Majors de 15 anys

Alba Donaire_4t Col·legi Sagrada Família

Un bon dia em vaig aixecar tan tranquil·la i vaig rebre un missatge de la meva veïna: em va donar una mala notícia,  la seva àvia s’havia contagiat pel coronavirus més conegut de l’actualitat. La meva veïna estava molt preocupada. L’àvia es trobava molt malament, estava trista a casa sense poder veure els seus fills, nets i netes. L’àvia sabia que sortiria d’aquesta i podria tornar a abraçar els seus nets i els seus fills. Feia tot el que podia per curar-se. Al cap d’una setmana va anar a fer-se la prova i va donar negatiu. Estava curada, i només saber que era negativa van anar-hi els seus nets i els seus fills a berenar.

Roc Armengol Daban_3ème B Lycée Comte de Foix
Ja semblava tot decidit, la diferència era important, ningú hauria apostat per mi, m’havia costat molt arribar fins allí… No podia abandonar, havia de lluitar fins al final, necessitava guanyar punts i ho vaig aconseguir. Estàvem empatats i venia el punt decisiu. El meu adversari estava decidit a guanyar i em va fer perdre confiança en mi mateix. Ara, les cames em tremolaven, perdia forces, fluixejava. Va començar servint ell, passaven els minuts i estàvem esgotats. El moment perfecte arribà, vaig preparar-me i vaig picar la bola amb una potència i velocitat espectaculars, mai vista!.. Llavors, em sonà l’alarma del despertador.

Bruna Luisa Veloso_3ème B Lycée Comte de Foix
A l’escola va arribar un noi de l’estranger, es deia Martí, tenia 14 anys i no parlava gens la llengua catalana. El dia que va entrar a l’escola estava nerviós perquè pressentia que no cauria bé als altres nens de l’escola pel fet de ser estranger i no parlar bé la llengua. Cert! Ningú va acceptar en Martí en el seu grup d’amics. Van passar mesos i mesos fins que un dia, una noia va arribar de l’estranger, es deia Laura i tenia 14 anys. A ella sí que la van acceptar. En Martí va decidir apropar-se a parlar-hi. Van explicar-se les seves vides, van congeniar i es van fer amics. Llavors es va anar introduint en el grup d’amics d’ella.

Alexia Jolina Puertas_4t C COL·LEGI MARIA JANER

Tanco els ulls. Veig una cara, tot i que puc veure les petites imperfeccions, segueixo veient-lo perfecte. La seva pell nua sota els llençols és suau i calenta. Em fa recordar moments junts, els seus cabells llisos i despentinats, aquells que m’encanta tocar i fer-hi rínxols. Es gira i amb el tou dels meus dits, li dibuixo a l’esquena els viatges que hem fet junts. Tot és fosc. Obro els ulls i passo la meva mà pel llit, és fred. Només em queden records dels moments més màgics de la meva vida, records bells que ara són dolorosos. Però sé que ell m’està esperant i quan sigui la meva hora de marxar, tornarem a estar junts.

Valentin Hoxha_3ème D Lycée Comte de Foix

Quan tenia sis anys, mentre fèiem classe de gimnàstica, ens dedicàvem a fer tombarelles, el pi, córrer… De sobte, la meva professora em va preguntar si feia algun altre esport fora de l’escola, i com que no en feia em va dir que era una llàstima perquè tenia habilitats, cosa que mai ningú no m’havia dit. La veritat és que em vaig quedar ben sorprès. Vaig fer-li cas i vaig decidir inscriure’m a un gimnàs, tot i que no estava gaire convençut. I la veritat és que em va agradar força. Vaig fer gimnàstica cada dia, durant quatre anys més i m’ho vaig passar realment bé, tot i que l’únic company que tenia era una mica més gran que jo.

Jan Vidal Bartumeu _4t Col·legi Mare Janer
És tot fosc. No sé on soc, ni l’hora que és. Em fa mal el cap. He intentat aixecar-me, però tinc les mans i els peus lligats. Estic intentant recordar com he acabat aquí. Crec que estic tancat en una habitació. S’escolten passes que venen cap a mi. Algú ha obert la porta. Es veu una ombra. Sembla un home d’una estatura mitjana. A la seva mà dreta, m’ha semblat veure-hi una arma blanca. L’home se m’apropa més i jo crido tant com puc. Prepara la mà i de cop –RIINNGG! (sona el despertador). Per al nen havia estat un somni, però així havia estat la mort del seu germà. Havia estat raptat i assassinat. Una revenja o una greu equivocació?

Aina Soldevila_4t Col·legi Mare Janer
Admiro la valentia que tens per afrontar les coses. Tots els problemes que has hagut de vèncer dia rere dia, les nits en blanc en què pensaves que no te’n sortiries, la incertesa de no saber com acabaria tot… ho vas superar lluitant tota sola. Sí, ja sé que la família intentava ajudar-te, però només tu sabies la veritat. Només eres tu qui sentia el dolor insuportable i, només tu, qui rebia totes les mirades de la gent, plenes de tristesa. El dia en què et vaig veure, els teus ulls tornaren a brillar amb energia i, per això, aquell dia s’ha tornat en un dels més importants de la meva vida.
Gràcies per ser la meva mare. T’estimo.

Liam Pijuan_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA De SANTA COLOMA
Hi havia una vegada un home que cada dia sortia de casa seva, saludava el seu veí i anava a treballar.
–Però… –Es preguntava– Per què és sempre el mateix?
–Del cervell humà només utilitzem un 7% de la seva capacitat, l’altre 93% realment no està parat, sinó que està movent el temps i l’espai per guiar-nos a través del temps per construir la nostra història a partir de les accions que fem amb el 7% al qual tenim accés del nostre cervell. En fi, un dia més anant a treballar, saludant el veí…Construint el meu destí.

Pablo Cerezo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
No estava content i sabia que era el meu últim partit amb aquest equip, i vaig decidir ficar-me les piles perquè els meus pares no volien que estigués en aquest equip i volia acomiadar-me bé.
Així que vaig agafar la pilota i vaig fer tot el possible per marcar gols i fer assistències. Els primers dos gols van ser de l’altre equip després jo vaig començar a marcar i vaig ficar dos gols dins de la porteria. Més tard ens van marcar un altre gol dins i jo vaig anar per la banda sol i vaig fer una assistència al meu company per empatar el partit i a l’últim minut vaig agafar la pilota vaig xutar i vam acabar guanyant.

Érica Póvoa Nunes_3r B Colegio Español Maria Moliner

Era una nena amb uns pares normals fins que un dia el pare va canviar totalment d’actitud. Va deixar de tenir cura de la dona i la nena i se’n va anar. La nena, molt trista, només recordava el pare i els moments que va viure amb ell. El pare ho va deixar tot de banda, no trucava mai, com si s’hagués oblidat d’ella. Van anar passant els anys i la noia es va cansar de trucar al pare per saber com estava. Tretze dies abans que fes els 15 anys li va trucar i li va demanar perdó per no haver estat amb ella i fer-la feliç. Ella es va quedar pensant. Per què va esperar que fes els 15?  La noia, però, es va adonar que necessitava un pare.

Gonçalo Silva Parente_3r B Colegio Español Maria Moliner

Cada dia, al matí, penso en cadascuna de les raons per les quals no mereixo viure en aquest món, i cada vegada en trobo més, i cada vegada hi penso més. Cada matí em trobo més a prop de suïcidar-me, però mai ho faig, agafo la pistola però no soc capaç de prémer el gatell, i torno al mateix de cada matí, una i altra vegada. Ja no sé què fer, necessito alliberar-me d’aquesta pressió que sento dins del meu pit com més aviat millor. No aguantaré gaire més, crec que explotaré i quan això passi ja serà massa tard per fer marxa enrere. Però crec que és el que m’ha tocat viure, i per alguna raó, Déu m’ha complicat tant aquesta vida meua.

Blau Vidal Panadero_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
La vida m’ha donat molts alts i baixos, precisament en aquest moment (la flor de la vida). De sobte, veig cinc metges envoltant-me i molts cables que m’impedeixen moure. Sento els metges dir que estic en coma i m’impacto. No recordo res de res. Els instants passen molt més lents, noto que no puc fer res… És una situació molt incòmoda. Passats uns mesos em vaig recuperar. Soc l’exemple perfecte que demostra que has de seguir endavant, passi el que passi.

Aina Ortega Boronat_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
El meu horari era molt dur. Cada dia anava a entrenar i em matava d’esforç. Cada dia, a l’escola, m’adormia a classe i no estava atenta de tan cansada que estava. La natació és un esport de molt entrenament i molt esforç, per això havia d’anar cada dia a entrenar, per ser cada dia més bona i així superar-les a totes, arribar el més lluny possible i ser la més coneguda del món. Però, saps? No tot és possible al món, el karma finalment t’ho torna tot, i mai arribaràs al cim. Per què? Doncs perquè la vida és el joc més injust del món, i si no fas bé una cosa, la vida ja s’està rient de tu. I és el que em va passar a mi…

David Domingues_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Des de petit, al Marc li agradava molt el món del motor. Als setze anys es va voler treure el permís de moto per desplaçar-se, però els seus pares li deien que era molt maldestre i que no passaria l’examen perquè era massa difícil per a ell, que les motos eren molt perilloses i que es podria fer molt mal en un accident. Ara, ell els diu que vol passar l’examen perquè els seus companys ja tenen el permís, diu que anirà amb molt de compte. A l’arribar als setze anys va insistir als pares i va aconseguir treure’s el permís per demostrar als pares que podien confiar en ell, els pares van veure que el seu fill no era maldestre.

Ariana Barros_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan era petita, m’agradava tant el patinatge que vaig comprar els meus primers patins als quatre anys, però vaig créixer i em vaig adonar que no era tan fàcil. A les meves primeres competicions em posaven molt nerviosa, però veure tothom aplaudint quan feia aquells salts tan impressionants em donava més forces per continuar. Però no tot fou alegria, fa un any que el meu somni es va trencar. Encara recordo els metges parlant amb la mama: “ La caiguda ha estat molt dolenta, em sembla que les probabilitats de tornar a patinar són molt baixes” cada vegada que em desperto, la realitat de no sentir les meves cames em paralitza encara més.

Adrià Isal_3r C Col·legi Mare Janer
Em vaig despertar i vaig anar a esmorzar amb la meva família a la terrassa. Vaig veure que al carrer no hi havia ningú. En acabar de fer les meves obligacions i responsabilitats de casa vaig baixar al carrer a veure què passava. Resulta que hi havia una pandèmia mundial i estàvem en quarantena (per seguretat de no contagiar-nos). Vaig sortir al carrer i tothom anava amb mascareta. De sobte em vaig començar a marejar i… Em vaig despertar a l’hospital. I un amic íntim em va dir que m’havia quedat en coma etílic a causa d’una festa que vam fer a casa meva amb els meus companys i amics d’universitat. I tot era un somni…

TONI HERNÁNDEZ_3r C Col·legi Mare Janer
Com sempre, després de l’escola vaig entrar a casa. Tot era diferent, no hi havia ni el pare ni la mare, ni l’avi ni l’àvia. Tot era fosc i desordenat. No em creia que res dolent pogués passar. Però ràpidament els signes d’exclamació es van tornar interrogants.
En aquell instant tot eren preguntes. Poc després van picar a la porta. No era ningú conegut (sinó que era  algú desconegut). Portava una bata blanca. Em va informar d’una terrible notícia.
I així me’n vaig assabentar. Abatut em vaig preguntar: si hagués respectat les mesures de seguretat, això no hauria passat? L’avi havia mort. Mai ho he pogut oblidar.

Carlo Cassany Garcia_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
El meu nom és Guillem. La situació és que la nena que m’agrada va a la meva classe. Jo no soc gaire atractiu i soc tímid. Últimament trec males notes, ja que fem molta feina en grup cooperatiu i em poso molt vermell. Li vaig explicar al meu germà tot sobre la nena que m’agrada i ell ho va explicar a quasi tota l’escola. Tothom sabia que m’agradava i em vaig enfadar molt. Ella estava molt tímida, ja que tothom bromejava sobre aquest tema. I em va demanar per sortir. A l’hora de dir que sí, vaig imaginar tot el que faríem junts. Vaig sentir que em feia una abraçada i, de fons, la veu de la meva mare que deia “bon dia, carinyet”.

Iu Carmona Royo_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Hola, em dic Jordi. Soc un noi que va arribar molt ràpid a la Copa del món amb els millors competidors del món sencer!
I cada cop anava guanyant més i més competicions, més copes del món. Un dia vaig arribar a 8è any de campió del món consecutiu. I el que més m’agradava de tot era fer curses caritatives per als nens pobres. Però un dia em vaig descontrolar i vaig anar directe cap a un precipici, vaig trencar les tanques de seguretat i també em vaig trencar el coll.

Jorge Crespo_3r D EA Segona Ensenyança Santa Coloma

Vet aquí una vegada un home que no volia continuar la seva vida. Per què, us preguntareu. El passat diumenge li van notificar que la seva mare era morta, quina desgràcia, però també l’havien despatxat de la feina.
L’home, cansat de la vida, va pensar a suïcidar-se però un dia, quan va sortir del carrer es va enamorar d’una dona que duia un vestit vermell molt bonic. De sobte l’home s’hi va apropar i li va demanar el seu número de telèfon. Ella li diu el seu número i queden un dia per sopar.
La idea que havia tingut va desaparèixer. Després de 2 anys es van casar i van tenir 2 fills. Era feliç.