vane

BIEL MUÑOZ MORAGUES_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

A Stalingrad no paren de caure bombes, els soldats moren per les malalties de les rates a les trinxeres, moren de fred i de gana. Els russos estan per tot arreu, edificis, carrers i cases. També moren per mines com va ser el cas d’un soldat que es deia Miroslav Ladislava. Si es retiren seran castigats per l’exèrcit alemany. De sobte, es va sentir un soroll eixordador, eren com petjades d’algun animal gegant, un depredador prehistòric que es va menjar tots els soldats russos. Així Alemanya va conquerir Rússia i va guanyar la guerra.

ALEXIA DE PLANELL GUITART_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

La ciutat que mai dorm. Per què mai dorm? És anomenada la gran poma. Una noia està caminant per Manhattan amb unes quantes bosses de botigues a les mans. Entra en una altra botiga. En surt amb dues més. De cop passa un home i li pren la bossa. Però per sort, un noi atura el lladre. Després, la noia el convida a un hot dog. En aquesta ciutat et pot passar de tot. En acabat, la noia estava caminant per Central Park, va agafar una flor i se la guarda, continua passejant pel parc i com que no va veure el tronc, va caure, però es va aixecar tan de pressa que ningú ho va notar, i de cop sona ring! Em tocava despertar-me per anar a l’escola.

MAX ROYO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada un nen de 13 anys andorrà a qui li agradava el freeski i els seus ídols eren Noah Albadalejo i Henrik Harlaut. El nen es deia Mex, i un dia com un altre va anar a esquiar a l’snow park el Tarter i es va trobar amb el seu ídol Noah Albadalejo i allí va començar una amistat que avui en dia encara dura. Al cap d’un any i alguns mesos va veure el seu segon ídol, Henrik Harlaut, i va dir “jo no marxo d’aquí fins que em faci una foto amb ell i hi parli una mica”. El dia que el Mex el va conèixer Henrik, va quedar sorprès perquè el que es volia fer una foto de veritat no era el Mex amb el Hernrik sinó el Henrik amb el Mex. Es veu que l’ídol del Henrik era el Mex i es van fer amics i fins ara encara són amics.

TAMARA SILVA_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Al George li van trucar a les 4 de la matinada, es va cabrejar molt. Quan va agafar el mòbil va sentir esgarrapades. Se li van posar els pèls de punta. Va dir “hola” però ningú deia res. Va penjar el telèfon. Es va tranquil·litzar i va tornar al llit. Però va sentir un altre cop el telèfon , va voler agafar-lo, ja que estava fart d’aquestes trucades. Va sentir les esgarrapades un altre cop, però també va escoltar una veu que li deia que mirés a la cuina i va penjar el telèfon. Va agafar forces i va anar cap a la cuina. Quan va anar a l’habitació va veure els seus amics fent-li una festa d’aniversari sorpresa i amb gos inclòs!

MAX FIGUEREDO SEIVANE_3r C EA SEG. ENS. ORDINO

Un noi es trobava a la seva aula pensant sobre la injustícia que acabava de patir. El jove estava assegut al costat de la mestra, continuava reflexionant, i es deia “per què ell, si havia sigut l’altre qui l’estava molestant?” Estava enfadat, però al mateix temps trist, li feia ràbia, però havia après una lliçó: a vegades els teus amics no et beneficien en el treball i el millor és separar-te’n. Després de l’escola el jove encara reflexionava sobre el problema que havien tingut, i seguia sense entendre per què a l’altre noi no li havien dit res pel que havia passat. No sabia què li diria la seva mare però estava bastant preocupat. El jove va decidir explicar que havia sigut culpa seva el que havia passat i reflexionar que potser una part de culpa sí que havia tingut.

ARNAU ESCABRÓS SANT_3r C EA SEG. ENS. D’ORDINO

Em trobava per l’AP-7 viatjant a uns 200 km/h quan, de sobte, BUM! No vaig poder reaccionar, vaig xocar amb aquella vaca que passava per davant meu. Quan em vaig despertar era dins la vaca. Van passar els dies i vaig notar que la vaca havia parat de moure’s i vam caure, vaig pensar com podria sortir de dins seu i ho vaig aconseguir; vaig anar ràpidament al lloc on havia xocat per veure si trobava la moto i, efectivament, era allà. La vaig agafar de pressa i vaig seguir per la carretera un altre cop a 200 km/h. De sobte, BUM! Vaig tornar a xocar, aquest cop amb un cavall. Vaig notar que estava dins seu, vaig poder sortir-ne, de nou vaig agafar la moto, però aquest cop vaig anar més lent i no em va passar res. Llavors ho vaig entendre tot. 

KYLIAN FERNANDEZ CHAMOSA_3R C COL·LEGI MARE JANER

Isabel, no em pensava que algun dia em fessis passar pel que estic passant.  De debò és divertit el meu germà? Has baixat del vagó i has abandonat la nostra relació.  Has canviat el llibre original per una còpia, però recorda que la còpia tindrà el mateix final que l’original. A l’inici, quan ens vam conèixer, pensava que necessitaves un príncep que t’ajudés en els obstacles. Però amb el temps m’he adonat que no tothom sap apreciar la generositat. Hi ha qui se n’aprofita massa. Com tu. He acabat per acceptar que l’amor és com 60 còpies d’un llibre, iguals i avorrides. Has anat deixant la porta oberta, però ja l’he tancada jo. Adeu.

MARIA PUY ALTERATS_3r C COL·LEGI MARE JANER

Tot estava bé, eren la parella perfecta. Tothom volia ser ells dos fins que un dia tot va canviar. Res era el mateix, ells tampoc. La relació s’havia acabat. El trencament els va fer desconeguts. A poc a poc es va crear mala maror i el que es pensaven que no podien trencar més, ho van acabar destrossant. Va passar molt temps des d’aquell 19 d’abril, però cap dels dos se n’havia oblidat i tampoc s’havien deixat d’estimar. Ara les nits eren llargues recordant-ho tot, però ells dos no ho sabien. Cap d’ells va perdre l’orgull i van continuar la seva vida com si mai hagués passat res. El temps no perdona i ara ja havien fet tard.  

MARC RIUS LÓPEZ_3r C EA 2a ENSENYANÇA STA. COLOMA

A la Unió Soviètica hi havia un nen que es deia Arteim. Com qualsevol nen en aquella època, tenia una casa a Stalingrad amb un gran os de mascota. Van anar passant els anys i Arteim en va tenir 18. Llavors, va haver de servir a l’exèrcit soviètic fins als 26 anys, ja que en aquella època era obligatori servir a l’exèrcit. Així que va passar quatre anys a l’exèrcit i justament va començar la Segona Guerra Mundial, amb la qual cosa va haver d’anar a la guerra per defensar el seu país. A l’acabar la guerra, per sort Arteim encara era viu. Un cop va tornar a casa, es va adonar que ja no volia seguir vivint a la Unió Soviètica, on la població passava per una gran crisi econòmica, sense oblidar que també hi havia una dictadura… Per això, Arteim se’n va cansar i va marxar cap a Europa.

ÀLEX MAS MIALDEA_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Potser el rellotge em vol fer una broma? Perquè quan sona al matí són les 7.30 h, em giro tan sols un moment i ja ha passat gairebé mitja hora. Jo crec que el Temps vol jugar amb nosaltres. També se’n riu quan arribem tard a la feina o a l’escola. Crec que és el seu passatemps o el seu passahumans, ja que és el temps i no crec que el temps pugui passar el temps, o sí? No és cap cosa física però sempre està al nostre costat, no podem viure sense el temps. Sempre que ens divertim sembla que aquest temps sigui més ràpid. En canvi, quan el que fem és avorrit, aquest mateix Temps passa de manera molt més lenta. Maleït el Temps i les seves bromes.

MAEL MENDOZA GONZÁLEZ_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

A la mà una pistola, el canó de l’arma apuntant a la meva gola, el meu dit al gallet i una idea clara: suïcidar-me. Estava fart de la vida i estava convençut d’allò que volia fer, aquella era la millor opció. El treball m’anava fatal, portava ja 9 anys a l’empresa i no m’havien ascendit, sempre al mateix lloc! La meva dona estava morta. El meu fill me l’havien tret per culpa del meu alcoholisme i ara l’estava criant una altra família. Si em suïcidava ningú ploraria la meva mort. Vaig prémer el gallet i eh? On estava? Em trobava estirat en un llit que semblava d’hospital i de cop la vaig veure… ella era…

BERNARDO MAGALHAES_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX

L’estiu havia acabat i la tardor començava, vaig acompanyar els meus avis per les belles i imponents muntanyes de colors representant l’essència de la vida. Mentre passejava trepitjant les fulles mortes, els meus avis collien els bolets sortits recentment d’aquell humit terreny. Cap al migdia tornàvem cap a casa quan de sobte vam veure un ramat d’isards gaudint també de la tardor, estaven degustant uns bons bolets. En arribar a casa els meus avis es van dirigir a la cuina i van començar a cuinar un deliciós estofat de vedella amb aquells bolets tan bons que havíem collit. A l’arribar la mare i el pare vam gaudir d’aquell menjar en família. 

ARAN JORGE BOADA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Encara recordo aquell ocell que vaig veure abans de l’últim segon. Aquell últim xiulet de l’explosió que em va portar a aquest món ple de rellotges i animalons, del qual van entrant i sortint robots. Porto tres llunes intentant sortir d’aquesta boja dimensió a la qual anomenen el principi de la fi. La mort eterna.  

CLÀUDIA CLAVERA TORCUATO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

És el primer cap de setmana de la temporada d’esquí, t’aixeques amb moltes ganes d’esquiar i gaudir. Et prepares i puges a l’estació, fas la primera baixada, gaudint-la. Puges al telecadira, en baixar et poses la corda dels bastons, esquies fent corbes petites i clavant pals. Et sents fantàsticament perquè saps que se’t dona de meravella. Et passes tot el matí esquiant, pista rere pista, sense parar. De cop i volta veus pedretes de gel, no pots evitar relliscar i caus a terra rodolant. Et fa mal tot el cos, no sents res i ho veus tot negre. Per sort uns esquiadors s’aturen al teu costat i truquen als pisters amb el seu mòbil, perquè t’ajudin.

TEO JEREZ ÁLVAREZ-PLATA_3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Assegut al sofà mirant a la tele un documental d’animals realment curiós sobre les panteres salvatges, em semblen extravagants aquestes mirades desafiants que tenen. A mesura que hi ha morts i sang em comença a agradar menys, fins a arribar al punt en què la millor decisió és anar a dormir. Després de rentar-me les dents i posar-me al llit vaig començar a sentir sorolls estranys, aguts i llargs. Va arribar la por. El soroll augmentava i augmentava. Era fosc. De sobte el silenci predominava, un cascavell va sonar i uns ulls petits, verds i desafiants em van intercanviar la mirada, i fugaços, a gran velocitat es van abocar sobre mi.

QUIO ÁLVAREZ CARRASCO_3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Els somnis són increïbles, no s’entenen però em fascinen. Es pot somiar qualsevol cosa i quan et despertes ja no et recordes de res. Aquesta nit he somiat que em visitava un vell amic, una visita que m’ha encantat, ja que ell va sortir de la meva vida quan va haver-hi l’atemptat; quan va passar tot es van sentir dos trets i jo em vaig desmaiar. Vaig estar parlant amb ell tota la nit. El darrer, l’últim que vam parlar va ser el cas de l’atemptat. Més tard em va dir que ho sentia, però que se n’havia d’anar. Al matí, quan em vaig despertar, em vaig mirar al mirall i em vaig adonar d’una cosa: la sang ja estava completament seca.

LILU BORRA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan es va acabar tot allò que gaudia? Estic trista un altre cop, però no li diguis a ella. No està feta per això, de què estic feta, jo? Em veia tan viva i resulta que no soc real. No sé com em sento però ho vull intentar. No sé com em sento però algun dia ho sabré. Em sembla que m’he oblidat de ser feliç. Solia flotar, però ara només caic, solia saber com em sentia, però ara no estic segura de res. De què estic feta, jo? No sé com em sento però ho vull intentar, no sé com em sento, però algun dia ho sabré. Aquella cosa que no soc, però aquella cosa que puc ser també. Aquella cosa que espero saber algun dia. De què estic feta, jo?

ION LÓPEZ RUBIO_3ème F  LYCÉE COMTE DE FOIX

El lladre va penetrar a la cambra cuirassada utilitzant explosius. Tot seguit, va omplir sacs amb els bitllets de més valor i les joies més precioses. Es va dirigir cap a la sortida del banc, però amb la detonació, el tancament automàtic de les portes d’evacuació havia estat activat, la qual cosa en aparença, li impedia sortir del banc. Com un llampec, acostumat a la improvisació del darrer moment, va decidir fugir pels conductes de la ventilació, que semblaven tenir les dimensions suficients per no quedar atrapat. Una vegada fora, amb la precipitació, va ensopegar i el sac amb el botí va caure en una claveguera, d’on m

JOSÉ MANUEL GONZÁLEZ SERAPICOS_3r B 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Fa temps, durant la Segona Guerra Mundial, un nen i el seu pare estaven asseguts descansant després d’haver caminat una estona. El nen molt encuriosit es va apropar a una torre que tenia un rellotge gegant. –Mira papa!– va dir el nen. –Però està trencat. Es va produir una estona de silenci. –Papa, el temps s’ha parat?– va trencar el silenci el nen. –Perdó? –El temps es para quan el rellotge es trenca?– va preguntar el nen amoïnat. –No fill. Continua, com tot. Per què?– va dir el pare intentant endevinar. –Perquè hi ha uns soldats allà a punt de disparar-nos– va dir trist.  Les pistoles van sonar i tots dos van articular un crit ofegat.

JOEL MIRANDA CANALDA_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia com qualsevol, la Laia se’n va anar al mercat. Al mercat es va sentir intrigada per una petita llibreria antiga. Va decidir entrar-hi i va veure un llibre peculiar, li va semblar interessant i el va obrir. Del llibre va caure una carta antiga, ella la va agafar i se la va emportar cap a casa. En arribar a casa, la va obrir i se la va llegir. Parlava d’una noia, l’autor de la qual era un avi que admirava la seva neta. La Laia li va preguntar a sa mare com es deia el seu avi, ja que el cognom de la carta corresponia amb el seu segon. La mare es va sorprendre en sentir el nom. Era l’avi de la Laia que s’hav