Majors de 15 anys

Núria Ollé Serres_3r C COL·LEGI MARE JANER

L’adeu és com una taca de pintura que no se’n va mai. L’adeu és poc previsible. L’adeu és estrany. L’adeu és plorar. L’adeu és deixar. L’adeu és una barreja de sentiments que no saps com funcionen, com acabaran ni tampoc com han començat. Mai estàs preparat per a un adeu, ni tampoc per a un hola. Per a què estem preparats? Doncs bé, bona pregunta. Per a què estàs preparat, tu? Avi, em pregunto, com estàs? Ara et dic adeu, però d’aquí un temps et diré hola. L’àvia va fent, la vaig ajudant. Et trobem a faltar. Gràcies per deixar-me una vida fàcil i feliç. Sempre estaré amb una rialla a la cara com tu m’has ensenyat. T’estimo. Adeu, avi.

Zoe Planagumà López_3r C COL·LEGI MARE JANER

Cada dia, quan arribava a casa, estava per ell, l’admirava, l’estimava tant! Però ell feia temps que feia com si res, com si jo ni li importés. Un dia va arribar a casa i em va abraçar, vaig sentir com si tota la ignorància cap a mi hagués desaparegut. Als seus braços em sentia com nou, reviscut un altra vegada, estimat. Anàvem de camí al cotxe i… Per fi, sortia de casa! Em va dir que m’esperés un moment al carrer. Estava feliç. Ell va pujar al cotxe i se’n va anar. L’espera va ser eterna. El temps passava i vaig adonar-me que ell no tornaria i vaig convertir-me en un dels meus amics que veia des de la finestra, sols i abandonats.

Maria Hasnaoui Garci_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia vaig anar a caminar a la muntanya. Estava fent camí i vaig veure un pou al mig de la muntanya. Vaig pensar que tirar-hi una moneda no faria mal a ningú. Vaig agafar una moneda, vaig tancar els ulls i vaig dir en veu alta.

–Vull ser milionària, sisplau.

Vaig tirar la moneda, van passar uns segons i es va sentir “cloc!”. Me’n vaig anar d’allà i mentre caminava a terra vaig trobar 50 euros i més enllà un altre i un altre! Tenia a la meva mà milers de bitllets. Els vaig deixar a terra un moment per agafar una goma de cabells per lligar-los, però de cop i volta no hi eren! Estava trista i vaig decidir que mai demanaria un desig

Sara Galobart_3ème F LYCÉE COMPTE DE FOIX

Eren les 5 del matí quan em vaig despertar pel soroll de les sirenes de policia, vaig apropar el cap per la finestra, i vaig veure 2 cotxes de policia passant a 100 per hora, vaig sortir de casa preocupada per veure què passava. Vaig veure el meu veí que estava amb un agent de policia i aquest li preguntava si ell coneixia el jove. Després de tot això, em van informar que un home de 28 anys havia robat 90.000 mil euros, i que l’havien empresonat. L’endemà vaig engegar la televisió i deien que el lladre dels diners havia fugit de la presó durant la nit i havia deixat una carta a sobre el llit que deia:

AIXÒ ENCARA NO HA COMENÇAT !

Zoe Da Cruz Merino_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

La Jasmin estava molt empipada: la seva millor amiga li havia pres el noi del qual estava enamorada. Es volia venjar d’ella. Mentre la Jasmin pensava la seva venjança, la Blancaneu es va presentar davant d’ella i es va disculpar. La Jasmin va fer veure que la perdonava per poder venjar-se d’ella i li va proposar d’anar a casa seva per berenar i parlar les coses. Quan la Blancaneu era amb la Jasmin al menjador del seu palau, la Jasmin va cridar el seu tigre i li va ordenar de matar la Blancaneu. La Jasmin observava el cos de la seva amiga a terra mentre berenava, però de cop es va adonar que estava menjant una poma enverinada.

Neus Curet Balsells_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em sento malament cada vegada que vinc al mateix lloc, observo la pols i els llums que passen ràpid d’un costat a l’altre. Els ocells cauen del cel, els miro morts a terra. La gent no para de cridar, córrer, matar i amagar-se. Sento l’odi en els seus cors, veig la por als seus ulls brillants. Tinc la sensació que rebré una bala perduda i moriré en aquell lloc fastigós. He passat hores mirant aquelles accions malvades, els traspasso quan camino pel terreny, els faig ombra perquè els il·lumino, em miren des de terra i jo des del cel fosc, passo cada nit en aquell lloc… Estic molt trista, però il·lumino els seus cors bonics.

Vlada Bobkova_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

A la meva habitació, tinc un gira-sol al costat de la finestra. Sempre ha estat la flor preferida de la meva mare. Ella tenia càncer. Cada dia em deia que mentre jo tingués la flor, ella romandria sempre amb mi. No pensava que podia ser cert, només era una flor, no significava tant… Els mesos passaven, la mare sempre era a l’hospital, ella intentava somriure quan anava a veure-la, però jo sabia perfectament que patia molt. Ella volia amagar-ho, però es notava que cada dia estava pitjor. El més estrany és que la flor sempre és al lloc més assolellat de l’habitació, però des del dia que la mare va morir, s’inclina cap a baix.

Joana Babot Adellach_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

No pensis que cada dia és igual, a qualsevol moment se’t pot embolicar la troca i pots deixar d’existir, com quasi em va passar a mi. Anant cap al partit de futbol sub-14, gairebé perdo la vida. Feia tard i era un matx important, així que, tant sí com no, havia d’apressar el pas. Plovia moltíssim, fins i tot la cortina d’aigua que queia enterbolia la visió. Però, l’única cosa que em preocupava en aquell precís moment era no arribar tard. Vaig arrencar a córrer com si no hi hagués un demà. Llavors, vaig travessar el pas de vianants. Un calfred em va recórrer tot el cos. Un cotxe va passar-me a menys de mig metre, quin ensurt!

Arnau Tàpies Bernadò_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Eren les onze i deu d’un dia qualsevol, mig adormit tenia un mal pressentiment i no s’equivocava. Lluny, se sent un terrabastall enorme que amb segons arriba. Els mobles es comencen a moure, les parets semblen de gelatina, cada cop augmenta més i més. Tan fort és el moviment que els infants cauen del llit. Quan acaba el retrunyiment, als carrers es palpa el terror, les famílies han perdut les seves llars i no saben com passaran la nit. No han pogut dormir en tota la nit i per sort o per fortuna l’endemà abandonaran el país. Però al mateix temps abandonaran milions de famílies que tindran un futur incert, milions de famílies sense llar, milers de famílies que han patit pèrdues que mai es podran reparar.

SAMUEL ZAPATA GIRALDOE_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia abans de marxar vaig estar molt ansiós. Feia més d’un any que no veia la mare i després d’aquell viatge ens podríem retrobar. Però al mateix temps estava trist, ja que m’hauria d’acomiadar de tots els meus amics, familiars i la meva mascota. Vaig acabar de preparar les meves coses. Les últimes hores les vaig passar amb el meu millor amic fent el de sempre. Un cop a l’aeroport, el meu germà i jo ens vam abraçar molt fort i després em vaig acomiadar de la meva mascota. Quan em vaig separar d’ells, em sentia angoixat i ansiós fins que vaig pujar a l’avió, on vaig poder desconnectar de tot esperant el moment d’aterrar a Espanya. Quan finalment va arribar aquell moment, em vaig trobar amb la meva mare. Els dos estàvem molt emocionats per aquell gran retrobament.

José Gregorio Torres_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Ja fa dos anys que vaig tenir el meu primer accident. Quan estic de vacances sempre m’agrada anar en bicicleta per tot arreu. Un 24 d’agost de fa dos anys vaig anar a donar la que seria la meva última volta en bici de l’estiu amb els meus amics. D’un moment a l’altre, durant aquella passejada pels frondosos boscos d’Astúries, em vaig distreure i, pam!, vaig experimentar una caiguda monumental, dolorosa i patètica, com la descriuen els meus “amics”. El resultat d’aquella batzacada va ser un trencament de braços que em va deixar inservible el que quedava d’estiu, i d’any.

MATTÉO RICHARD_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

El gos, amb entusiasme, volia saltar d’una terrassa a una altra per tal de veure què hi havia. Volia escapar d’aquella presó anomenada “casa”, en la qual només succeïen escenes avorrides i monòtones. Va saltar de la terrassa, però amb tanta mala sort que va aterrar malament i les potes se li van doblegar. Va rodolar fent una escena còmica, i va acabar caient de males maneres. Els veïns es van sorprendre de veure aquell gos fent un espectacle com aquell i se’n van riure, mentre que el gos es va quedar amb una mirada derrotada, penedit d’haver fet allò. No s’explicaven quin havia estat el motiu que l’havia portat a ser un fugitiu.

Unai Garcia_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un nen era a casa dels seus avis, al costat d’un bosc. El nen li va preguntar a l’àvia si podia sortir a jugar al bosc. L’àvia li deia que no, que era perillós. En acabar de sopar, els avis i el nen es van posar a mirar una pel·lícula. L’àvia i l’avi es van quedar adormits i el nen va sortir al bosc. Quan va intentar tornar a casa es va adonar que estava perdut. Va estar una bona estona en xoc i es va adonar que tot era culpa seva i no podia tornar al passat. Va córrer per tot el bosc buscant una sortida. De tant corre no va veure que hi havia un precipici i el que és inevitable va passar.

LOLA RIVARÈS_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

La Sofia anava capa a classe. Quan ja havia començat, un noi va entrar. Tenia un aire misteriós. La professora el va presentar, es deia Nick.  El noi tenia hàbits estranys com fer passejades nocturnes, o fins i tot semblava que els seus ulls canviaven de color. Estava disposada a descobrir el secret. Un dia, passejava pel bosc, el seu gos va bordar i va marxar per perdre’s de vista. Quan es va girar, es va trobar amb el Nick.

–Hola, Sofia.

–Què fas aquí? –Vinc a buscar el meu àpat.

De cop, se li va llençar a la nuca, però abans que hi arribés ella el va agafar pel coll.

-No t’has de fiar de les aparences. I li va clavar les dents.

VIVIENNE KYAW WITTIG_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX

La nena somiava de pesar 36 kg. Cada dia era una lluita contra si mateixa, calculant calories, evitant menjars, vomitant. Cada dia es deia: “Estic molt grassa”. No veia com n’era, de prima. La seva obsessió amb la bàscula era incontrolable. Fins que un dia, van aparèixer les xifres tan esperades. Va somriure, contenta. Tot el que volia s’havia complert. Però la seva pell pàl·lida, els seus ossos visibles i les vegades que es va desmaiar per haver fet massa exercici revelaven la veritat. Les xifres no volien dir salut, sinó autodestrucció. Es va adonar que no només havia perdut pes, sinó també la seva felicitat. Tenia l’ànima trencada.

Ainara Alves Fernandes_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amistat no és per sempre. Són etapes que tots passarem. Un dia pots estar bé amb aquella persona i al cap de dos minuts pots odiar-la i no tornar a parlar-li, per això has d’agrair sempre el que fan per a tu. La meva experiència és més aviat dolenta, aquella persona que tant estimava em va fallar. Des d’aquell dia no vaig creure més en l’amistat. Però va arribar una persona a la meva vida que hi és sempre. Un dia sense esperar-ho em va salvar d’aquell mal moment i vaig tornar a creure en l’amistat. Va ser gràcies a ella que ara soc feliç, em diverteixo molt amb ella. Li dono les gràcies per tot el que ha fet per mi. L’estimo molt.

Avril Guitard Márquez_3r B Col·legi Sagrada Família

Aquell moment tan especial, tan únic i tan feliç, no el canviaria per res del món. Poder estar tranquil·la, sense cap soroll, i amb qui estimes, és el millor moment. Sentir la remor del mar, anar de cala en cala refrescant-te quan tens molta calor i veure els peixos jugant entre ells, és una sensació que només vius un cop a l’any. Jugar amb els germans, molestant i cridant, i al cap de cinc minuts ja està tot arreglat. Però arriba el final de vacances, ja s’acaba la bona vida, queden els últims dies. I de sobte, el meu pare es tira des del davant del vaixell, cau de mala manera. S’acaba l’alegria. Ve l’ambulància i se l’emporten.

LAIA DOMENE GARCIA_3r B COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

S’acostava el final de les vacances i el meu humor no era el més adient per l’època de l’any. El meu germà em feia la guitza i els meus pares em deien que tingués paciència, que ja era prou gran. Cap d’aquelles paraules servien, s’acabaven els dies de sol, platja, diversió, descans, mar, ulleres de sol, onades, calor… Va arribar el dia de marxar, però de cop i volta un fet inesperat em va envair de sentiments i emocions a flor de pell. Aquella notícia canviaria la meva vida i la de la meva família per sempre més. No podia articular cap paraula i el meu cap només podia pensar en una cosa: era un preciós cadell de pastor alemany.

Ameliya Svarovskaya_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Cada dia obro el meu mòbil i entro a la galeria de fotos. Aleshores em trobo amb un món de records. Aquell portal, on vam estar cinc hores amb el grup d’amics. El pícnic que vaig fer amb les meves amigues, quan de cop va començar a ploure i vam haver de baixar corrent per la muntanya. Quan ens vam perdre per Pyrinées jo i la meva millor amiga. Dansa, Meikres, fa temps que no ballo. Els dies que vaig passar al càmping amb una gran companya. Aquell estiu va ser tan especial… Sé que mai tornaré a passar aquests moments, ni amb algunes d’aquelles persones. Però els records sempre es quedaran al meu cap i al meu mòbil.

Ainhoa Conde Ariza_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

El 1980, hi havia un nen de cinc anys a qui li encantaven els videojocs. Hi jugava sempre que podia: de nit, de dia, quan s’acabava de llevar, quan venia de l’escola, etc. Fins i tot, quan estava esmorzant, dinant… Els seus pares sempre li deien que no jugués tant, perquè si no, amb tant de vici, li podria passar alguna cosa. Però ell no feia cas de res. Va passar el temps i el nen encara feia el mateix cada dia. Però un dia no va ser com tots els altres. Un dia va arribar a casa i es va posar a jugar, però li picaven molt els ulls. El van portar a l’hospital. Tenia una afecció als ulls que li va durar molt, per culpa de l’addicció.