Núria Gomes_3ème I Lycée Comte de Foix
Quan vaig arribar al col·legi, a 6ème, vaig conèixer algú molt interessant i em va agradar. La setmana següent vaig parlar amb el noi i em vaig enamorar d’ell. Vam parlar cada dia i també durant les vacances però menys. A 5ème vam seguir parlant fins que un dia li vaig demanar per sortir i em va dir que sí. Tenia molta vergonya, però vaig donar-li una abraçada i un petó. Cada dia, ens trucàvem i parlàvem una estona. També fèiem videotrucada des de casa i no sabíem de què parlar. Vam durar només un mes i una setmana. Va ser molt curt, però intens. M’agradaria que es tornés a repetir, i que fóssim molt feliços i que ens estiméssim molt.
Xarxes socials
Aitana Colobrans Sanjuan_3r B Col·legi MAre Janer
Tota aquesta gent que viuen a costa de les persones que les miren dia i nit, ens enganyen. Ens prenen el pèl com si fóssim babaus. Ens bombardegen amb informació falsa. Quan penges una fotografia teva, deixa de ser-ho. Cada cop que comparteixes les dades personals en alguna xarxa, ja no et pertanyen. Una persona o un grup de persones se n’apoderen i governen l’aplicació segons els seus interessos. Potser, si no te n’has adonat, et vigilen i et tenen del tot controlat. La càmera. Hackers informàtics que certes xarxes contracten, et pirategen l’ordinador o el mòbil i s’endinsen en la teva vida. Compte! Vigila el que fas públic!
Consells
Antonio Mata Castro_3r B Col·legi Mare Janer
El vell li dona consells a l’adolescent diàriament, li diu que senti el que fa dia a dia, que ho visqui des del cor, que no oblidi el seu passat, que això l’ajudarà a comprendre. El noi, com sempre, no li fa cas i se’n riu.
Un dia, després de la xerrada del dia, el nen li pregunta per què és tan important recordar tot el que s’ha fet. L’avi, sàviament, li respon amb la calma i la serenor que donen els anys: “Perquè quan arriba la mort, quan ja has viscut una vida plena, te n’adones i sents molt endins del cor que l’únic important són els petits moments compartits amb la gent que has estimat. Ho entens? Tot ha valgut la pena.”
Un bon plat d'espaguetis
Pol Gili Bonet_3rB EA 2A Ensenyança d’Ordino
La vida és com un plat d’espaguetis, sembla que n’hi hagi molts, però en realitat n’hi ha pocs, de seguida te’ls acabes i no hi ha res a fer; però com a mínim els has gaudit, ben condimentats amb salsa de tomàquet i formatge ratllat. Amb això t’estic dient que gaudeixis de la vida al màxim i que hi posis bona salsa, tal com fas amb un bon plat d’espaguetis, perquè algun dia se t’acabarà el temps.
English Summer
Joan Sala_3ème B Lycée Comte de Foix
L’estiu passat, quan encara no estàvem confinats, vaig viure el millor estiu dels catorze que porto viscuts. El meu pare em va demanar si volia anar a un campament d’anglès on ja havia estat ell fa molts anys i vaig acceptar. Hi vaig anar les dues últimes setmanes d’agost. En aquest campament hi fan classes d’anglès i organitzen competicions d’esports, un viatge a PortAventura i una gala dels Oscar. Hi ha diferents nivells de classes i jo vaig aconseguir estar al més alt, el meu equip va guanyar les Olimpíades, al viatge a PortAventura vaig fer una amigueta i a la gala dels Oscar vaig aconseguir el premi “Mister English Summer”…
Un matí especial
Mireia Moreira_3ème B Lycée Comte de Foix
Un matí, vaig anar al parc i vaig veure un llibre sobre un banc, vaig apropar-m’hi. De sobte, el llibre es va moure, vaig fugir corrents però una veu cridava: “ESPERA! No tinguis por!” En girar-me vaig veure un noi, em mirava i vaig apropar-me a ell. Li vaig demanar d’on venia, i em va explicar que havia sortit del llibre, que allà hi havia un món somiat on tot era perfecte. Un dia em va portar amb ell, i tenia raó. Vam anar a fer un tomb, vaig descobrir que només jo el podia veure. No entenia per què i li vaig explicar a ma mare. Va pensar que estava boja i no em va creure, però jo sabia que tot era real i amb això ja era feliç.
Somniant
Susana F. Costantino_3r A Col·legi marÍa moliner
Era hora de dormir, vaig abaixar la persiana. Em vaig adormir de seguida, somniant que era una noia de quinze anys que cuinava i que s’havia presentat a un concurs de cuina amb nois de la seva edat. Van començar a cuinar, paella per aquí paella per allà, d’un costat a l’altre es van anar organitzant per preparar el plat guanyador. Tenien trenta minuts per fer l’obra mestra. Els jutges van tastar plat a plat fins acabar-los tots, donant la seva opinió de cadascun i de com cuinaven els concursants. A ella li van dir que posava molta passió en el que feia i que el seu plat de mandonguilles de la iaia era el guanyador.
L’última cursa
Sofía Quiroga_3r A Col·legi María Moliner
Estic a la porta de sortida amb els meus monitors. Sento com m’encoratgen els companys. Em preparo i començo a veure com tothom crida el meu nom. La pista és plena de gent. Veig la família, han vingut de sorpresa. El temps del cronòmetre comença a fer el compte enrere. Estic nerviosa. La temporada ha passat molt ràpida i ara estic a la cursa més important amb la gent que estimo. Em fan por els altres contrincants, sé que si caic em poden guanyar. Faig la corba més difícil i tothom crida. Cada vegada veig la meta més a prop. Estic cansada. No sé si arribaré a temps. Quasi caic. Arribo, el temps ja s’ha acabat.
La vida
Ona Trebol_3r D EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
La vida és com una muntanya que has de pujar. Des que neixes fins als 4 anys només estàs agafant el camí per començar a pujar la muntanya. Després ve l’escola, que ja comences a pujar un turó, és una mica més complicat però es pot pujar fàcilment. Més tard quan ja tens 12 anys comences a fer un treball més dur a l’institut, que és quan comences l’ adolescència, les coses canvien una mica i has de pujar una muntanya més gran. Després comença batxillerat i universitat, on treballes individualment. Aquesta etapa de la vida costa moltíssim, però quan penses que estàs a punt d’arribar: La vida, que és com pujar l’Everest.
La rutina
Joel Sala_3r D EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
Dilluns, 7.00 h, et despertes amb l’alarma del mòbil i vas directe a la dutxa. Et vesteixes i vas a esmorzar, quan acabes et rentes les dents, agafes la motxilla i vas al col·legi, aquest lloc on a tots els nens els agrada molt estar, fer fitxes i escoltar la veu del professor. Quan sona la campana agafes el bus, vas a casa i comences a fer deures. De sobte són les 20.00 h i t’has de canviar per anar a entrenar. Quan tornes a casa et dutxes i t’adones que et falten els deures de català i els fas mentre els pares criden “a sopar!” Quan acabes i t’estires al llit i comences a parlar amb els amics però, poc després, torna a sonar l’alarma.