vane

Leonel Goldin_3r E EA 2n Ensenyança Ordino

Faltava poc per al dia de Tots Sants i estava amb els meus amics a la plaça de l’església de la Massana, a mitjanit, quan de cop vam veure un home gran molt encorbat creuar la plaça, se’ns va quedar mirant fixament una estona i no vam poder veure-li la cara, va continuar caminant. Ens va semblar molt estrany i el vam seguir, va seguir caminant per la rampa en direcció l’escola andorrana però es va desviar i va seguir en direcció el cementiri i es va tornar a girar a mirar-nos un altre cop. Llavors ens vam amagar perquè no ens veiés però quan vam sortir de l’amagatall l’home ja no hi era i ens vam quedar sols mirant al cementiri.

Irene García_3r E EA 2n Ensenyança Ordino

La virtut de saber valorar. Tan simple com això. Un somriure, una paraula, una mirada, una abraçada, una carícia, d’aquella que no vols perdre mai. Compartir històries, moments, experiències, riures, records. Tenir algú amb qui parlar quan ho necessitis, que estigui allà sempre, que t’entengui, que t’ajudi, que t’escolti. Saber valorar tots aquests petits plaers que ens regala la vida, dia a dia, però que no sempre apreciem. Pot sonar molt típic, però realment, no valores el que tens fins que ho perds. Mai. Almenys mai de la mateixa manera. Valorar tot allò que no pots agafar amb les mans; tot allò que de veritat val la pena.

Paula Navarro_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Un matí, mentre anava corrent cap a la feina, vaig veure un noi que em semblava conèixer, així que vaig aixecar la mà per saludar-lo. Jo tenia tots  els cabells a la cara per culpa del vent, però tenia prou visió com per assabentar-me del gest d’estranyat que posava; va ser aquella ganyota la que em va fer adonar que m’havia equivocat de persona. Per evitar la vergonya vaig aprofitar que un taxi venia i vaig seguir amb la mà alçada. Li vaig dir que em portés a l’aeroport, el primer que se’m va passar pel cap. I amb aquesta ruqueria, vaig acabar a Nova Zelanda. Ja hi porto un any i tinc una vida nova amb una nova família.

Guillem Condal Pons_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em dic Àlex, tinc tretze anys i vaig a primer d’ESO. De moment mai he suspès cap assignatura, però tinc por de suspendre’n alguna. Sempre ho penso i hi dono moltes voltes, perquè de gran vull tenir un treball que m’agradi i tot allò que necessiti per poder tenir una bona vida. Em passa això quan ja estic a casa, després d’haver passat un dia distret i xerrant amb els amics. Però jo confio en mi, penso que podré fer-ho i demostrar que qualsevol pot fer el que es proposi amb esforç i treball.
Això ho vaig dir fa vint anys. Ara estic feliç perquè ho vaig complir, visc amb la meva dona i els meus tres fills estan treballant d’advocats.

Dani Barbado Carpi_4t B Col·legi Mare Janer

Vaig mirar el rellotge. Era l’hora indicada. Vaig respirar profundament i vaig tancar els ulls. Encara hi era a temps, de deixar-ho córrer, de no fer-ho. Però una força voraç m’impulsava. Vaig llençar la cigarreta, nerviós. Em vaig posar el passamuntanyes, tot mirant la benzinera. Em vaig apropar lentament, ja no hi havia marxa enrere. Vaig empènyer la porta amb força, tot traient l’arma. Però dintre m’esperava una sorpresa.
Dos policies. M’havien seguit. Van començar els trets. Ells eren més. Una bala em va travessar el pit.
-Sempre perdo en aquest maleït nivell!- va cridar el Carles, llençant amb ràbia el comandament sobre el llit.

MARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.uMARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B
Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.uMARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B
Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.V

Theo Pla_3ème B Lycée Comte de Foix

Ahir em vaig llevar a les set per anar a l’escola; ja ben a prop, ens vam trobar una llarga cua de cotxes perquè dos vehicles havien topat, un de policia i l’altre amb matrícula estrangera. El conductor d’aquest últim va fugir del lloc de l’accident ja que el buscaven perquè era un assassí en sèrie. Vaig anar a l’escola sabent que corríem perill. De sobte, vam sentir per l’altaveu del pati que ens instaven a entrar a les aules ja que un assassí havia entrat a l’escola i era perillós. Els meus amics i jo vam tancar-nos en una sala fins que va venir la policia i ens va salvar. Per sort ningú va resultar ferit i van enxampar l’assassí.

Ariana Alves_3ème B Lycée Comte de Foix

L’1 de setembre va ser un dia molt especial per a mi i per a tota la meva família. Aquell dia va néixer la meva fillola; jo feia molts mesos que esperava que arribés aquell moment. Em vaig posar molt nerviosa i alhora sentia molta emoció. La veritat que tenir un nou membre a la família  m’il·lusionava i m’emocionava. Tindríem un nadó entre nosaltres, m’encanta tenir-ne cura i jugar amb ells quan són més grans. Quina alegria quan la vaig veure, els seus preciosos ulls de color mel, la seva careta tan rodona i bonica, la seva boca petitona i com és d’alegre i simpàtica.  El que més m’agrada d’ella és que sigui tan afectuosa amb mi.

Cerni Calvo_3r D EA Segona Ensenyança Santa Coloma

Què passa? On soc? Són les preguntes que em surten cada dos per tres, els minuts passen com hores i les hores com dies.
No sé per què sovint em porten a teràpia i quan vaig a dormir tornen unes veus que em diuen on ets, què hi fas aquí? Què has fet? Cada cop més preguntes. Notava que m’estava torna boig. A la presó t’aixequen aviat. Un dia, despullat i mirant-te al mirall vaig recordar que tenia trastorn de la personalitat. Per això soc aquí.

Iria Fernandez_3ème G  Lycée Comte de Foix

Tenia setze anys, estava pujat a la moto i anava amb presses. Circulava per l’avinguda Salou. Era un dia assolellat. Sentia com l’aire recorria el meu cos. Avançava els cotxes pel carril dret quan, de cop i volta, vaig sentir una veu al meu cap que em demanava que reduís la velocitat. No vaig fer-li cas i, de sobte, vaig veure un cotxe que venia cap a mi. Instantàniament, tot es va tornar fosc. Em vaig trobar estirat a terra. No podia moure les cames. Aquell instant va canviar la meva vida. Em vaig despertar a l’hospital. Sentia la mare cridant, plorant. Em va dir que hauria d’anar en cadira de rodes tota la vida.

Carla Altimir Martin_3ème G Lycée Comte de Foix

Quan tenia deu anys, la mare havia d’anar a treballar tots els caps de setmana, així que cada dissabte em deixava a casa del tiet. Un dia, el tiet em va proposar de jugar junts a l’habitació. Aquell matí va ser el primer cop que va abusar de mi. Des d’aquell cap de setmana, res no va ser igual. Va estar abusant de mi fins als dotze anys. Em pegava i després em violava. La meva mare ho va descobrir gràcies a les marques que em deixava aquell home. Ara ja han passat quatre anys, però encara no ho he superat. Ell seguirà a la presó uns quants anys més, però no vull que en surti. Penso que la seva condemna hauria de ser de per vida.

Íñigo García Cobo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Estava dormint tranquil·lament, o això semblava, quan, de sobte, un monstre va aparèixer als seus somnis. Va haver d’iniciar una lluita ferotge contra aquell ésser per tal de mantenir encara el seu somni, si aquella bèstia el matava ell es despertaria inevitablement. No era fàcil mantenir-se dempeus, no era una baralla equilibrada i cada vegada rebia més cops que anaven disminuint les seves forces. El monstre el sacsejava i grunyia amb sorolls forts i inintel·ligibles.
Quan va obrir els ulls, es va quedar perplex. Davant seu tenia la mestra de llengua, cridant com una boja i movent-lo amb força per despertar-lo.

Angel Tauste Mungsungnoen_3r B Col·legi Sant Ermengol

Era el final de l’avaluació i de la mà d’aquest arribaven els exàmens, i les vacances.
La Nayla es trobava descansant enmig de classe després d’acabar l’examen de física. Darrere d’ella es trobava la Júlia, la noia que portava la majoria dels nois del curs bojos. De cop, la Júlia es dirigí a la Nayla…
-Sabies que la mandra és un pecat?- va dir la Júlia amb una actitud xulesca.
-Ja…- contestà la Nayla- l’enveja també ho és.