Menors de 15 anys

Biel Struve Rodríguez_3r A Col·legi Sant Ermengol

És increïble com un virus ens pot canviar la vida. La nostra vida era rutinària: entrenaments, estudis, sortides, abraçades i petons. De cop, distància social i mascaretes, incertesa, por i precaució. Ho teníem tot controlat, ens crèiem els més intel·ligents. Hem comprovat que no, que la natura està per sobre de tot, que nosaltres som uns éssers petits, dins d’un gran univers. Intel·ligents? Tinc els meus dubtes, continuem sent interessats, individualistes i irresponsables. Només hem de mirar les notícies, discussions sense sentit. En fi, interessos polítics… Ben mirat, potser les coses tampoc no han canviat tant, no?

Yaiza Nova_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

“Línia recta que si es prolonga indefinidament, s’acosta progressivament a una corba sense arribar a tocar-la.” Quan per fi el desig aconseguia estar a mil·límetres de la nostra realitat, quan per fi la teva mirada arribava a fixar-se en la meva, quan quasi em feies creure que sí, les nostres línies se separaven de nou. Per art de màgia o del destí, sempre estàvem a un mil·límetre en un gràfic, o dit d’una altra forma, estàvem a un gest, a una mirada , a un “t’estimo”, a un “tant me fa el que pensin” o un pas que les nostres ganes coincidissin. Però els nostres camins, malgrat estar tan a prop, sempre se separen.

Paula Anaya Pons_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

Sempre m’havia demanat a mi mateixa què era la felicitat, una paraula de nou lletres que sembla fàcil i no sempre ho és. No vaig acabar de sentir-la realment fins al dia que el vaig conèixer. En aquell precís instant, quan les nostres mirades es van creuar d’aquella forma tan especial, vaig saber que des d’aquell moment alguna cosa canviaria en mi per sempre. Tot i no saber que provocaria un gir de tres-cents seixanta graus en mi. Gràcies a ell, al seu somriure perfecte i al que em treu a mi, he sentit la felicitat, l’he viscuda i m’he estimat a mi mateixa.

NIL FONSECA CUCALÓN_3r  COL·LEGI SAGRADA fAMÍLIA

La xarranca, aquell joc que és molt senzill, però que ningú sap per què agrada tant. La pregunta és per què ens agrada tirar una pedra i saltar a peu coix, sembla un joc avorrit i simple, però ens ha tret més d’una vegada de l’avorriment. Pots pensar que és un joc per a nens petits; doncs que sàpigues que estàs equivocat: aquest joc és per a totes les edats. Fins i tot si un dia estàs sol al pati de casa teva, agafes un guix, dibuixes les caselles i ja pots començar… Ningú hi dona importància, però què hauríem fet si mai hagués existit la xarranca? També ens preguntem per què tirem una pedra i no una altra cosa. Què hauríem fet sense xarranca!

Sara Prodoprigora_3r B EA Segona Ensenyança Santa Coloma

Estic nerviosa i la mà em tremola. Què passa si no puc sortir-me’n sola? Què passa si m’equivoco i ja no puc tornar enrere? Ara haig de conèixer gent nova, costums nous i una nova llar. Sona emocionant i fa molta por a la vegada. Por de deixar-ho tot enrere i passar pàgina. Però també recordo que no tot és per sempre, que les coses canvien i que haig de continuar. Sense dubtar-ho agafo el bitllet i em dirigeixo a l’aeroport.

ARIADNA LOBILLO_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma

Un noi amb una discapacitat té un somni, ser jugador de bàsquet professional, però ningú vol jugar amb ell i ningú l’acull a cap equip a causa de la discapacitat. Només té els pares i li fa por anar a l’escola pel que diu la gent d’ell i per por a ser diferent. El noi entrena sol al jardí de casa i quan el pare pot, també entrena amb ell. Quan va a l’escola, ningú hi parla i ningú s’apropa a ell per l’aspecte físic. Un dia una noia ho va fer per demanar-li per què no volia anar a l’escola. El noi li va dir els motius i la noia va començar a actuar i a ajudar-lo en tot. Gràcies a ella va complir el seu somni.

Sara Armengol_3ème H Lycée Comte de Foix

Estic en una situació crítica: els meus companys tenen el tema perfecte per escriure un microrelat i jo soc aquí asseguda davant l’ordinador amb falta d’imaginació. Sembla fàcil escriure, però no ho és. És una cosa estressant, complicada, avorrida, pesada i, sobretot, que se’t fa eterna. L’única motivació és el premi final. Molta gent pot pensar que gaudim escrivint, però en realitat, per a nosaltres és una tortura: trobar un tema interessant, corregir les faltes, vigilar el número de caràcters autoritzat… Ens explotarà el cap! Vaja, que continuo sense saber el tema del meu microrelat. Ara mateix només vull un tall de pizza.

Eliot Auder_3ème H Lycée Comte de Foix

Els meus amics i jo vam decidir anar a esquiar, perquè la nit anterior havia nevat molt i aquell matí feia sol. Vam fer una, dues, tres baixades i una, dues, tres caigudes. Vam esmorzar un entrepà que dúiem preparat al forapista. Hi érem sols, tranquils. Vam divertir-nos i riure, sense saber el que ens estava esperant. Al final del dia, vam tornar a casa i els pares ens van anunciar que l’endemà no aniríem a l’escola i que les estacions havien tancat. Al principi estàvem contents de no tornar l’escola, però tristos pel tancament de les estacions. Per sort, vam trobar la solució: seguiríem esquiant, però a través d’un videojoc.

Queralt Pedret_3r B Col·legi Mare Janer

Els anys passen i encara et penso. Sé que et tinc al meu costat, vigilant-me des de dalt i consolant-me. Et recordo i et porto en ment dia rere dia. No sé on ets, però el que sí que sé és que et tornaré a veure algun dia. Recordo quan ens van dir que te n’anaves, no ho assimilo encara. La meva pregunta és: te’n recordes de mi? Recordes tots els moments amb mi? Jo sí, recordo els sopars tots junts, estius, abraçades, riures… però ja fa cinc anys que no ets amb nosaltres. Tranquil, l’àvia et troba a faltar i sent un buit dintre el seu cor però està bé. Avi, em vaig fent gran, però vull que sàpigues que mai t’oblidaré.

Joel Lavado_3r D EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

Un jove de 30 anys que es deia Marshall Bruce Mathers anava cada dia a treballar a una fàbrica de para-xocs. Cobrava molt poc i feia moltes hores. Ja estava fart de la seva vida però tenia un do especial per la música i els seus amics el van apuntar a un concurs d’improvisació freestyle sense que ho sabés.  Marshall es va enfadar moltíssim però ho va aconseguir, es va fer el rei de Detroit però va tindre molts problemes familiars, d’amor i de bandes. Això el va influenciar molt en la seva carrera però finalment després de totes les baralles i conflictes de carrer va arribar a l’èxit i fer-se un dels mes i portants dels 2000.

Pau Isanta_3r D EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

El dia 31 de desembre tothom des de casa seva pensava “aquest serà el meu any”… Estaven equivocats. 2020 podria perfectament formar part d’un videojoc; una pandèmia mundial, incendis forestals, accident d’avió a Ucraïna, mort de Kobe Bryant i Stan Lee, una “guerra” entre els ciutadans d’Estats Units contra Trump… De moment l’any amb més coses dolentes i encara queden tres mesos. Sens dubte els humans ens hem guanyat tot això, estem destruint el nostre planeta a poc a poc. Però el que més ens ha marcat de 2020 sense dubte ha sigut la Covid-19 i gràcies a la pandèmia la nostra vida no tornarà a ser igual… La Nova Normalitat.

Pol López_3r D EA segona Ensenyança d’Ordino

En aquest moment tinc la ment bloquejada, la mà em tremola i l’objecte que agafo de manera suau i curosa em rellisca de les mans. Està sent un període de temps etern. I si em cau de manera que deixo anar un potent cilindre de ferro que acaba travessant l’estómac del meu enemic? En quina mena de persona em convertiria si permetés que això passés? I si passés algú just davant del meu enemic i ferís una persona innocent?
La pressió de l’ambient i els nervis no em deixen pensar amb claredat.

Ainara Ruiz_3r D EA segona Ensenyança d’Ordino

Estic sola, no hi ha ningú a casa i sento sorolls. No sé què pot ser! La meva mare i el meu pare han marxat. He d’anar a l’escola, però tinc por. No vull sortir. I si hi ha un lladre? I si és un assassí? M’he decidit. Sortiré de pressa al carrer, no m’ho penso més. Surto amb tensió, amb el cor a mil. No veig res. M’han agafat.

Ruth Pubill Domínguez_4t Col·legi Sagrada Família

L’amor pràcticament sempre té un desenllaç inesperat, o almenys les bones històries d’amor, sí. Aquesta és la meva història, l’amor envers jo mateixa. L’amor propi en l’adolescència és molt difícil, estem tots molt sotmesos a estereotips socials, creats per les xarxes, que a cada un l’afecten més o menys, en el meu cas direm que no és pas poc el que m’afecta. L’amor propi depèn de nosaltres, i la voluntat per estimar-nos. L’acceptació i el respecte són fonamentals. En general es diu que per estimar algú primer ens hem d’estimar a nosaltres mateixos, jo crec que és del tot cert, així que aquest és l’inici de la meva història d’amor.

Pol Tugues_4t COl·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Doncs bé, tot va començar quan la meva professora Magda em va dir que havia de fer un microrelat de 640 caràcters i que potser sortiria al Diari d’Andorra. Doncs aquí estic intentant fer una petita redacció que tingui exactament 640 caràcters al Word mentre escolto música de fons. Sincerament no sé exactament per què estic escrivint això ara mateix ja que no és un microrelat sinó més una petita “reflexió” meva. Només vull dir-te que quan llegeixis això estimat lector si és que ho has arribat a llegir perquè dubto molt que això surti al Diari d’Andorra vull que sàpigues que et dono les gràcies per aquest petit minut d’atenció cap a mi.

Nico Daban Rossell_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Em dic Enric. El meu passat no va ser bo, però ara el meu present és genial ja que tinc tot el que vull. La nena més guapa de l’escola està amb mi ja que tinc tot el que vull tenir. Ja puc conduir amb 11 anys. Puc esquiar cada dia ja que de gran vull ser el millor esquiador del món. La meva família m’estima molt. Tot el que m’imagino ho tinc, soc el nen més feliç del món. Em vaig despertar i tot havia canviat. La meva habitació era diferent, les vistes des de la finestra no eren les mateixes. Vaig recordar que em feien bullying a l’escola. I que en sortir una tarda tot es va fer negre. Vaig estar en coma i per això era tot tan bo.

Valentí Cristina Ramond_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Es despertà a la seva gran mansió; al costat, la seva dona, i els fills al pis de sota. Com de costum es va vestir elegant, va baixar al garatge i va engegar el Maserati. El majordom li va obrir la porta. Arribà a la seva empresa; estava content, aquest mes havien generat més diners que el passat. Va tenir una jornada tranquil·la. Tornant a casa va comprar berenar per als fills. Al sortir de la fleca, va trobar un vagabund sense cama. Li va semblar conèixer-lo. La cara li era molt familiar, així que li donà un bitllet de 200 euros. Es marejà, tancà els ulls i va caure estès a terra. Es despertà sense cama i amb un bitllet de 200 euros al pot.

Lucía Guzmán Pastor_3r B CO·LEGI María Moliner

Recordo les nits d’estiu amb una calor sufocant que no em deixava dormir, els primers dies d’escola, de Nadal… Recordo les lluites amb els meu germans i les abraçades de disculpa, els sopars, els amics… Recordo moltes coses d’aquella vida que sembla ser tan lluny, d’una vida passada, plena d’alegries i tristeses, recordo també quan vaig sortir de la zona de confort, quan vaig canviar de vida, sabent que els anys darrers sempre es quedarien en els meus records. Amb el temps he après que aquestes vides que en un principi semblaven tan diferents, estan lligades d’alguna manera i que formen part de la meva essència.

Júlia Palomares_3ème E Lycée Comte de Foix

Hola! Em dic Eri, tinc 14 anys i soc una adolescent normal. Però avui us explicaré una història una mica peculiar. Era un dia normal com els altres, estava tranquil·la mirant una pel·lícula de superherois i em vaig dir: “Com m’agradaria tenir-ne!” Tot seguit em vaig aixecar i vaig intentar volar, però va ser una pèrdua de temps… El matí següent anava tard a l’escola, així que em vaig vestir i esmorzar el més ràpid possible, i vaig dir: “M’agradaria estar a l’escola.” En un obrir i tancar d’ulls, boom!, estava a l’escola! A dia d’avui ningú sap del meu poder, però silenci, no digueu res eh!

Dereck ASENSIO_3ème E Lycée Comte de Foix

El Max passa tots els dies amb por, només té un amic i la seva família està molt lluny. Les seves pertinences són un rellotge, una foto i el més apreciat que té es una arma amb una baioneta que el protegeix tot i que preciosament no li agradi. Fa més de dos atacs per dia, a la nit intenta dormir entre soroll de bombes i armes. Avui li toca atacar però està notant que avui no tornarà a la trinxera… Com l’home pot sacrificar-se per una idea? El cap ha donat l’avís, l’atac es durà a terme en uns instants, ja està escoltant les bombes. La guerra de la sang… som al mil nou-cents disset.