Majors de 15 anys

Wassim Loukli_3ème J Lycée Comte de Foix
Una nena contenta perquè va a visitar el zoo anava amb els seus pares, era filla única, el seu nom és Charlotte i té 10 anys. Quan van arribar al zoo, la nena va demanar als seus pares per anar a veure un caiman, quan ja eren a la barana on es veia el llac amb el caiman es va posar molt contenta i de cop i volta va passar un nen corrent content perquè s havia comprat el seu cromo de Jurassic Park i la va empènyer sense voler i la Charlotte va caure al llac. A poc a poc es podia veure com s’apropava un caiman a la posició de la nena i quan ja era prop d’ella es va sentir CRACK!

Thais Riffont_3ème J Lycée Comte de Foix
L’home, després d’haver passat un dia de treball llarg i esgotador, agafà el cotxe i es dirigí cap a casa seva. Conduïa en l’obscuritat total, cantant a tot pulmó la seva música rock fins que… quan menys s’ho esperava, es va ensopegar amb un gat petitó, estirat enmig de la carretera. No semblava trobar-se molt bé. Impotent, el gatet va quedar-se immòbil davant els fars de l’automòbil. L’home va trepitjar el fre amb totes les seves forces i per qüestió de centímetres el va evitar. Va pensar a agafar-lo i emportar-se’l cap a casa seva. Què pensaria la seva dona? Acceptaria aquell gat ambulant que es passejava entre la vida i la mort?

Clara Riba Revert_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Al moment que va obrir els ulls ja no hi era. La Martina i la Julieta es trobaven tancades en una caixa, no sabien què fer, estaven molt espantades i mai s’havien trobat en una situació semblant. De sobte van escoltar una veu molt forta que deia Mama! He trobat unes fades, les vols veure? La Martina i la Julieta es van mirar i van decidir utilitzar la seva màgia. Quan de sobte van ajuntar les mans i amb totes les seves forces van trencar la caixa que les contenia, van veure la nena gegant que les havia atrapat. La nena va cridar la seva mare, però les fades ja havien complert, la mare va arribar i tot fregant-se els ulls, al moment.

Sergio Moro Pàez_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Començava a ser fosc i en Pau es va dirigir a una casa abandonada per passar la nit. Quan va entrar tot era fosc i tètric. Al cap d’una estona va començar a sentir sorolls i no sabia d’on venien. En Pau va caminar per tota la casa, estava molt espantat. Va mirar el seu rellotge i era la una de la matinada, ja havia passat cinc hores dins de la casa. Va sentir crits que no sabia d’on venien, es va ficar a l’interior d’un armari, va passar la resta de la nit dins. Quan es va despertar va sortir i era de dia. De sobte se li va posar una mà a l’espatlla i es va espantar. Quan es va girar va veure el seu pare que estava enfadat amb ell.

Jana Luque Teixidó_3r Col·legi sagrada família
Era el dijous a la tarda i necessitava diners per fer una escapada de dos dies amb unes amigues a la platja, serien uns dies molt especials. Una amiga de la meva mare que es diu Laia necessitava algú que es quedés amb la seva filla Anna, la nit del dijous i el divendres fins al vespre a les vuit. Sense pensar-ho més, vaig acceptar-ho.
Ja era a casa de la Laia. Ella molt amablement m’ho va ensenyar i explicar tot. Ja era l’hora de sopar. Vam començar i vaig sentir un soroll molt estrany i em vaig aixecar per anar a mirar què havia passat i quan vaig tornar a seure a la taula, l’Anna ja no hi era, i vaig començar a buscar-la fins que…

Ramon Lladós Ribera_3r
Col·legi Sagrada Família
A la casa flotant se li acabava el temps, no faltava gaire perquè s’enfonsés, i els taurons esperaven que l’oceà se l’empassés per poder menjar-ne el contingut. La família es refugiava al teulat, demanant ajuda a les gavines. El sol brillava i penetrava les aigües blaves.
De sobte, una serp va sortir del mar i va engolir la casa. La més jove de la família va saltar i va caure a l’aigua. Es va veure envoltada de bombolles i peixos, estava desorientada, al costat de la serp verda. Va notar que se li feia un nus a l’estómac i una pressió molt forta l’empenyia cap al fons. Es va rendir. I l’endemà va despertar-se dalt d’una gran palmera.

Aurora Morales Buendia_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Els crits ressonaven a la sala, són crits intensos de dolor. El so d’un cos de plom abatut. El terra moll de sang. Una habitació roja. Ell tot i així no abandona els seus enèrgics actes violents. Té els ulls vermells d’ira, ella de sang, no pot més amb aquest martiri, ja fa massa estona que això dura. Ja es dona per morta, somriu. Ell veu la seva cara de tranquil·litat i s’atura. Està molt cansat. Descarregar la seva ira amb ella no ha servit de res i ell ho sap. S’allunya d’ella i recull amb delicadesa una noia del terra. I diu: –No he pogut protegir-te però per fi he complert la meva promesa de matar a la teva assassina, germana

Pere Moles Farré_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Acaba de néixer un nadó, el fill d’una dona que segurament no sobreviurà, han passat quatre anys des de la invasió de Polònia per part dels alemanys i la URSS i moltíssimes famílies escapen d’Alemanya i dels països veïns, la gent no sap on anar, el poble està espantat, sobretot les famílies jueves que en qualsevol moment les poden tancar en un camp de reclusió.  Són uns moments de dolor i de dubtes, però no hi ha temps per fer preguntes, mentre observen el nounat senten un so d’alarma estrident. Segons després, uns avions sobrevolen la zona, aquests deixen caure uns objectes. Una explosió monumental acompanyada de pols i destrucció.

César González Garcia_3r D EA 2a ensenyança d’Ordino

Negre, que negre que es veu tot quan se’n va la vida. Penses, penses i dius “i ara, què?” quan se’n va la vida. També et preguntes què hauria passat si haguessis acabat allò que vas deixar a mitges, aquell petó que vas voler fer a la noia que t’agradava, però no et vas atrevir. Això et preguntes, quan se’n va la vida. Et penedeixes d’allò que vas fer malament, d’aquell “t’estimo” que no li vas dir a la teva mare, d’això et penedeixes quan se’n va la vida. T’adones de tot el que has viscut i sobretot d’allò que et quedava per viure, quan se’n va la vida. Tot això és el que em passa pel cap ara que m’he quedat tancat netejant el taüt.

Ahir les borses van obrir amb les notícies sobre les eleccions a Turquia, tot i que encara no eren definitives, en què el president Erdogan, després de dues dècades a la presidència, semblava que les guanyava, però sense la majoria absoluta, fet que provocarà amb molta probabilitat una segona volta electoral pels volts de final de maig. El mercat turc va reaccionar amb caigudes i la lira turca, també, contra el dòlar, marcant mínims. Els mercats van llegir aquestes eleccions com una possible reversió de les polítiques aplicades per Erdogan. Aquesta volatilitat va provocar caigudes al BBVA, per la seva exposició a través de la seva filial Garanti. L’entitat rep aproximadament un 13% dels seus ingressos nets de Turquia, fet que va provocar fortes caigudes en la cotització durant el dia d’ahir.
Durant el cap de setmana vàrem tenir un nou capítol del sostre del deute americà. La presidenta del Tresor, Yellen, va indicar en una entrevista al diari The Wall Street Journal que hi havia senyals d’esperança que es pugui arribar a un acord en breu, basat, segons ella, en el fet que s’estan trobant algunes àrees d’acord entre les parts.
Pel que fa a perspectives econòmiques, la UE va presentar previsions de creixement, s’espera que l’eurozona arribi a créixer un 1,1% i la UE un 1%. De les més beneficiades en revisió va ser Espanya, que s’espera que pugi per sobre de la mitjana, arribant el PIB el 2023 a l’1,9%.
Des de la banda macroeconòmica, ahir es va conèixer l’índex de producció industrial de la zona euro, que va registrar una caiguda del 4,1% respecte al mes anterior. És la major contracció mensual des de l’octubre. Des dels Estats Units es va conèixer l’índex manufacturer Empire State del maig, que va sorprendre negativament.

Iker Gómez Bolívar_3r B  Col·legi Sant ermengol

Estava asseguda davant del mar. Buscava una font d’inspiració. No sabia com descriure el que havia viscut. Es frustrava quan recordava aquells moments d’angoixa. Ara només vol oblidar aquell moment, només vol centrar-se en una altra cosa que el distregui per no haver de patir més. Per molt que ho intenta no li surten les paraules. El vent s’emporta volant els fulls sobre els quals escriu. Torna a casa. Està trista, però també emprenyada. Per què la seva ment no para de pensar en allò que li fa mal i l’angoixa tant? S’estira a sobre del llit. Es posa música per intentar sortir d’aquell mal moment.

Candela Bartolomé_ 3r A EA 2A Ensenyança de Santa Coloma
Una vegada hi havia l’Ona, la filla de l’alcalde. Ella era molt curiosa i ho volia saber tot, però no sabia guardar un secret.
–Què parlaves amb el governador?– va preguntar al seu pare.
–Col·locarem el gran rellotge demà, a les dotze, a la plaça, però és un secret, no ho pot saber ningú. L’Ona va prometre callar, però no ho va fer, així que l’endemà a les dotze era a la plaça amb les seves amigues. Quina va ser la sorpresa? Que allí no passava res. L’alcalde va voler donar una lliçó a l’Ona. Va ser dura perquè les seves amigues se’n reien i durant molts anys, però, això sí, li va servir per saber callar a temps.

Hugo Queirós_ 3r A EA 2A Ensenyança de Santa Coloma
Sentia l’ambient del camp i com tota la gent cridava: “Hugo, xuta!”, com els seus companys de l’equip li deien: “Vinga, Hugo!” El tacte de la increïble pilota, el magnífic camp de futbol, la brisa del vent que el feia sentir viu. Sentia a tot el cos les gotes de pluja que queien. Les seves cames, ja esgotades de tant córrer, havien de marcar el gol de la victòria. La victòria del tan esperat Mundial. Podia passar a ser l’heroi del país. Quan va arribar a la porteria contrària, va xutar la pilota. Va sentir el soroll de la pilota en moviment quan… De sobte, es va despertar al llit de l’hospital després d’haver somniat el seu somni.

Elisa Morais_3ème F Lycée Compte de Foix

Sempre m’han dit que l’esport és important per a la salut, per no tenir problemes musculars. Però jo mai m’ho havia cregut, ja que mai havia tingut problemes de res. L’any passat no feia gens d’esport, ni tampoc menjava bé. Però aquest any és diferent, perquè he decidit que havia d’escoltar la meva mare i fer algun esport. Al principi em costava decidir, però vaig optar per fer gimnàstica rítmica. Potser penseu que no hauria de fer aquest esport amb els meus setze anys, però no m’importa. Ja fa tres mesos que estic fent rítmica, la salut em va millor i m’agrada molt.  Espero que hàgiu après la lliçó: cal escoltar sempre els pares.

Aina Berruezo Palau_3ème F Lycée Compte de Foix

La història comença amb una tulipa en un gerro gran i blanc amb aigua fins a la meitat. La flor veia des de la finestra el descampat de flors; per precisar, de tulipes de diferents colors i mides. Aquella tulipa se sentia solitària en veure que la resta de la seva espècie estaven tots junts i sempre amb companyia. Ella encara se’n recordava del dia que va anar a parar en aquell gerro. Ara feia dos mesos que era en un lloc que no coneixia, on estava acompanyada de diferents tipus de flors, i de cop, en un moment molt ràpid, es va trobar allí tancada en aquell gerro sense aire fresc. Des d’aquell dia es trobava tancada en una presó.

Joel Pregal Barragan_4t B Col·legi mare janer
És una nit freda d’hivern. Està assegut entre les cames del pare. Mira l’hora, tot esperant que siguin les 10, per anar a dormir. El pare l’acompanya al llit i ell l’observa. “És tan alt, està tan lluny”, pensa el noi. Pensa: “Puc ser tan alt com ell i puc superar-lo.” Passa el temps i el noi ha crescut, no es treu del cap aquell pensament. Ara el veu alt, però ja no el veu tan lluny. Veu l’objectiu més proper i a la vegada llunyà. Sap que no serà fàcil. Sap que no depèn d’ell ser més alt. Sap que governa la genètica. Amb tot, no perd l’esperança. Espera. El temps passa. Ara és feliç i està content, el seu objectiu s’ha complert.

Ian Ojaos Da Costa_4t B COL·LEGI MARE JANER
Resulta estrany, passes un període d’adaptació en un lloc i, de sobte, t’has d’acomiadar. I t’has d’acostumar a una nova llengua i una nova cultura. Ja hi soc on no m’esperava ser-hi. Arribo a la feina, i començo a sentir angoixa i un nerviosisme que em menja per dins. No soc capaç de fer vida normal, i m’agradaria ser a la meva terra, però sé que no passarà. Torno a casa sol. Em trobo lluny dels meus estimats, i sé que mai no els tornaré a veure. Només espero que tota aquesta tragèdia tan sols sigui un malson. Estic esgotat i decideixo dormir. Em desperto a l’alba, i l’ambient és estrany, i alhora còmode. Tot torna a ser normal.

Sofia Lorca Urzua_3r A EA segona Ensenyança d’Encamp
Era una nit glaçada de Nadal, jo estava molt contenta de poder veure la persona que vaig conèixer a través d’internet. Era un noi de la meva edat i amb una personalitat molt semblant a la meva. Era irreal ja que sabia coses de mi que jo mai li vaig comentar. Em va estranyar molt, però no li vaig donar importància al principi, ja que tinc el perfil públic i podia extreure informació d’allí. Però un fet, que em va impactar, va ser quan li vaig demanar si voldria venir a casa meva a passar el Nadal amb nosaltres. Em va contestar: cada Nadal el passo amb tu. Amb un so de notificació que provenia del meu garatge.

Ivan Andújar Silvestre_3r A EA segona Ensenyança d’encamp
Els últims segons del partit. Perdien de dos. La pilota si entrava de tres guanyaven si no perdien. Si no encistellen, no farien realitat el somni de la seva vida. Tots havien fet un esforç per a arribar a aquella final tan inesperada. Estava tot en les mans d’aquell jugador. El públic animant perquè l’encistellessin de tres i poder guanyar la final. Tot silenciós. La pilota es posa en joc. Comencen els últims segons decisius. El jugador tira de tres tots mirant fixament la bola. La pilota entra i tots plorant d’emoció . No s’ho creien. Havien aconseguit allò que desitjaven. Tothom els recordaria per la preuada victòria.

Jan Ros _3ème I Lycée Comte de Foix
Un dia normal, estava jugant al FIFA amb els meus amics. Va entrar la meva mare a la meva habitació. Em va demanar de parar de jugar perquè havia de fer la maleta. Jo li vaig demanar on anàvem, ja que em demanava de fer-la. Em va dir que anàvem de vacances i fèiem un creuer. Jo em vaig posar molt content quan ho vaig sentir. Vam anar amb cotxe cap a Barcelona. Quan vam arribar al port, vaig veure el vaixell i vaig al·lucinar. Era gegant, tenia moltes piscines, un parc aquàtic i un camp de futbol. Quan vam entrar, ens van dir les habitacions que tindríem. Ens vam trobar amb uns amics. Vaig conèixer molta gent jugant a futbol.