e_640

Naiara García Sánchez_3r C EA segona ensenyança d’Ordino

Vull sortir d’aquest cos en el qual estic i no puc. Només de vegades els colors clars arriben als meus ulls. A vegades surto d’aquesta foscor i puc experimentar, però això només passa quan soc jo l’escollida. Obren i tanquen diverses vegades al dia, m’agafen i m’utilitzen, però després realment segueixo aquí, atrapada. Quan soc l’escollida puc observar i experimentar, però molt poc. Quan em trien m’emplenen de líquid, m’apropen als seus llavis, em tasten i fins i tot m’assaboreixen. Després torno a un espai fosc, em posen boca avall i acabo ben mullada, de dalt a baix. A vegades, m’agradaria ser una altra cosa en lloc d’una copa.

Jan Gabriel Moline_3r C EA segona ensenyança d’Ordino

Què passaria si… un bon dia al matí en despertar-te no veiessis ningú a casa, si un cop esmorzant tranquil·lament a les notícies no aparegués ningú ni a la televisió ni a cap dels mitjans de comunicació actuals i, a més, per acabar de fer el dia rodó (en el sentit irònic, ja que un dia on no veus ningú no es pot considerar un dia rodó), en passar davant del mirall, el teu reflex no hi aparegués, només una impenetrable foscor al teu voltant? Això és el que anava pensant mentre obria la porta i sentia l’escalfor del sol. Feia anys que només en percebia l’escalfor, continuava pensant en sortir al carrer, ben agafat al seu gos pigall.

Raquel Moreira Lobo_3ème B Lycée Comte de Foix

Confesso que odiava llegir. No trobava sentit a aquelles paraules enllaçades les unes amb les altres; però quan un dia sents una pressió molt forta per culpa de persones que es dediquen a acabar amb la teva paciència, simplement tens ganes de tancar els ulls i oblidar-ho tot. No tenia res a fer i el vaig veure sobre la taula, amb una mica de pols. Era el llibre de la meva mare, el seu preferit. El vaig començar a llegir i em va costar perquè no llegia mai; però, a poc a poc, em vaig endinsar en aquell nou món i vaig oblidar tots els meus problemes. A partir d’aquell dia, els llibres van tornar-se el meu refugi. Els necessitava.

Lula Martineau_3ème B Lycée Comte de Foix

És un dia d’estiu qualsevol i fa molta calor. Els arbres brillen i el sol es reflecteix en l’aigua clara de l’estany. La meva germana petita m’està fent pessigolles i la nostra mare està preparant el dinar. Començo a córrer i a cridar pel jardí per evitar les mans àgils de la meva petita princesa. Em sento lliure, plena de vida i d’excitació. Les meves cames em poden portar fins a la fi del món… Soc tan lliure…! De sobte, obro els ulls i m’adono de la realitat: estic asseguda en una cadira de rodes i no noto les meves cames. De fons, sento el soroll de les màquines de l’hospital on estic ingressada i començo a plorar.

Julia Gil Achon_4t B Col·legi Mare Janer

Quina elegància, aquell moviment majestuós de la raqueta quan va a buscar la pilota a gran velocitat. El so sec, però alhora ple, de la pilota xocant amb les cordes. La xarxa tremola potser pel fort vent de la pista. L’aire és potent i provoca calfreds. Quina emoció jugar una final a Roland Garros; aquell silenci es pot tallar amb un ganivet, com pot ser que centenars de persones no se sentin ni respirar?
Un segon de desconcentració i la balança perdrà l’equilibri.
Cares de patiment i neguits, sabent que és el darrer esforç, amb la tensió de guanyar o perdre. Llenço el comandament de la consola en veure que m’han derrotat.
“Game Over.”

Dani Guitart Ribó_4t B Col·legi Mare Janer

Crec que m’està intentant fer fora, vol que marxi. Però de veritat que no li vull fer res de mal, que soc bona persona. Està fent-me gestos però no l’entenc. Ara s’enfada, què he fet ara? No para de sortir-li sang de la boca i no sé què fer, què vol que faci aquest home, que truqui a una ambulància, que el porti amb el meu cotxe a l’hospital o que el deixi tirat aquí. Vol que marxi, m’està fent senyals perquè me’n vagi però és que no el puc deixar aquí sol i menys amb les condicions en què està que sembla que vagi a morir en qualsevol moment. Trucaré al 112, ja s’espavilaran ells que jo de veritat no l’entenc, potser es vol morir?

Marc Roca Antoran_3r E EA 2a Ensenyança Encamp

Submergit en les xarxes socials i les pantalles vivia en Pere. Un noi que no feia res tot el dia. Darrere les escridassades, hi havia la seva mare que es preocupava pel seu futur. Sense amics amb els quals relacionar-se passava hores amb el joc survival per passar al nivell següent. Tan enganxat estava que més de mil euros li va treure a la seva mare de la butxaca. Les factures de llum arribaven i la dona les encarava cada vegada amb més dificultat. Semblaven monstres! Cansada i amb la mosca al nas, dirigia cap al seu fill mirades amenaçadores. Afectat per la situació, va posar fi al suplici i va cremar tots els aparells.

Manuel Moutinho Barluenga_3r E EA 2a Ensenyança Encamp

El meu malson va començar el dia que em vaig lesionar l’esquena d’un cop de genoll. De cop i volta, em vaig trobar en un llit viatjant en ambulància. Vaig arribar a l’hospital i allà van començar els meus mals. M’havien d’operar de l’esquena. Aquella notícia em va arribar com una galleda d’aigua freda. Després, em van dir que havia d’anar amb cadira de rodes. Semblava una broma de mal gust. En aquell moment vaig deprimir-me i va començar una de les èpoques més fosques de la meva vida. Havia de renunciar a l’esport durant una bona temporada, fer el cor fort i afrontar la meva nova vida de manera positiva. Fàcil, oi?

Noelia Howard Mauri _3r A Col·legi Sant Ermengol

Fins als deu anys hem lluitat pels nostres somnis. Als onze ja teníem l’objectiu molt a prop. Als tretze havíem format una família que ens recolzava, i ara als disset, aquesta petita família amb què vam començar s’ha convertit en la forta i gran família que dia a dia omple els nostres cors. Som milions d’ànimes afins que ens ajudem a seguir endavant cada dia. Els moments que hem viscut tots junts valen més del que ningú pugui mai imaginar.
Tusen Takk (gràcies) MMfamily

Èric Prat Pascual_3r A Col·legi Sant Ermengol

Fa una setmana de la catàstrofe! Ningú creia que l’activitat humana produiria el canvi climàtic, era un problema llunyà que requeria solucions properes. Pocs éreu conscients de la protecció del vostre món i del vital significat de les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar. Heu fet tard i ho sabíeu!
El clima s’ha alterat, les onades de calor han començat i llocs s’han inundat.
Ara us toca reconstruir tot allò que heu destruït. Finalment els humans valorareu el lloc on viviu i conviureu junts, aquests són els vostres reptes. Junts heu de treballar perquè un futur sigui possible.
Soc el vostre planeta, la responsabilitat és vostra!

Alicia Montes_3r D EA 2a ensenyança Santa Coloma

Per fi el dia ha arribat. Tots els nens i nenes nerviosos darrere l’escenari, preparats i maquillats, quan de cop s’escolten els primers aplaudiments i s’escolta el presentador. Jo i el meu grup som els primers a actuar. El presentador acaba, les llums s’apaguen i amb el fosc i els aplaudiments de fons, entro per col·locar-me. Miro davant meu i veig les siluetes negres del públic i el soroll acaba de cop. Tanco els ulls, em concentro i respiro. Però quan m’adono la música ja ha començat. Obro els ulls i veig a la gent una mica millor. Inspiro i expiro i de cop comença la meva estrofa. Miro el punt més llunyà i començo a ballar.