Majors de 15 anys

Gerard Nadal Farré_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

L’Anna puja a l’avió rumb a Irlanda, estudiarà un any a l’estranger. Els pares tornen a casa, esperen la trucada de la seva filla. Silenci, només silenci. Per fi la trucada. A l’altra banda la veu d’un home. L’Anna ha patit un accident. Buidor. Ha marxat per sempre. Por.  Noooo, pip, tocotoc, nooo, pip, toc, pip, pip, pip… La veu interior es fusiona amb sons difícils de discriminar. És el despertador. Són uns copets a la porta. Surt de la inconsciència i respira agraïda, tot ha estat un somni. L’Anna treu el cap mentre la mare tanca el despertador; marxa cap a l’aeroport, en 60 minuts surt el seu vol cap a Irlanda…

Pablo Soro Topete_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan ets petit només vols jugar, passar-t’ho bé… Però a mesura que creixes vas aprenent coses importants, valors…Tens moltes opcions per escollir, potser no et decantaràs per la millor opció, però has de seguir endavant. A la vida ve i se’n va gent. Ara que soc gran, veig que la vida és una complicació constant. Ara veig que hi ha més coses a més de jugar, com la família, els amics i tota la gent que estimes, perquè quan ho necessitis estaran al teu costat. Aquests eren els meus pensaments mentre la mare em demanava per cinquena vegada que tanqués la Play, potser que li faci cas, no?

Marta Rodríguez Olm_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Fa molt de temps, en una fosca nit, dues germanes petites estaven tranquil·lament jugant mentre els seus pares estaven fora fent la compra com cada setmana. El seu error més gran va ser deixar les dues germanes soles sense vigilància. De sobte, va sonar el timbre de casa i la germana petita va anar a obrir, l’altre gran error. Quan va obrir la porta va sortir disparat un senyor amb una atxa i elles van córrer molt mala sort. Primer, la petita, després la gran. No van poder defugir aquell boig que les amenaçava. Els pares en l’arribar a casa horroritzats amb l’escena van aprendre de l’error i van decidir mai més tindre fills.

Karen Joval Raya_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Per al seu aniversari a un senyor li van regalar anar a un spa de peixos. Els peixets es mengen la pell morta dels peus. Hi va anar la tarda que va tenir lliure. Quan va arribar al lloc, la dependenta li va donar la benvinguda i va invitar-lo a treure’s les sabates i els mitjons. De sobte, va notar certa pudor, però va pensar que seria momentani. Va posar en remull els seus peus. Havien d’estar deu minuts a l’aigua, però cinc minuts després els peixos havien mort. Quan la noia se’n va adonar, hi va fer anar peixos nous, ja que hi havia molta gent esperant el seu torn. Al final en lloc de ser un regal va ser una despesa per al senyor!

Olivia Mansilla_3ème D Lycée Comte de Foix

Tots els dies el mateix, aquest sentiment que em turmenta. Cada vegada que la veig tremolo. Quan la veig vull estar més a prop seu, però el meu cos no reacciona. A vegades m’agradaria treure-la de la meva ment, però no puc i això m’espanta. M’agrada veure-la feliç, m’alegra el dia. Ja m’hi he acostumat. Aquest embolic de sentiments és el que més em fa gaudir. A poc a poc es fan més evidents els meus sentiments i tinc por que els descobreixi. I així ha estat, d’un dia a l’altre se n’ha adonat, sap què sento per ella, i, per primer cop, experimento el rebuig, i aquest no m’agrada i no m’hi acostumo, ha passat temps i encara em fa mal.

JAUME TALÀS CARNICE_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan porto molt de temps tancat a casa arriba un moment en què em desespero i he de sortir al carrer. Normalment, surto més els caps de setmana que entre setmana i intento acabar ràpidament els deures per poder sortir. Quan per fi puc sortir a fora, em sento més lliure i puc fer el que em dona la gana. Estic amb el meu germà, els meus amics de l’escola o també d’una altra escola i ens sentim com si fos la nostra segona família. Ens quedem fins a la nit i si puc fins més tard millor… Normalment, quedem tots per la nostra parròquia, ja que coneixem quasi bé a tothom. M’agrada moltíssim estar al carrer i es pot dir que és també la meva casa.

JESSICA GARNIER BREA_3r C EA SEG. DE SANTA COLOMA

Dues amigues estaven al parc jugant amb una pilota de futbol. Estaven fent-se passades fins que van arribar uns nois i descaradament van començar a riure’s d’elles. Les noies, cansades de la mofa dels xicots, els van demanar quin era el problema. –Sou noies i jugueu amb una pilota de futbol. –I? –Que normalment són els nois que juguen a futbol i no les nenes. I per cert, d’on ha sortit aquesta pilota? –Ara que ho dius és veritat, ja que aquesta pilota és del meu germà i jo fa més d’un any que en vull una i encara no la tinc. –Voleu que juguem junts? –Sí, sisplau. Afirmen les noies contentes. Tots quatre es van quedar jugant i en arribar a casa les noies van preguntar als seus pares si podien tenir una pilota de futbol pròpia i els nois van demanar una corda per saltar.

Xènia Martin Cebrian_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Una família amb el seu gos es van mudar. Al matí, la filla va anar cap a l’escola nerviosa, ja que era el seu primer dia. Quan va tornar cap a casa, tot l’edifici estava fosc, els llums no s’encenien i l’ascensor no funcionava. Llavors, va haver de pujar per les escales. Com més pujava, més por anava tenint. Fins que va arribar a la seva planta, on es va trobar dues bessones agafades de la mà i mirant cap a la seva porta. Per sort, aquella aparició va marxar i llavors va poder entrar a casa. El dia següent va passar el mateix, però cada vegada s’anaven apropant més i més. Fins que un dia va arribar a casa i es va trobar el seu gos apunyalat i a la paret hi havia escrit amb la seva sang “fins demà”.

Max Pubil Domínguez_3r B COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Encara recordo la meva infantesa a Oliana. Me’n recordo del cantar de la meva àvia per despertar-me a les vuit, de la boira que hi havia molts matins, del got de llet amb galetes que em trobava preparat a taula, de les tardes al col·legi pensant que seria infinit, dels entrenaments a quaranta graus a l’ombra a l’estiu i dels dies que sortia fins a les nou i em creia un “matxo”, dels estius a la piscina amb els meus amics. També me’n recordo del dia que els meus pares ens van reunir i ens van dir que totes aquestes coses no es tornarien a repetir a causa de la mudança cap a Andorra. I ara que ho trobo a faltar, ho aprecio molt més.

lAURA PADRÓ ARROYO_3r B COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Un viatge. El viatge. Aquell viatge amb el qual portes somiant des que eres petita, el que sempre havies vist en tantes pel·lícules, el que quan et preguntaven quin era el teu somni, només et venia al cap aquell. I ja tens els bitllets a les teves mans, comences a fer la maleta, ja no pots dormir perquè estàs pensant que aquell dia està a punt d’arribar. I per fi arriba, agafes l’avió i arribes al teu destí. Veus la ciutat i ja tens aquell sentiment d’emoció per explorar i vius experiències que sempre recordaràs. I quan estàs a punt de marxar, l’únic que voldries és donar la volta per tornar a viure aquell viatge des de l’inici.

Heric Pedrosa_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Vam anar a Portugal de vacances, a chaires amb els meus pares.Vam anar a pescar al riu amb el meu pare i vam aconseguir un bon grapat de truites. Quan vam arribar a casa, em vaig dutxar i vaig prendre un cafè. Seguidament, me’n vaig anar al llit i tot i que havia begut cafè, estava tan cansat que vaig adormir-me a l’instant. L’endemà vam preparar-ho tot, per fer la verema; recollir el raïm, ficar-lo en botes i finalment portar-lo a la cooperativa on elaboren el vi per després vendre’l. Quan arribem a casa, netegem la pick-up del suc que ha deixat el raïm.Una part del vi l’aprofitem per a consum propi i també per vendre’l a privats.

Kawtar al Mahdi_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Hi va haver un temps en què jo estimava un noi. Em va confessar que ell també, i vam començar a sortir. Els dies anaven passant i tot anava de meravella. Estàvem molt enamorats i jo era molt feliç. Però quan portàvem dos mesos de relació, de sobte, em va obrir a l’Insta i em va dir que ho havíem de deixar. No entenia res. Què havia passat? Vaig demanar-li explicacions i no va ser capaç de dir-me res, no en vaig saber res més, però jo sentia que alguna cosa havia passat i no m’ho volia dir. Amb el temps em vaig adonar de moltes coses. M’havia enganyat i malauradament tot allò que m’havien dit era veritat.

JASSETH FIGUEROA MEDINA_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Va ser un dia especial, aquell dia era el meu aniversari. Em vaig despertar d’hora per veure què em regalaven els meus pares. Em va sorprendre saber que no eren a casa, era diumenge i ells no treballaven aquell dia. Van passar dues hores fins que els meus pares van tocar al timbre i van arribar a casa. Ja havien arribat! Eren a casa! Vaig veure que el pare portava una caixa i em va semblar curiós. Què hi devia haver? Tenia moltes ganes de saber-ho. Els meus pares me la van oferir i la vaig obrir ràpidament. Hi havia aquell regal que tant volia, semblava una bola de neu, era un gosset!

Irina Languila Nieto_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Cada dia, quan em despertava, la meva besàvia em donava una cullerada del seu cafè, era molt dolç i calent. Em feia riure i no hi havia cafè més bo que el seu. Segons el dia, cuinava per a tota la família, ningú menjava enlloc més bé que a casa seva. Per Tots Sants, ella feia un tall rodó per a tota la família i uns bons panellets. Com ho trobo a faltar! De vegades, m’explicava històries del seu passat. Cada nit, em cantava abans d’anar a dormir. Gràcies a ella puc dir que he tingut una bona infància. I ara que ja no hi és, sé i valoro el tresor que tenia cada dia al meu costat.

Jan Ferrer Brial_3r B COL·LEGI MARE JANER

Recordo aquelles nits màgiques, quan em feies immensament feliç. Un temps on tu podies amb tot. Nits que passàvem junts. Ara les nits no són com abans, s’han convertit en matinades. Matinades amb la meva amiga absència, a qui cada vegada se li esborra més el nom. Matinades que perden importància sense tu. Encara recordo quan vam fer la volta al món. Oh! Quina experiència! Vas estar imparable. Des de llavors no has parat de guanyar. Però a partir de l’agost que no ets present. Et necessito aquí, a prop, a Barcelona, no et vull ni a Miami, ni a París. Vull que tornis després de tres anys d’enyorança i pena. Messi, torna a casa ja!

PERE GONZÀLEZ DE ALAIZA_3r B COL·LEGI MARE JANER

Et recordo cada dia des que ens vas deixar. Et trobo a faltar tant que de vegades penso a seguir-te a l’altra banda. Però sé que això no és el que tu voldries per a mi. Recordo quan anàvem de vacances, quan em preparaves les galetes a l’escola, quan miràvem pel·lícules de comèdia que tant t’agradaven, quan et visitava a l’hospital… A vegades continuo mirant la carta que em vas deixar. I dius que m’estimes, que estàs orgullosa de mi, que em cuidi i que gaudeixi de la vida. Em dius que sempre estaràs amb mi, al meu cor i en els meus records. I això és el que faré. Gràcies a aquella carta continuo endavant, àvia.

Anatole Sebah_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

El nostre món és fet de colors, tothom ha nascut amb el seu color indicat al fons dels ulls. Aquest color representa el seu caràcter i la seva manera de viure en aquesta societat dominada per un únic color. Podem prodigar una vida de luxes i de dominació o una existència de treball i de submissió al primer cop de vista. Aquest fet ha creat un fossar tan gran entre les classes que la societat ja no és res més que una maquinació de corrupció i de consanguinitat per guardar un color en una mateixa família. Visc en aquest món d’anarquia total, però el meu destí és destruir-lo: soc negre, l’únic, el primer, l’últim, el començament, la fi.

Marcel Ruzafa Lozano_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui ha estat un dia perfecte de pesca. M’he aixecat ben d’hora, fins i tot abans que sortís el sol, i me n’he anat caminant tranquil·lament fins al riu. L’aigua flueix cristal·lina, i l’aire és fresc i net. Llanço el sedal a l’aigua i espero amb paciència. Al voltant meu, tot és quietud i el so de l’aigua em reconforta. Després d’una estona, he notat una picada i he començat a estirar la canya. La lluita amb el peix ha estat emocionant. Finalment, he aconseguit pescar un peixet brillant i acolorit. He decidit fer una paella de peix per al dinar. He encès un petit foc a la vora del riu i he començat a cuinar mentre el sol es ponia.

ALÈXIA GUTIÉRREZ ALAÑÀ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

L’àvia havia mort feia una setmana. Un dia d’aquells, el meu germà va aparèixer amb un joc i em va dir que era de l’àvia. Llavors ens vam posar a jugar. En obrir-lo vam veure unes lletres i una lupa. El Manu, el meu germà, va dir: “Hola”, i la lupa va ampliar la lletra H i seguidament completant “hola”. Marcant les lletres amb la lupa, el joc ens va demanar que encenguéssim unes espelmes i pronunciéssim la paraula àvia tres cops. Ho vaig fer i tot seguit vaig veure com el Manu estava plorant de l’alegria al veure el reflex de l’àvia a la lupa. Finalment, vam despertar al terra del menjador, sense saber què havia passat.

AINA GARCIA CALELLO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

N’estic farta, de tot plegat, no aguanto més. A la meva família no li entra al cap que no vull estar amb ell. L’altre dia, les nostres famílies ens van reunir i ens van dir que si el Romeu treia l’Excalibur de la roca que hi ha davant de casa, no ens obligarien a casar-nos i ens deixarien estar amb qui realment volguéssim, però que si no la treia hauríem d’estar junts per sempre, sense condicions ni queixes. Ja en tinc prou. Ni Romeu ni cap candidat imposat pels altres. Avui he fet una cosa, de la qual potser em penediré, però ja està fet. He tret jo mateixa l’Excalibur de la roca. Com a reina de Camelot