JANA FLINCH PALAU_3r A COL·LEGI MARE JANER
Aquell dia va ser l’última vegada que vaig tocar l’avi. Era un home bondadós i honest, que sempre et deia coses bones. Aquell dia va callar. Vaig anar a veure’l com cada dia. El notava estrany, però els pares em van convèncer que tot estava bé. En veure’l tombat i respirant amb dificultat, em vaig posar a plorar desconsoladament. M’hi vaig apropar, li vaig fer una abraçada i li vaig dir a cau d’orella: “Avi, mira’m, obre els ulls”, esperant que ell, com sempre feia, em donés una resposta dolça i tranquil·litzadora. Però no, no va dir res. No va tornar a respirar. Ara farà un any de l’últim alè de l’avi. De l’últim “t’estimo”.