Majors de 15 anys

Henrique Cordeiro _3r B Col·legi María Moliner

Un dia de pluja, a les cinc de la tarda, anàvem a veure la pel·lícula IT 2, que és de por, però no en fa molta. Aquell dia, però, va passar una cosa molt estranya…
Un amic que havia vist la pel·lícula amb nosaltres, aquell mateix dia va desaparèixer. El vam buscar per tot Andorra però no el vam trobar. El dia següent, vam tornar a buscar-lo. Finalment, el vam trobar sense cap. Llavors, ens vam trobar al Pennywisse que ens va perseguir fins que va atrapar un altre amic meu. Vam haver de canviar de país perquè anava atrapant tots els meus amics. Després de molt de temps corrent i escapant em vaig despertar del malson que vaig tenir.

Laia Osuna Almela _3r B Col·legi María Moliner

M’acabaven de despertar, com sempre, a crits. Era l’únic que no m’agradava d’aquell lloc. Em van donar un lloc per viure i menjar cada dia, i amb això ja estava bé. Els meus pares em van abandonar quan era petita, així que no tenia un altre lloc on estar-me.
Avui ens tracten diferent, ens porten a un lloc estrany, amb molta pressa. Suposo que ens traslladaran i anirem amb la gent que es van emportar la setmana passada i que no vaig tornar a veure més.  Ens porten a la dutxa. Em va bé perquè fa temps que no em rento. De cop, comença a caure una mena de gas que fa que la gent s’adormi. Encara sento ben bé quan van cridar: cremeu-los!

Sandra Pérez_3r A Col·legi Mare Janer
I en el moment menys inesperat passa. Passa allò que algun dia havia de passar, per molt que et faci molt de mal.
Va arribar una trucada a casa mentre celebràvem l’aniversari del meu tiet, no ens ho podíem estar passant millor, fins que la meva mare va agafar el telèfon. Era la meva tieta, amb una veu molt fluixa i trista pel que vaig poder sentir, però vaig seguir xerrant amb els meus cosins. Veia caure gota per gota les llàgrimes de la meva mare. En aquell moment tots ens vam parar a contemplar-la. Ells es preguntaven què podia haver passat, però jo ja em temia el pitjor, la persona més meravellosa havia marxat per sempre.

Claudia De Araujo Martins_3r A Col·legi Mare Janer
Ell ho va intentar, però no ho va aconseguir. Ella el va deixar a la cafeteria sol i ell es va quedar amb l’esperança que tornaria, però no ho va fer. Ella va marxar com si no hagués passat res i a ell se li va quedar el cor trencat. Ho va intentar tot, però ella el rebutjava tota l’estona, perquè ell volia una relació seriosa i ella no. Quedaven, parlaven, però res, no avançaven en la seva relació.
Ell parlava amb el seu millor amic per veure què podia fer. Alhora, ella estava fent el mateix amb la seva millor amiga. Consells, recomanacions, res. Els dos millors amics sabien que no podien estar junts perquè no tenien res en comú.

Canòlich Giribet_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Era l’últim dia de classe quan la nostra tutora ens va dir: “Avui amb motiu de l’últim dia de classe no treballarem!” Els alumnes es van quedar sorpresos i ho van endreçar tot dins la motxilla. Quan va arribar l’hora de mates el professor digué: “Traieu la llibreta i un boli.” Els alumnes sorpresos van fer cas. Durant l’estona d’esbarjo els alumnes van anar a parlar amb la directora per acomiadar-se i va sortir el tema del profe de mates. Els alumnes van comentar: “Aquest matí la nostra tutora ens ha dit que no faríem classe, però ha arribat el de mates i ens ha empipat a tots.” Ella ho va escoltar atentament i digué: “No us preocupeu.”

Noèlia García_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Solitud, sensació que m’acompanya sempre, tant me fa on estigui o amb qui, sempre està al meu costat. Sentir-me asfixiada sense poder ser lliure, estar en una habitació, tancada, que cada vegada es fa més i més fosca i freda per cada pensament, cada acció. Una inseguretat incorporada que fa que no pugui ni demanar ajuda, obrir la boca i que no surti allò que realment vull dir que és angoixant i aterrador. Solament tinc una companya, la música, l’única que fa que s’il·lumini l’habitació, l’única manera de sentir tranquil·litat amb mi mateixa, poder expressar-me com realment vull, però realment no puc. No vull continuar així, vull sortir…

Ariadna Carames Lopez_3ème L Lycée Comte de Foix
Em vaig despertar, d’un somni horrorós. Estava completament endinsada en ell. Em trobava a la meva habitació fent deures com cada tarda, i de cop vaig mirar per la finestra. Em va entrar una por al cos exagerada. No veia res, de la quantitat de fum negre que hi havia. No sabia què estava passant. Vaig encendre la tele ràpidament. En aquell moment vaig saber que era l’últim dia per a la humanitat. La Terra estava sobrecarregada de la contaminació. A les notícies deien que no sortíssim de casa perquè si ho fèiem, moriríem als pocs segons de respirar aquell fum tan negre. Allà es va acabar el meu somni. Podríem arribar a aquest punt?

Ana Martin_3ème L Lycée Comte de Foix
Era una tarda de setembre, em va passar una cosa aterradora; la meva mare em va pujar a casa, llavors vaig decidir de berenar un entrepà amb un got de llet, vaig treure el mòbil de la meva butxaca i el vaig començar a mirar, de sobte vaig escoltar un soroll que provenia del gimnàs però ho vaig deixar córrer, una estona després vaig escoltar alguns copets a la planta de dalt, no sabia què passava i ho vaig deixar córrer per segon cop, llavors em va semblar escoltar la dutxa, no vaig dubtar ni un segon, vaig pujar cap a dalt i efectivament la dutxa es va engegar per art de màgia, però el pitjor no era allò sinó que estava sola a casa!

Roger Fillet_3r Col·legi Sagrada Familía

Era la nit de Reis de fa uns anys, una nit màgica. El Marc, l’Ot i jo vam quedar a la plaça per veure passar les carrosses. Acabada la cavalcada, els meus amics i jo ens dirigíem cap a casa. Era una nit fosca i freda, al carrer no hi havia ningú. Estàvem sols i vam agafar la drecera de sempre per anar a casa, però una cosa estava a punt de passar. El Marc anava el primer, de cop i volta es va aturar. Va aparèixer una silueta alta i robusta al final del camí. Cridàrem molt fort i arrencàrem a córrer sense parar, fins arribar a casa. Les cames no ens tocaven a terra. Sempre ens quedarem amb el dubte de a qui pertanyia aquella silueta.

Naia Alvarez De Eulate _3r B col·legi mare janer

Entre música techno, alcohol i festa, no vaig ser capaç de dir-l’hi. I això que l’alcohol del poble sembla més “sèrum de la veritat” que alcohol.
–T’estimo. –Que bé que quedava dins el meu cap. L’estimava des dels sis anys. Sí, sé que sona a tòpic, però és la meva història, que alguns escriptors cursis l’hagin utilitzat abans, no és culpa meva. Això no serà tan inesperat com voldríeu, ella no saltarà als meus braços a l’últim moment per fer un final feliç, jo segueixo dins “la zona amics”. Però mira, la vida és injusta. Ella és lesbiana, té parella, jo estic enamorat i ara la meva història s’ha convertit en un amor impossible.

Nerea León Segura_3r B col·legi mare janer

Com sempre, a cada hora els utilitzaven i no els donaven cap importància, sempre n’hi havia alguns que tenien més categoria que els altres i a causa d’això als de categoria superior els tenien enveja.
Es creien els més populars del mercat encara que els altres pensaven que algun dia se’ls acabaria el protagonisme. Van passar els anys i la societat els seguia comprant, cada vegada eren més abundants. Les altres marques s’hi esforçaven però era en va. No hi havia res a fer. I així, va començar una guerra imparable fins avui dia, convertits en residus. Potser ens hauríem de repensar això de tenir els millors aparells electrònics.

Céline Fernandes_3ème F Lycée Comte de Foix
És típic que diumenge no t’hagis d’aixecar d’hora ni tampoc tenir pressa per fer res o arribar tard durant tot el dia. També és típic menjar fora amb la família, i arribar a casa a les cinc de la tarda, mirar tot allò que t’agrada a Netflix. Però el pitjor és que arribin les vuit de la tarda i que arribi la tristesa, la ràbia. Perquè et toca fer deures, estudiar els exàmens de tota la setmana i sobretot perquè l’endemà hi ha col·legi. I et comences a fer preguntes del tipus: per què hi ha cinc dies d’escola i només dos de descans? Però penses que és la teva obligació com a estudiant i punt.

Georgia Hardwick _3ème F Lycée Comte de Foix
La boira es movia al meu voltant de manera lenta, gairebé mandrosa. Veia ombres passant per dins, però una em cridava l’atenció. Era més gran i sabia que no era humana. No em va agradar no saber què era, perquè era bastant gran i probablement em podia fer molt mal. Però estava intrigat, volia saber què era, així que vaig començar a caminar cap a ella. Es movia com la boira, lenta però amb més gràcia. Crec que era negra, però no en podia estar segura. Semblava un felí d’algun tipus, però tenia unes formes estranyes a l’esquena. De sobte, la boira es va dissipar i vaig veure una forma negra i uns ulls blaus brillants abans que tot era negre.

Aina Ferreira_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Crits, crits i més crits de terror. Una por intensa em recorre el cos. Quasi no tinc forces per aixecar-me. Entro a casa esfereïda i m’amago. L’home entra armat, la meva mare surt al passadís, em mira i… Sento un soroll eixordador, intens i constant. Estic en xoc. No soc capaç de pensar, de reaccionar. No veig amb claredat. No sé què fer, resto immòbil. No soc capaç d’assimilar-ho. La meva mare es desploma i cau a terra, el cos inert. Em sento sola, terroritzada, indefensa, impotent en aquesta situació. Surto d’on estic, i ploro mentre abraço el cos sense vida de la meva mare. Sento una mà musculada, freda, que m’aixeca sense…

Enzo Fuentes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
“Tommy vine a esmorzar!” Així comencen els meus dies a casa. Un cop acabat l’esmorzar vaig a passejar amb els meus pares durant hores. Vist que soc molt juganer sempre m’escapo al parc i després em venen a buscar per tornar a casa. Al parc m’he embrutat molt i m’han posat a la banyera, m’han dutxat i després hem anat a dinar. Avui em toca un dinar especial: de primer un paté i, de segon, pasta del dia anterior. I així cada dia. En resum, una bona vida. Qui no la voldria per a ell? Però les coses canvien. A mesura que creixia la panxa de la mare, deixava de dedicar-me temps. Un dia van arribar amb un bebè humà i em van abandonar.

Joan Manel Medina Dos Santos_3r A Col·legi María Moliner
Era una nit fosca, trista i avorrida. M’ho passava tan malament que em vaig posar a jugar a la PlayStation. Mentre jugava a Fortnite, en solitari, continuava estant fastiguejat, així que vaig ficar duos. Vaig trobar un nen de deu anys, igual que jo. Vam estar parlant i em va explicar que, a ell, al col·le on anava, li feien bullying. Jo em vaig quedar supertrist. Em va estar explicant que li tiraven la motxilla a les escombraries, li robaven l’entrepà… Mentre parlàvem, vam guanyar aquella partida. El vaig agregar a la PlayStation.
L’endemà vaig anar a jugar amb ell, però estava fart de la situació i va decidir…?

Ruben Vieira Fernandes_3r A Col·legiMaría Moliner
Aquesta història és d’un gat negre que s’estava a casa d’un peixater. En aquesta casa hi havia una gavina que havia sigut capturada per ell. La va capturar per regalar-la al seu nebot. El gat, quan la va veure, va demanar què li havia passat a la pobra gavina. El gat s’anava apropant per parlar amb ella. La gavina li va dir que l’havien capturat per fer un regal. El gat va intentar alliberar-la, quan el peixater entrava per la porta. Al veure’l, el gat va intentar ensenyar a volar a la gavina per escapar-se. Veient que volien fugir i entrant, en aquell moment, molts gats per la porta, es va confondre i van aconseguir escapar-se.

Maria Milagros Foricher_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Em van donar l’oportunitat de conèixer-lo i la vaig acceptar més ràpid que un batec del cor. Quan em vaig trobar a uns metres vaig córrer cap a ell com si ningú ens estigués mirant.
Per fi el vaig poder conèixer sense cap pantalla al davant… Sé que és difícil per a la gent entendre això, però va ser un somni fet realitat. M’havia imaginat aquell moment de mil maneres diferents, però mai em vaig imaginar que fos tan feliç i trist alhora. Una part del meu cor es va quedar allà, amb ell. Em sento tan buida. Em falta ell, la persona. Potser hauria preferit no conèixer-lo.

Iker González Beltran_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Néixer, hospital, pluja, casa, bressol, joguines, temps, ludoteca. Gent, professors, amics, llibres, grans, varicel·la, casa, recuperar. Amics, lectura, diversió, temps, escola, gent, professors, amics, animals, hipopòtam, matemàtiques, pati. Zoo, animals, zebra, tigre, tucà, gavina, elefant, entrepà, autobús, casa, nit, por. Escola, futbol, escriptura, ortografia, pati, amics, futbol, nit, por. Temps, equip, futbol, pausa. Estudi, deures, Star Wars, classes, pressió. Tele, Tarantino, sofà, nit, estudi, universitat. Feina, director de cine, pel·lícula, fama, Oscar, felicitat. Discoteca, alcohol, carretera, vermell, furgoneta. Fi.

Carlos Segura_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
La vida és com els arbres. Neixen, creixen a poc a poc, donen fruites per a alguns i desapareixen, com una fulla que s’emporta el vent. A la vida sempre hi ha problemes. Són com una caiguda, com més greus són, més solcs et deixen. Si tens problemes sempre hi ha amics que t’ajudaran. Però la vida té un enemic comú, la mort. Aquesta és com un profund forat on mai veus el fons, on si caus dins, t’enfonses en la foscor. La mort és trista, al contrari normalment de la vida. Per tant, els joves cal que aprofitem els anys que encara tenim davant. Recordeu joves del món, la vida ens fa feliços! Nosaltres som el futur del món!