e_640

Alba Ramos_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Com d’un dia a l’altre passes d’una cosa a l’altra? La veritat és que ni nosaltres ho sabem. Som el que volem, sense adonar-nos que la vida que ens construïm va passant. Ens fem més grans, i tenim menys poder en allò que succeeix en la nostra vida. Així, sense assabentar-nos, canviem constantment la nostra forma d’estimar, de pensar i de ser. Ens agradaria poder canviar coses del passat, canviant errors. Cada minut que passa la tinta del nostre bolígraf es va gastant i ens quedem sense temps i recursos per seguir construint el que volem. Tant de bo tot el que ens fa feliç durés per sempre, però això és l’únic que no podem canviar.

Elsa Giribet Borràs_4t Col·legi Sagrada Família

El Jan i la Mia s’havien criat en un hospici. Ell sempre estava pendent de la seva germana per poder donar-li l’amor que es mereixia. Degut a això, es va fer gran de cop i va oblidar les il·lusions de ser nen. Ara ja és gran i viu la vida monòtona dels adults sense il·lusió. Així va ser fins una nit on tot canvià.
Va pujar en un tren i al mirar per la finestra, va reviure records d’infància. Estava amb la Mia en aquell hospici, tot era millor del que recordava. Va observar aquells moments des d’una altra perspectiva i a l’arribar al final del trajecte se sentí feliç.
Tot havia canviat, ara també sentia el nen que havia estat dins seu.

Carla Giribet Borràs_4t Col·legi Sagrada Família

L’obsessió. Es defineix com aquella cosa la qual s’adhereix a la nostra ment, igual que una sangonera a la pell. Entra per un costat però mai arriba a sortir per l’altre. Sempre es troba retronant en el nostre cervell. L’obsessió és temptadora, però a la vegada freda i distant. No et vulguis trobar a prop seu, perquè quan t’atrapa no et deixa mai. És una droga que una vegada ingerida no pots oblidar. L’obsessió. Obsessió, obsessió, obsessió. Una paraula curiosa per recordar. S’apodera de tu i et controla, el seu influx és gran, i per molt que t’esforcis, mai desapareix. Potser hi ha alguna raó, no ho comprenem, i no ho farem mai.

Antonio MAta Castro_4t A Col·legi Mare Janer
Eren les nou. Vaig arribar a la llibreria puntualment. Em vaig apropar a la secció de llibres i vaig escollir el primer que vaig veure. No vaig fer cap mena d’atenció al títol i sense dubtar-ho el vaig comprar. En arribar a casa vaig asseure’m al sofà decidit a llegir-lo. Hi havia moltes frases incompletes i no hi havia trama. Em vaig cansar aviat. Vaig decidir anar a la meva habitació i provar de completar les frases per trobar sentit al llibre. Em vaig adonar que m’agradava el que estava escrivint i com ho estava fent. Un cop vaig acabar, vaig tancar el llibre disposat a veure el títol: “Sols tu pots escriure la teva vida.”

Ariadna Riart Segarra_4t A Col·legi Mare Janer
Surto de casa amb molta emoció. Sé que avui és el dia que em tornaré a trobar amb ell, després de moltes setmanes sense veure’l i sabent molt poc d’ell. Arribant a casa el veig amb els braços ben oberts per acollir-me i m’hi llanço com si no l’hagués vist en gairebé un any i l’abraço amb totes les meves forces. Li dic com l’he trobat a faltar i com l’estimo. Comencem a parlar i ens posem al dia. M’explica totes les coses que ha fet. De sobte em diu que m’ha d’explicar una cosa. No m’ho esperava. Ell i la meva mare ja no tornarien a estar junts. El viatge l’havia ajudat a prendre una dura decisió.
Seria la correcta?

Joel Travé_3ème Lycée Comte de Foix
Des de l’alzina surera al bosc no hi ha ningú. Tot deshabitat, ni una ànima vivent. Tot està en silenci ningú diu res, ningú no fa res. El vent suau feia ballar les fulles dels arbres, va començar a despertar-se fent que el lloc buit on es troben les cases comencin a tenir una orquestra. S’escolten les branques fent de tambor, les fulles fent de platet colpejant-se entre elles, els troncs de les cases fent xiulet com el d’un mussol, fent així una orquestra natural. De sobte, entre el ball es mou el que el depredador estava esperant amb tanta paciència, la seva presa. Surt de l’alzina surera parant de sobte l’orquestra i atrapant la rata.

Lola Vega Straky_3ème  Lycée Comte de Foix
Els meus pares m’ho han dit sempre que m’espavili, bàsicament que sigui una noia llesta i que si vull alguna cosa que lluiti fins que l’aconsegueixi. Em van dir que en aquesta vida no em regalaran res, que m’ho hauré de guanyar jo soleta a base d’esforç i de ganes però que només dependrà de mi, de l’interès que jo hi posi. També em van dir que no totes les persones t’acompanyaran de la mateixa manera en aquesta vida, que algunes m’agafaran de la mà i m’ajudaran amb tot el que necessiti, però d’altres només estaran quan els convingui. Bé, els meus pares m’han advertit d’algunes coses i ara em toca a mi viure l’experiència.

Inés Lopes_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Ostres! Què és això? Noto com si estigués surant i hi veig borrós; què m’està passant? Tinc 80 anys i és la millor sensació que he experimentat mai; sento com si estigués al paradís. Mira! Una llum blanca. Ah, no veig res, és massa forta! Per fi s’ha apagat. I ara què? Clàudia, ets tu? T’escolto! Tranquil·la, estic molt bé, però no et veig. Què m’està passant? Ah, mira, ja et veig, ja et veig! Espera… aquesta soc jo! Què? Ai no, Clàudia! No ploris, reina! No et volia deixar sola! No vull que et preocupis. Estic bé. Encara que tu no em vegis jo sempre estaré amb tu, vetllant per vosaltres. T’estimo molt, amor, espero que siguis feliç.

Joan Lestang_3r B  EA 2A Ensenyança d’Ordino
Estic fart de la moto Kawasaki que em desperta cada matí. Aquella persona amb poca empatia que segurament mai en sabré el nom ni ell el meu. Algun dia em despertaré abans que ell per poder dir-li a la cara el que em porto guardant des que vaig començar la secundària. El noi aquest m’imagino que és el típic jove il·luminat que es creu més guai per accelerar en un barri de gent gran. El problema és que tots els dies és el mateix soroll, a la mateixa hora. Per culpa d’aquest il·luminat (o il·luminada) sempre em quedo sense saber què passa finalment al meu somni; rebré el petó o una cleca pel meu atreviment?
Ja t’atraparé, ja…

Arnau Segarra Montero_3r B Col·legi SAnt Ermengol

Tot va començar un dia d’hivern, plovia i feia fred. En Jaume estava a casa amb la seva dona i els quatre fills, a la part adinerada de Barcelona, però no sabia ningú que en Jaume era un cap de la droga.
Un dia va vendre una bosseta a un jove. Més tard, el fill va demanar una mica de droga al seu amic perquè a l’institut no li anava gaire bé. Al fill no li va anar bé, estava marejat i tenia febre i al cap d’uns minuts va morir d’una sobredosi. En Jaume, ple de ràbia, va anar lligant caps i es va adonar que el fill havia mort per culpa seva. No ho podia suportar i va decidir entregar-se i col·laborar en una operació per acabar amb la droga.

Anna García Segarra_3r B Col·legi Sant Ermengol

Mentre feia l’equipatge, estava inquieta pel que havia de descobrir en aquell viatge. Què m’esperava aquell trimestre a Irlanda sense la meva família? Quin seria el gran secret que la meva germana amagava? Tenia tota la roba sobre el llit, organitzada per pantalons i samarretes. Quan vaig obrir la cremallera vaig trobar un sobre a l’interior,  s’intuïa un plec de fotografies antigues, hi havia imatges del meu avi que havia mort feia dos anys. El cotxe ja estava preparat, havia de marxar a l’aeroport. Quan vaig arribar a Irlanda un jove misteriós em va somriure fent la mateixa ganyota que em feia l’avi quan estava molt content.