Noa Vieira Coelho_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
Soc una noia de 14 anys i tinc por de sortir al carrer. Passejo pels passadissos i em miren, parlen a l’orella i riuen. És la samarreta? O potser les sabates. Intento passar pel costat i ignorar els riures que sento. Sense cap raó, el pensament m’envaeix, com sempre. Estic farta de sobrepensar. Estic cansada que m’afecti tant el que la gent pensa de mi i vull que aquests pensaments s’acabin ja. Arribo a casa i no puc estar tranquil·la. No hi ha soroll, però el cap em ressona. No puc deixar de sentir els riures i, malgrat que no sé si són cap a mi, em sento observada. A l’habitació em sento segura, puc ser jo sense por del que diran.