NEUS GUSTAVSSON_3r B COL·LEGI MARE JANER
El dubte em persegueix constantment. Marxo o no marxo? La idea de deixar casa meva em consumeix. Si marxo, deixo enrere les nits llargues de malsons. Quedar-me és una opció, però estic cansat de tenir por de la meva pròpia casa. Intento oblidar les seves discussions que a vegades poden arribar a la violència. Pensar en això em fa recordar aquell dia en què vaig intentar ajudar la mare. Evidentment, vaig sortir jo la més perjudicada. Finalment, decideixo que el moment ha arribat. Amb el cor encongit, però decidit, marxo de casa. Em sento malament de no haver pogut ajudar la meva mare, però sé que quedar-me no era una opció.