Menors de 15 anys

Alexandra Heyraud_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX

El món és ple de sorpreses, com la pèrdua d’una persona estimada. Tots vosaltres penseu probablement en algú. La pitjor cosa, és el fet de no poder fer res, et sents impotent. La cara de la persona que t’ho anuncia ja ho diu tot, sense saber com aconseguir unes poques paraules que ens poden trencar. Amb les llàgrimes als ulls, encara no ens acabem de creure el que ens acaben de dir. Però, per desgràcia, és només la veritat que cal afrontar. Així és la vida. Vols un últim adéu i una última abraçada, però això no és possible. Voler gaudir d’uns moments més, amb ells. I malauradament penses que a nosaltres un dia també ens arribarà.

Julia Martin _3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

L’altre dia va caure. Va caure per la finestra. Va morir. Tots els seus amics ho van veure. Només sabien que va anar a mirar els minotaures que hi havia a la plaça de sota, va caure i va morir. Un amic va arribar a casa i va reflexionar. Era el karma. Aquest nen que va caure, cada dia li feia la vida impossible al seu “amic”. Ell n’estava fart. El dia que va morir va ser un dia feliç per a ell, però va sentir com si fos el karma que li hagués tornat i el seu amic es va sentir culpable. L’amic es va suïcidar. En realitat s’estimaven molt i les seves ànimes es van retrobar i van seguir sempre juntes.

Marta Mandicó_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

15 anys, 15 anys va durar fins que va desaparèixer. 15 anys desaprofitats, lluitant per una vida que no tenia sentit. Passats 15 anys va caure, va caure un estel que prometia brillar molt. Ell tenia un somni, ser el millor escalador del món. Es va gastar tot el que tenia al seu abast per intentar fer el seu somni realitat. Va vendre tot el que tenia, va gastar-se tots els seus estalvis, i en 15 anys es va comprar tot el que necessitava per ser dels millors. Perseguint el seu somni, un cop preparat per aconseguir-lo, va caure d’una munta-nya mentre escalava. Es va matar. Així és la vida, tots els estels deixen de brillar algun dia.

Marga Moreira _3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

La meva vida havia fet un gir inesperat, tot canviaria a partir d’aquell precís moment, començava la universitat, noves experiències, noves persones a les quals conèixer i, sobretot, començava la supervivència per mi mateixa, estava jo sola, sense pares que em controlessin, sense germans que no em deixessin viure la meva vida. Tenia ganes de complir el meu somni, estar sola a la meva casa, poder estudiar el que m’agrada. Això era tota una aventura, amb molts moments bons i molts moments dolents. Però… què passaria si no sortís bé? Què faria? Jo no sé viure sola. Tot just he començat i ja estic pensant en el problemes, això promet.

Érica Araujo_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Tenia una malaltia crònica, no es podria curar mai més. Quan va rebre la notícia va sentir com el món se li queia a sobre. Ella sabia que la seva vida no havia estat fàcil, des que va néixer fins ara, però ella va continuar aquell trajecte tan llarg que encara li quedava; amb molts obstacles, amb moltes tristeses i emocions. La vida li havia jugat una partida però ella estava disposada a vèncer la jugada, no era fàcil perquè aquella persona que tant estimava se n’havia anat a un altre món i no la podia ajudar. Ella estava a punt de desistir, però la seva gran ajuda estava just al seu costat i la va ajudar a superar aquella jugada.

Marta Sierra_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

La vida és com un somni; un dia comença, i de cop i volta tot acaba. És com si res hagués passat, res hagués existit en realitat. No podem controlar ni el principi ni el final, però sí com viure-la: si vols estar amb qui t’estima o amb qui t’ignora, amb qui ho faria tot per fer-te feliç o amb qui tu faries tot per veure’l feliç. Doncs sí, la vida és això, un somni amb etapes bones i dolentes en el qual pots arriscar-ho tot, per res. Però tot passa, i hem de tenir en compte que els errors són humans, que et fan aprendre i madurar. De vida només n’hi ha una i s’ha d’aprofitar al màxim. Dóna el millor de tu, i la vida t’ho recompensarà.

Maria Calvo_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Tot va començar un matí. Tot estava perfecte, silenciós, no hi havia ningú fins que va arribar ella, la magnífica noia que tots volien. Volava com un àngel i feia un soroll preciós. Em vaig enamorar d’ella només veure-la. Li vaig anar a parlar i de cop ens vam ajuntar, vaig atrapar aquell cos diminut que tenia, amb les ratlles negres i grogues que portava. Vam anar a fer una volta, vam estar passejant, vaig ser feliç durant una estona fins que vam entrar en un pavelló i de cop pum! Què ha passat. No entenia res. De cop la veig caure a terra, desplomar-se com una ploma. Toca al terra i s’acaba tot. Està aixafada a terra, com…

Marc Ossó_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Veig una casa, un arbre i una munta­-nya. M’estic allunyant de les coses, sense moure’m. Sento la sensació de soledat dins meu. És una sensació molt estranya. Tinc la vista borrosa com una fotografia que no ha estat enfocada cor­rectament. No puc aixecar-me, em fa mal el pit. El meu cos i la  terra humida i freda ja no es distingeixen. Sento que la vida marxa com algú que se’n va en tren. La meva ànima se’n va. Observo lentament la meva pobra i maleïda vida davant dels ulls. Els ulls se’m tanquen discretament sense que me n’adoni. Ja començo a veure el llarg passadís cap a la llum. No sé si cauré a l’infern o al paradís…

Miriam Lucas_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Saber amar és fàcil. Però saber que ets amat és una altra història. No s’esbrina, simplement es ressent. És aquest sentiment que et dóna la força de viure. L’únic motiu pel qual saps que no vols marxar. El que et fa sentir especial. Però també és complicat saber mantenir la flama si el vent bufa massa fort. Aquelles disputes que et fan perdre l’esperança i la força de combatre. Aquells moments on veus els records. Les llàgrimes no s’aguanten. Tothom sap que tornar enrere no és possible. S’han acceptar els errors i trobar les bones paraules. Però el temps passa, si esperes massa, la flama s’apaga i ja no la tornes a veure…

Albert Ávila_3r A INSTITUT ESPANYOL

Un dia com tots vaig a anar a Barcelona amb el pare i la mare. Vam anar de compres a moltes botigues i supermercats. Vam comprar una pila de roba, una bicicleta i un munt més de coses.
De tornada cap a Andorra, el lloc on residíem, quan arribàvem a Cervera se’ns va creuar un cérvol a la carretera i el pare, que anava distret, no va poder fer res per evitar-ho.
Quan vam arribar a l’hospital, cap dels tres no recordàvem res. Amb ajuda d’una neuròloga, a poc a poc vam començar a recuperar el passat.
Aquell accident ens va canviar la vida i des d’aquell moment vam ser una família molt més unida.

Xabier Franco_3r A INSTITUT ESPANYOL

S’inicia la jugada pel porter d’Universitaris. Li passa a Tobias, l’etíop controla i regateja el jugador de Lleons, que el ve a pressionar. Segueix amb la pilota, s’apropa al centre del camp. I de sobte veu com Zack es desmarca per la banda esquer­ra, li envia una passada mil·limetrada a l’espai. De cop apareix el capità de Lleons i la talla, però el rebuig li cau a Diego que envia un pas llarg a Michael que controla d’esperó, i continua corrents fins a la línia de fons. En arribar a la línia de fons dribla dos jugadors de Lleons, fa un pas de la mort a Dempsey que no el desaprofita i fa un gol amb el tac.

Leo Lacopia_3r D EA 2A ENSENYANÇA STA COLOMA

9:30: l’Auggie acaba de marxar pel viatge de final de curs a Pennsilvà̀nia. La Isabel, la seva mare no para de donar voltes per tota la casa… quan va a l’habitació́ de l’Auggie, sota el matalà̀s del seu llit es troba el baboo amb una nota en la que diu:
– Mama, si em trobes a faltar pots abraç̧ar al baboo. T’estimo moltíssim ens veiem d’aquí́ a 4 dies.
Auggie.
La mare començ̧a a plorar a llà̀grima viva. Després d’uns minuts plorant el pare de l’Auggie entra a l’habitació i li demana: Què et passa amor? Li passa alguna cosa a l’Auggie?
Tranquil·la, ell és molt fort, al cap i a la fi ho ha heretat de tu, no?

René Badana_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Després de la recepció vam anar tots xino-xano a casa a menjar pastís i gelat. L’Auggie amb els seus pares i la seva germana petita, la Via. Els altres també anaven amb la seva família. Era un d’aquells dies radiants de juny que el cel està completament blau i brilla el sol però sense que faci tanta calor.
Tothom estava content, sobretot l’Auggie, mai l’havia vist així.

Alizia Phaé_3éme I LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan era petita, a l’hivern la meva àvia m’explicava com era l’Andorra d’abans: es vivia sobretot de la ramaderia i de l’agricultura. La gent menjava les seves pròpies collites. El tabac també era molt important. Es podien intercanviar alguns terrenys per bestiar o bé per un pernil. A les places s’hi podien trobar fins i tot algunes vaques, les cases eren de pedra, no hi havia tants pisos com ara. Tampoc no hi havia pràcticament cotxes. Hi havia un cap de casa que eren els homes, podien ser cridats per defensar les seves o cases o fins i tot Andorra. El país ha evolucionat molt en tots els àmbits: econòmic, polític i social.

Ariadna Frainha_3éme I LYCÉE COMTE DE FOIX

El que pots arribar a sentir per una persona a vegades, fins i tot fa mal. Fa mal perquè estàs tan bé amb aquella persona que tens por que es cansi, que en trobi una de millor i que ja no vulgui estar amb mi i que tot el que ens dèiem i ens havíem promès i tota la màgia que tenia tan especial s’acabi ens uns pocs segons. Les rialles, els dies junts, les paranoies que tenia quan estava sola a casa i no sabia què fer, i que sempre pensava en ell i que tot el que era tan bonic s’acabés amb un obrir i tancar d’ulls. No deixis escapar l’oportunitat que la vida et dóna. Pots estimar molt una persona, però també pots sofrir.

Tània Magalhaes_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Vaig arribar a casa després del pitjor dia de la meva vida; em vaig enfadar amb la meva millor amiga. Necessitava plorar, una abraçada, un consol. Vaig entrar directament al menjador cercant uns braços que em poguessin consolar i vaig veure tota la meva família. Tots plorant. Em vaig posar nerviosa, no sabia què estava passant i ningú em volia dir res. Fins que va venir el meu germà a abraçar-me i em va dir que el pare havia tingut un accident i que havia mort. Vaig caure al terra i no vaig tornar a obrir els ulls. Quan els vaig obrir estava amb el pare al cel, mirant com la meva família plorava i ho passava malament per nosaltres.

Daniel Panadés_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Era un dimecres com qualsevol altre, com qualsevol dimecres de qualsevol setmana, de qualsevol any o qualsevol dècada: agafo el metro per anar a la feina, m’hi estic 8 hores i directe cap a casa fins al dia següent. De fet em sembla que els dimecres s’assemblem força a la resta de dies de la setmana. Sóc un zombi, faig les coses sense pensar: la rutina…
Tothom sap que aquí, a Espanya, el dia onze de novembre sortegen 11 milions d’euros. Aquell dia, com sempre, miro la combinació de la loteria per veure si tinc sort. No m’ho puc creure! La combinació que apareix és la meva: l’11.213. No m’ho puc creure! I ara què serà de la meva vida?

Sara Moreno _3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Una matinada de primavera, i com qualsevol altre dia, la gent seguia la seva rutina diària; uns anaven a treballar; altres a l’escola… però ningú es podia imaginar el que passaria. Aquells innocents desconeixien el seu destí. Mentre tots es movien d’un lloc a l’altre, l’inesperat va succeir… Una colla d’avions militars envaí el cel i una cortina de fum ho cobrí tot. Havia esclatat el bombardeig de la ciutat. Els minuts de vida dels seus habitants estaven comptats i quan els artilugis voladors es van anar retirant, deixaren al seu pas innombrables ferits i morts. En qüestió de segons, la ciutat es convertí en un autèntic cementiri.

Ïa Robert Montaner_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Ja he caigut! A terra per primer cop! Em fas sonar tan malament… Ai, quin mal! M’agafes massa fort! Estic bonyeguda per tot arreu. M’hauràs de tornar a portar al taller i em faran massa pessigolles. Ja era hora que els dits se’t fessin més àgils. Mira que has trigat dos anys, eh! Sono molt millor. Ho hem fet molt bé al concert. Felicitats! Culleres, cada dia em faig més velleta… Com em canso! I les obres cada cop són més llargues. Que esgotadora que és aquesta manera de viure. Set anys i encara sóc amb tu. Però he sentit que començo a morir. Seré la que sonarà quan farà fred i la nova no es pot espatllar. Avui ha nevat… Em toca…

Betty Matos_3r H LYCÉE COMTE DE FOIX

Jo sempre dic que l’opinió dels altres no m’importa! Però, com que no? Si no m’importés, no trigaria tanta estona per vestir-me, per no semblar hippy o d’algun altre estil. Tampoc no em faria tantíssimes fotos fins a quedar bé a alguna foto, per a poder penjar-la al Facebook… o a qualsevol altra xarxa social. Ara, la nostra imatge externa és tan important! Ens hem tornat capritxosos i avariciosos. Tot el que veiem, ho desitgem tenir. Sortim amb amics i estem tots enganxats al mòbil dedicant-nos poca o gens d’atenció… Però què és això!? Ens preocupa més l’aparença i el que passa a la vida dels altres que allò que està succeint a casa nostra.