Menors de 15 anys

Iria Fernandez_3ème G  Lycée Comte de Foix

Tenia setze anys, estava pujat a la moto i anava amb presses. Circulava per l’avinguda Salou. Era un dia assolellat. Sentia com l’aire recorria el meu cos. Avançava els cotxes pel carril dret quan, de cop i volta, vaig sentir una veu al meu cap que em demanava que reduís la velocitat. No vaig fer-li cas i, de sobte, vaig veure un cotxe que venia cap a mi. Instantàniament, tot es va tornar fosc. Em vaig trobar estirat a terra. No podia moure les cames. Aquell instant va canviar la meva vida. Em vaig despertar a l’hospital. Sentia la mare cridant, plorant. Em va dir que hauria d’anar en cadira de rodes tota la vida.

Carla Altimir Martin_3ème G Lycée Comte de Foix

Quan tenia deu anys, la mare havia d’anar a treballar tots els caps de setmana, així que cada dissabte em deixava a casa del tiet. Un dia, el tiet em va proposar de jugar junts a l’habitació. Aquell matí va ser el primer cop que va abusar de mi. Des d’aquell cap de setmana, res no va ser igual. Va estar abusant de mi fins als dotze anys. Em pegava i després em violava. La meva mare ho va descobrir gràcies a les marques que em deixava aquell home. Ara ja han passat quatre anys, però encara no ho he superat. Ell seguirà a la presó uns quants anys més, però no vull que en surti. Penso que la seva condemna hauria de ser de per vida.

Íñigo García Cobo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Estava dormint tranquil·lament, o això semblava, quan, de sobte, un monstre va aparèixer als seus somnis. Va haver d’iniciar una lluita ferotge contra aquell ésser per tal de mantenir encara el seu somni, si aquella bèstia el matava ell es despertaria inevitablement. No era fàcil mantenir-se dempeus, no era una baralla equilibrada i cada vegada rebia més cops que anaven disminuint les seves forces. El monstre el sacsejava i grunyia amb sorolls forts i inintel·ligibles.
Quan va obrir els ulls, es va quedar perplex. Davant seu tenia la mestra de llengua, cridant com una boja i movent-lo amb força per despertar-lo.

Angel Tauste Mungsungnoen_3r B Col·legi Sant Ermengol

Era el final de l’avaluació i de la mà d’aquest arribaven els exàmens, i les vacances.
La Nayla es trobava descansant enmig de classe després d’acabar l’examen de física. Darrere d’ella es trobava la Júlia, la noia que portava la majoria dels nois del curs bojos. De cop, la Júlia es dirigí a la Nayla…
-Sabies que la mandra és un pecat?- va dir la Júlia amb una actitud xulesca.
-Ja…- contestà la Nayla- l’enveja també ho és.

Rayan Karami_3ème C Lycée Comte de Foix

De vacances a França amb els meus cosins, vam sortir a jugar a futbol. ​De cop i volta, en xutar un penal, la pilota es va colar al bosc. Vam endinsar-nos-hi però no vam veure la pilota enlloc. Tot buscant-la, vam topar amb dos gossos furiosos que se’ns van encarar. Vam córrer el més ràpid possible i vam poder desfer-nos d’un d’ells però l’altre va mossegar el meu cosí i se’n va anar. Per fi vam trobar la pilota que s’havia desinflat una mica però això ja no era gaire important. Després de caminar una bona estona, vam aconseguir arribar a casa. Ràpidament, vam desinfectar la ferida al meu cosí. Aquest va ser un dels meus pitjors dies.

Paloma Agon_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Per vacances, la meva família i jo vam anar a Tailàndia i després a la Xina. A Tailàndia, vaig veure i gaudir paisatges magnífics. L’aigua del mar sempre estava calenta, mai no hi fa fred allà. Durant el periple vam visitar un zoo on hi havia uns cadells de lleó als quals vam poder donar el biberó, també hi havia elefants amb qui vam tenir oportunitat de banyar-nos i amb qui vam passejar. També els vam donar menjar, i allò va ser molt divertit perquè primer ho xuclen amb la trompa i després s’ho posen a la boca. Els paisatges són molt bonics tot i la contaminació. La gent és molt amable i el menjar boníssim, excepte algunes especialitats.

Cameron Rodriguez Herrera_3r B Col·legi María Moliner

A pas lent, per un vell cementiri observant totes les vides perdudes, les flors ja mortes, aixafant la robusta herba vaig veure un noi preocupat i assegut al costat d’una tomba. Em vaig apropar lentament apartant les febles flors del meu camí, però al ser davant seu per algun motiu no em podia veure. Despreocupada, vaig posar la meva mà sobre la seva robusta espatlla i en un instant el jove va caure com un cos sense vida al terra. Em vaig quedar uns minuts mirant-lo i finalment em vaig adonar que estava mort; jo l’havia matat, havia acabat amb la seva vida intencionadament. Ho vaig entendre. Ara jo soc la mort.

Alex Solé Troté_3r B COL·LEGI MARÍA MOLINER

En Martí és un noi alt, ros i una mica tímid, fa la mateixa rutina cada matí; s’aixeca, esmorza i es vesteix per anar a la granja. Els seus pares, en Tom i la Maria, l’ajuden sempre que poden en totes les feines del camp. Avui els tocava cremar les males herbes, però es va calar foc al graner. Els veïns del poble, veient el fum des de lluny, van decidir ajudar-los. Mentrestant en Martí va trucar als bombers però van trigar molt a arribar. En Tom i la Maria no es creien el que veien, fins que van aconseguir apagar l’última espurna. Poc després van arribar els bombers, però ja no hi havien de fer res allí i van marxar.

Judith Cañadas_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino

Avui l’Esther ha quedat amb les seves amigues. Mentre camina, es troba amb el noi que li agrada. Ella, indecisa, es dirigeix cap a ell i li pregunta:
–Saps què és l’amor?
Ell respon que no i l’Esther se’l queda mirant amb una mirada molt maca. El noi se la mira i li respon:
–Ara no sé què sento.
En aquell moment s’atura el temps i l’Esther li respon:
–Jo sí sé el que sento.

Jenny Gomes_3r D EA Segona Andorrana d’Ordino

En Jorge és un adolescent depressiu, sempre està trist. Li agrada sortir de casa quan plou, estirar-se sota la pluja en algun lloc tranquil i notar les gotes d’aigua com li cauen a sobre mentre escolta música trista. No parla gaire i no socialitza, per això no té amics. Sempre s’asseu sol a l’hora de classe. Però un dia, una noia anomenada Daila va començar a parlar-li i ell va començar a sentir-se millor. Durant uns dies ella va estar al seu costat i ell començava a ser més feliç. Llavors, ell va dir a la Daila:
–Daila, em fas molt feliç –diu somrient-li i mirant-la als seus ulls brillants.
Ella es va quedar amb la boca oberta.

Aroa GONZÁLEZ_3ème D Lycée Comte de Foix

Per començar, deixa’m dir-te que no compris un matalàs. Fa un any aproximadament, la meva mare em va fer anar a mirar matalassos, tota sola. A la botiga vaig demanar a la dependenta, si me’n deixava provar un i de sobte, la molt boja, em va agafar i em va lligar amb unes cordes al matalàs. Estava tan espantada que no tenia ni forces per demanar auxili! Tenia una mirada rabiüda, la mateixa mirada del diable. Va començar a parlar en una llengua que no entenia i va començar a fer un ritual estrany amb un ganivet i una copa de vi. Quan estava a punt de clavar-me el ganivet al cor em vaig despertar. Tot va ser un malson, per sort.

Chiara Avilés_3ème D Lycée Comte de Foix

Les xarxes socials actualment són una eina d’inspiració per a molta gent, sobretot joves. Hi podem trobar informació de tota mena: sobre la moda, la decoració, l’estil de vida… Des del meu punt de vista, considero que les xarxes socials ens han canviat, ja que pots treballar gràcies a aquestes, esdevenir una influencer i guanyar-te molt bé la vida, però també poden ser perilloses. Un dels motius pels quals penso que poden ser-ho és que poden crear addicció, ja que ni que sigui per avorriment, ens hi passem moltíssimes hores. Cal saber controlar i no abusar-ne i així  poden ser molt interessants i una font de coneixement.

Anna Orobitg Latorre_4t Col·legi Sagrada Família

22.00 h: agafo les aletes i les ulleres de busseig. Surto de casa i em recorre un calfred pel cos. Avui és el dia. Sento curiositat. Ànsies. M’equipo i sense pensar em capbusso dins l’oceà Índic, sento que estic nedant entre estrelles, tot brilla. El plàncton bioluminescent és realment preciós. Em deixo anar i les onades em porten a contracorrent. Un soroll rere meu m’espanta i entre la foscor diferencio uns dofins, em toquen les cames i m’intento contenir les ganes, però no per gaire  temps. M’endinso més i més sense saber-ho, la noció del temps desapareix, em sento part de l’oceà. La llum de la lluna plena és l’únic que puc percebre

Aitana Mauriz_4t Col·legi Sagrada Família

Em dic Aitana i soc nedadora federada des de fa 8 anys, estic vivint un dels meus major somnis, viatjar pel món competint en piscines d’arreu del món o això és el que sento des de fa més de dos anys, des del llit de l’hospital. Aquesta història en particular l’explica la mare cada dilluns de cada mes. És una bonica història que intento aprofundir dintre del meu cos, per a poder fer-la realitat. Però per molt que ho intento no ho aconsegueix-ho. Dos anys immòbil en el llit d’un hospital intentant assimilar aquesta notícia devastadora per a poder fer realitat algun dia aquesta narració que explica la meva mare cada dilluns.

Marc Rucarols_3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma

L’altre dia estava a l’autobús camí cap a Barcelona. Estava admirant el paisatge a través de la finestra, sempre m’ha agradat observar la natura. Aquell dia vaig tornar a somiar despert mentre l’observava. M’agradava fer-ho quan viatjava, pensava en coses impossibles, en retrobaments amb éssers estimats que ja no estaven amb nosaltres… Aquell dia vaig sentir com la meva àvia m’abraçava. Vaig tancar els ulls per sentir com la seva olor em portava a la meva infantesa, quan ella era amb nosaltres. Enteneu per què m’agraden els viatges? L’únic problema dels viatges és que en algún moment algú sempre diu…
– M., ja hem arribat!

Alejandro Abreu_3r A EA 2 Ensenyança Santa Coloma

M’he passat tota la vida patint, aguantant insults de la meva família, dels meus amics, dels meus companys de feina i de gent que, simplement, no em coneixia. Al llarg de la meva vida, la família m’ha fet sentir vergonya de mi mateix, sentia el seu odi cap a mi i la repressió a la qual em sotmetien em creava la necessitat d’amagar-me de tothom, d’amagar qui era de veritat. Fins avui. Ara, amb 70 anys, em sento lliure de tota aquella repressió i he entès que l’amor no té res de dolent i no s’ha d’amagar. Ara, finalment, puc expressar amb ganes i sense por que… Jo, Antoni, estimo amb tot el meu cor i ànima en Jaume.

Melissa Hamel_3ème E Lycée Comte de Foix

De vegades dorm desperta i es perd en la seva ment, com si només existís el que estava pensant, es diu “i si no ho hagués fet”, o “hagués estat millor fer-ho”, perd el temps i es tortura pensant en tot el que ha fet al seu passat. Imaginant el que passarà més endavant fins que algú vingui a despertar-la. Un cop desperta no recorda el que estava dient i continua lluitant per viure la seva pròpia vida. Aquella persona és tu o jo o qui ho sap… El que vull dir és que és igual el que vas fer malament o el que no et va sortir bé. No has de tenir por d’equivocar-te, amb el temps progressem, tots fem errors i d’ells n’aprenem.

Claudia Lluc_3ème E Lycée Comte de Foix

Fa molts anys l’avi Xavier tenia un amic molt, molt íntim, eren inseparables. Ell es deia Jaume, era un noi alt i ben plantat, d’una cabellera rossa i llarga, uns ulls blaus del color del mar l’acompanyaven. Tots dos junts van viure moltes aventures, de la més avorrida i pacífica a la més esbojarrada i perillosa. La seva amistat va ser molt llarga, no tothom arribava a tenir amistats tan llargues. Però no tot dura per sempre, quaranta anys van passar fins que una desgràcia va passar, una de tan grossa que va destruir aquesta amistat tan llarga i bonica. El viatge a la Polinèsia va ser tot un fracàs, un fracàs immens.

Àneu Escribano Lusilla_3r A Col·legi Sant Ermengol

Hi havia una vegada una taronja la qual es va enfadar amb un tomàquet. El tomàquet ràpidament va anar a informar sobre la baralla a la seva millor amiga, la cassola. Tots dos van pensar un pla per atrapar la taronja i venjar-se’n. Van començar a buscar-la fins que la van trobar. Amb l’ajuda del ganivet la van posar just a la punta del calaix i la van empènyer. La taronja va caure dins el calaix. El tomàquet ràpidament va tancar el calaix fent així que la taronja no pogués sortir. La taronja no es penedia de la baralla, per segona vegada amb l’ajuda del ganivet, la van posar dins un bol i la van assassinar.

Marti Llort Rabassa_3r A Col·legi Sant Ermengol

A l’estoig hi caben moltes coses, grans i petites. Actualment la cosa més important és l’hidrogel per rentar-se les mans sovint, per no contagiar la gent o per no contagiar-te a tu mateix. Un dels inconvenients més fotuts és que no es pot compartir res: ni menjar, ni folis, ni material de l’estoig. És obligatori anar amb la mascareta i al pati ens hem de dividir per classes. Hi ha unes normes molt estrictes que hem de complir i és un pal, a les classes hem d’estar separats com a mínim un metre i mig. Les finestres estan obertes i la porta igual. Mesures i més mesures que un cop sortim de l’escola desapareixen completament…