Majors de 15 anys

Ricardo De Oliveira_3ème E Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
28 d’agost, 1944: soc un nen de 12 anys i visc a Àustria, o almenys hi vivia fins fa dos dies quan els nazis van trobar on els meus pares i jo ens amagàvem. Aquí tot és molt diferent, ens tracten molt malament. Diuen que si treballem de valent i ho fem bé durant dos mesos ens podrem dutxar i podrem sortir. No mengem gens, tenim molta gana. Ens hem aprimat, però les persones s’ajuden tant com poden entre elles. 12 de setembre, 1944: El treball aquí es esgotador, fa tres dies que no menjo, però per fi he tingut un tros de pa i uns minuts per descansar. 20 d’octubre, 1944: Avui és el gran dia, ara vaig a la dutxa i sortiré. 28 octubre, 1944: …

Judith Alonso_3ème E Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Era una calorosa tarda d’estiu, a casa feia tanta calor que feia mandra aixecar-se del sofà. De cop i volta l’ordinador s’apaga. M’aixeco i intento tornar-lo a encendre, sense resultats. Abaixo la pantalla i el deixo a sobre de la taula. M’adono que la wifi tampoc no funciona. Avui no és el meu dia. Tots els meus amics estan de vacances i jo aquí,  morta d’avorriment. M’estiro al sofà, em poso a pensar… Per què, enlloc de fer alguna cosa productiva, no sé, com ara recollir el rentaplats, sortir a caminar per la muntanya, per què en lloc de fer tot això estic aquí, sense fer res, malgastant el temps que mai més podré recuperar…

Meritxell Rozas Mejuto _4rt Col·legi Sagrada Família
(Edició 2018-2019)
A finals d’estiu vaig provar sort i vaig decidir anar a fer unes proves per entrar a la selecció andorrana de futbol. Vaig anar a parlar amb l’entrenadora de la selecció i em va dir que la meva prova seria la de jugar un partit de futbol amistós. Quan m’ho va dir em vaig posar molt nerviosa ja que el partit seria dos dies després d’haver-me dit això. Vaig jugar uns 40 minuts i quan vam acabar el partit em va agafar i em va dir: “No entres, al contrari, no et deixo marxar”, jo estava súper orgullosa de mi mateixa per tots els esforços que havia fet per a arribar fins allà. I vaig estar convocada per entrar el Preeuropeu de Portugal.

Anabel González _4rt  Col·legi Sagrada Família
(Edició 2018-2019)
Sóc un tipus de text molt curt. M’agrada donar a conèixer a partir de paraules (una de les meves parts que més aprecio) tot tipus de temes i expressar sentiments. A vegades, tinc més mots curts que llargs, i normalment no utilitzo ni adjectius ni adverbis ja que són paraules que fan que sigui més lleig, a més, em fan molt llarg, sembla que m’agradi enrotllar-me com les persianes i és tot el contrari, sóc molt mandrós, i d’aquí, la meva característica fonamental, la brevetat. Ja m’he cansat d’explicar la meva vida, crec que amb 640 caràcters ja en teniu bastant per conèixer-me una mica. Gràcies per la vostra atenció i fins a una altra.

Sofia Micó Marot_3r B Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Sona el despertador, respiro, m’aixeco, em vesteixo, em sento diferent. Esmorzo el meu esmorzar preferit, però ja no m’agrada! Arribo a la parada, fa molt fred, espero l’autobús, arriba però marxa, sense mi és clar! Vaig caminant i per fi arribo a l’escola. Ningú em saluda. M’assec, observo, penso, treballo, em sento invisible, dino, desconnecto de la realitat, però torno. Vaig a entrenar al poliesportiu, agafo la pilota, la boto i tiro: fallo el tir! Què em passa? Acabo. Espero, però no ve. S’ha oblidat de mi? Em decideixo, torno caminant, arribo a casa i ho entenc tot. Ja no hi soc. Veig la mare plorant i m’adono de la realitat.

Cristian Iglesias_3r B Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Tot va començar un dilluns aproximadament cap a les nou de la nit, quan un pare solter anava cap a l’habitació de la seva única filla per fer-li el petó de bona nit. Ella ja es trobava al llit des de feia uns minuts perquè l’endemà tenia escola. El pare va entrar a l’habitació però la va veure amagada sota els llençols com si estigués molt espantada. S’hi acostà i ella li digué en veu molt baixa: “S’amaga algú sota el meu llit…” El pare, poc preocupat, la veritat, s’agenollà i mirà sota el llit, però el que veié fou la seva filla plorant, dient-li aterrida que no era ella la que es trobava amagada sota els llençols sinó…

MARIA MORENO_3r B EA Segona Ensenyança Encamp
(Edició 2018-2019)
Són les dotze de la nit i estic mirant una pel·li de ciència-ficció. M’estic quedant adormida i de sobte, em desperto. Soc en una altra habitació. Bé, és la meva però com si estigués en un altre món. Llavors m’aixeco del llit, miro per la finestra i efectivament soc en un altre món. Pel carrer veig espècies estranyes que caminen sense rumb. Em poso nerviosa, no sé què passa. Llavors vaig al lavabo, em miro al mirall i veig que la cara m’ha canviat, que m’he convertit en una d’aquelles espècies estranyes. Em desmaio i em torno a despertar al mateix sofà. Tot segueix al mateix lloc, per sort ha estat un malson.

ERIC MOLINÉ_3r B EA Segona Ensenyança Encamp
(Edició 2018-2019)
No m’agrada l’escola perquè de tan escriure em vaig trencar les dues mans. Vaig anar a l’hospital i vaig haver d’esperar una hora a la sala d’espera. Quan el metge em va cridar, em van tornar a fer esperar. Al final, el metge em va tornar a cridar i em van posar en una habitació i em van enguixar les dues mans. El dia següent, a les 7.30 del  matí, quan em vaig aixecar vaig anar a l’escola. Al pati em vaig trencar els dos peus i vaig tornar a anar a l’hospital. Aquesta vegada no em van fer esperar a la sala d’espera però em van tancar en una habitació i en comptes d’enguixar-me els peus em van operar d’apendicitis.

Cerni Gil Sixto_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2018-2019)
El camí cap al futur perfecte és un camí impossible. No s’aconsegueix de cap de les maneres que penseu. Ningú l’ha aconseguit ni crec que ho faci. És impossible que algú ho aconsegueixi en l’actualitat, no s’aconsegueix sense ajuda. Per mi el futur perfecte és el que s’aconsegueix amb la influència d’humans, i no de corruptes, xantatgistes o aprofitats, com som tots a vegades. I si algú ho desmenteix és perquè és un d’aquests. En aquest cas la persona és així per la influència dels pares sobre ell. Quan algú el tingui, la societat canviarà i tots l’aconseguirem perquè seguirem els seus passos. És a dir: el món canviarà radicalment.

Nil Pou Olivé_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2018-2019)
Es va despertar i va seguir la seva rutina diària: es va llevar i va anar a buscar el diari a la bústia, però el diari encara no havia arribat. El que sí que hi havia era un paquet que li recordava alguna cosa; era com si ja l’hagués vist abans. En obrir-lo hi havia una nota que explicava detalladament una història d’un home que va anar a un supermercat del barri i es quedava tancat a dins. En acabar la història l’home es va quedar glaçat. Era justament el que li havia passat a ell! Aquell dia l’home no va esmorzar, ni dinar, ni sopar. Quan va anar a dormir, sobre la seva taula va trobar un esborrany de la carta que havia rebut.

ARNAU CANUT CASCALLÓ_3r ESO B COl·LEGI MARE JANER
Sempre m’havien parlat d’aquest lloc, deien que era ideal. Aquell indret per a molts era un somni fet realitat. Tecnologia, cotxes molt moderns, coses mai vistes abans. Molta gent, gratacels, centres comercials feien d’aquell un espai idíl·lic. Jo sempre me l’havia imaginat perfecte, espectacular, d’unes dimensions extraordinàries. Quan el vaig trepitjar, però, vaig contemplar la gent estressada, contaminació, soroll, solitud. Allò que van poder registrar els meus ulls van fer que perdés la il·lusió per sempre. Ara, si em pregunten de descriure aquell indret amb una paraula només els puc dir: DECEPCIÓ.

TATIANA AFONSO_3ème F LYCÉE COMPTE DE FOIX
Tot va començar un dissabte qualsevol a la tarda. Jo i les meves amigues no sabíem què fer i vam decidir d’anar a veure una pel·lícula al cinema. Però no era una pel·lícula qualsevol, era de terror, d’aquelles que et fan tanta por que durant uns dies o setmanes fins i tot tens por de passar pels passadissos foscos de casa pensant que darrere teu hi ha el personatge d’aquella tenebrosa pel·lícula, en aquest cas una monja, no gaire agradable de veure. Però el millor no és només això, també tens esgarrifances només de pensar en aquell personatge. És increïble com pot afectar la teva ment una pel·lícula de terror… QUINA POR!

Ana Sofía Jorné Trovisco_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Ara soc bastant feliç. Ja no estic sola.
Encara recordo quan la Sheila anotava al telèfon tot el que li vaig explicar el dia que ja no vaig poder més. Ara sembla que tot tenia fàcil solució, però obrir-me a la meva família i treure tot el que tenia dins no va ser fàcil. Com tampoc devia ser fàcil per a la meva mare parlar amb la senyoreta Antònia.
Les estones que comparteixo amb l’Esther, la Julia, l’Abril, la Maria i la resta de la colla són petits tresors per mi. M’agrada compartir coses amb elles. L’Esther m’ajuda a estudiar, a fer deures i també amb alguns altres problemes. Gràcies a elles estic millor i conec la felicitat.

uIan Galbany_3r C
ea 2a ensenyança sta. coloma
Estic a la parada del bus esperant que arribi i per anar cap a l’escola. Quan arriba la mateixa rutina es repeteix. Jo assegut al lloc de sempre amb la motxilla al costat perquè no s’assegui ningú al meu costat. Veig el típic senyor instal·lat al costat del xofer que no para de xerrar. El senyor d’uns 40 anys que constantment mira el rellotge ja que segurament fa tard a la feina. Al seient del costat, la noia maca que vas mirant dissimuladament. L’autobús para en una parada on pugen 300 persones i has d’acabar traient la motxilla del seient perquè pugui ocupar-lo una altra persona.

uClaudia Luque_3r C
ea 2a ensenyança sta. coloma
Un dia normal i corrent, estava a la meva habitació fent els deures quan de sobte va entrar el meu germà gran per dir-me una cosa. Aquella cosa era que un amic li comentava que hi havia una cançó que es deia ‘Negro’ d’un cantant de rap, Walls, que parlava de la gent que treballa en oficines… i em va aconsellar que l’escoltés. Em va encantar! Ràpidament vaig buscar informació i més cançons del mateix artista i em vaig adonar que estic d’acord amb tot el que diu. No sé com ni quan, però es va convertir en el meu ídol. Gràcies a les seves cançons m’estic adonant de moltes coses de la nostra societat que no havia vist fins ara.

Marc Veciana Guiu_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Va baixar a sopar, se sentia la mala olor des de dalt de l’habitació. Com més anava aproximant-se més mala olor feia. Ja a taula es va negar a tastar aquella combinació de sopa de verdures amb beixamel. Tenia una pinta llefiscosa però al final es va portar la cullera a la boca. Déu ni do el que li va agradar! Semblava que fos una combinació de totes les estacions. Moriria, però, abans de reconèixer-ho.

Patrícia Bragança Moreira_3r B Escola Andorra segona ensenyança d’Ordino
Un dia com els altres em vaig despertar i vaig baixar a la cuina per preparar l’esmorzar. Llavors va deixar de ser un dia normal, vaig sentir un fort soroll, un brunzit greu, penetrant i estrepitós. No m’atrevia ni a mirar per la finestra, no podia creure el que estava veient. Sabia que podia passar, és més, tothom ho sabia. Feia molt temps que estàvem envoltats d’armes i perill, però un mai imagina que això pot passar a casa seva. No m’ho podia acabar de creure; el lloc on havia nascut, jugat, crescut i estimat ara només era un camp de batalla. Vaig anar a despertar la meva família: havíem de marxar, si no, no ho podríem explicar.

MartÍn Batista Castelo_3r B Escola Andorrana segona ensenyança d’Ordino
Tot va començar aquell matí, un matí com qualsevol altre, un matí de dilluns. D’entrada penses que és un nou dia d’escola, un nou dia de treball, però llavors t’adones que no és simplement un matí qualsevol, és un matí per viure la teva vida, un matí per crear noves oportunitats. M’aixeco del llit i em disposo a anar cap al saló, però llavors miro per la finestra i m’adono que visc en un món en constant canvi, un món en constant moviment, però jo no ho veig, jo no veig aquest canvi, no veig aquest moviment que caracteritza el nostre món. La meva mare em crida, però jo no la veig. És llavors quan m’adono que tinc els ulls tancats.

Bernat Soldevila_3ème D Lycée Comte De Foix
L’any passat vaig tenir una malaltia. Vaig estar 5 dies a l’hospital d’Andorra, on no van detectar-la, però em van derivar cap a l’hospital San Joan de Déu de Barcelona, on em van fer proves i van trobar el que tenia, una hipertensió intercranial. A partir d’aquell moment, vaig començar a prendre un tractament. Em vaig avorrir molt durant aquells 11 dies, sempre la mateixa cosa: sis del matí, anàlisi de sang; vuit del matí, esmorzar; 10-11 h, visita del metge; 13 h, dinar; 19.30 h, sopar. Quan em van donar l’alta, el sol em va enlluernar, aquell moment va ser especial. Quan vaig arribar a casa vaig anar directament al meu llit a descansar.

Arnau Sola_3ème D Lycée Compte De Foix
No m’ho podia creure! Aniria a veure l’equip que segueixo des que en tinc coneixement! L’endemà ja arribàvem a Barcelona, teníem el temps just per sopar i anar cap a l’estadi. Un cop vam arribar-hi, em vaig sorprendre de l’afluència de gent. Després de fer una llarga cua, vam poder entrar. Em vaig sentir com una formiga ja que aquell dia, a l’estadi hi havia més de 70.000 aficionats i tots estàvem esperant un cop de xiulet. Llavors, després d’una estona, els jugadors van sortir i es va iniciar el partit. Estava en xoc ja que estàvem a primera fila i fins llavors el més a prop que havia estat de Messi era amb un cromo o un tazo.