Carlota Veloso_3r A INSTITUT ESPANYOL
Encara recordo aquells dies tristos en què solament ell podia aturar la meva tristor, aquelles tardes al camp que acabaven amb un retret dels pares; el meu amic, la part més important de mi. Encara recordo els seus ulls clars com l’aigua que sempre em feien oblidar les meves amargors, el seu cos fosc que sempre em rodejava quan em sentia sola, el seu atac de bogeria cada vegada que em veia. Encara rcordo la seva manera de veure la llibertat, els seus bufecs quan ja no volia córrer més. Encara recordo el seu últim sospir abans de morir als meus braços. Encara recordo el Midnight, el meu cavall.