e_640

EDITH GARCIA GARCIA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Tota la gent pregunta: què és l’Esbart? Doncs mira, ara t’ho explico.Tothom pensa que només es tracta de ballar o fer danses tradicionals, però pots arribar a obtenir grans satisfaccions que comencen durant la infantesa. No tot és escoltar un professor, sinó totes les companyies que obtens i tots els records que  podràs guardar, perquè tots els riures que pots gaudir en un sol dia no els aconsegueixes durant anys. La gent només pensa que sols es ballen sardanes o es fan salts, però no té res a veure, ja que gràcies a les danses tradicionals fetes al país pots formar un Esbart i gràcies a tot el que aprens, ets una millor persona.

MARC STOICA_3ème E LYCÉE COMPTE DE FOIX

Recordo un estiu de l’any 2024, tenia 14 anys. Estava jugant a bàsquet com sempre al parc a prop de casa meva. En aquell moment jugava amb uns amics, quan una persona molt misteriosa amb una samarreta dels  Boston Celtics (un equip de l’NBA) ens estava mirant molt. Nosaltres no li vam donar importància, en aquell moment, estàvem entrenant per intentar millorar com a jugadors. Jo estava entrenant molt bé, ningú em podia parar, em sentia superior i ho estava fent molt bé. Quan vam acabar d’entrenar l’home misteriós va venir a parlar amb mi per dir-me que li agradaria entrenar amb mi. A partir d’allà tot va canviar.       

Ana Gabriela Loureiro Prieto_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER

Els cavalls ho són tot a la meva vida perquè quan estic amb ells m’oblido de tot. Són animals que em transmeten pau, tranquil·litat, comprensió i amor. De petita, m’encantava estirar-me al camp amb les meves vaques i els meus cavalls. Quan tenia sis anys vaig anar al camp un dia assolellat i molt tranquil. Com de costum, vaig anar a cercar el meu cavall preferit i ens vam ajeure a terra envoltats dels altres cavalls i vaques. Sense esperar-m’ho, el cavall es va aixecar i em va posar la pota damunt del pit, al costat del cor. No podia respirar i gairebé m’envia a l’altre món. El que et dona la vida també te la pot treure.

Isabel Tello Lara_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER

Fa anys que persegueixo un somni: viure a Anglaterra i estudiar a Oxford University. Vull ser biòloga terrestre i, si no funciona, biòloga marina. Adoro els animals i penso que hi ha molt poc oceà descobert. I també persegueixo aquest somni perquè tinc un record de ben petita que em lliga amb aquesta nació. Una vegada, al zoo d’Anglaterra, tot passant per la zona de micos, el meu pare es va adonar que un d’ells m’imitava. M’observava i reproduïa els meus moviments. Quan me’n vaig adonar, vaig fer més gestos per cridar la seva atenció i rèiem plegats. Potser aquella experiència va despertar en mi l’amor envers els animals.

Tomas Pinto_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Soc el fill de Cristiano Ronaldo, el milionari, i visc en una mansió de 100 milions d’euros. Tenim un camp de futbol a casa per entrenar amb el meu pare i el meu germà, que es diu Cris Junior, per anar a jugar amb la selecció de Portugal i amb el FC Barcelona. Vam guanyar la Champions amb el FC Barcelona, i amb la selecció vam guanyar l’Eurocopa i el Mundial. Per descansar, vam anar de vacances a les Maldives i també a Dubai i, per últim, a Eivissa. Els meus pares van decidir tenir un fill. Rosamelano i jo ja juguem junts a futbol. Soc feliç formant part d’aquesta família

SARA BELAFKIH EL BOUKILI_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa temps vaig conèixer un noi. Parlàvem molt poc, fins que un dia vam connectar. Fa uns dies, no podíem dir-nos adeu, no podíem parar de parlar. Ell li va parlar de mi a la seva mare. És un amor de noi, tenim moltes coses en comú. Quan estic deprimida parlo amb ell i em sento millor. Em fa sentir coses que mai havia sentit per cap noi. Em tracta millor que ningú. Ara no sé què fer amb ell. Moltes vegades, parlo amb una amiga meva que va al mateix col·legi i a la mateixa classe que ell. Li demano ajuda. És un noi que em valora molt i sap el que vol, té les seves fites. Moltes vegades em vol ajudar amb els deures. Me l’estimo molt! TK

Fiona Pignon_3r A EA segona ensenyança de santa coloma

Em vas deixar sola amb tot l’amor a les mans, amb les esperances que tornessis però aquell dia m’ho vas deixar tot clar. Amb aquell missatge dient-me que ja no volies seguir amb la nostra relació. En llegir aquelles paraules, se’m va caure el món a sobre, amb llàgrimes als ulls vaig escriure: “Gràcies per tot i per fer-me sentir estimada, gràcies per estimar-me com ho has fet.” Però ara em sento desventurada i abandonada, sento com si ningú pogués omplir el buit que tinc. En un moment, vaig pensar que no volies fer-me mal, que volies que fóssim amics però els teus actes deien tot el contrari. Així que, adeu, no et guardo cap rancor. 

IVAN MIGUEL_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

10 d’octubre del 2023, aquell dia tot es decidia amb un penal. El  noi que l’havia de tirar tenia el cap baix amb la mirada caiguda. Mentre aixecava el rostre per mirar a on volia disparar, va sonar el xiulet. Tot va passar en pocs segons i, a més, tenia tota la pressió d’Andorra a sobre: si marcava aquest últim gol, brindaria el primer Mundial al país. Es va concentrar i va xutar, però la pilota es va dirigir cap al cel sense cap rumb. I, de sobte, final del partit. El porter contrari ho va celebrar amb el seu equip mentre el noi, trist i penedit del que acabava de fer, va ser conscient que Andorra havia perdut el seu primer Mundial. 

Aileen Blanca_3ème I – Lycée Comte de Foix

Una nit, ja ben fosc, caminant pel bosc, la meva amiga i jo vam trobar una església i vam entrar-hi. Vam veure-hi un monjo, però, no era el típic ajudant d’un capellà sinó que era diferent i feia molta por. Ens vam asseure i no parava de passar pel nostre costat. Abans d’anar-nos-en, vam sentir un soroll estrident, ens vam espantar i llavors va arrencar a córrer cap a nosaltres. No sabíem què fer i ens vam amagar ràpidament dins d’una saleta contigua. Quan estàvem tancades allà, uns monjos van aparèixer esbotzant la porta. No teníem sortida, ens havien trobat. Ens van portar a un lloc molt estrany i llunyà. Van matar la meva amiga. 

Santiago Beltran_3ème I – Lycée comte de Foix

Estava cansat, notava que els braços no m’aguantarien gaire més i que probablement, a causa del fred, cauria i no aconseguiria complir el meu objectiu: pujar fins a dalt d’aquell cim gelat. Vaig seguir pujant i llavors vaig veure la cresta a pocs metres per sobre meu. Se’m va accelerar el cor, vaig mirar cap avall i vaig veure els meus companys bastant més endarrerits. Seria el primer a arribar, el guanyador, el millor alpinista. Però aleshores, vaig sentir el timbre de l’escola i, desanimat i decebut, em vaig adonar que no estava escalant una muntanya, com a la meva imaginació, sinó el simple mur d’escalada exterior de l’escola. 

JAN COLLDEFONS PICART_3r B COL·LEGI MARE JANER

Vaig arribar, vaig somriure, em va mirar, vaig riure. El camp ple de flors, somriuen, volen cors. S’ajunten les muntanyes, m’estimes o m’enganyes? Una bonica història d’amor o potser és… de terror. Arriba un bou, amb les banyes, l’envesteix. Jo vaig voler ajudar, però algú m’aturà. De la veritat em vaig assabentar; ella no era la bella dama, sinó la propietària d’un anell de diamant, brillant, però repugnant. Resulta que estava casada. Jo no ho sabia, pensava que jo era “el” i no un més. Resulta que ella tingué: un marit, un noviet i dos xicotets. Cent dotze! Cent dotze cors. Ajudeu-me! Jo n’he perdut un; ella n’ha trobat massa.

AINHOA TOMÀS FERREIRA_3r B COL·LEGI MARE JANER

Eren les dotze de la nit i no hi havia ningú a comissaria. Estava sol revisant denúncies i, de sobte, em van trucar. Una nena de catorze anys havia desaparegut. Vaig anar cap a la casa. Ja hi havia pràcticament tot el departament de policia buscant l’adolescent. El pare ens donava tota la informació que podia, la mare, en canvi, estava preocupada per la seva filla. No volia perdre-la. Tots estàvem en alerta dins la casa. Van passar hores. Llavors algú va trucar des de fora. Vaig sortir, hi havia una noia despentinada enmig del carrer. A la mare se li van obrir els ulls. Es va trencar el silenci. La noia va parlar: “Mama… Què passa?”

THIAGO DOMÍNGUEZ_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em llevo del llit, a l’hospital. Estic sol, no hi ha metges, no recordo qui soc, ni què faig aquí. La meva roba té sang i marques a tot arreu. Surto de l’hospital, les feres són a tot arreu a la ciutat. Hi ha cadàvers a terra. Les evito tant com puc, i em moc sigil·losament per no posar-me en perill. La figura d’un home que sembla un llop se m’apropa. M’ha vist i tinc clar que la lluita començarà. L’adrenalina de sobreviure em fa resistir. Miro el meu cos, m’adono que també m’ha ferit. La lluita acaba. La caça comença. La sang no para de rajar. El temps sembla haver-se aturat. M’hauré de tornar a llevar.

ERIKA MOREIRA MARTINS_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Entro en una casa misteriosa que sembla abandonada. La mansió m’atrau cap a l’interior. Des del principi tot m’és familiar. Quan hi entro, la porta es tanca darrere meu i per sortir-ne, he de resoldre uns enigmes. Però no li dono importància. Trobo la meitat d’un article del que va passar. Una noia va morir assassinada en aquesta casa. Llegint això m’he quedat gelat. Aconsegueixo sortir. Un cop fora, trobo l’altra meitat de l’article en el qual llegeixo que ella no era l’única víctima. Amb l’article, hi trobo una foto. És un noi, aparentment com jo, de cabells foscos, cara afinada i ulls clars. Llavors ho entenc tot…

AITANA MUÑIZ BUON_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Érem una família normal, només ens faltava la mare. No érem rics ni tampoc pobres. Teníem tot el que necessitàvem. La mare no estava morta, se n’havia anat feia tretze anys i no en sabíem res. El pare no va tornar-se a casar. Sempre ens deia que no tenia temps per a les dones. Mai havia entès aquesta frase fins que va morir. En sortir del cementiri amb la meva germana un senyor alt amb corbata ens va dir que havia de parlar amb nosaltres. Ens va donar el testament del pare i vam descobrir que era narcotraficant. Al testament hi havia moltes coses que valien milions de dollars, com l’illa paradisíaca des d’on us escric.

JULIE MIQUEL NASIF_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

La Cristina, que estava convençuda que el gelat de xocolata era rosa, es va sorprendre del que li va servir el nou gelater: un gelat marró i més dolç del que ella estava acostumada. Quan la Cristina era petita, va anar a aquella gelateria i va demanar un sabor: xocolata. El noi li va donar una pasta freda de color rosa que li va agradar. Tots els dissabtes anava a buscar un gelat de “xocolata”. La Cristina va dir al nou dependent que allò no era gelat de xocolata perquè era marró i que abans li’n servien un de color rosa. El treballador va riure i li va dir que el senyor que abans treballava allí tenia un daltonisme sever.

EGUZKI gARÍ_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada l’Epic Games, el creador de Fortnite, que va crear un esdeveniment en què jugaven els millors jugadors. Van començar la partida i tot anava bé, però quan només quedaven vint-i-cinc jugadors per finalitzar la partida van desaparèixer tots els jugadors. L’Epic va dir que les condicions del joc s’aplicaven a les de la vida real, és a dir, si mories a la partida del joc, també mories a la vida real. A més a més, el guanyador podria demanar un desig. Finalment, quan només quedaven el Greff i el Buga es va iniciar la partida final en un pont. Després de diversos trets, el guanyador definitiu va ser el Greff, llavors va decidir reviure a tots els jugadors. 

FABIÀ GIL_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era una tarda plujosa de dimecres i en Marc estava sol a casa mirant la tele. Es va començar a preocupar perquè la seva mare no tornava a casa i eren més de les 17 h. Llavors, va decidir trucar-li, però li faltaven piles al telèfon. Per aquest motiu va baixar al soterrani per poder realitzar la trucada. De cop i volta, va sentir el soroll d’un plat caient. Semblava que no estava sol. Va decidir enfrontar-se als seus temors i buscar qui estava fent tant de xivarri. Estava rebuscant entre les caixes, fins que és trobar a un monstre. Finalment, no era un monstre sinó més aviat el gat de la seva veïna.

MANEL ROMO_3r C  EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Un home que era a la presó va complir la seva condemna i el van deixar lliure. Li van donar el seu cotxe i va sortir vacil·lant. Per la carretera l’home va veure una brossa i va intentar tirar-hi la llauna del refresc que s’acabava de beure sense aturar-se. Però va fallar i la llauna va caure per un penya-segat on a baix hi havia una escena d’un crim. Els forenses van veure la llauna i la van agafar com a prova per les empremtes digitals. Van declarar culpable l’home que van deixar lliure. I un altre cop l’home era a la presó.

LEYRE BUERA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

La Maria Teresa era una noia especial, tenia el poder de llegir la ment a les persones. Ella sabia moltes coses. La Maria Teresa es va donar que aquest poder no serveix perquè la gent pensa en coses ridícules i banals que li són completament inútils.