Menors de 15 anys

Ramiro Guida_3r B COl·LEGI ANNA M. JANER
A les vuit de la tarda, quan ja era a casa descansant una mica, em va sonar el mòbil, era el meu germà gran. Em convidava a sortir i passar una estona amb ell. Al dia següent,  vam tornar a quedar en un centre comercial molt conegut a la parròquia. Vam parlar del treball, els amics i de com ens anava la vida en general. Em va dir que tenia problemes econòmics i que necessitava quedar-se uns dies a casa meva amb la meva família. Sense dubtar-ho li vaig oferir un treball a la meva empresa. Vaig veure una gran felicitat a la cara del meu germà i em va donar les gràcies. Sense poder evitar-ho, ens vam fer una abraçada com les d’abans.

Nil Medeiros_3r B COl·LEGI ANNA M. JANER
Tinc poc espai i no sé què escriure. Em costa molt. No sé quin tema triar. Porto nit i dia rumiant. No se m’acut res. Passen les hores i jo segueixo amb el pensament en blanc, sense cap inspiració. Decideixo fer una pausa llarga, i surto al carrer a airejar-me. No ho aconsegueixo. Segueixo amb el full en blanc. Consulto llibres, pàgines webs, apunts… però sense èxit. Rumio una estona i penso en allò principal que he d’escriure, però continuo igual. Sense res, sense contingut, en blanc. Ja m’estic cansant i soc a punt de rendir-me. Estic desesperat i decideixo deixar-ho córrer. I en el mateix precís instant, em ve la inspiració.

Théo Gutiérrez_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma

Era el dia del meu aniversari, però els meus companys no em van felicitar a l’escola. No ho entenia, potser ja no em consideraven el seu amic, ja que s’havien oblidat del meu dia. Anant cap a casa, plorava de tristesa, de dolor, i fins i tot de ràbia. En arribar, trist i melancòlic, vaig obrir la porta i vaig entrar. Quan vaig encendre el llum, vaig escoltar una massa increïble de persones cridant “moltes felicitats!”. No m’ho creia, m’havien preparat una festa sorpresa i hi eren tots! Era un moment d’alegria, d’amor, i fins i tot vaig plorar d’emoció. Va ser una de les festes d’aniversari més divertides de tota la meva vida.

Aroa Crespo_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Abans, escoltava la música que ens feia moure fins tard; olorava, cada matí, l’aroma del cafè que m’aixecava del llit. La mare m’imposava moltes normes i em feia ràbia quan intentava parlar l’argot juvenil. Dormia amb mi cantant-me la cançó de quan jo era petita i em sentia segura i protegida. I ara, què? El cafè no feia la mateixa olor, no hi havia regles, la casa no tenia vida amb papers per aquí i per allà. El pare no em feia cas; s’aixecava, se n’anava a treballar, tornava i no sortia de la seva cambra. Però un dia, ell va arribar d’hora i va sentir aquella música a la meva habitació. Des d’aquell instant, tot ha estat diferent.

PERE TABOAS_3ème D Lycée Comte de Foix

Jo anava a una escola d’Espanya. Un dia d’hivern anava cap a casa, vaig veure una nena al parc sola, semblava trista. No li vaig donar massa importància, al dia següent quan vaig tornar a l’escola no la vaig veure, al dia següent tampoc. Al final, al tercer dia ell ho va dir. El professor, amb un aire de mentider, ens va anunciar que la nena se n’havia anat a casa dels seus avis a viure. Després que aquesta noia desaparegués hi va haver una altra noia i després un noi, que van desaparèixer. Després, aquest cas va quedar sense resoldre, i vint anys després, encara continua quedant la incògnita del que realment va passar fa vint anys.

Arnau Granyena_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

La història parla d’un petit país en el qual una pols màgica donava vida al Principat durant tot l’hivern. Aquesta atreia moltíssims turistes que no només venien a practicar-hi un esport magnífic, sinó que també atreia pels seus increïbles paisatges, des de dalt de les altes munta-nyes. Però no només es pot practicar i/o gaudir de les muntanyes a l’hivern; durant l’estiu s’hi poden fer activitats vàries, com per exemple senderisme, per arribar a algun llac o cim i des de qualsevol punt elevat poder respirar aire pur i fresc, gaudir de molta tranquil·litat i així escoltar el cant dels ocells o el soroll del riu. Aquest petit país és el meu.

Miquel Sansa_3r A Col·legi Sant Ermengol

Un dia calorós que estava tan tranquil en aquell mar, tan calmat, un fenomen natural que em va començar a transformar en una espècie de gas, era un estat diferent meu que desconeixia i vaig iniciar un ascens que em va portar a un altre lloc impressionant, fosc i sec. Aquella situació va durar poc perquè després jo i els altres gasos en vam ajuntar i ens vam precipitar a gran velocitat i ens vam dividir a poc a poc. Uns queien més ràpid i altres més lent però quan ens en vam adonar, vam aterrar al mar de nou.

Laura Argelich_3r A Col·legi Sant Ermengol

Tornàvem del poble com cada nit per un camí poc il·luminat que incitava a la imaginació més perversa. Aquella nit, però, la realitat va superar la fantasia. Un cos estès al terra? Era una broma? Ens hi vam apropar sigil·losament. Aparentment no respirava. Estava mort? Vaig agafar el mòbil, necessitàvem ajuda. El cor se’m va paralitzar en sentir l’Anna xisclar. Un xiuxiueig que provenia de l’home ens va demanar que marxéssim. Correu! Correu! –ens deia. El vent començà a bufar i, desdibuixada a contrallum, vam veure la figura d’un home. M’he despertat al llit de l’hospital. Em diuen que m’han trobat a terra, que he perdut l’equilibri i tinc un fort cop al cap. Alguna cosa em diu que això no és el que ha passat…

Ian Rodríguez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

L’any 2023 els Jocs Olímpics vindran a Andorra, vindran més de 40.000 persones. Es faran més de 400 proves de les quals una de les més destacades serà l’atletisme. A l’atletisme seran més de 10.000 persones que disputaren diferents proves, el futbol també és un dels més destacats, ja que juguen quasi tots els països, deuran ser més de 20.000 persones que estaran distribuïdes jugant amb el seu país. També hi haurà la rítmica amb bastanta gent, 10.000 persones. D’Andorra hi haurà unes 200 persones participant en els Jocs Olímpics. Jo penso que aquell any el que es veurà més és el futbol i l’atletisme.

Jana Palmarola_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Camino sense destí, les gotes dibuixen la meva silueta. La humitat recorre el meu cos, els peus neden en un cúmul de pensaments. Vull cridar, vull plorar. Tinc por. Tanco els ulls, sento aquella escalfor, les seves mans. No vull, no vull seguir. Em paro, em cau una llàgrima. No pot ser, jo soc forta. Per què a mi? Perduda, perduda en un món en blanc i negre. Segueixo caminant, el busco, busco la seva aroma, la seva veu, em perdo. M’estic trencant, se’m paralitzen les cames, els braços. Què m’està passant? Tot s’està tornant obscur. Les parpelles em pesen, sento una fredor recorrent el meu coll, perdo la consciència. Papa, mama?

Hugo Catena_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un divendres a la nit i havia plogut durant tot el dia. Vaig entrar en un bar i vagi notar un ambient tens, vaig seure a la barra, bruta i enganxifosa com si mai l’haguessin rentat. Quan el cambrer es va apropar vaig demanar una cervesa, després una altra i una altra… No sabia ni qui era ni què feia en aquell lloc. Em sentia perdut i vaig començar a cridar i insultar a tothom fins que em van fer fora. Llavors vaig prendre la pitjor decisió de la meva vida: agafar el cotxe. I a mesura que passava el temps se m’anava ennuvolant la vista i tan sols veia petites taques de llum. Finalment no vaig poder evitar al meu tràgic final…

Lisandro Fernandes_3r E EA segona ensenyança d’Encamp

Mentre em tapava i em donava la bona nit, li vaig dir amb tristesa: –Papa, tinc molta por, crec que hi ha un monstre sota el meu llit. Tinc por perquè és molt fosc, perquè soc petit i els nens tenen por dels monstres. El pare va decidir tranquil·litzar-me i va mirar sota el llit. Llavors vaig demanar-li: –Papi, hi ha alguna cosa sota el llit?
El pare em va dir que no hi havia res, que només hi havia la col·lecció de fotos de quan era petit, que no havia de tenir por perquè les històries de mostres eren fantasia.
Quan el pare va marxar, em vaig quedar tremolant i una mà que sortia de sota del llit va agafar-me amb força.

Pedro TRANCOSO_3ème J Lycée comte de foix

Un nen que tenia 6 anys va anar al parc a jugar amb el seu amic i van desaparèixer tots. Les altres persones deien que era obra d’un fantasma. Deien que en aquell parc havien desaparegut  nens de 5 i 6 anys. El germà de l’últim nen desaparegut va convocar amics, tots nens de 10 anys, que anaven a investigar sobre el fantasma del parc. Van anar a la biblioteca a recopilar informació sobre les diverses desaparicions dels nens i van trobar el motiu de les desaparicions. Van anar al col·legi i van posar en comú les informacions de tots i després van avisar la policia. El fantasma va resultar ser un professor, el misteri es va acabar.

Fabio Gonçalves_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

La vida és com una cançó, tant pot ser genial com pot canviar en un moment per qualsevol cosa. Perquè tot el que facis a la vida sempre et donarà o mala sort o bona sort depenent de com siguin el teus actes. Una ximpleria com ara deixar-te anar pot fer que fumis drogues amb els teus amics o perdre tot el que tens: els pares i els amics. Això et fa perdre la confiança dels teus i per això no et pots deixar portar pel que diuen els teus amics. En realitat això no són amics ni són res. I a partir d’ara ja no em fiaré més d’ells perquè sé que són males influències però això és molt difícil.

Pol Pichel_3r A EA 2a ENSENYANÇA Sta. Coloma

Hi havia una vegada una ciutat que treballava conjuntament per tenir menjar per a tots fins que va arribar un home a declarar la guerra. “Declaro la guerra contra la vostra ciutat, ja que forma part del nostre terreny.” Però els ciutadans no van poder resistir l’atac i van perdre el terreny. Els va quedar un petit ter­reny que van començar a desenvolupar fins a arribar a ser un país d’Europa anomenat Andorra. A Andorra hi arribava molta gent cada dia de tot arreu. Andorra ara és un país amb gent molt forta i fidel.

Sonia Pereira_3r A EA 2a ENSENYANÇA Sta. Coloma

M’aixeco a les 7.20 AM, em vesteixo, em preparo i marxo cap a la parada de l’autobús. Quan arriba entro i li dic al conductor: “Bon dia.” I ell em contesta el mateix (crec que ja s’hi ha acostumat). A la següent parada entra una amiga i em pregunta com estic i jo li contesto sempre el mateix, que estic bé. Després em poso els cascos i em quedo callada fins que arribo a l’escola. Una vegada allà vaig amb les meves altres amigues. Parlem i riem fins que és hora d’anar a classe. Quan acaba l’escola espero 30 minuts el bus i arribo a casa. El millor moment de tot el dia és quan entro i el meu pare em fa una abraçada.

Diana Pereira De Brito_3r A Col·legi espanyol María Moliner

Encara recordo quan m’agafaves amb els teus braços forts i llargs i em feies donar voltes i més voltes, i després em deixaves anar i jo, com sempre, queia de cul i rèiem molt fins a plorar de riure els dos junts. Van passar els anys i va arribar l’hora, l’hora d’anar-te’n per sempre i no tornar a veure’t més. Has marxat sense acomiadar-te de mi a la nostra manera, que era fregar la teva galta contra la meva.
Enyoro aquelles històries que em contaves i que m’agradaven molt. N’hi havia una, però, que no m’agradava gens ni mica. I era aquesta, la d’un futur sense tu, sense els teus jocs, sense les teves històries.
Només els records.

Èric Gomar Górriz_3r A Col·legi espanyol María Moliner

Em passo tot el dia obrint i tancant el ulls, em fan bullir el cap amb les seves estúpides queixes. Em porten sempre  a sobre, si estic cansat es preocupen molt per mi, com si fos un nadó acabat de néixer. No vulguis saber el que em fan buscar. Em preparen un raconet per descansar, però em fan estar constantment endollat. Fins i tot per dormir em tenen a la vora. Em tracten com un rei, soc més intel·ligent que ells i em necessiten per a tot. Cerca, captura i dispara. Ara bé, compte que trigui gaire a respondre’ls, que s’enfaden, que en un no-res em tiren al terra o em canvien per un altre. No saben viure sense mi. Amb mi no viuen.

Ernest Martí_3ème Lycée Comte de Foix

La democràcia, per mi, és un sistema on la gent és lliure, és a dir, on tens el dret de votar sí o no sense que et jutgin, defensar el que creguis just i ser tu mateix. En realitat la democràcia és la llibertat de les persones. No com el que va passar amb Franco, que va ser una dictadura on havies de dir que sí sense que comptés per a res la teva opinió. El que està passant amb Catalunya és la falta de diàleg entre els dirigents de Catalunya i els de l’Estat espanyol i per tant ens trobem amb aquestes circumstàncies tan extremes. El Govern diu que s’ha de fer complir la Constitució però realment s’ha d’arribar a aquests límits?

Sophia Espínola _3ème Lycée Comte de Foix

L’art és l’art, per mi l’art no té definició. Què és l’art? Una cosa bonica? Però bonica per a qui?  Per mi l’art és una cosa molt abstracta, perquè el que és art per mi potser no ho és per tu, es pot dir que tot és art, el fet de néixer és art per alguns, per d’altres és una cosa sense cap importància. Els artistes són persones que creen obres per ser admirades, tot i que no tothom les valora de la mateixa manera. Cadascú té la seva opinió respecte a l’art. Per tant la definició d’art varia en funció de cadascú. Esteu d’acord amb mi o no? I per tu, què vol dir la paraula art? Et convido a reflexionar una estona artísticament.