Menors de 15 anys

Martí Ballester Pons_3r B EA 2a ENSENYANÇA ordino

El rellotge sona amb un to agut, miro l’hora i alço el cap, i sento ràfegues de vent sec i gelat a la cara. Al notar aquella sensació m’apujo la cremallera, em poso la caputxa i començo el meu camí́. Començo trotant amb passes de curta distà̀ncia que a poc a poc s’il·luminen amb la llum del matí. Al cap d’una estona les meves pulsacions s’acceleren i els meus muscles es fan dè̀bils a causa de l’esforç. Paro un segon, inspiro l’aire amb força i el deixo anar a poc a poc, així repetides vegades. Mentrestant, em poso els auriculars, agafo el mòbil i poso música. En aquell mateix moment sé que res no em pot parar.

Adrià Bausili Bujaldón_3r B EA 2a ENSENYANÇA ordino

Em vaig despertar amb “moltes” ganes d’anar al col·legi i vaig sortir del llit. Tenia moltes ganes de saciar l’ímpetu d’esmorzar. Em vaig dirigir cap a les escales i, adormit, vaig baixar. A l’entrar a la cuina, vaig obrir l’armari on hi ha els cereals, també vaig obrir la nevera i vaig agafar la llet, però com que no ho podia posar tot a taula, vaig agafar un bol i vaig ficar les coses a dins i vaig menjar. Després em vaig dirigir cap a l’habitació i em vaig vestir. Quan vaig acabar, vaig baixar les escales, em vaig posar les sabates, la jaqueta i la motxilla i amb les mateixes ganes que quan m’havia despertat me’n vaig anar.

Anna Carrera_3ème B Lycée Comte de Foix
Les paraules estan escrites al diccionari amb els seus significats. Però al llibre del senyor Portman hi ha paraules que no volen dir res. Cada dia me’l trobava assegut en un banc, escrivint. A mesura que el temps anava passant, m’intrigava saber què feia i un dia li vaig mirar el llibre. Em va estranyar molt, mai havia vist aquelles paraules. Quan li vaig preguntar què eren tots aquells mots, em va explicar que eren paraules buides, paraules sense significat. Sempre recordaré que em va dir que una paraula buida és molt més que una paraula normal. Ja no l’he tornat a veure més. Va desaparèixer com una paraula buida.

Sandra Carvalho_3ème B Lycée Comte de Foix
L’estiu és la meva època de l’any preferida perquè podem gaudir de les vacances i podem anar on volem, a la platja per escoltar el soroll de les ones del mar i descobrir animals d’aquest immens i meravellós món marítim. També podem anar a la muntanya per fer un pícnic amb els amics o la família, o bé anar a observar el paisatge i la naturalesa que ens envolta. A l’estiu es pot aprofitar també per fer activitats a l’aire lliure com anar a prendre alguna cosa a alguna terrassa,  passejar, fer esport… D’altres prefereixen viatjar per tot el món i conèixer indrets insòlits. Tothom viu l’estiu a la seva manera. Això sí que és vida!

Telmo Almeida_3r B Col·legi María Moliner
Un noi no tenia amics. A l’escola, els nois es burlaven d’ell i els professors no l’animaven ni feien res. Bàsicament era com si el noi no existís perquè ningú el trobava a faltar. Un dia, el noi va invocar un fantasma perquè li donés un amic, el fantasma va acceptar el tracte però a canvi el noi li havia de donar la seva ànima. El noi va acceptar. L’endemà el noi anava caminant a l’escola quan de sobte se li va acostar una noia molt maca; els dos van començar a parlar i es van fer amics. Sempre estaven junts, anaven a tot arreu junts però el que no sabia és que la noia era… la mort. Però per ell ja era massa tard, ja era mort…

Elena Marinova Petrova_3r B Col·legi Maria Moliner
Tothom deia que érem una parella excel·lent. Explosiva.
Amb el temps, ens van dir que érem una parella amorosa, perfecta. Però per més temps que passés, ell mai m’estimaria prou. Ell mai em miraria de la mateixa forma que el miro jo a ell. Amb el temps, el vaig estimar amb cada fibra del meu ésser, era el motiu per començar cada dia.
I amb el temps, es va casar amb una noia a qui ell estimava tant com l’estimava jo a ell. I amb el temps em vaig deprimir molt. Anys després es van separar, i vaig somriure, em vaig alegrar. Ell no. Ell patia, i vaig començar a patir amb ell. Ell patia tant que… es va matar. I no cal dir què vaig fer jo.

Júlia Fusté Rufes_3r A Col·legi Sant Ermengol
A vegades em costa diferenciar la realitat d’allò que és fictici. Un somni. Podria estar passant realment. No descartaré la possibilitat que el meu subconscient estigui entrant en un segon món on els amics es materialitzen, on a partir de la teva imaginació pots crear. La gent avui en dia no veu més que la realitat. Els intento explicar als pares que no sé si somio el dia a dia o passa realment, però ells no m’entenen. M’estic quedant atrapat en el món dels somiadors, en el món del subconscient, d’on paradoxalment només puc sortir gràcies a la imaginació i creativitat. Serà aquesta la clau, la solució per poder desfer aquest embolic?

Aleix Teruel Menèndez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Aquesta història tracta sobre uns llibres molt especials. Aquests llibres eren tan especials que estaven vius. Cada llibre tenia uns sentiments escrits dins seu. Tots a part de tenir els sentiments escrits també hi tenien una història, informació, contes…
Un dia tots els llibres van fer una revolta ja que cada dia ells estaven esclavitzats pels humans. Tots els dies els humans entraven per una porta gegant així que de nit, mentre no hi havia ningú a la biblioteca, van posar un tros de fusta davant de la porta, així els humans no van poder entrar-hi.

Carla Cabanes_3r B EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Una noia estava sola i no necessitava ningú o això creia. La seva vida era monòtona. Un dia, però, es va aixecar pensant d’una altra manera: sentia que volia viure acompanyada. Va recordar, esmorzant, el somni que havia tingut durant la nit… on sortia la silueta d’un home. Això li va provocar una molt bona sensació. Uns dies després, mentre travessava un parc a les 16 hores, va creuar la mirada amb un noi que semblava diferent a la resta. Va sentir la mateixa sensació agradable del somni… Es va apropar a poc a poc i, quan estava a punt d’arribar, ell va desaparèixer. Tot havia estat fruit de la seva imaginació per compensar la solitud.

Andreu Chaster_3r B  EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Només tinc una hora abans del partit de voleibol i és el més important de la temporada. Necessito mentalitzar-me, escalfar, pensar en estratègies, jugar en equip… Quantes coses! Ara ja només queden 30 minuts i encara no he fet res. Cada segon que passa em poso més nerviós. Començo a escalfar i els meus companys estan tranquils. Després de pensar-ho, arribo a la conclusió que he de jugar per a gaudir el partit. 15 minuts, ara toca reunir-me amb l’equip i pensar en estratègies. El nostre entrenador ens diu que, si volem guanyar, hem de donar el 100% de nosaltres. Comença el partit i porten avantatge. De sobte, apareix una persona i…

Sergio Lopes_3r J Lycée Comte de Foix
Sis nois van sentir rumors sobre una casa abandonada a les Bons. Dos vellets parlaven sobre la desaparició d’un noi en aquella casa. Ja feia cinquanta anys i mai el van trobar. Llavors, el grup va decidir d’anar-hi per veure què hi podrien esbrinar. Quan s’estaven acostant a la casa, van sentir una veu. De sobte, va aparèixer un vent fort i es veié una ombra. Quan va passar el vent, faltava un noi. Llavors, tots van marxar amb por i un es va quedar perquè el desaparegut era el seu millor amic. Quan va entrar a la casa va veure un gronxador d’on penjava el noi sense vida. Llavors, va marxar corrent i la casa es va esfondrar darrere seu.

Daniel Fernandes_3r J Lycée Comte de Foix
M’agradaria explicar-vos la història del cotxe. Com ha evolucionat tot. Va començar el 1904, la majoria de rodes eren de fusta, no portaven ni pneumàtics ni carrosseria ni res. Hi havia volant, motor, rodes, poca carrosseria i funcionaven sense electricitat. Però el 2000 va haver-hi un canvi brutal, van començar a construir cotxes amb  ràdio. Van començar a fer carrosseries amb rodes i llantes i neumàtics. Va evolucionar molt en 17 anys. Cada vegada va tot més ràpid i a veure com acabarà. Els cotxes de quasi 100 anys  no tenen res a veure amb els d’ara. Em fa por que no es pugui controlar aquest progrés. Em fascina el món del motor!

Bea Robinat Cuiñas_3r Col·legi Sagrada Família
Toca l’alarma, em desperto, estic desconcertada, miro el rellotge i són les vuit del matí, no entenc res del que està passant, tinc molta son, l’alarma segueix sonant, m’aixeco, no puc incorporar-me, estic molt cansada, torno al llit i m’adormo, l’alarma torna a tocar, ara és un quart de nou, no entenc res, encenc el llum, m’aixeco, tinc molt fred, obro cortines i veig que està plovent, estic confosa perquè no sé què està passant, vaig a la cuina i miro el calendari, no pot ser, és 9 de setembre, em quedo parada, l’estiu s’ha acabat, el món em cau a sobre, m’adono que comença la rutina d’estudiar, aixecar-te d’hora, anar-te’n a dormir aviat, comencen els dies freds, en els quals no pots anar a la platja, en els quals l’estiu s’ha acabat i tot es queda en un record.

Marc Sistach_3r Col·legi Sagrada Família
Una vegada vaig veure que, en un lloc deshabitat de la civilització, hi havia una tribu d’indígenes que veia la llum com una cosa sagrada, i per a qualsevol pregunta que tenien utilitzaven la llum com a resposta, llavors em vaig ficar en els seus llocs: de sobte, va aparèixer una llum petita però forta, i aquesta es va anant engrandint fins que va arribar al punt de tenir suficient llum per a modificar-la físicament. Es va centrar gran part de la llum en un punt, i dins hi havia dos tipus de llum, una es guiava per les primeres emocions que sentia i l’altra es guiava per la lògica. Després aquella llum va continuar engrandint-se fins a fer altres punts, cada punt ajudava que la llum s’engrandís. Després de quasi un any la llum va deixar d’expandir-se.

Inês Quintela Gil_3r E EA 2a Ensenyança Encamp
Burles i més burles…
Tots els dies igual, per què? Per pensar diferent als altres? Per vestir-me diferent que la resta? No diuen que tots som diferents? Llavors, per què es riuen de mi i fan de la meva vida un infern si jo no els molesto?
Mira la rara aquella… (diuen unes noies, rient-se).
Rara jo? (Penso).
Veieu, tots es burlen de mi o em miren diferent, com si fos… Un… Un bitxo estrany. Però la veritat és que tant me fa, no canviaré per uns simples comentaris, i ningú hauria de canviar pel que diu la gent.

Christina Heuvel_3r E EA 2a Ensenyança Encamp
Despertar-se amb ulls espantats, amb sang al cos i terror a la cara. No és com em vull despertar. Amb un cor que no para de fer soroll. Amb una ment que no para de pensar i pensar. No és com vull viure jo. Amb un pes a sobre del meu cos, massa per a una persona sola, i amb una paraula. Tot para. La paraula que pot ajudar a veure el món, descriure les meravelles que poden fer-te feliç, que pot allu-nyar-te del món on vius. La paraula que m’ha despertat. La paraula. Escriu.

Laura Martins Soares_4t B Col·legi Anna Maria Janer
En molts indrets necessiten pau. No a la guerra, no a la violència… Si observem, podem veure que cada vegada hi ha més gent que plora. Més lluites entre estats per veure qui és el millor. Ens hem de preguntar: per què està passant això? Hem de pensar que la gent que se’n va dels seus països és gent com nosaltres, amb estudis, una feina, una casa i una família. Hi ha gent que això no ho accepta, pensa que són terroristes, que vindran al nostre país a fer mal i, en el fons, són gent que se’n va del seu país perquè ho tenen tot destruït i no els queda altre remei que buscar fora un futur per a ells i els seus fills. Reflexionem-hi.

Elvis Caubet Ascaso_4t B Col·legi Anna Maria Janer
A tots ens agradaria ser rics, però sabem que això és gairebé impossible. Els diners els guanya un treballant, però què passa amb els que no tenen feina? N’hi ha que s’han d’ocupar d’una família. Ja podrien les carrosses de Reis tirar bitllets i per Pasqua donar ous de diamant. La gent passa gana, no té casa i pateix per tirar endavant. Això es deu a la mala repartició de les riqueses. Els ciutadans no reben els beneficis d’una bona economia i aquesta pràctica els passa factura. L’estat sap que tot això passa, però per què no se n’ocupa? Això no ho sabrem. Hem de lluitar per aconseguir una realitat més justa i ben repartida.

Núria Duarte_1ère Commerce Lycée Comte de Foix
Fa dos anys que vas marxar sense que ho pogués evitar i encara que en tinc dos més que et reemplacin, no és el mateix. Mai no ho serà… Cada vegada que et veig sento que no et cuiden ni t’estimen com ho feia jo. Et trobo molt a faltar. Per què no tornes? Tots els diners que vam invertir en tu s’estan malgastant. No em sembla just. Eres el millor cotxe: un mk4 lila tan baixet, tan bonic, tan meu… Encara recordo els dies i les nits que vam estar junts, tants riures i somriures! Et segueixo trobant a faltar tot i tenir els altres dos cotxes que també m’agraden molt. Tu eres diferent, especial, no ho sé explicar. Per què no tornes?

Brian Cerqueira_1ère Commerce LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan tenia 9 anys era un nen normal: jugava a futbol amb els amics, treia bones notes… L’únic problema que tenia era que m’agradava molt menjar. Moltes persones em criticaven pel meu físic i els companys em feien bullying sense parar. Tots els dies arribava a casa plorant i els meus pares es preocupaven pel meu estat d’ànim. Un dia els vaig dir que volia practicar karate per defensar-me. Ho van acceptar. Vaig començar les classes i cada cop em sentia més fort, tant mentalment com físicament. Al cap d’un temps em vaig poder defensar dels insults, de les amenaces i de les pallisses i des d’aquell dia vaig poder ser jo mateix.