e_640

NUNO VERISSIMO_3éme D LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot semblava anar bé, però com a mi mai em va bé a la vida, em vas deixar de parlar d’un dia a l’altre i vas intentar que em quedés sol, em vas deixar amb un sentiment de impotència i un sentiment de culpa, em vas decepcionar de totes les maneres. Per aquestes coses se sap com ets de veritat, avui dia sé que intentes destruir la vida però no podràs fer res més, el teu egoisme sobrepassa nivells estratosfèrics, espero que això s’acabi bé però ho veig difícil amb la teva egocentricitat, la poca importància que estàs demostrant et deixarà sola algun dia, gràcies a això no confio en ningú.

KIARA CASTRO CARNEIRO_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Algunes persones, no saben allò que tenen fins que ho perden. Perquè no valoren allò que fas per a ells, que els defensis, que els facis favors. Has de ser lleial, has de tenir confiança en ells i si escoltes alguna cosa d’ells els ho has de dir sí o sí perquè si no ets un/a mal/a amic/a perquè no li has dit res. I tampoc pots estar amb algú que li cau malament , però si ho fan ells no has de ser “gelós” perquè poden tenir més amics. I quan ells senten que tu estàs distant amb ells es fiquen en la teva contra, i es posen a barallar-se amb tu. I pensen que tu ets la dolenta i no ells. 

ÈNIA SOLE_3r C EA SEG. ENS. DE SANTA COLOMA

Era un dia de primavera, quan la Sònia va entrar a la biblioteca. Va veure un noi entre les prestatgeries plenes de llibres que llegia atentament el seu llibre. Ell tenia els cabells rinxolats i un somriure que feia brillar els ulls de qualsevol. La Sònia, intrigada, va apropar-s’hi lentament com si el temps s’aturés al seu voltant. En aquell moment, quan els seus ulls es van trobar va sentir com si el cor li bategués amb força. Sense pensar-ho, va deixar caure un llibre i ell va riure. Van començar a parlar i cada paraula semblava una melodia. El món exterior anava desapareixent, es podia sentir la connexió entre ells. Finalment, aquella trobada va ser com un raig de llum que il·luminava els seus cors. Ella sabia que havia trobat algú especial sense haver buscat.

RODRIGO DELGADO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada, al costat del bosc hi havia un petit poble amagat entre els arbres. Cada matí, una nena anomenada Clara, una criatura curiosa, caminava fins als camins florals frondosos. Un dia, va veure una porta vella entre els arbres, llavors la va decidir obrir i de cop i volta va entrar en un món de màgia meravellosa amb criatures increïbles. Va aparèixer un drac molt amable i van estar parlant i volant tota la tarda a través dels boscos encantats. Finalment, després de fer aquell tomb meravellós es va prometre que havia de tornar a casa seva, ja que els seus pares la trobarien a faltar. Una vegada a casa seva, es va despertar i es va adonar que tot era un somni. Aquella màgia viscuda, mai moriria al seu cor. 

Claudia Blanco_3ème E Lycée Comte de Foix

-Disculpa el retard, t’he portat flors -va dir la Mallory. -Oh, gràcies -va dir el seu xicot. -Avui, han trucat a la porta de casa. -Ah, sí? -va dir ell -Sí, i resulta que era una noia, m’ha dit que t’havies oblidat la jaqueta a casa seva -ell es va quedar de pedra. -I jo -va dir atemorit -Mallory, deixa aquestes tisores a la taula si us plau. L’endemà van trobar el cos del noi, mort, Al judici van decretar que la mort del noi de la Mallory va ser un assassinat amb unes tisores, però mai es va saber qui era l’assassí. -Disculpa el retard, t’he portat flors -va dir la Mallory, aquesta vegada davant la làpida del seu xicot.

DÍDAC CORNEJO GONZALEZ_3ème E Lycée Comte de Foix

El 7 de setembre de 1278, el meu senyor, Roger Bernat III Comte de Foix, es dirigia a Lleida a trobar-se amb el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx. L’endemà, vam arribar a Lleida. Tots dos es van reunir i van signar el primer pariatge. On decidien la sobirania conjunta dels dos signataris sobre el territori andorrà, la pau i la paga de la quèstia. Al moment de signar el meu senyor, ens va dir als nens de catorze anys, als quals els havia ensenyat literatura, que va portar a Lleida, de fer un text cadascun que parli d’aquest esdeveniment per Andorra i el millor serà recompensat amb quatre monedes d’or. Aquest és l’origen del concurs e640 a Andorra. 

Bruno Juan Medina_3r B Col·legi Sant Ermengol

Ell havia estat un bon temps preparant-se perquè tot li sortís bé. Passava dia i nit practicant amb un objectiu: guanyar. No es podia permetre perdre, ja que voldria dir que tot aquell esforç no havia valgut per a res. Arribà el moment. Feia un dia plujós. El vestidor estava tens, perquè aquell partit decidiria la continuïtat de l’equip a la lliga. La segona part, igual d’avorrida que la primera, però quan semblava que no passaria res més… Penal! Això era pel que s’havia estat preparant. Es preparà amb tranquil·litat i … gool! Tothom ho va celebrar, però el que més alegria li va fer va ser el fet que l’esforç no va ser en va. 

Carla Salvadó_3r A EA segona ensenyança de Santa Coloma

Una nit, la Sònia havia convidat a dormir a casa seva les seves amigues; la Paula, la Sílvia i la Valèria. Després de sopar, van decidir comunicar-se amb esperits mitjançant el joc de la ouija. Van començar. De sobte, es van sentir uns sorolls estranys i els objectes es van començar a moure. Les noies es van espantar tant que cadascuna va marxar a casa seva. Quan la Sònia va estar sola, es va adonar que no havien tancat la ouija, però ho va deixar passar. L’endemà, la colla havia quedat davant la porta del cole, però la Sònia no va arribar. Finalment, a la classe, el director els va anunciar que la Sònia havia mort la nit passada. 

Lucas Casadellà Sorbellini_3r A Col·legi María Moliner

9.50 pm. Estic sol a casa mirant la televisió. No m’agrada la pel·lícula així que em poso a mirar per la finestra. Noto una figura. És la d’una persona amb màscara de conill, i mira cap on soc jo. Sortiria a dir-li que marxi, però porto el pijama, vaig despentinat i també estic cansat. Segueixo mirant la tele i m’atabalo pensant que aquell pervertit em mira així. Torno a mirar-lo però ja no hi és. Apago la tele, sento que algú està trucant a la porta. Pica cada vegada més fort i suposo que és el mateix estrany que m’estava mirant i, amb por, decideixo obrir perquè marxi i quan ho faig em desperto d’aquell estrany somni. 

Marcos Tiago Rito_3r A Col·legi María moliner

Era un dia d’estiu aparentment normal i corrent quan a la tarda va nevar com cap altre dia de les anteriors dècades a hivern, i les persones d’aquell poble es van preguntar per què passava això si era estiu. Van passar dècades investigant per què passava ja que cada vegada era més freqüent. Donava la casualitat que un experimentat científic britànic va passar les vacances d’estiu en aquell preciós poble i va voler investigar-ho. Va estudiar el fenomen durant molts anys i no li va poder donar cap explicació perquè va arribar a la conclusió que, la meteorologia, com les opinions humanes, pot canviar d’un moment a l’altre. 

Eric Galan_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

El pare i el tiet volien sortir a navegar amb el nou iot. Després de molt insistir van acceptar que jo els acompanyés. Volien fer una primera sortida inaugural sols, però van acceptar la meva companyia a condició que no els molestés. L’endemà, vam sortir del port. Ja, un cop a alta mar, vam comprovar que hi havia onades de més de cinc metres. Una onada ens va fer trontollar el iot. Vaig caure, però en despertar estava estirat al llit de la cabina. Vaig sortir a la proa i el primer que vaig veure va ser una altra onada gegant que venia cap a nosaltres a gran velocitat. L’impacte va ser tan fort que va acabar amb les nostres vides.

Abril Rivadulla_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Tinc tretze anys. Feia un any que era a l’institut i els nois del centre van començar a fer-me la guitza. Pensava que només ho feien de broma, però no era així. Em deien coses que només tenien relació amb el meu físic. Quan arribava a casa, anava a pesar-me per veure si no haver menjat en tot el dia m’havia fet baixar de pes. Cada cop menjava menys, feia més exercici i el meu cos s’aprimava ràpidament. Cada cop que em mirava al mirall, i veia que se’m marcaven els ossos, em sentia bé, estava complint el meu objectiu. Vaig tenir sort, i sortint de l’hospital, la vida em va donar una segona oportunitat. Ara, soc feliç sent com soc.

PAU MITJANA MIRA_3r B COL·LEGI MARE JANER

No hi ha res clar, no sabem on anirem a parar. El recorregut comença, ha arribat l’hora de partir. Les gotes d’aigua es van trobant en un rierol, cadascuna amb la seva història i el seu destí. A mesura que el camí avancen, van superant obstacles: branques, rocs i, fins i tot, revolts inesperats. A poc a poc, el rierol va prenent força i cabal. Les gotes d’aigua hem après que, ara més que mai, hem d’estar unides per arribar al final i acomplir l’objectiu. Sabem que, més tard o més d’hora, el cicle tornarà a començar. I haurem de recordar la lliçó: soles no

YALESKA ORTIZ_3r B COL·LEGI MARE JANER

La Maria portava setmanes buscant el regal perfecte per al seu aniversari amb el Carlos. Finalment es va decidir per un rellotge caríssim. El dia de l’aniversari va preparar un sopar especial i va esperar amb emoció que arribés. Quan el Carlos va entrar, ella li va donar una capsa embolicada amb cura. Ell, nerviós, la va obrir i va quedar en silenci. Després de vacil·lar, li va suggerir que obrís primer el seu regal. Ella, intrigada, va descobrir que ell li havia regalat un rellotge idèntic al seu. Es van mirar en silenci i van esclatar en riallades. Si més no, tenim bon gust, va dir ell. O som massa previsibles, va respondre ella.

GABRIEL VILA LODGE_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

A un home li encantaven els jocs d’atzar. Ningú sabia res d’ell, només que era addicte als jocs i que sovint perdia molts diners. Un dia es va jugar tots els seus diners en una sola partida, que va ser la més emocionant que havia fet en la seva vida. Era una partida de blackjack. Va aconseguir dues reines i pensava que estava a un punt de guanyar, però el casino va obtenir un blackjack. L’home no va estar trist per haver perdut, perquè la sensació que va tindre li va encantar. Ell la volia reviure, per això va decidir apostar la seva vida en una sola partida de ruleta russa en què tenia una possibilitat sobre sis de morir. 

ALÈXIA CARMONA ZATON_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Alba tenia TDA i sempre s’oblidava d’algunes coses, com el material de l’escola o les targetes de menjador o de bus. La seva mare sempre li deia que un dia es deixaria fins i tot el cap. El dia dels exàmens d’admissió per a l’escola d’equitació ella estava molt estressada, però quan va sortir de casa va notar que es treia un pes de sobre. En el moment en què va baixar del cotxe, ella va sentir que tothom l’estava mirant. Va pensar que era perquè anava molt arreglada, fins que va rebre un missatge de la seva mare que li preguntava si s’havia canviat de roba. Ho va trobar estrany. Es va mirar i es va adonar que anava en pijama.

alexia morella_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada, un noi que havia quedat amb els seus amics i amb l’Herminda. Estaven jugant tots al parc, quan de cop aquest noi va llençar la pilota tan fort que va anar a parar a un bosc abandonat. L’Herminda es va armar de valor i va decidir anar per ella. 

Van passar els segons, els minuts, però l’Herminda no arribava. 

Finalment, el grup d’amics va trucar a la policia i quatre dies després, l’Herminda es va donar per desapareguda. 

VENUS KUTI_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada l’Ashley, una ballarina. Un dia estava sola entrenant. Li semblava molt estrany que ningú s’hagués presentat a la classe aquell dia, però no li va donar importància. De sobte, el seu telèfon va sonar. Era un missatge de veu. L’Ashley va mirar la pantalla i va recordar que havia avisat el seu pare. El va intentar agafar, però va veure com es doblegava. Es va espantar i va mirar cap a l’enorme mirall de la sala. Finalment, el seu reflex va començar a ballar. El reflex va començar a riure i a doblegar-se i la noia a la vida real va fer el mateix per obligació. L’habitació va començar a fer-se petita fins que…

LAURA RODULFO CERQUEIRA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig anar a visitar l’àvia a l’hospital; estava molt malament i ja no en sortiria. Com que l’endemà era el meu aniversari, li vaig prometre que aniria a veure-la perquè em felicités. El dia següent, vaig anar a l’escola i a les 13.30 em van venir a buscar perquè l’àvia s’havia mort. Estava en xoc, no m’ho esperava. Aquella nit, amb prou feines vaig dormir i a casa se sentien sorolls. Vaig sortir de l’habitació, i vaig trobar l’àvia asseguda al sofà. Em vaig espantar i vaig espiar què feia. Va desaparèixer als segons. Al dia següent, va ser l’enterrament i des d’aquell dia no van deixar d’haver-hi sorolls a casa. 

SOFIA TELES_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Hi ha moltes formes d’assetjament, però, al meu institut, assetgen d’una manera diferent. Estranya, diria. Al meu grup d’amigues, ens assetgen a tres de les set que som. Una es diu Mountain, l’altra, Mare i, l’última és la Strada. A la Mountain li tiren llaunes, plàstics i embolcalls de tota mena. A la Mare li llencen petroli, residus tòxics i també plàstics fins i tot amb abocaments il·legals. I, per acabar, a la Strada també la ruixen de diòxid de carboni o gasos combustibles tòxics. Vull alertar els companys que aquells testimonis que no mouen un dit per aturar-ho són còmplices. I m’horroritza que assetgin aquestes tres Amigues.