Majors de 15 anys

Gad Tcha-Tokey_1ère STMG LYCÉE COMTE DE FOIX
Acabo d’arribar a classe, són les 11.30, una mica tard, però no me’n penedeixo. Fa una setmana que em passa i no hi trobo solucions; de fet, ni les busco, estic bé. Aquest jet lag sense jet és degut a un deixar-se anar total. Va molt bé per a la salut, però no és tan bo per a la vida en societat. Un deixar-se anar diví: no fas gran cosa, no et preocupes de res, ni de la teva existència. És una mica com deixar que el teu instint animal funcioni sol. Però m’ha convocat el director i m’ha explicat que no puc continuar així, que he de tornar a una vida “normal”. És un dilema, però encara tinc temps per decidir. De moment, em deixo anar…

ketchikan station recreates radio play

Fueled by the full force of the Department of Justice. The NTSB tows the mangled train from the Hoboken tracks. And the community mourns a young mother killed in the avalanche of concrete. Carbon monoxide affects the body by attaching to the hemoglobin in our red blood cells. That prevents oxygen from attaching. So when we breathe in cheap jerseys from china too much carbon monoxide, we prevent our body from receiving fresh oxygen.

The dispatcher reassures him crews are on the way. In January, EMS crews responded to an average of 22 overdose calls a day 33% more than this time last year. The situation appears to be worsening. That the law, he said. A long time, airlines United, in particular have bullied us. We want respect and we want dignity.

We have definitive results for viral vs. Bacterial, which is amazing technology,” St. Charles Immunology Supervisor Sharon Reams said Tuesday.. My Hancock College sweetheart had dumped me for another guy, her fianc Confused? So was I. Mom always offered soothing homespun advice. Her favorite tip came from the Bible, “Blessed are the meek for they shall inherit the earth.” I took it to be a consolation prize, Neosporin for the soul.

Years ago, I retired the topic of gas prices from my daily editorials. How many different ways could I possibly spin man jacking up the gas prices three days before a long weekend? But I bringing the topic out of retirement for a reason I never thought I have to address. You see it on Facebook, you read it in the headlines, you hear your buddies bragging about it. What is it, 70.9 right now? I got a weird guilty feeling when I jump to the pump these days. My bank card likes it but I know we going to pay for it. We all know we going pay for it.

The problem with Christian church websites is that they are often designed by somebody who has no idea how to make a really terrific site and it is even more often that they do not recognize how to get the site into seek engines. This is why Christian church websites may price a little bit. They ought never be made for free by someone who has little experience.

A conventional non synthetic oil and filter wholesale jerseys change costs $39.99 and includes up to five litres of oil (this amount will suffice for most passenger cars and mid size or smaller SUVs. They also offer a high mileage vehicle oil blend for $49.99 to $51.99 and two varieties of full synthetic oil packages: Quaker State brand bulk for $64.99 and bottled brands such as Castrol for $74.99. Their eco fee is an extra $2.99 and optional top ups cost $4.99.

Sara El Guenaouni_T STMG LYCÉE COMTE DE FOIX
De bon matí vaig connectar-me al Facebook i vaig veure un vídeo que de fet era un test sobre la reacció de la gent davant d’un noi pegant-ne a un altre per no haver-li fet els deures. La gent s’ho mirava indiferent. El més graciós de tot això és que un cop acabat el vídeo, el vaig voler compartir per transmetre el sentiment indignat que havia sentit en veure’l. En connectar-me de nou, quina decepció! Tres-centes persones compartien una imatge d’una noia retocada a la perfecció, molt lleugera de roba! Què ha passat? No ho sé. Tan sols sé que no veiem el que hem de veure… naixem ignorants i morirem ignorants…

JOAN RECASENS _TSB LYCÉE COMTE DE FOIX
Em veia estudiant any rere any, estudiant per l’examen final… M’imaginava pagant el lloguer, viatjant de França a Andorra perquè no m’acostumava a viure sol. De cop em trobo buscant pisos, universitats i fent un paperam inacabable. El vertader BAC s’apropa i el temps passa volant sense preocupar-me de les setmanes de vacances; estudiar, estudiar… I ara angoixat somio que no tinc ni BAC ni visc a França i que encara em queden dies per escriure els 640 caràcters.
Llavors, no hauria pensat mai que s’hauria acabat d’aquesta manera, rebent un diploma ben merescut.

Joan Bustamante_Tle PRO C  LYCÉE COMTE DE FOIX

L’àvia era la més maca de totes les àvies de l’univers. Estava amb ella sempre que podia, al seu costat a qualsevol moment del dia. M’encantava fer-li petons i abraçades per dir-li bon dia. La seva intel·ligència i la manera de viure la vida la feien única, i sobretot el seu gust per la música, encara que a mi no m’agradés gens, quedava admirat davant aquella gran dona veient-la com cantava a l’hora de rentar els plats. Era meravellosa. Llàstima que no vam poder passar més temps al seu costat. Un moment vaig dubtar de la seva presència, però ara sé que sempre la tindré com a suport en els moments més durs de la vida.

Bentahar Aziza_Tle PRO C Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX

No es pot parar, passa i al seu pas conei­xes, descobreixes, trobes i perds. Lent o ràpid, només es tracta de viure en pau amb tu mateix, deixar que passi el que hagi de passar i que et faci vibrar el que al pas del temps vagis trobant. Riem, plorem, estimem, odiem… Però tot pot canviar en qüestió de segons. Al seu pas aprenem a valorar allò que la vida ens vol regalar, moments bons o dolents els aprofitem i aprenem que el temps passa, i passi el que passi hem de ser forts amb tot allò que pel camí anem vivint. D’això es tracta, de no malgastar el temps com si no fos res, perquè sí que ho és, és el teu temps, només teu.

Miguel Fontes _2nd BPR Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

Tothom treballa, tots comprem, per això funciona. El dirigeixen els líders polítics i des de ben petits ens inculquen unes idees. Per exemple, tothom pensa que les dones han de portar faldilla i que han de fer una 38. Per què? Des de petits, veiem pel·lícules, llegim llibres i aquí apareixen aquestes idees. Tothom ha vist pel·lícules de Disney; aparentment no hi ha res de dolent, però en aquestes pel·lícules hi ha dos protagonistes, un home i una dona. L’home és alt i fort, i la dona és maca, està ben maquillada i sempre té problemes. I qui la salva? L’home. Ens fan veure des de petits que l’home és més fort. Pensem com ells volen.

Pol Patau_2nd BPR Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX

Tota aquella gent que diu que no ens movem, que no fem cap esforç, que no ens cansem. Només vull que la gent respecti el tennis de taula. Que no critiquin sense saber-ne res. És l’esport en què has de tenir molts reflexos, és l’esport més practicat al món. Un dia algú va dir ara la famosa frase de Nothing is impossible; aquesta frase em va fer reflexionar i pensar que tot-hom pot canviar d’opinió sobre aquest esport, ja que pensen que és un esport minoritari. M’encantaria que això només fos un exercici de català, però és el meu punt de vista. El tennis de taula és el meu esport, la meva passió, el meu dia a dia. M’encanta.

Ivan Garcia_2n D DEP (SASO) C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Hola, sóc l’Ivan, un noi de 22 anys amb el típic somni rocker de sexe, drogues i rock and roll, però, les coses a vegades no surten com volem. Avui en dia, la meva vida consisteix en masturbacions, Coca-Cola light i Flaix FM, tot això mentre em trec un títol universitari per sortir en un món laboral sense treball. La veritat és que tampoc em puc queixar, i amb això vull dir que no puc sortir al car­rer a expressar la meva indignació ja que estic complint el somni i les decisions de persones que encara no he pogut conèixer en persona. Ara per ara, només puc buscar un curs d’idiomes per poder buscar un futur millor a l’estranger.

Esther Regada_2n D DEP (SASO) C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Diuen que va marxar per no tornar mai més. Va recórrer el pont que l’allunyava de la realitat amb l’esperança de trobar un futur millor. S’evadia dels seus problemes, volia deixar-ho tot a l’oblit. Li pesaven els peus, cada pas eren 5 segons d’aquell llarg trajecte; es pensava que eren els records, però eren els problemes que deixava enrere sense solucionar, els que el feien arrossegar-se. Se li tallava la respiració en estar al final del camí, quan tenia la llibertat a la seva mà, just la mà que en ser alçada, topava contra un mirall. Cada dia continuava al mateix lloc, i amb els mateixos problemes que quedaran sempre per resoldre.

MARLEN COELHO EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS

Un dia, com fèiem habitualment la meva amiga, el meu amic i jo van anar a passejar els gossos al camp. Sempre els deixem al seu aire, perquè puguin córrer i jugar.
Aquell dia va succeir una cosa diferent; el meu gos va enganxar la gossa de la meva amiga. Vam anar-hi corrents per separar-los, però poc vam poder fer, era massa tard.
Allà vam estar esperant i pensant què faríem, fins que es van deixar anar.
Pensàvem què faríem i no va quedar altra opció que esperar que nasquessin els cadells.

Nathalie Barilaro EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS

Un viatge a Holanda, passant per Amsterdam, Den Haag, Léiden i Rotterdam en 48 hores. Léiden és la meva ciutat natal, però aquest país és tot un univers d’estils de vida. El més destacat és el clàssic. Viatjant durant l’estiu. El clima és molt agradable i quan el sol es mostra en tot el seu esplendor es pot apreciar clarament l’arquitectura. Els camps són verds i grocs gairebé tot l’any excepte a l’hivern que a causa de l’excés d’aigua, la humitat i la boira fan que el paisatge quedi ennegrit.
Els Països Baixos tenen molta història, recomano viatjar a diferents localitats i contemplar la seva bellesa.

Helena Esteban _4rt B EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
No sento res a causa dels taps que m’acabo de posar, només els meus passos intensos dirigint-se cap a la sortida, o més aviat cap a l’arribada a un nou medi, a un nou món. Em col·loco els braços arran de les orelles i em deixo caure. Sento les petites bombolles d’aire que em fan pessigolles a la cara i que em freguen els braços, tot deixant un petit rastre que indica el meu camí. Surto a fer la primera braçada. Sento tot l’exterior i, quan torno a enfonsar el cap, la pau i el buit de l’aigua. Moc els braços i els peus tan ràpid com puc. En aquest precís moment només penso a superar-me a mi mateixa amb el gran esforç que estic fent.

Marlene de Sousa_BP SML C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Princesa, el teu únic deure és ser conscient que ets digna d’interès i si pot ser recorda que tothom ho és, aleshores ja hauràs guanyat la primera batalla de la vida.
Desitjo que trobis un home que només persegueix el teu cor, que t’esculli a tu cada matí, que gaudeixi cada instant de la teva companyia. No m’importa quina religió practiqui, sempre que hagi estat educat per saber que cada moment amb tu és sagrat.
Al final, petita, si descobreixes un home com aquest amb qui sembla que jo no tinc res en comú, que sàpigues que compartim el tresor més important, TU.

Carles García_BP SML C. FORMACIÓ PROFESSIONAL
Una lluita constant, és ella o jo, aquest cop ho aconseguiré, aquest és el meu moment. Com gaudiré del triomf. Quan s’acabi la batalla ella se n’anirà, submisa, i potser mai més la tornaré a veure. Només aleshores, mort de cansament, reposaré d’aquesta bèstia indomable que sempre se’n riu de mi, mostrant tot el seu poder tan sols per fer-me sentir inútil, covard… brut… Aquest cop no serà igual. Sóc aquí, mort de por, però armat de coratge. No puc fer-me enrere. Tremolós o no, avui ho faré, avui guanyaré. Entro al camp de batalla, deixant anar la bèstia brutal… Com detesto l’aigua freda de la dutxa matinal… –Collons, quin fred!

David Varela _1r C batx. COL·LEGI SANT ERMENGOL

La gent eufòrica cridava d’emoció mentre escoltava cada paraula de l’entrevista que se li feia al protagonista de la nit. L’entrevistador, de sobte, va formular una pregunta que va trastocar el jove de 26 anys: “Quina ha sigut la millor experiència de la teva vida?” El públic va callar de cop i el sentiment d’intriga va envoltar l’ambient. L’actor, després de reflexionar-hi un temps, únicament va respondre: “Alguna vegada heu conegut un àngel?” El públic sorprès va escoltar atentament la història d’una felicitat amb final, com despertar d’un somni i afrontar la realitat. Tothom sabria el destí que va trepitjar, el seu secret.

Chiara Lopedote _1r C batx. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Davant de l’ordinador, algú que no vol fer el típic microrelat pedant i pretensiós, així que comença. Li agradaria parlar d’una història increïble i fictícia, potser d’un ós bru que viatja en el temps o d’un assassí de pel·lícula de terror, o del viatge que emprenen uns joves sota la influència de substàncies psicotròpiques…
–Un ós bru que viatja en el temps? Quines coses de pensar! A qui se li acut?
Llavors, cansat de tanta incoherència, agafa la tortuga Paco, salta del globus i s’allu­-nya d’aquell lloc de bojos, mentre decideix que mai explicarà a ningú el que li ha passat pel cap.

Charlotte Assié _2nde BPRC comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

La vida és injusta, haver de somriure quan no en tens ganes perquè et falta una persona al teu costat. Nicolas ets com un germà, quan tinc un problema estàs sempre aquí, mai m’has demostrat feblesa, m’has ajudat a madurar, hem crescut junts i ara no et deixaré per res al món. Ets un guanyador. Ets una persona única i excepcional, el meu millor amic d’infància. Trobo a faltar la teva bogeria. Per tant, ara em toca a mi d’estar al teu costat per ajudar-te a lluitar però la distància esdevé un problema tot i que mentalment estem connectats. Són els nostres records que fan la força i sé que te’n sortiràs ben aviat.

Aldana Martínez_2n B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
Em desitges, t’ignoro, em persegueixes i em tens. No teníem cap brúixola moral que ens indiqués el nord. Em perds, m’agafes, em deixes anar, me’n vaig, em busques, em trobes, t’apropes, m’allunyo, t’escolto, t’explico, m’expliques i gaudim, gaudim molt; però errem. Llavors t’odio, t’estimo i sento follia, massa follia. Teníem només un dubte interior que era tan ample com l’oceà. Ara et deixo –tornaràs, penso–, i em deixes, em trobes a faltar, et trobo a faltar, m’oblides i jo… jo he creat una vida per a mi, on sóc lliure per experimentar les meves fantasies més profundes i encara estic boja per tu. Ara, però, sóc lliure.

Cindy González_2n B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
El meu últim microrelat. Com n’és d’estrany afirmar que serà l’últim després de tants anys pensant que havia de participar-hi sense ganes, queixant-me dels deures i de tot allò que podia. Sí, és estrany pensar que serà l’últim. D’aquí a uns mesos tocarà acomiadar-se d’amics i familiars i dir hola a un món desconegut que m’acompanyarà tota la vida. Sento com la por recor­re el meu cos. És hora de fer un pas cap al futur i posar una pedra sobre una altra, a la vegada que escric aquestes paraules per enllestir, així, aquest últim microrelat i aquests últims 640 caràcters. Adéu a les meves muntanyes, a la neu, al fred incondicional… Andorra, et trobaré a faltar.