MELÀNIA FERREIRA DE BARROS_3r A COL·LEGI MARE JANER
Tot s’ha acabat. Tot enfosqueix. La veu de ma mare ressona dins meu. Perdo la mobilitat de tot el meu cos. No veig res. Al cap d’una estona, els ulls se m’obren sols. Estic en un passadís, un passadís negre. Només es veu una llum tènue al final. M’hi apropo. Hi ha un ferrocarril, fet d’un or prodigiós. Tinc la sensació que arribarà algú. M’espero. Penso en tot, en especial amb el tret. La gent no sap que he estat una de les primeres víctimes. De cop i volta, arriba un tren. És un tren diferent, d’un altre món. Decideixo pujar-hi. El tren arrenca. Per la finestra veig un fons blau cel. Aleshores entenc que la vida segueix més enllà.