Menors de 15 anys

Jéssica Fernandes_3ème F Lycée Comte de Foix

Aquestes vacances d’estiu he anat a Portugal, com sempre. Jo estava a casa amb la meva germana, ella mirava els dibuixos animats a Youtube amb el meu mòbil. Jo estava mirant la televisió. Més tard, em va donar el mòbil i jo me’l vaig emportar. Unes hores després jo volia escoltar música al mòbil i no el trobava enlloc. Jo i els meus pares estàvem buscant i no el trobàvem, l’estava buscant dins de casa, al jardí i fins i tot a les escombraries per si de cas, i res… Unes  hores després apareix el mòbil al jardí on havíem mirat mil vegades jo i els meus pares i resulta que apareix per “art de màgia”… Estàvem tots sorpresos pel misteri.

Laura Alonso_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dijous la nostra professora de català ens va demanar que redactéssim un microrelat per al dilluns vinent. Es tractava d’un concurs organitzat pel Diari d’Andorra i malauradament era obligatori participar-hi. La veritat és que no em venia gaire de gust haver d’inventar-me una història, sobretot perquè d’imaginació no en tinc gens. Tot i la meva falta d’inspiració, em vaig esprémer el cervell buscant un tema interessant. Al cap d’una estona, després de donar-hi moltes voltes, no em venia res a la ment, tot eren idees poc originals. Aleshores se’m va acudir escriure això; podia estar ben segura que no seria un microrelat ordinari.

Pol Estany_3r C Col·legi Anna Maria Janer

Aquell dia d’estiu em trobava bastant estrany. No podia parar de mirar-la, era involuntari. Una sensació desconeguda em recorria tot el cos. Aquells cabells llargs, llisos i rossos. Aquells ulls blaus com l’aigua del mar, aquella boca petita amb els llavis vermells. Em passava una bona estona mirant-la, sense fer res. Només mirant-la. Era perfecta, mai havia vist ningú com ella. Allò no m’havia passat mai. Començava a entendre el que em passava, però no del tot. Diria que sentia alguna cosa per ella, però sense saber del tot què. Era una cosa màgica, m’acompanyava tot el dia. No n’estic gaire segur, però crec que estic enamorat.

Hugo Ferreira Machado_ 3r B Col·legi segona ensenyança D’ordino

Em vaig despertar, era dimecres. Els dimecres sortia de l’escola a les 2. A l’entrada vaig trobar-me amb els meus amics; érem 6 nens. Vam entrar, vam començar fent educació física, més tard vaig anar al pati, els meus amics i jo vam jugar a futbol, després vaig fer 2 hores de matemàtiques. Faltava 1 hora. Vam entrar a l’última classe del dia, ens van separar a tots de la classe i vam començar a fer un microrelat. El mestre ens ho va explicar molt bé: havia de ser de 640 caràcters. Jo el volia fer exacte, però era molt difícil. No sabia de quin tema fer-lo… i uns minuts més tard vaig pensar: per què no ho faig d’aquesta manera?

Abril Hernández Pané_3r B Col·legi segona ensenyança d’Ordino

… a menys de 7 hores d’avió la dona segueix infravalorada? I si et dic que les dones tenen obstacles culturals, legals, socials, econòmics i polítics per poder viure? Que ni tan sols poden actuar en nom propi? Que els estatus socials encara accentuen les desigualtats, i els drets i les diferents llibertats són ignorades? I si et dic que en ple segle XXI en alguns països els homes tenen fins i tot el dret de casar-se amb quatre dones a la vegada, i elles ni tan sols poden opinar perquè són considerades el gènere dèbil i inferior? Allà les ganes de viure de les dones poden desaparèixer. I els sentiments s’esvaeixen. I si actuem?

Erika Frederico_ 3r ESO Col·legi Sagrada Família

Hi havia una vegada un arbre que estava situat davant d’una casa d’una família, també hi havia uns quants arbres més, però aquell era molt especial perquè parlava, sempre deia la veritat, sempre estava ple d’ocells i a més sempre estava content. La família el cuidava, fins que la gent de la casa on vivia l’arbre va marxar d’allà, cap a la ciutat. Quan l’arbre els va veure marxar es va posar molt trist i va començar a plorar, no volia que marxessin. Un temps després va venir una altra família però aquella era diferent, mai el cuidava. Un dia el propietari va arribar borratxo a casa, va agafar una motoserra i va tallar l’arbre.

Eder Cubero_3r ESO Col·legi Sagrada Família

Comencem un nou curs i ja penso en el que faré el proper estiu. Tinc molt clares les vacances i gens clar el meu futur. Que fàcil és imaginar coses que t’agraden i que difícil és centrar-se en fets més importants. Sé que això últim m’ajudarà a tirar endavant, en soc conscient; però soc un nen, no em toca encara. Per què s’ha d’anar de pressa? No vull créixer tan ràpid. Els adults diuen que recorden la seva infància jugant i gaudint i jo em demano: per què no puc fer el mateix? Tot és córrer! S’ha d’anar ràpid, creixem ràpid, hem de ser grans i responsables! Jo seguiré pensant en el que faré a l’estiu, que això és el que em toca ara.

Orozco Marta __ 3ème B , Lycée Comte de Foix
Una dona maca, casada, amb un fill, tenia la vida perfecta amb la família ideal, o era el que semblava. Presumia de la seva vida, dels regals del seu marit, del seu fill, de la feina. Arribant a casa feia el sopar per al seu marit. Però a l’arribar ell, tot esdevenia un infern, el marit arribava de la feina, segons ell, cansat, l’escridassava i l’agredia. Cada matí ella es tapava tots els morats plorant i repetint-se a ella mateixa que ell l’estimava, que ella s’ho mereixia. Però un dia a l’arribar el seu marit a casa, begut, va agafar una arma per amenaçar-la i ella ja no tenia forces per defensar-se. Tot va acabar en una desgràcia.

Emma gomes_3ème B, Lycée Comte de Foix

Notava la seva presència prop meu. Es balancejava per culpa del fastigós efecte de l’alcohol i somreia divertit. Jo, cansada i adolorida, m’escapava d’aquell home que tant m’havia fet sofrir. Que seguís pegant-me si volia. No estava disposada a donar-li allò que era l’únic que de veritat em pertanyia. Va cridar-me agafant-me pel jersei, fent que tot l’espai que ens separava es tornés inexistent. Estava aterrida. Em veia obligada a escollir entre fer-ho amb el meu propi pare o acabar finalment amb tot aquell sofriment, i em permeto d’afegir, que no de la millor manera, ja que posar fi a la meva vida no va ser la millor opció.

Siria CERVÓS __3rC , Escola Andorrana de Santa Coloma
Des que la meva àvia va morir, cada nit, entre les tres i les quatre del matí sento un crit que sembla venir del pis de dalt. No sé si estic boja, l’únic que sé es que percebo aquell crit. Sovint vull anar a veure què passa al pis de dalt , però tinc por i no hi pujo. De nou, són les tres del matí, sé que en qualsevol moment sentiré aquell crit, però ja han passat un parell d’hores i encara no l’he sentit. Alguna cosa deu passar i per saber-ho crec que hi pujaré. Sense haver-me mogut, em desperto, em trobo en una habitació molt petita, m’acosto a la finestra i veig gent que sembla que està boja, igual que jo.

Iris Tallada_3rC , Escola Andorrana de Santa Coloma
Eren les 0.35, ja era tard. Quan vaig anar a dormir vaig tenir un somni molt estrany. Tot era borrós i no podia distingir gaire bé el que hi havia. Veia siluetes de persones al meu voltant amb una mascareta a la boca mirant-me atentament. Una llum molt forta m’enlluernava. Escoltava la gent xiuxiuejar, era molt difícil saber el que estaven dient. Estava tot borrós. Al despertar-me em vaig adonar que no estava a la meva habitació, em vaig espantar. De cop va entrar una infermera. Em va explicar que havia patit una paràlisis causada pel malson i com que no em podia moure i gairebé no respirava em van haver d’ingressar a l’hospital.

Miquel Guijarro Silva _3rB  , Col·legi Sant Ermengol
L’altre dia, em vaig fixar en un home que viu al carrer. El vaig veure molt trist, amagat, i sol. Vaig anar al Mc. Dolnald’s. Vaig agafar tot el que vaig poder, em vaig apropar i li vaig donar tot el menjar que portava més 20 € . En arribar a casa i pensar el que havia fet, vaig tindre una sensació al meu pit de benestar, i no sé ben bé què era…

Joel Sabaté Vilardell _3rB , Col·legi Sant Ermengol
Un dia uns d’amics estaven avorrits. Quan van veure uns nens que estaven jugant i rient es van enfadar perquè ells volien ser els que s’ho passessin millor, així que van anar a un nou circuit de bicis. No estaven gaire convençuts perquè era per gent bona. Un d’ells va dir que no valia la pena però no el van escoltar. A mesura que baixaven per les pistes la por creixia perquè es feia molt difícil avançar. En una corba un dels amics va caure. Tots es van parar a ajudar-lo. No podia continuar però tampoc podien tornar enrere. Van començar a cridar fins que uns nois els van ajudar. Des d’aquell dia els dos grups d’amics juguen junts.

Alba Figueroa Samitier __ 3r , escola andorrana 2aE Ordino
Nena asseguda al pati de l’escola. Plorant, amb les mans al cap, intentant amagar-se. Sabeu què passa? Jo encara no ho sé però estic preocupada per ella, sé que ningú s’apropa ni tan sols els professors, què li deu estar passant? Aixeca la cara i la té plena de sang, com si algú l’hagués pegat, vol aixecar-se per anar-se’n però no pot, està molt dèbil. Ningú li fa cas, passen d’ella, fins que un nen s’hi apropa i li pregunta què li ha passat, com està. De cop i volta, però, ve tota la classe i… Tothom comença a pegar-los, necessiten ajuda, però no hi ha ningú que ajudi. Hi ha hagut bullying entre companys, què hauríeu fet vosaltres?

Joel Font Brillas_3r D escola andorrana 2aE Ordino
Un dia vaig anar a esquiar amb els meus amics, aquell dia era el somni de tot esquiador, hi havia una neu espectacular i a més no hi havia ningú, estàvem sols! Nosaltres ben contents vam anar a fer fora pista. La neu estava genial, mai no havia vist una neu tan verge, va ser la millor baixada de la meva vida. Vam tornar a pujar al telecadira, un vent fred ens venia a la cara, ja teníem el bigoti congelat. Per fi vam arribar a dalt de tot de les pistes, i vam decidir baixar per un altre lloc. Vam començar a baixar, jo ho donava tot. De sobte vaig veure un pi just davant meu, no podia parlar, era terrible. I llavors em vaig despertar.

Fara Bousenine_3ème H Lycée Comte de Foix
Jo estava a casa mirant una pel·lícula. Però de sobte, vaig sentir un soroll que provenia del passadís,em vaig aixecar i vaig anar al passadís i no hi havia res. Però vaig notar alguna cosa estranya, al quadre hi havia una nena,i la nena estava de perfil, no li vaig donar importància, vaig girar el cap per un moment, i la nena em donava l’espatlla, vaig passar la meva mà pels meus ulls i la nena no hi era, em vaig espantar molt, aquell soroll es tornava a repetir, però aquest cop era al saló no li vaig fer cas, passo la mà sobre els meus ulls i la nena m’assenyalava amb una cara esgarrifosa, i el quadre em va xuclar cap a dins.

Gaspard Bersoullé_3ème H Lycée Comte de Foix
Frigiel és un agricultor. Un matí un cavall salvatge entra al seu camp tot sol. Al matí, els Wakiza tornen de la pesca i veuen aquest cavall, tots els Wakiza li diuen: “Quina sort” i Frigiel respon: “Potser” al dia següent, el fill de Frigiel intenta muntar el cavall i es trenca els peus. Els Wakiza li diuen: “quina mala sort” i ell els respon: “potser”. Uns dies més tard, l’armada del rei ve a buscar tots els homes de 18 anys i tots els fills dels Wakiza, excepte el fill de Frigiel i els wakiza diuen a Frigiel: “Quina sort” i Frigiel va respondre: “potser”. Frigiel es va alegrar, però no gaire convençut, perquè tot pot passar.

Santi Maset Larraz_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Estava molt emocionat, per fi aniria a París, amb la meva família. L’avió va sortir cap a Orly, l’aeroport de París. Ja em podia imaginar l’estadi del París Sant Germain. L’aterratge va ser suau, ens vam dirigir a recollir les nostres maletes i vam buscar un taxi que ens portés a l’hotel. Només sortir al carrer un grup de persones es tirà sobre nostre i ens van atabalar amb diferents ofertes de tarifes de transport. Amb el cansament del viatge els meus pares es van deixar convèncer pel que més alçava la veu i en un tres i no res ens vam veure tots quatre en un cotxe. En arrencar em vaig adonar que no hi havia taxímetre.

Aina Pedret Monells_3r A Col·legi Anna Maria Janer

Feia fred, plovia i jo m’havia deixat el paraigua a casa, com de costum, un altre cop arribaria xopa a classe. Vaig començar a córrer. Les ulleres se’m van entelar. Vaig veure una silueta a la llunyania. La vaig ignorar i vaig seguir caminant, pensant en les meves coses. Vaig aixecar la vista per curiositat, seguia allà, quieta. Vaig parar de córrer, tot i que aquella ombra no em transmetia confiança. Vaig accelerar el pas. Al passar pel seu costat vaig sentir:
• Deu, nou…
No el vaig deixar acabar, vaig sortir corrents. Sentia una veu fent el compte enrere: tres, dos, un… De cop, llum blanca, olor d’hospital, piiip.

Sol Dávila_3ème C Lycée Comte de Foix

La llibertat consisteix a fer el que volem i expressar-nos com volem o com podem, tot i respectant les persones que ens envolten. En ple segle XXI, segueix havent-hi racisme, homofòbia, masclisme, esclavatge, violència física i psicològica, bullying i moltes atrocitats. Les persones parlen, comenten i critiquen el que la gent fa. No entenen que tenen la llibertat de fer el que vulguin dins del respecte. Tu has de ser com vols, sigues només TU! I no et rendeixis mai. Tens el dret de pensar i d’actuar de la manera que vulguis. La teva llibertat és el teu món sense lleis, sense normes a seguir, amb el dret de ser qui ets.