e_640

ASIER CASTRO_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

En Marc era un nen molt rebel. Un dia, ell i el seu amic van decidir que, després de l’escola, entrarien en una zona prohibida d’un bosc d’Encamp. Quan van arribar i van descobrir que era un lloc abandonat, van decidir explorar-lo i van trobar una escola abandonada. Hi van entrar dins i van trobar pissarres, taules… De sobte, van sentir un crit. Moguts per la curiositat, van decidir esbrinar aquell soroll tan misteriós. A cada passa, els crits s’apropaven. Van decidir obrir una porta i el que van veure els va deixar pertorbats. Van sortir corrent amb la por al cos i amb la imatge d’una dona assassinada al despatx de direcció que mai podrien oblidar. 

ABRIL NICOLAU_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era dimecres al matí quan la Marta era a l’escola. De sobte, va veure de lluny la seva mare. Molt sorpresa i desconcertada, va dirigir-se cap a on era ella per preguntar-li per què havia vingut. De cop, va recordar que el seu avi estava ingressat a l’hospital. Ella sabia que alguna cosa no anava bé, però no estava preparada per escoltar la notícia. Al final, una mirada trista i apagada li va confirmar la seva sospita: el seu avi havia mort. Una tristesa profunda va envair el seu cos i va agrair que hi fos la mare per acompanyar-la. Es va llançar als seus braços i, en aquell moment, va sorgir l’abraçada més real.

DANIEL BIÇAKU_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Ens van convidar a un torneig a Salou. Quan vam arribar, ens vam trobar amb el Barça, el Liverpool i molts més. Ens vam quedar tots bocabadats, realment no sabíem què hi fèiem allà. Va començar el primer partit: vam perdre 6-0, res a dir, era un filial del Barça. El segon partit vam començar bé amb un golàs de fora l’àrea, però ens van empatar amb un gol amb la mà en pròpia porteria. El tercer partit igual: vaig fer un gol olímpic, però dos nois cedits per l’Espanyol van marcar des del mig camp. A la repesca ens van marcar ràpid, però no ens vam rendir. Aquell dia vam aprendre que perdre contra els grans també és guanyar una mica.  

AIMIR BANY ATA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan tenia vuit anys, el meu germà petit va desaparèixer sense deixar cap rastre. La seva desaparició em va deixar molt devastat perquè me l’estimava molt i era com el meu millor amic. Vaig passar tota la meva vida buscant-lo: vaig penjar rètols i vaig interrogar a tothom que es podria relacionar amb la seva desaparició, però no vaig trobar res d’ell. Després de catorze anys vaig finalment crear una màquina que em podia dir on estava qualsevol persona si ficava les seves dades personals. Quan vaig posar les dades del meu germà, esperant que no estigués molt lluny de casa, la màquina em va dir que estava en sis llocs diferents. 

JOANA DA SILVA GAVINA_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Quan tenia sis anys vaig decidir fer gimnàstica rítmica. Llavors no sabia que amb els anys i molta pràctica em podria classificar i competir. El dia de la competició sabia que els nervis em podien trair, però tenia molta confiança en mi. Sabia que ho podia fer. Va arribar el moment més esperat: em jugava el podi. Tot i estar molt nerviosa, vaig respirar profundament i vaig sortir a la pista amb un gran somriure, confiança i valentia. Efectivament, vaig poder demostrar tota la passió que sento per aquest esport. La lliçó és clara: encara que tinguis un mal dia o una competició dolenta, sempre has de lluitar pel que vols.

AFRICA BAUTISTA VALEN_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Ja eren les sis i quart o això pensava ella, perquè va notar com la seva mare la despertava. L’Alba se sentia estranyament cansada, però finalment es va acabar aixecant per preparar-se i marxar cap a l’escola. Es va dutxar, va esmorzar, es va vestir… va fer tot el que havia de fer per marxar cap a l’escola, com cada dia. Quan ja era l’hora va sortir de casa seva per agafar el bus, però al fons del carrer es va veure a ella mateixa dormint. L’Alba es va quedar sorpresa. Llavors va notar una mà a la seva espatlla fent força perquè no pogués avançar i de cop tornava a estar al llit, però eren les dues i quaranta-vuit de la matinada.

IAN GALLO LOSADA_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Eva, una noia que vaig conèixer fa temps, sempre deia que la seva vida d’abans no era com ara. Encuriosit, li vaig demanar pel seu passat i em va explicar la història: als vint anys s’havia casat amb un ministre. Un dia van ser convidats a un ball amb gent important. Va demanar a una amiga la seva joia més cara. La va portar al ball, però en un moment de distracció, la va perdre. La va estar buscant però no la va trobar. Com que no podia pagar-la, va demanar un préstec i va comprar-ne una d’igual. Va haver de treballar deu anys per poder pagar el deute. Anys més tard, es retrobà amb la seva amiga i descobrí que la joia era falsa.

AIMARA DE MIGUEL_3eme B LYCÉE COMTE DE FOIX

Em vaig aixecar amb els crits de felicitat de la mare. Em va fer molta ràbia perquè eren les vuit d’un dissabte. Vaig baixar les escales i vaig arribar al saló. El meu germà gran em va dir una cosa que em va canviar la vida completament. Ens n’anàvem a Andorra a viure en comptes d’anar a Kentucky, el lloc dels meus somnis. Ens n’anàvem a Andorra. Mo sabia per què la mare havia canviat d’opinió. Vaig anar a la cuina plorant desesperada per demanar-li explicacions sobre el canvi d’idea. En aquell moment no sabia que el que m’esperava a Andorra seria la millor experiència de la meva vida.

MAR FABREGAT GUIJARRO_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

En un poble, hi havia un gat amable i divertit. Vivia al carrer i no li agradava gens la pluja. Era de color taronja amb taques blanques. Un dia va començar a ploure molt fort i a caure trons. El gat no tenia on refugiar-se, estava espantat i xop. Va arribar a una casa, va miolar i una nena el va rebre, el va deixar passar. Un dia que plovia tant, just quan el gat anava a entrar a casa de la nena, un llamp va caure molt a prop. El gat, horroritzat, va fugir. La nena el va perseguir. Després d’una estona, el va trobar a baix d’un banc. El va agafar i se’l va emportar a casa seva, tots dos van arribar xops però junts i sans i estalvis.

PABLO INGELMO FERNÁNDEZ_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

La classe de 3rG de l’escola andorrana d’Encamp van anar a fer una visita a la casa de museu d’Areny Plandolit. El guia va explicar que avui estaven fent neteja de les peces antigues de la família per posar coses més actuals. Mentre que la visita es portava a terme, els treballadors anaven traient les peces antigues que pertanyien als Plandolit, i mentre que passaven per la sala d’estar, els nens es van adonar que les cares dels Plandolit que estaven penjades desapareixien dels quadres. En aquell instant tots els nens van anar desapareixent. A la casa no s’ha tornat a veure ningú sortir; únicament entrar.

IRATXE REY_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu primer amor és la Dansa. Els sentiments ballant són de llibertat, d’alegria, de passió… recordo que tenia sis anys i vaig sortir per primera vegada a un escenari davant d’un públic nombrós. En aquell moment vaig ser feliç i sabia que ballar era allò que més m’agradava. Ja vaig saber controlar molt la tensió del moment. Els meus familiars estaven orgullosíssims de mi; sempre aconseguia pujar al podi. Molta gent deia que tenia un futur molt esperançador i brillant, que mai deixés de ballar. Solament tenia vuit anys i ja havia aconseguit un bon nivell, Vaig seguir gaudint i progressant. Però, un dia vaig deixar de ser feliç…

NICOLAU TAULATS MCDONALD_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, estaven els meus cosins en un autobús tornant de l’escola. Es deien Pau i Àlex. Aquell dia, la nòvia d’en Pau es va asseure amb l’Àlex perquè ell estava plorant. Això no li va agradar gens al seu germà gran, en Pau, ja que sabia que només ho feia per molestar-lo. Així doncs, quan van arribar a casa, en Pau va entrar a l’habitació de l’Àlex i li va dir “pagaràs car”. L’Àlex va sortir disparat de l’habitació i va baixar al carrer amb el seu germà darrere. Per escapar-se, l’Àlex va creuar la carretera sense mirar… i va acabar en coma uns dies. Des d’aquell dia, en Pau i l’Àlex són inseparables i tots dos van aprendre una lliçó.

MARLEY GROUX TRESCASTRO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Respira, tira’t a terra, diuen els místers. El cor galopa amb dolor interior, dient-te que et rendeixis, que abandonis la partida que ja dones per perduda. Però per dins, la teva consciència, t’anima amb veu ferma: “Continua, que tu pots, no et rendeixis mai, ho aconseguiràs”. Decideixes intentar-ho, aguantar. El marcador immòbil, sense estrenar, com si res hagués passat. La grada, inquieta, mentre t’arriba l’oportunitat d’or, el gol somiat. De sobte, veus fusionar-se la pilota amb la xarxa. La grada ho celebra. Eufòric, celebres el gol d’or com si fos l’últim. Amb cada crit de l’afició, la glòria t’enlaira i comparteixes el triomf.

BLANCA MARTÍNEZ CARNE_3r C COL·LEGI MARE JANER

Tot ha sortit malament: l’examen que pensava que m’havia sortit bé, el vaig suspendre, he perdut el meu estoig amb tot el que hi havia dins, he arribat tard a l’escola. A l’hora del pati, estava amb les meves amigues. Elles reien i comentaven moments que havien tingut a classe, el de sempre. Però jo… jo no en tenia ganes. Vaig intentar somriure, per no preocupar-les, però tampoc se n’adonaven. Em sentia buida, era com ser en un altre lloc, però realment era en aquell pati de l’escola esmorzant. Al final del dia, en arribar a casa, ma mare em mira, m’escolta i em dona un consell. Avui ha sigut dur, però demà tornarà a ser bonic.

NAYARA BRANCO RAPOSO_3ème F Lycée Comte de Foix

Els meus amics i jo tenim un punt de trobada a l’institut, un arbre al bell mig del pati. Un dia, al pati escrivint un text fantàstic per al curs de portuguès, vaig pensar que si aquest arbre parlés se’ns cauria el pèl. Així també havia nascut la història de l’Aina, que vivia en un poblet on ningú sortia a la nit. Al mig de la plaça principal, un arbre robust i vell aplega els secrets des de polítics corruptes, empreses que devoren el món, fins a veïns hipòcrites i molt més. A la llum de la lluna, ho revela tot. Tothom prefereix no saber, la ignorància és el preu del confort. Però ella, per curiosa, ja no va tornar a ser la mateixa.

SOPHIE LIARD_3ème F Lycée Comte de Foix

Avui la meva amiga m’ha explicat el que li ha passat aquest matí. Estava dormint plàcidament al seu llit calentó fins que ha sonat el despertador. Adormida, l’ha parat i s’ha quedat uns pocs minuts més amb els ulls tancats. Llavors, s’ha afanyat per no haver de córrer tant fins a l’autobús. S’ha vestit àgilment però sense deixar de badallar. A la cuina, ha trobat la seva mare preparant l’esmorzar. Mentre l’engolia, ha vist que li quedaven deu minuts per sortir, així que se n’ha anat de pressa al lavabo. S’ha rentat les dents i ha agafat la motxilla. Obrint la porta, ha sonat un timbre. Ha obert els ulls. Tot ha estat un somni.

IRIS ESCUDEIRO_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El dia del seu aniversari la Marta va rebre un regal molt esperat, un diari secret. Cada dia, quan arribava de l’escola el treia del calaix i hi escrivia tot el que li havia passat durant el dia, el seu pensament, els seus sentiments. Quan acabava el tornava a guardar, no volia que ningú ho llegís. Un dia quan el va anar a agafar es va adonar que no hi era. El va buscar per tot arreu però ni hi era, havia desaparegut. L’endemà quan va entrar a l’escola notava que tots la miraven i xiuxiuejaven. Ella no entenia res fins que veure el seu germà envoltat de companys llegint en veu alta i el diari que havia desaparegut a les mans. 

MARC DARDÉ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Vet aquí que una vegada hi havia un nen que li encantava el futbol. Tenia 8 anys i es deia Quim. Ell jugava sempre a aquest esport i un dia un club molt gran li van dir que entrés al seu planter, el FC Barcelona. Passaven els anys i s’anava fent millor jugador. Als 15 anys, un dia l’entrenador del primer equip li va demanar que jugués un partit amb ells i ell va acceptar. El dia del partit, al minut 89, quan anaven empatats 1-1, va sortir a jugar. Al minut 91, des de fora l’àrea, va xutar i va marcar el gol de la victo… De cop, en Quim es va despertar i es va adonar del fet que tot el que li havia passat era un somni.

Aniuta Nazarenko_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el vespre. Un avi jugava a escacs amb la seva neta. Jugaven la setena partida. Bufava el vent i els pètals del cirerer giraven en l’aire, la neta estava meravellada davant aquella visió tan delicada. L’avi se sentia feliç de veure la seva neta somrient. La partida era lenta i silenciosa. A poc a poc, la nena començava a guanyar. L’avi la mirava amb orgull i pensava com se n’havia fet, de gran. Els pètals continuaven caient i el vent portava una olor de primavera. Els vianants miraven l’avi assegut sota l’arbre. Semblava que parlava amb algú, però davant seu només hi havia el tauler d’escacs i una cadira buida.

Bernat Melsió Pallerola_3ème H Lycée Comte de Foix

Cada matí, en Joan es mirava en un mirall luminescent situat a l’entrada del seu modern pis als afores de la universitat. Ell tenia una oïda molt sensible i des de feia un temps, cada nit sentia ultrasons que no sabia d’on provenien. A mesura que passaven els dies, va començar a veure petites siluetes al mirall. Eren una mena de potes amb cua que es reflectien al mirall. No sabia què eren. Ell mirava al seu voltant, però no veia res. Un dia es va llevar i el mirall ja no hi era, però l’entrada de la casa estava plena de pèls i hi havia trenta-dues petjades que anaven fins al balcó i que desapareixien allí. També hi havia pèls.