e_640

Axel del Prado_3r B Col·legi Maria Moliner
Cada nit quan vaig a dormir somnio records de persones que ja estan mortes, i visc una etapa de la seva vida. Li vaig explicar a la meva mare però es va pensar que era una broma. A un dels somnis soc un guerrer que estava recomanat per anar a la Segona Guerra Mundial, i em deien Coronel Smith. Veia com s’acostava un front, d’on provenia tota la força xinesa contra nosaltres, i jo anava al front d’Amèrica. Cada dia soc una persona, amb un nom diferent i en un lloc diferent. Cada dia em pregunto si tinc un sisè sentit.

Àlex Cardoso Pubill_3r B Col·legi Maria Moliner
M’encanta el futbol. El que més m’agrada de tot és quan he de córrer molt ràpid per atrapar la pilota. Normalment, jugo de davanter: el que corre i marca els gols. Vaig corrent, li dono una puntada de peu per treure-li a algun noi de l’altre equip i li passo a un altre company. De vegades, no la passo i me’n vaig jo sol. Seguim corrents fins a la porteria i marco el gol, però no sempre. Celebrem el gol cridant i amb un gest amb les mans, entre nosaltres. Em sento bé jugant a futbol. Em canvien alguns cops perquè puguin jugar tots. Algunes vegades, no jugo de titular, em quedo a la banqueta i miro el partit. És divertit. És futbol.

Sacha Franken_3ème F Lycée Comte de Foix
Tota la meva família vam decidir d’anar al bosc dels micos que se situa al costat de Rocamadour, al sud de França. El viatge va passar molt ràpid perquè estava amb els meus cosins. Arribant allà ens en vam anar corrents a veure els micos. Uns quants minuts després em vaig trobar amb uns micos al davant de la meva cara i els vam anar a donar crispetes i cacauets, un es va seure al meu costat i l’altre davant meu. Al principi em vaig quedar al·lucinat i a poc a poc anaven agafant confiança. Al final, abans de tornar cap a casa un mico es van seure a les meves cames. Va ser genial, vaig passar un dia genial amb tota la meva família.

Inés Bafaluy Mota_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
No heu tingut mai un pensament que us transportés a un món diferent, on tot era possible? El meu germà i jo ens imaginàvem, creant en un futur, una empresa familiar amb els nostres dos cosins. Volíem obrir l’hotel perfecte, modern però tradicional, immens però alhora acollidor. Ens agradaria que disposés de  jacuzzis a les terrasses, una sala de jocs, gimnàs i spa. En conclusió, tot allò que els nostres clients puguin desitjar.
Ens imagino treballant, rient i plorant tots junts. Malauradament tot és un pensament, un somni, però qui sap el que el destí ens depararà. Així que no sé si ho aconseguirem, però malgrat tot, ho intentarem.

Alba Bellido Beltran_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estava sota una taula, atrapada en aquell lloc ple de flames. L’única cosa que podia veure era com la gent intentava salvar-se, tothom estava en pànic, cridant, corrent, llançant-se per la finestra; ningú no em veia ni m’escoltava. No em podia moure, tenia les cames paralitzades. De sobte vaig mirar a terra i vaig veure el meu mòbil, que havia caigut de la taula. Solament desitjava que el mòbil no s’hagués espatllat per poder trucar a la meva família. Vaig utilitzar totes les meves forces per agafar-lo i quan ja el tenia a les meves mans, se’m van tancar els ulls i vaig sentir com tot queia sobre meu; ja no hi podia fer res.

Mark Delaney Luque_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Hola, jo soc el narrador d’aquesta història. És una història bastant curta i jo l’explicaré, heu d’estar ben preparats perquè no és una història qualsevol, aquesta història us farà pensar sobretot el que no heu pensat mai. Aquesta història és la història de la vida. La vida comença amb molta llum quan naixem però després coneixem persones que fan que la vida sigui d’una forma o d’una altra, depèn de la nostra sort. La història de la vida és un misteri que no podem descobrir fins que al final de tot coneixem una altra història, igual de misteriosa però a la vegada més tenebrosa, aquesta història no la narra ningú excepte tu, Mort.

Noa Llanas_3r Col·legi Sagrada Família
El vaig veure per primer cop quan teníem només sis anys, en una competició. No em vaig fixar en ell fins fa un any. No estava com sempre. Era més alt, més maco, amb uns ulls marrons preciosos i amb els cabells acabats de tallar. Vaig estar dues setmanes sense veure’l i se’m van fer eternes. Passaven els dies i jo sentia quelcom d’estrany dins la meva panxa. No sabia què era, fins que un dia em vaig decidir a explicar-ho als meus amics. Ells em van dir que m’estava començant a agradar aquell noi i va ser llavors quan em vaig adonar que mai m’havia interessat tant un noi com ell. Sempre estava pensant en ell. M’havia enamorat…

Alba Isal_3r  Col·legi Sagrada Família
Aquella nit em vaig despertar, no podia dormir, vaig sentir un soroll molt estrany que venia de fora. Vaig obrir el llum de la tauleta de nit per aixecar-me i anar al lavabo a rentar-me la cara. Vaig tornar al llit per intentar tornar a dormir però no podia, m’havia desvetllat. Odio desvetllar-me, em poso molt nerviosa. Vaig anar a la cuina i vaig prendre un got de llet calenta amb ColaCao per relaxar-me. Vaig estar una bona estona mirant l’infinit i reflexionant.. Quan m’estava acabant la llet vaig veure una ombra, em vaig quedar parada, tenia por, corrent me’n vaig anar al llit, durant tota la nit vaig sentir que no estava sola…

Adriana Torres_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino
Tot va començar després de nou mesos amb aquella persona. La meva vida va canviar totalment, vaig deixar de menjar, em tancava a l’habitació, no estava atenta a les classes… En aquells moments l’únic que volia fer era expressar-li com estava. Dir-li el que pensava després de tot. A ell li era igual com estava, el que em passava…
Però ell em va dir que no, que ell també estava malament i que estava intentant dissimular! Ha passat el temps i m’adonava del que havia fet, del que havia perdut. Cada cop que el veia pel carrer era recordar tot el que havia passat amb ell, era una frustració per a mi! Tot va acabar diferent de com va començar.

Lara Saumell Rovira_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino
Hi havia una noia que sempre estava fent esport, feia esquí, snowboard, futbol…
Va voler provar de fer handbol, ella intentava trobar un esport i no deixar-lo mai més, va estar fent handbol dos anys. Ja estava fent el seu record, va començar a saber el seu esport, ja n’estava convençuda. Però l’únic problema que hi havia era que jugava sempre amb nois però ja sabia que a una edat en concret podia jugar amb nenes. Ella no ho volia perquè les nenes que hi havia eren molt pàmfiles i molt especials. I no sabia què fer i l’entrenador d’hoquei li va dir que si hi anava jugaria amb nens i nenes. A mi em va semblar molt bé.

Pol Martos_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Era el seu primer partit d’aquesta temporada. El seu nou equip l’havia acceptat com a una estrella, sense rancúnia per treure protagonisme a alguns companys. En escalfar, tenia ganes i anotava amb facilitat. Xiulet i els 3 minuts restants. Darreres instruccions de l’entrenador i a la pista. S’apropa l’àrbitre mentre es donen les mans. Pilota a l’aire i la guanya el rival. Defensa intensa, atac veloç i canvis ràpids, com a la pretemporada. Però, en començar el partit, una mala recepció al primer intent de cistella, va acabar amb les possibilitats de seguir sent una estrella. El dolor era intens i el turmell estava torçat. Molta sort.

Toni Zamora_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Era un noi que es deia Joan i tenia vint-i-un anys. El seu somni sempre havia estat ser molt famós i havia lluitat per aconseguir-ho. Havia treballat molt per arribar a ser un prestigiós humorista i ja el coneixia tothom gràcies als seus espectacles. El problema era que no valorava la seva fama, doncs havia complit el seu desig. Per desgràcia, els humans ens assemblem a ell, no sabem apreciar el que tenim fins que ho perdem. És, en aquell moment, quan tot canvia i no entens el perquè. Però el Joan es va adonar a temps tot i que li va costar i, a partir de llavors, va valorar molt tot el que havia aconseguit gràcies al seu esforç.

Natàlia Salmeron Moreno_3ème E Lycée comte de foix
Sabeu la dita que diu “mai saps el que tens fins que ho perds?” Doncs d’això va la cosa, d’una noia i un noi que realment mai s’han oblidat, i que en el fons sempre han volgut estar junts, però un dia… a la piscina, ella no s’hauria imaginat mai que aquell dia i inclús aquell noi la marcaria per sempre. Ell, malgrat tenir moltes nenes amb qui poder estar, la tenia sempre a ella al cap.Van estar un any flirtejant vàries vegades, però ella mai no volia anar a més. Per què? Per por que li poguessin trencar el cor? Quan el noi va deixar d’intentar-ho, va ser quan ella va valorar el que de veritat tenia. Però ja era massa tard.

Mònica Oliveira Da Silva_3ème E Lycée Comte de Foix
Una vegada una nena estava amb el seu germà i els seus pares a la muntanya, feia un dia de calor, s’ho estaven passant molt bé. El seu germà estava jugant amb un gos, i ella estava saltant a corda mentre que els seus pares preparaven el que anaven a menjar. Quan estaven menjant, estaven comentant les ximpleries que feien la nena i el seu germà quan eren més petits. Anaven rient! Van acabar de menjar i es van estirar al sol tota la tarda, observant com es movien els núvols. Van descansar a terra durant tota la tarda. De cop la nena es va despertar pels crits dels seus pares i l’última cosa que va sentir de sa mare va ser: “Noo!”.

Ana Socia Mesquita_3r B EA 2A ensenyança d’ordino

Els minuts passaven. Jo, cada cop estava més nerviosa i feliç. A punt de tenir una germana. No sabia quan acabaria això. Una nova vida estava a punt d’entrar en aquest món. Tenia ganes d’agafar-la per fi. Nou mesos esperant que la criatura sortís de la panxa. Estava espantada perquè no sabia si la meva germana naixeria bé ni sabia com estava ma mare. Volia tenir algú que em fes companyia a les bones i a les males. El 20 de gener del 2013, esperant que la meva germana estigués aquí amb nosaltres. En aquell moment estava esperant una vida nova. Després d’escoltar un plor d’una nena petita, la vaig veure. Tenia uns ulls preciosos.

Erik Loureiro Botey_3r B EA 2A ensenyança d’Ordino

Un tic tac intens, els mussols dient uh uh, uh uh, i una sensació, una sensació d’escalfor que et fa sentir una calma acollidora i una relaxació de centre termolúdic. La calma, la calma de no sentir xivarris ni persones cridant, una calma que es limita al cant dels grills i els udols dels llops. Entrar en un món màgic on absolutament tots els teus desitjos es fan realitat, ja siguin exagerats o bé menuts i tímids. Així és, us parlo d’aquest moment de cada dia en el qual la foscor envolta el planeta i la calma es fa notar. Quan em desperto i miro les meves pulsacions, el rellotge em diu que estic relaxat, en pau i harmonia. Com ara.

Maria Ulier Bernaus_4t C COL·LEGI ANNA M. JANER

Sempre he pensat que les papallones són uns insectes fascinants, plens de colors, d’alegria i de llibertat. De petita sempre havia tingut el somni de poder volar, volia ser com les papallones. Quan tenia set anys, un dia plujós, vaig sortir a fora per veure quantes papallones podia trobar, però no en vaig veure. De tornada cap a casa, malauradament vaig relliscar i em vaig donar un fort cop al cap. Avui en dia tinc 81 anys, i des d’aquells set anys que soc paralítica. Mai més he pogut tornar a caminar. He viscut la meva vida sense cames, com una papallona sense les seves ales, tot i que amb els meus pensaments mai he deixat de volar.

Íngrid Martínez Blanco_4t C COL·LEGI ANNA M. JANER

Us n’heu adonat? Sí, d’aquella persona. La que no destaca especialment per treure les millors notes de la classe, ni per ser la més divertida, ni tan sols per ser ella mateixa. Aquella. La que no serà recordada ni per la meitat de les persones del seu voltant. La que sempre, per un motiu o per un altre, no veuràs. Per què? No és prou important per poder ser recordada? Existeixen. Estan al teu voltant, massa dèbils per poder destacar com tu ho fas, massa insegures de si mateixes per poder encetar una conversa amb tu. Esperant, que en un moment o un altre, puguis veure-les com ho fas amb els altres. Les has vist? Hi són, fixa-t’hi.

Vinyet Mercadé_3r B EA SEGONA ensenyança DE SANTA COLOMA

Tenia una relació meravellosa amb l’home dels meus somnis; alt, guapo, simpàtic, graciós… Portàvem 6 anys i encara no m’havia demanat matrimoni. Des que vam començar, al meu millor amic li molestava, pensava que ell no era prou per a mi i que me la clavaria per darrere. Durant un temps, vaig rebre cartes d’amor, no sé de qui però eren precioses. Un dia, vaig arribar a casa, vaig fer la maleta i me’n vaig anar plorant. Pel camí, vaig pensar que sempre havia tingut una persona que m’havia ajudat en tot i, sobretot, que m’estimava tal com era. Vaig agafar un taxi, vaig tocar a la porta d’un pis i ell va obrir, el meu millor amic.