e_640

JEAN PAUL PARRAMON_3ème C Lycée Comte de Foix

Cada matí el Joan es despertava amb soroll del mar de fons. Somiava en viatges llunyans però mai sortia del seu poble. Un dia va trobar una ampolla a la sorra amb un missatge dins: “El món t’espera.” Amb el cor bategant va decidir que no podia viatjar mar endins perquè no li podia agafar la barca al seu pare perquè s’enfadaria moltíssim. Però el Joan volia buscar una solució perquè tenia moltes ganes de viatjar. Llavors va començar a treballar molt durament fins que va poder comprar un vaixell. Finalment se’n va comprar un i va decidir navegar cap a l’horitzó. Tot allò li  va servir per adonar-se que tots el somnis es fan realitat.

Maitane Fernández_3ème C Lycée Comte de Foix

Dia vint-i-cinc a les Dolomites, estava perduda, no trobava  el meu camí. Ja tocava buscar un lloc on poder acampar i on poder passar la nit. Vaig arribar a un lloc preciós. Un llac meitat congelat meitat aigua, envoltat de quatre muntanyes, cadascuna d’elles representava una situació. N’hi havia una de nevada, una plena de flors que representava la primavera, una altra de colors (taronja, vermell…) per a la tardor i una de verda per a l’estiu.  Em vaig asseure a la gespa amb els meus vuit gossos. Els animals salvatges s’apropaven a mi: una guineu, un isard, una marmota, un os… Acabava de descobrir el país de les meravelles!

Camila tejero Aramburu_3r C COL·LEGI MARE JANER

Tot va començar amb aquesta simple pregunta. Em va sortir en perfils recomanats. I mira que em va costar. Però, finalment, li vaig enviar sol·licitud d’amistat. Ràpidament em va acceptar. Des del primer “hola” ja no vam parar de parlar. Ens explicàvem anècdotes, històries i m’enviava fotos del que havia fet durant el dia. Em fascinava. Un noi tan eixerit, tan interessant i tan graciós! Era impossible que no me n’acabés enamorant. Sentia que ja el coneixia. Que teníem una connexió especial. Qui ho diria que acabaríem malament? Veiem-nos demà, em va dir. I ja us ho imagineu. Dies després continuo aquí. On soc? Qui ets? Deixa’m sortir.

ELSA RODRÍGUEZ UCEDA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Des del moment que ens van dir que  no podríem seguir juntes, alguna cosa se’m va trencar per dins. Ja no tinc esperança. La vida ja no té tant sentit. Ja no és tan divertida. Encara recordo tots els xiuxiuejos a la biblioteca, les estones d’estudi sense estudiar, les classes d’anglès parlant català, els riures per sota el nas quan no podíem parar de riure. Ara, l’únic lloc on ens veurem serà a la parada de bus, aquella on fa temps va començar la nostra història. Una que no podré oblidar mai. Amb qui riuré a classe de matemàtiques?  Mai podré oblidar el dia que em van dir que ja no estaríem juntes a classe. Tu a 3r B i jo a 3r C.

MARIA NETO_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

El millor del món, tenir a aquella persona en qui pots confiar, que saps que no et defraudarà. La confiança és molt bonica, confiar en una persona que et compren i que saps que t’ajudarà, quan tinguis algun problema o dubte. Sempre saps amb qui pots confiar. Per exemple, l’altre dia estava amb la meva millor amiga des que tenim 2 anys i parlàvem de coses que crec que ningú parlaria amb altres. La seva mare també ajuda moltíssim a la relació i també tenim molta confiança entre les dues. A vegades sents que has de parlar d’un tema, que només saps que ho entén una persona amb la teva mateixa edat que tu i no un adult. L’amistat de veritat.

TANIA NEVES MACHADO_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Arribo a casa i em poso a pensar amb qui parlar per poder confiar, amb poques ganes de conversar però sobretot d’explicar, molta gent per parlar i poca per escoltar, aquesta només sap criticar i insultar, a qui penses escriure quan estàs malament si avui ho sap un i demà deu. Ara t’escolten i més tard et critiquen, amb molts dubtes i problemes et donen l’esquena enlloc d’una solució. Tenir empatia és fonamental, avui ho fas tu i rius, demà t’ho fan a tu i plores. No tinguis por d’equivocar-te, cada error és una lliçó, una confusió no defineix qui ets. La clau per créixer està a reconèixer i acceptar els nostres errors.

GABRIELA SILVA _3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia vaig quedar amb els meus amics. Al no saber què fer, vam decidir anar a un hotel abandonat. A l’arribar a l’hotel vam sentir sorolls estranys. Creient que l’hotel estava embruixat, vam decidir veure d’on venien aquells sons. A mesura que anàvem pujant de planta el soroll se sentia més i més. La nit s’apropava i encara no sabíem d’on venia el soroll llavors vam decidir anar cap a casa i deixar-lo per un altre dia. L’endemà vam tornar-hi i el soroll era més fort, amb por, però amb ganes de saber d’on venia el soroll, vam pujar a l’última planta i a l’entrar ens vam sorprendre perquè era l’hotel qui feia aquell soroll.

SAMUEL BERNARDEZ GUERRA_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia quan estava sol a casa, algú va tocar i tocar a la porta principal de casa meva. Quan vaig obrir la porta no hi havia ningú, i això em va estranyar molt, però, de cop i volta, vaig sentir uns nous cops, vaig anar a investigar i quan vaig treure el cap per veure qui era, vaig notar que era l’ombra d’un gran home. Els meus instints em deien que no obrís la porta, però la meva por i la meva mà es van interposar als meus instints. Quan vaig intentar obrir la porta, em va sonar el meu telèfon, i en aquell mateix moment es va obrir la porta, l’ombra d’aquell gran home no era d’un humà.

ORIOL HARO MANZANARES_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

I allà em trobava jo, sol, sota la pluja, mullat, trist, sol. M’acabaven de dir que no, que s’havia acabat. No volia tornar a casa, però tampoc em podia quedar en aquell lloc, deprimit, plorant. En aquell moment algú em va embolicar en una forta abraçada, una d’aquelles que et tornen la vida i et fan oblidar la mort. Vaig alçar la vista i em vaig trobar amb els seus ulls. De cop el món es va paralitzar, durant un instant les gotes van deixar de caure i la vida va anar recobrant el seu bonic color. Volia continuar amb la meva vida, volia tornar a començar. Una nova vida plena de felicitat, amb ella, que sempre estava al meu costat. 

ENZO GUAGLIANONE SANS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era l’any 1788, Maria reposava envoltada de vertaderes obres d’art i de luxes; mirà cap a la dreta i veié el seu home, en Lluís; mirà cap a l’esquerra i veié un oli. Va trobar força familiar aquell quadre, doncs s’hi apropà i observà una dona amb una semblança particular a ella mateixa; però aquella dona pintada en el misteriós llenç estava sent decapitada envoltada per una gran multitud de gent. Mentre Maria volgué demanar a en Lluís sobre aquella misteriosa obra, un fort i sorollós cop de porta provinent dels matolls del jardí embogí els dos, eren un grup d’agents. La resta ja la coneixes: França es convertí en una república lliure.

ARNAU MARTÍNEZ_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada un nen que es deia Lucas. Un dia va decidir anar al parc. Mentre corria, va relliscar i en lloc de caure va flotar en l’aire. Sorprès, va decidir provar més coses. Només de pensar-ho, movia objectes, controlava el vent, sentia els pensaments de la gent. Però va entendre que aquests poders l’aïllaven encara més, ja que els seus coneguts no el creien. Llavors, el seu desig més gran era tenir amics i no pas tenir habilitats extraordinàries. Així que, finalment, va decidir utilitzar les seves habilitats per ajudar els altres esperant que amb la seva bondat trobés el que més volia, que algú l’entengués.

JANA HINOJOSA_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Vet aquí que una vegada, la Gina, una noia, en despertar-se va veure que es trobava enmig del bosc amb el cap recolzat en el tronc d’un arbre. Estava molt desconcertada, no sabia on era, ni quanta estona portava allà o, fins i tot, com havia arribat fins allà. Va veure que anava vestida amb una faldilla i un top lluent. Aleshores, va recordar que la nit anterior el Lluc, la Clara i ella van arribar fins a la casa del Pau pel seu aniversari. Hi havia molta gent i van començar tots a beure. A partir d’aquell moment no recordava res més. L’única cosa que va entendre amb aquella situació va ser a no posar-se en perill. Mai més ho tornaria a fer. 

NAIARA GONZÁLEZ GÓMEZ_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

L’Anna volia comprar-se un mirall perquè l’altre s’havia trencat. Va estar buscant fins que en va trobar un de perfecte. Va arribar a casa i el va posar al lavabo. Era de nit i l’Anna anava a l’habitació. Però, de sobte, una llum molt forta va sortir del lavabo. L’Anna es va apropar a veure què havia passat. Quan va arribar, va notar que algú l’agafava i se l’emportava a la força. Van passar uns segons i va aparèixer en un lloc de rics. Ella sempre havia volgut viure en un lloc així. Cinc minuts després va tornar a casa. El que ella no sabia era que quan sortia la llum del mirall podies anar al teu lloc somiat durant uns instants.

AINA MOGAS MERCADAL_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Sembla un desordre, però cada pinzellada està pensada i llargament meditada. Tots els grocs, els blaus, els blancs, els verds fan que la nit sigui més clara, més brillant i et fan sentir acompanyada. Sembla un altre món, on les nits no són tan llargues. Sembla que la nit s’aturi, només per poder observar-la, poder admirar-la, poder dibuixar-la. Em recorda el mar amb peixos lluminosos i les onades que es trenquen. M’hi passaria hores mirant cada detall perquè fa que m’oblidi del voltant i m’hipnotitzi amb aquelles tonalitats. D’on s’haurà inspirat el pintor? D’un paisatge existent o de la seva imaginació? No ho sé, però hi vull anar.  

VADIM BONY RAGOT_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

La curiositat, és una qualitat o un defecte? Per què esteu llegint aquest microrelat? Jo crec que és per curiositat. Perquè voleu saber el que estic dient. Però si sabeu el  què és curiositat,  per què continueu llegint? Per curiositat. Potser estareu d’acord amb la meva definició o no, però continueu llegint per curiositat. També ens podem preguntar com seria la vida d’un home sense curiositat, amb menys problemes, amb menys cultura? Jo crec que l’home, sense curiositat, no seria la mateixa persona perquè el que defineix l’home és la curiositat. La seva ambició de descobrir, de comprendre l’univers, tot això és gràcies a la curiositat.

Gaël TOMAS_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Els DINERS són com els nens petits, tots dos enganyen. I l’engany és un art amb el qual es neix. Igual que jo t’he enganyat perquè llegeixis aquest text. Segurament estàs llegint això pel títol. L’engany s’utilitza per guanyar DINERS o per triomfar en la vida. Molts estafadors enganyen els senyors grans. També es diu que molts famosos enganyen amb la seva mort, com Michael Jackson. Els DINERS també poden enganyar la gent amb apostes i jocs de casino. Les mares per protegir també enganyen. Igual que molta gent s’enganya pels DINERS. Igual que els nens petits enganyem perquè no volen anar a l’escola o perquè volen una xocolatina.

YEVHENII LUKIANENKO_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Una tarda estava a casa avorrit i vaig convidar la meva germana a anar al parc. Al principi, vam jugar a futbol amb les seves amigues. Mentre jugàvem, vam trobar un telèfon mòbil al terra i vam començar a pensar què fer-ne. Vam tenir opinions molt diferents però, finalment, vam decidir buscar el propietari i vam preguntar a les persones de la zona si havien vist alguna cosa que ens donés pistes. Al cap d’una estona, fent algunes investigacions, vam trobar la noia que l’havia perdut i va resultar ser d’una professora de l’escola que, des de llavors, ens convida a esmorzar un croissant de xocolata cada divendres a l’hora del pati.

Caracteres: 701 | Palabras: 121 | Párrafos: 4 | Líneas: 12 /10 | Columnas: 1

LOURDES PACCAGNELLA VETENCOURT_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Vaig aparèixer en una sala. Al començament vaig assumir que es tractava d’un tipus de laberint o alguna cosa així. Al fer tres passes endavant vaig veure una figura familiar. Un ésser que fa molt va ser estimat. En apropar-m’hi, vaig reconèixer la figura a la qual nombroses vegades havia estat comparada. Amb cara de confusió, vaig saludar. Mai vaig rebre cap resposta. Tenia la mirada fixa, sense expressió. De sobte, tornava a ser al món dels éssers mortals. Una família amorosa, amb el record d’una àvia molt honorable. Potser algun dia tornaré a trobar-la, però fins que això passi, esperaré dins del seu cor, el temps que calgui.

Chloe Guerrero_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Dilluns. Avui toca entrenament. És un entrenament diferent dels altres dies ja que sortirem a córrer per la muntanya. Avui tenim un repte difícil. Comencem l’entrenament, les meves companyes i jo ens posem en marxa. Arriba el moment de la baixada, el nostre entrenador ens adverteix que és un vessant molt fort i amb força pedres. Llavors seguim corrent però ara, baixant, caic. Intento aixecar-me però no puc. Veig que ni el meu entrenador ni les meves companyes se n’adonen, començo a cridar-les. No em senten, passen les hores, ningú no ve. Llavors, sento com em criden i resulta que és la meva mare despertant-me per anar a l’escola.

Tahirah Cellay_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Què passaria? Sempre m’ho demano, preocupada sempre penso el mateix, nits sense dormir, pensant i rumiant què passaria si… Si està al meu costat, estic tranquil·la, quan estic amb ella, els meus problemes desapareixen i no penso en res més. Però què passaria… Si els nostres pares no s’haguessin conegut? Ara mateix, estaríem juntes o estaríem separades? Què passaria si no m’estimés com ho fa ara? Quan m’aixeco penso i, després també, estic pensant si tot està bé. Què passaria… sense ella no puc viure , sempre està per mi i jo per ella. Però continuo pensant i pensant i em demano…Què passaria si la meva germana no estigués amb mi.