Majors de 15 anys

Erik Pires dos Santos_3r E EA 2A Ensenyança Encamp

Aquell dia, com qualsevol altre, vaig anar amb els amics a fer acrobàcies, però aquell salt no va anar com esperàvem. No pensàvem que fos tan perillós. Va ser l’últim per a tots.
Em vaig despertar a l’hospital, amb la notícia que mai més podria caminar. La caiguda va ser molt forta i el problema era irreversible. Tot s’aturà en aquell maleït dia. Havia practicat molt per a això i estava tot preparat, però no va resultar com esperava. No hauria d’haver passat. Era com si no fos real. No sabia què fer en aquell moment. No notava el meu cos. Només podia veure’m envoltat de tubs. De sobte, un soroll em va despertar. Tan sols era un malson.

Ainoa da Silva Torques_3r E EA 2A Ensenyança Encamp

Fràgil: cada vegada que el tocaven s’arrugava, cada vegada que queia es trencava una mica. Aquell paper va acabar al terra trencat en mil bocins, i la solució no podia ser ni la cola ni la cinta. No era tan senzill, estava molt malmès. Un dia caminant pel carrer el vaig trobar, era a terra. Els meus ulls veien una cosa especial en ell. El vaig agafar. Em va sorprendre molt. El paper estava molt malmès, era quasi impossible fer-ne una reconstrucció. A l’arribar a casa vaig llegir-ne cada tros. Hi havia una història molt llarga al darrere. Vaig llegir la història sencera i vaig entendre que l’única manera d’ajudar-lo era actuant.

Père Marsenyach_3ème E Lycée Comte de Foix
Era un dimecres d’estiu al matí, el sol il·luminava la parròquia d’Encamp. Vaig trucar a la iaia per saber com es trobava, ja que tenia molt mal d’esquena i li costava caminar. Em va respondre amb un: “Nen el mal d’esquena em matarà.” Em vaig ficar a riure i li vaig demanar si estava a casa per fer-li una visita. Em va dir que sí, que hi podia anar. Vaig sortir de casa, vaig passar pel casc antic tan bonic que hi ha a Encamp. Arribant a casa de la iaia, em va arribar l’olor de la botifarra i de l’embotit, em va preparar un esmorzar complet, tot i tenir mal d’esquena. En aquests moments me n’adono de la sort que tinc. T’estimo molt iaia!

Alexia Fernández_3ème E Lycée Comte de Foix
Què és un sentiment? El sentiment és una emoció sotmesa a un pensament. Sense ell no tindríem sentit comú, ni empatia. Abans deien que el sentiment era una alteració de l’ànima, però realment està associat al cor com a òrgan, mentre que el pensament està associat al cervell. Jo crec que sense, no seríem res, ja que ens defineix la nostra personalitat. Hi ha gent més tímida, altra més extravertida, gent més alegre, altra més apagada, etc. I per això el sentiment és important. Imagina’t viure sense amor, amor d’amistat, familiar o de parella, seria trist. Bàsicament el sentiment és el que fa que siguem únics, que siguem nosaltres.

David Maceira_3r D EA 2A Ensenyança de Santa Coloma
Estàvem jo i el meu equip al TIM que és un torneig de bàsquet que s’organitza una vegada a l’any. Ens trobàvem al partit de classificació per a la final. Jugàvem contra un equip difícil que tenia un equipament com el dels Lakers.
Vam començar el partit. A la primera part ja anàvem perdent 20-27, no era tant. En canvi, la segona part vam espavilar i vam acabar empatats fins a la sisena part que havíem quedat 64-64. Estàvem tots molt tensos pel resultat. Al final de la setena part, anàvem 75-73, no anàvem guanyant per això no ens vam confiar tant i vam sortir pel final del partit aconseguint l’empat i els tirs lliures.

Cerni Jeansou Aché_3r D EA 2A Ensenyança de Santa Coloma
Era un partit de lliga a divisió d’honor, era un partit contra el Barça. Quan va arribar l’hora, el nostre equip estava bastant nerviós perquè anàvem a jugar contra el millor equip del món. Anaven primers de lliga. Quan va començar el partit, ens van començar a marcar un gol, i un altre, i un altre, i un altre, fins a fer-ne a sis. Un company meu va arribar a l’àrea i va provocar un penal, em va tocar xutar-lo jo i vaig fallar. Però després un altre company va acabar marcant un gol, però ens en van tornar a marcar dos. Finalment, a dos minuts del final del partit i vaig acabar marcant un últim gol.

Jaime Jiménez Espín_3r B COL·LEGI MARE JANER
És clar, tenia molta il·lusió i molta por a la vegada. No volia trobar-me amb una colla de flipats i, com era d’esperar, volia trobar bones persones, amb els meus gustos i hobbies. No vaig trobar cap dels dos, em vaig trobar una cosa millor, una colla de personatges, que eren molt diferents als amics de Mèxic, no menjaven picant, no jugaven amb els joguets tradicionals, i tot i així, formaven un grup d’amics que mai no hauria imaginat, un grup d’amics, que es complementa, que més que un grup d’amics, s’assembla a una família. I és així com m’he adonat que canviar de vida d’aquesta manera és la millor experiència que he pogut tenir.

Cesc Joval Gallart_3r B COL·LEGI MARE JANER
Sumes i restes, és el temari que s’ensenya a la classe de 3r B. La professora està cansada. Cansada dels marrecs que només fan que barallar-se i xerrar. Cansada dels seus companys de feina. Cansada de la mateixa rutina de cada dia. No aconsegueix esbrinar per què coi va estudiar magisteri. Si odia els nens! Enmig del xivarri, centra la seva atenció en un alumne en especial. Callat, misteriós. Sembla que estigui dibuixant. S’acosta al nen, en Pau, i li pregunta:
–Què dibuixes, Pau?
–Dibuixo una paciència per a la mama, que diu que se li ha acabat!
Carai, pensa. Ella també necessitaria algú que li dibuixés una paciència d’aquelles.

Quim Nuez_3ème B Lycée Comte de Foix
Era una nit plujosa i es jugava la final de la Copa del Món de futbol. S’enfrontaven les nacions d’Argentina i Bèlgica, però, el que interessava a tothom era la Copa. Aquella Copa, el premi que s’atorgava conjuntament amb el títol de ser campió del món, estava fabricada a base d’or pur de divuit quirats per ser precisos. El trofeu era espectacular, amb la seva base feta de malaquita, representava dues persones aguantant la Terra. Si jo fos jugador professional de futbol, m’agradaria guanyar la final, només per poder tocar aquella meravella de trofeu. El més important és que té un valor d’uns vint milions d’euros. Impressionant!

Daniel BUCETA MESQUITA_3ème B Lycée Comte de Foix
Un no sap mai com de calenta que arriba a ser la seva sang fins que un fred dia de febrer la persona que més estima li dona un cop de puny en plena cara. En aquell moment, tombat inconscient en la gelada massa de neu hivernal, em vaig demanar com de cruel era aquell món, perquè quan algú dona el cor només rep violència a canvi. A poc a poc el meu cervell notava com les meves extremitats perdien forces. La vida se m’escapava d’entre les mans com si d’aigua estiguéssim parlant. Necessitava cridar indecències de la nostra malalta societat. Desgraciadament, d’entre els meus carnosos llavis, només vaig poder alliberar el meu últim sospir.

Eric Baño Cadús_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

I sí, aquí estic, asseguda davant d’uns homes que diuen ser doctors. El seu diagnòstic? Que estic boja. La veritat és que no volia fer el que vaig fer, però no tenia cap més remei. Són uns ignorants, amaguen la fosca realitat que els rodeja com si res. Però, a qui tanquen en una freda habitació i li diuen boja és a mi. Tot el que vaig fer va ser per ser lliure, però irònicament he acabat tancada de nou. Em pregunto qui està més pertorbat. Veig clarament els seus cossos tensos, les seves mirades i la seva incomoditat mentre els parlo, ells tenen el pressentiment que alguna cosa no està prou bé, i tenen tota la raó: vaig morir fa dies.

Noa Gallinat Civico_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Com deu ser la vida d’un psicòpata? Fàcil? Ningú ho pot saber així que explicaré la vida d’un d’ells.
Una nit d’hivern es va llevar. Era molt fosc i feia fred. Sortí de casa, ho tenia tot preparat a la perfecció. Anà cap al seu destí. Arribà a la mansió del seu enemic de la infància. Aquella persona que li havia arruïnat la vida, que li havia pres tot, per la qual no era feliç. Entrà i anà a la seva habitació. Es veia tan dèbil allà dormint. Agafà el ganivet que tenia a la mà i el matà aquella mateixa nit sense pietat. Finalment es va adonar que era culpable i va confessar. Bé, ara ja sabeu com és la meva vida.

Natalie Franco_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Aquell dia li vaig portar flors. Volia sorprendre-la amb un detall, petit, però amb tot el cor. Vam passar un dia genial, menjant gelat al parc i parlant durant hores. Així eren tots els diumenges, els dos compartint el nostre temps amb l’altre. Em va dir que havia d’anar a veure el seu avi, que s’havia posat més malalt i ningú més que la seva mare i ell podien cuidar-lo fins que millorés. Dies després, un diumenge exactament, em van avisar que va tenir un accident de tornada cap aquí. Malauradament no el vaig tornar a veure. Aquell diumenge passat que tant ens vam divertir va ser l’últim. Aquell dia li vaig portar flors.

Tiago Manuel Soares_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino

Un nen, de qui no diré el nom, sempre fa molts errors i per això se sent una mica (molt) malament. El tipus d’errors que fa són variats: en fa jugant, en els deures, en els exàmens…, no creu que pugui aprendre perquè només s’equivoca. Té un rellotge que compta els seus errors i quan se’l mira veu que en té 4990. S’asseu en un lloc per tractar d’entendre la situació i pensa: “almenys no faig errors amb la mascareta!”. Els dies anaven passant i el rellotge seguia sumant errors. I amb això que arribà a l’error 5000. Voleu saber quants anys tenia el nen? Doncs traieu-li al número 5000 els tres zeros i multipliqueu el número 5 per dos.

Santi Pascual Muñoz_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino

Vaig a buscar un regle a classe a l’hora del pati. Passant pel passadís hi ha un ambient silenciós, però es poden sentir els crits d’alliberació que fan els meus companys des del pati. De sobte, sento un soroll de papers trencant-se. Entro a la classe d’on venia el soroll i veig un noi tallant papers amb un regle de metall i, en veure’m, em comença a perseguir. Corro tot el que puc. Per sort, sona el timbre. A partir d’ara hauré d’anar amb compte. Dos dies més tard un alumne desapareix. Tots pensen que s’ha escapat o que l’han segrestat, però jo sé el que ha passat en realitat. Ara l’escola està tancada i ja no s’estripen papers.

Ndao Oumy_3ème D Lycée Comte de Foix
Entre el fum, la calor, la foscor, em refugio en el meu món que ha estat destruït, perquè d’altres en puguin tenir. Aquells monstres em maltracten cada dia, em capturen perquè em puguin observar, però els mateixos que es fan fotos amb mi per Instagram, van a manifestacions en contra del meu maltractament. Quan volen, diuen que soc perillós però el que no saben és que els éssers més perillosos són ells. L’únic que faig jo és intentar trobar-te, llibertat, perquè t’amagues de mi, no creus que et mereixo? Aquest món era el meu, molt abans, ja, quan van venir per agafar-ho absolutament tot. Humans, vosaltres sou el veritable perill.

Ània Torres_3ème D Lycée Comte de Foix
Aquesta breu història parla sobre l’amistat. Sempre m’he demanat què era ben bé, en què consistia. Molta gent diu que és la connexió íntima entre dos éssers. Jo crec que és més que això, que també comporta preocupació, respecte i estima, envers una persona. L’amistat, en part, és també compartir-ho tot. Cal vigilar, però, a qui li confies la teva vida, els teus secrets, les teves alegries, les teves tristeses, perquè també hi ha molta falsedat i quan confies cegament en algú, a qui estimes, si et sents traït per aquest, en qui has dipositat tota la confiança absoluta, és com si t’haguessin mort per dins i una part de tu se’n va.

Ignasi Mañaricua Riera_3r  Col·legi Sagrada Família
El dia i la nit, uns conceptes tan diferents i a la vegada semblants, tots dos convivint en un mateix sentit, fregant-se i separant-se constantment, sense cansar-se. Sembla que tinguin ganes de poder-se tocar, però alguna cosa desconeguda als nostres coneixements els ho impedeix; és un amor-odi molt marcat; és com quan dos amics es barallen i no saben ni com ni per què ho fan, els dos són orgullosos i temen fer el ridícul, però finalment algun dia s’adonen de l’error. I d’aquí: el dia llueix amb el seu esplendent sol i la nit amb la petita i blanquinosa lluna, el dia amb la seva càlida llum solar i la nit distingida per la seva obscuritat.

Martina Lladós_3r Col·legi Sagrada Família
Començo una nova vida, una nova ciutat, nous amics… El primer que penso és, i si no m’accepten tal com soc? Comencen les inseguretats, les pors de no poder ser tu mateixa i de no poder ser lliure. Haver de ser una persona que no ets, només per impressionar els altres i així poder agradar els altres, sense que es burlin de tu. Haver de conèixer persones que t’acabin fent mal. Aquell tipus de persones que potser venen cap a tu per un interès i després t’acaben humiliant i sobretot abandonant. Són aquelles petites coses que, quan et sents sola i insegura, no deixes de pensar-hi, i al final t’acabes destrossant i fent-te mal a tu mateixa.

Daniela Vaz Gonçalves_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
El pitjor curs de tots: depressió, ansietat, impulsivitat, insomni… Ell va arribar i de sobte ho va canviar tot, amb la seva manera de ser, la seva alegria, la seva mirada, tot en si. Em va fer ser millor persona, no ser tan desagradable, començar a valorar les coses, tot va canviar cap a millor.
Ella també ho creia. Em vaig adonar de la persona que era de veritat, em va demostrar que només pensava en ell. La gent intentava ajudar-me, però jo em negava a acceptar-ho. Em va fer sentir tan bé que no volia veure la realitat, gràcies a ell ara m’agafo les coses d’una manera molt diferent.