Daniel Pérez Pardo_4t A Col·legi Mare Janer
La sala era fosca i humida. Jo estava espantat. Tenia les cames fortament lligades a una cadira. Intentar deslligar-me era del tot impossible. En aquell moment va entrar un individu, no el coneixia de res. Em va ajudar a alliberar-me dels lligams i em va dir que fugís, que cada segon que passava era un segon menys per viure. Vaig arribar esbufegant a un llarg passadís, ombrívol, tenebrós… la poca llum que es veia feia pampallugues. Vaig decidir endinsar-m’hi. En aquell precís moment un home va aparèixer i, de sobte, una llum em va enlluernar. Em trobava atordit, a l’escola… m’havia quedat adormit enmig d’un examen de català!