Laura Ligier _1ère STMG LYCÉE COMTE DE FOIX
Va ser un dimarts a les vuit del vespre. Els anava a veure per primera vegada, el meu cor bategava molt ràpid, a poc a poc, es feia el silenci més absolut. Anava a començar. Quan els vaig veure arribar a tots quatre a l’escenari, les llàgrimes em van pujar als ulls. Em semblava un somni, va passar tan ràpid que ni me’n vaig adonar. L’endemà, em trobava malament, sentia un buit, les imatges del concert envaïen la meva ment, veia cada imatge, sentia cada nota d’aquella música, estava en un núvol, no volia tornar a la meva vida quotidiana. Ara estic segura que vull dedicar cada moment de la meva vida a intentar robar el cor del públic.