Menors de 15 anys

Aida Bernal _4t C ESO INSTITUT ESPANYOL

Sentir com ningú és al teu costat, que tots a qui tu deies amics s’han convertit en una realitat plena d’angoixa i de falsedat. T’adones de com és el món i com són algunes persones, i saps, que potser algun dia comprendràs la veritat de tot plegat. Veus com el món s’enfosqueix a poc a poc, i tu no pots fer-hi res, testimoni mut de la realitat. Si fas alguna cosa que “no s’ha de fer”, vas contra la llei; no pensis que tot és negatiu, em deien, però prens consciència de com el món es transforma en una crua realitat on tothom resta empresonat. Petits tocs que enforteixen la persona.

Gabriel Fernandes _4t C ESO INSTITUT ESPANYOL

Ha arribat el dia, m’emporto les coses del lloc on tants moments vam compartir, mentre les llàgrimes regalimen pel meu rostre, m’abraces. Una abraçada amb sabor d’amistat. Em demanes temps, quan els dos sabem que la paraula temps és un “adéu”. Necessito escoltar la maleïda paraula, sense por. Només el temps guarirà les ferides que em faràs en pronunciar-la. Te’n vas, m’abandones, sol, trist i amb l’ànima esberlada. Tot marxa, aquells petons dolços, aquelles mirades captivadores, les teves mans suaus com la seda. I jo? Què sóc jo? Un trencaclosques mancat de la peça més important, tu. Foscor, els llums s’apaguen. Torna!

Guillem Tadeo _4t D EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Un dia un noi va fer una juguesca amb els seus amics. La juguesca era que no seria capaç d’entrar a la cripta de Lord Brams. El noi va dir que ell n’era capaç. Van quedar una nit d’hivern a les dotze de la nit davant del cementiri. Els amics van donar-li una llanterna. El noi va saltar la tanca del cementiri. A l’entrar se li va gelar la sang i se li van posar els pèls de punta. En arribar davant la cripta va observar i va veure que hi havia una inscripció dels antics habitants. El noi  va veure que no podria obrir la porta, va agafar una pala i va trencar la pedra, quan va entrar a dins el noi va desaparèixer per sempre.

Carla Zabala _4t D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

La meva amiga Bela afirmava que era vampira. Ja m’havia fixat que era molt pàl·lida, que es menjava la carn gairebé crua, que no es mirava mai al mirall i que no suportava l’all. Quan els divendres hi havia alguna festa a l’institut, no la hi vèiem mai. Li vaig demanar per què no sortia mai de nit: tothom sap que els vampirs només surten quan es fa fosc. Em va respondre que era molt dormilega i que si sortia de nit li costaria llevar-se per anar a l’escola. També li vaig dir que mai li havia vist els ullals, i em va respondre que el dentista els hi havia arrencat quan va portar els aparells d’ortodòncia. Sóc una vampira atípica, va afegir.

Adrià Camps _3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Estic corrent per la muntanya, escapant del veí que va amb escopeta. M’he colat al seu hort per agafar uns quants tomàquets i enciams. Per què? He decidit d’anar-me’n de casa i fer la meva vida al bosc. N’estic fart de la ciutat. Vull viure tranquil a la muntanya i canviar els sorolls dels cotxes pel cant dels ocells, estar sol sense que ningú m’hagi de dir què he que fer. Abans de marxar, vaig escriure una nota als meus pares dient-los que no calia que em busquessin. No tornaré per res del món a la maleïda ciutat. Per fi seré lliure.

Xavi Grandvallet _3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Gira i no es deté i fuig ràpidament, la vida. No l’entenc, és confusa. Un dia sóc a dalt i l’altre a baix. Ara seria amb tu i segons després et voldré oblidar. Potser començo una carrera que no acabaré mai. En el passat volia ser famós i en el present un desapercebut. A voltes, vull arribar el primer i surto el darrer. A vegades, canviaria quatre anys de relació per un petó d’un segon. Vull ser amable però sovint sóc impertinent. Potser dilluns et digui que t’estimo mil vegades i dimarts que et vagi molt bé. Però ara és un altre dia i un altre moment, en què la veritat absoluta i plenament objectiva no hi és.

Raül Benet _4t A EA SEGONA ESENYANÇA ORDINO

Sembla que el cel s’ha pintat de gris. Els ocells no surten dels seus nius, i les pedres canten en tons greus. Poques són les fulles que gosen a desenganxar-se, i a volar. Volar amb les ales del vent, sobre un món pintat de gris. Elles intenten desviar la mirada, però pocs paisatges són agradables. El monstre s’ha aixecat, i ha decidit cremar-ho tot. Les seves flames són negres, i la pudor del fum recorda la mort. Llavors, mars i munta-nyes, s’enlairen, desafinats. El monstre, sorprès alça la mirada. La terra s’ha enfadat, i ella i tots els seus fills, han decidit lluitar. El vent s’alça i bufa, fortament les fosques flames. S’ha acabat l’espera. Endavant. No dubtis.

Clara Naudi_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

El pas del temps és imprevisible, no es pot determinar. De vegades m’aixeco i penso què podria passar demà. El temps pot passar més o menys ràpid, tot depèn del seu desig. És l’eternitat. Tothom vol agafar-lo però ningú no ho aconsegueix. És difícil d’explicar. Pot ser el futur o el passat. Ha traspassat totes les èpoques. L’home n’ha creat una mesura per l’evolució a través dels segles. Tothom vol controlar-lo o escapar-ne. El moviment es realitza en el temps i si s’aturés res es mouria.  Amb el temps, els sentiments se’n van, fins i tot els més bells, oblidem les veus i les cares. Amb el pas del temps oblidem les paraules.

Daniela Da Silva _3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

L’havia de deixar, però com? Com podia dir-li que me n’anava per sempre? Com dir-li que els nostres camins agafaven un rumb diferent? L’hora de la veritat es feia evident. Ell va arribar amb el seu somriure de sempre, la nostra felicitat era immensa, de sobte em vaig parar, el vaig mirar als ulls i li vaig dir que marxava per sempre.
Les seves paraules van ser:
“Però vindràs a visitar-me, oi ? Mantindrem sempre el contacte, no?”
Davant el meu silenci, la seva mirada es va omplir de llàgrimes, es va aixecar i va marxar sense mirar enrere. Quina magnitud el silenci!

Samantha De Freitas _3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

La coneixia des del dia que va nèixer i la vaig criar. Quan tenia 5 anys em va dir:
-Tata t’estimo-  i em va donar un petó. Això em va commoure moltíssim. Encara recordo el dia que va néixer, era un 21 de maig de 2005 ja entrada la nit, també recordo el dia que va marxar, el 27 d’ agost de 2012, tornàvem de Portugal, de sobte es va produir el fatídic accident.  Sempre la tindré present. No hagués imaginat mai la força del nostre amor. L’adéu va ser dolorós. Amor de tres germanes: VIOTRINSAM.
Espero que siguis el meu angelet de la guarda, mai t’oblidaré!!

Flavia Manuela Oliveira_3r A INSTITUT ESPANYOL
Quan era petita, a l’estiu, anàvem uns dies a la costa, al mar Cantàbric. Al matí esmorzàvem i baixàvem a la platja. Els meus dos germans jugaven amb pales i cubells de plàstic. A mi, aquelles joguines em semblaven rudimentàries i de mala qualitat, però ells es divertien força. Mentre l’un anava a buscar aigua, l’altre s’entretenia emplenant el cubell de sorra, i quan l’aigua arribava, la barrejaven amb la sorra i amb els mateixos cubells feien castells. Els feien molt bé, millor que jo mateixa. Mentrestant, els pares paraven el sol i els avis s’entretenien llegint un llibre. Eren dies feliços, dies inoblidables que no tornaran.

Emma Louise Visser_3r A INSTITUT ESPANYOL
Faltaven solament alguns minuts per acabar l’escola abans de les vacances de Nadal. A la Marta se li estaven fent eterns. A l’hora de sortir hi havia neu per tot el pati, els nens anaven abrigats fins al nas. La Marta va entrar al bus, estava ple de gent perquè ningú volia caminar amb aquell fred. Durant el viatge, la noia mirava per la finestra i veia nens cor­rent, jugant en la neu, i persones decorant les seves cases per Nadal. A la Marta li encantava el Nadal però no era pels regals com tots els altres nens, era perquè podia estar amb la seva família, podia cantar cançons i perquè tots eren molt més amables i generosos per Nadal.

Joan Fonseca_3r A EA SEGONA ENS. STA.COLOMA

Era una nit molt freda. Estava tot en silenci fins que va començar a cridar. Quatre persones estaven dins la sala ajudant perquè tot sortís correctament. La blanquinosa llum del lloc molestava dolorosament els ulls inflats obligant-los a romandre enganxats per les llàgrimes. En el seu interior alguna cosa li roïa . Era com una ferida que mai podria curar. Les vísceres se li compactaven amb aquesta incomoda pressió que oprimeix de fora cap a dins. Una barreja de moc i líquid va sortir a la vegada que va expulsar un gemec que va trencar el silenci de la nit. El metge va dir llavors:
– Hora de naixement: 4:21 de la matinada.

Laura Tarifa_3r A EA SEGONA ENS. STA. COLOMA

Diuen que les persones humanes necessitem amor. ¿Però què és l’amor? Suposadament, volem que la persona la qual estimem sigui feliç… però no ens enganyem!, l’únic que volem és que aquest algú ens faci feliços a nosaltres mateixos. L’amor és un sentiment molt egoista: realment, el que busquem és  quelcom que ens faci feliços. Quan dues persones aconsegueixen estar juntes és perquè el seu egoisme és comú, un vol a l’altre i l’altre vol a un mateix. Però no sempre és així: moltes vegades aquest amor, aquest egoisme, no és correspost… Quina sensació més desagradable! 

Lara de Sousa_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

És de nit. Tot és fosc. No hi ha cap llum. No m’hi puc veure, no hi ha res. Estic sola. Tot és buit. Busco la llum, alguna cosa, algú. No serveix de res, no he trobat res, ni tampoc a ningú. La foscor és amarga, solitària, freda, desconeguda, terrible, inexplorada, temuda per tothom. La foscor és l’absència de llum, felicitat, escalfor, tranquil•litat, seguretat, noblesa, amor, sentiments. Quan estàs sol enmig de la foscor, els cinc sentits no serveixen de res; són inútils. Tot ho és. No hi ha part més clara o més fosca, tot és igual, a tot arreu, per tothom; no hi ha res a fer. Només podem encendre una llum que ens pugui guiar fins a un món millor i feliç.

Aleix Rabasa_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Sóc una persona inestable i intranquil•la. Quan fa fred tothom m’estima. Sóc calorós; a vegades, escandalós i, també, silenciós. Sóc l’home més perfumat, la meva olor canvia segons el que hagis menjat. El meu plat preferit són faves i embotits. Amagat estic dintre teu i quan surto d’imprevist, al del costat assenyales amb el dit. Senyor Pet.

Ferran Prat _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

El meu avi és una persona molt especial, sempre ha estat al meu costat amb un somriure i donant-me ànims. Com ell diu, va viure la postguerra i això va fer que valorés les petites coses del dia a dia. M’ha ensenyat molt, cada moment és important. Sempre em diu que valori el que tinc, que estimi la família i que intenti buscar solucions als problemes que vagin sorgint. Sempre mirant endavant! Ens assemblem molt físicament i sobretot en la nostra manera de ser, ens agraden els cotxes i la Fórmula 1. Ell, és sens dubte, el meu número 1. És un home gran, un gran home i un grandíssim avi. Gràcies per ser el meu avi.

Sofia Abella _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

En no poder dormir vaig anar-me’n al jardí; vaig sentir sorolls i aterrida em vaig girar però no vaig veure res. Va sortir el sol i, somnolenta, vaig tornar a casa amb la sensació que no estava sola. Lentament va anar passant el dia, i va tornar a caure la nit i amb ella la meva inquietud. Vaig sentir la immensa necessitat d’anar-me’n com més lluny possible d’aquella casa i vaig anar a preparar-me un got de llet calenta però no va servir de res.  Me’n vaig anar a casa de la meva germana. Vam veure les notícies: havien atrapat un psicòpata boig en una casa que per sort estava buida. Vaig mirar l’adreça i era casa meva.

Fàtima Ferreira _3r C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Una illa on passarien les millors vacances, a quilòmetres de distància de la costa, amb els amics preparats per a la diversió, on tot semblava perfecte…
Però tot comença a empitjorar quan comencen a viure els pitjors moments de les seves vides, les pitjors vacances de totes… Quan comencen a morir amics, quan comencen a sentir-se culpables… Alguns solament pensen de marxar, però… no poden perquè estan atrapats per un grup d’homes. Solament pensen en el pitjor, que es moriran, que potser no havia estat tan bona idea, anar de vacances allà, que potser tot això ha sigut planejat perquè passés, que no poden ajudar els amics…

Ricardo Costa _3r C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

En primer lloc es comença pensant en una idea o història molt original. A continuació hem de procurar trobar un títol adequat. En tercer lloc es fa el text amb connectors, signes de puntuació i hem de procurar la màxima correcció lexical i gramatical. A continuació, quan hem acabat de revisar i veiem què està malament… hem de començar de nou. Per finalitzar, quan estigui bé, passar a net, corregir faltes, afegir alguna cosa més, i hem de procurar arribar als 640 caràcters… I si tens molta sort i el relat et surt bé, te’l penjaran al Diari d’Andorra. I ara us donaré un exemple de microrelat: “Comença a dalt”.