They suggested using a design cut out of Con Tact paper. Firmly adhere to the t shirt, especially at the edges, and smooth out all wrinkles. Spray the paint onto the fabric all around the cutout. It is narratively fitting for Mr. Trump, himself the only man ever elected president without any prior experience in government of the military, to surround himself with such a band of outsiders. But their collective inexperience, at times, has sometimes been a hindrance.
If those strands of grey are giving you jitters just forget it and worry for something better. Hair colors are available in abundance in the fashion stores today that not only cover your grey hair but also enhance your beauty. By use of hair color your gray hair disappears giving you a younger and smarter look.
It was a woman, Special Agent Barry (Janeane Garofalo). She claimed that a notebook was missing which held half a design of one of Tesla unknown inventions. Nikki Meeker was the last one to have seen it. “I was put in difficulty by Astana on Pian del Falco and decided to pace myself once I got dropped. I was aware that I could come back on the descent and went full gas there. After rejoining the pack and finding out that Amador got away, I wanted to stay at the front and sacrifice myself for the team and ride for Bob.”.
In normal conditions, a safe minimum anchor to scope ratio is 4 to 1 (chain length to depth). (In heavy weather 6 to 1 or more). Depth is the depth of water at high tide, plus the height from water line to the bow roller. Discoloration along the wound edge suggested that the laceration was made while Otzi’s blood still flowed, not while the body was being extracted. Close up x rays of the hand show two bone lesionsone under the cut on this hand and one on the right wrist. These bone lesions are consistent with injuries one may suffer while fending off an attacker’s blade.
But you don’t have to spend a fortune on these if you don’t want to, as even a basic boot is going to do a great job of preventing an injury to your child’s foot, as well as aid him in gripping the bike. The more expensive boots are more comfortable though, and they do last longer too. If you don’t mind spending the extra money for a top of the line boot, then, go for it.
Vietnam is a hot market for rhino horn, believed to have medicinal properties and is in high demand among the communist nation’s growing middle class. Vietnam is a hot market for rhino horn, believed to have medicinal properties and is in high demand among the communist nation’s growing middle class. Officials said on Tuesday, depriving Defense Secretary Jim Mattis of his choice for his top policy adviser.
If those strands of grey are giving you jitters
They suggested using a design cut out of Con Tact paper. Firmly adhere to the t shirt, especially at the edges, and smooth out all wrinkles. Spray the paint onto the fabric all around the cutout. It is narratively fitting for Mr. Trump, himself the only man ever elected president without any prior experience in government of the military, to surround himself with such a band of outsiders. But their collective inexperience, at times, has sometimes been a hindrance.
If those strands of grey are giving you jitters just forget it and worry for something better. Hair colors are available in abundance in the fashion stores today that not only cover your grey hair but also enhance your beauty. By use of hair color your gray hair disappears giving you a younger and smarter look.
It was a woman, Special Agent Barry (Janeane Garofalo). She claimed that a notebook was missing which held half a design of one of Tesla unknown inventions. Nikki Meeker was the last one to have seen it. “I was put in difficulty by Astana on Pian del Falco and decided to pace myself once I got dropped. I was aware that I could come back on the descent and went full gas there. After rejoining the pack and finding out that Amador got away, I wanted to stay at the front and sacrifice myself for the team and ride for Bob.”.
In normal conditions, a safe minimum anchor to scope ratio is 4 to 1 (chain length to depth). (In heavy weather 6 to 1 or more). Depth is the depth of water at high tide, plus the height from water line to the bow roller. Discoloration along the wound edge suggested that the laceration was made while Otzi’s blood still flowed, not while the body was being extracted. Close up x rays of the hand show two bone lesionsone under the cut on this hand and one on the right wrist. These bone lesions are consistent with injuries one may suffer while fending off an attacker’s blade.
But you don’t have to spend a fortune on these if you don’t want to, as even a basic boot is going to do a great job of preventing an injury to your child’s foot, as well as aid him in gripping the bike. The more expensive boots are more comfortable though, and they do last longer too. If you don’t mind spending the extra money for a top of the line boot, then, go for it.
Vietnam is a hot market for rhino horn, believed to have medicinal properties and is in high demand among the communist nation’s growing middle class. Vietnam is a hot market for rhino horn, believed to have medicinal properties and is in high demand among the communist nation’s growing middle class. Officials said on Tuesday, depriving Defense Secretary Jim Mattis of his choice for his top policy adviser.
La noia
Arnau Busom i Vidal_4t B_E. a. segona ensenyança d’Encamp
Es va despertar de cop, es va notar freda i humida. La noia no hi veia amb claredat i tenia el cos entumit. Va esperar un instant i va començar a veure tot el que tenia al voltant. Era en un pis petit i fosc, dins del lavabo. Un cop va acabar de recuperar la visió, i gràcies a una finestra petita situada a la part superior de la paret d’enfront seu, va veure que era en una banyera. No ho havia notat abans ja que la banyera estava plena d’aigua freda, gel i sang. Sobre la pica va veure un telèfon i al mirall estava escrit amb sang: “Truca al 112”. La noia es va intentar aixecar i en aquell moment va notar un fort dolor a l’esquena.
Freeskiing
Edu Llinàs Trullols_4t B_E. a. segona ensenyança d’Encamp
Penso i actuo, caic i m’aixeco, la cago i rectifico, tinc dies bons i dies dolents. Sóc diferent de tothom; alguns somien això, jo visc per això, vosaltres ho feu per diversió, jo perquè desconnecto. Jo ho faig perquè plasmo el que sento en un simple moment en el qual la gravetat és zero. Flexiono, inspiro, deixo el cervell en blanc… i planxo, expiro i crido: “Aquesta vegada sí que m’ha sortit!!!!” Sensacions així només pocs les han sentit, aquella sensació d’arribar a terra i sentir que no has caigut, que no t’has fet mal, és el que marca la diferència. La diferència entre tu i jo és que puc dir: “Jo sí que sé el que és esquiar”.
Sense imaginació
Daniel García Gonçalves_2n BA_Institut Espanyol d’Andorra
Sembla mentida que un noi de la meva edat, després d’arribar de l’institut es trobi amb el problema de no saber com començar un relat per un periòdic. Segurament la meva afició a aprendre coses científiques i numèriques m’havia matat la imaginació. Per això vaig encendre l’ordinador, vaig accedir al meu usuari i vaig obrir l’editor de textos tot decidit a començar a escriure el meu problema, a pesar que a ningú l’importaria, però suposava que em podria animar a escriure una magnífica història. Ara estic acabant-lo ràpidament per no passar-me de caràcters i per tal d’estudiar per a l’examen de mates, de física i de química de demà.
De cara la paret
Manuel López_2n BA_Institut Espanyol d’Andorra
Tot just quan acaba d’estendre tota la roba, que el nen que és just al seu davant la fa ensopegar per fer-li un ensurt, ella cau cap al buit des d’un cinquè pis. Mentre cau, veu com passa tota la seva vida per davant, s’adona que ha viscut per treballar, per donar un sentit a la seva existència s’ha casat amb un home que no estima gens ni mica, el seu fill és un maleducat i un sapastre, i ha passat la vida entre les quatre parets que l’envoltaven dia rere dia… quan és a punt d’estavellar-se contra el terra diu amb resignació, “gràcies”.
El tren de mitjanit
Anna Moliné Roca_4t A_E. a. SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Una mirada a l’obscuritat. Una lleugera llum a la llunyania, un fanal. Una noia amb els cabells de foc camina sola enmig del camí. La força d’aquest món solitari li oprimeix el pit i no la deixa respirar. Està voltada d’ombres que la ignoren. Cadascuna segueix el seu camí sense preocupar-se de res. Sola. Va néixer sola i morirà sola. Camina sense mirar enrere. No sap on es dirigeix. En un estat d’hipnosi, arriba a l’estació on agafa el tren de mitjanit que la durà en algun lloc, no sap on, però no li importa. A l’altra punta de la ciutat, un noi trist. Absent. Perdut pels carrers, arriba a l’estació, on troba el tren de mitjanit.
Comiat
Jan Benet Erola_4t A_E. a. SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
No estimo res, no estimo ningú, ningú no em fa feliç. Els meus amics m’ignoren. Els meus pares pensen que no serveixo per a res. Al final jo també pensaré que viure no serveix per a res. La vida és com un joc: pots guanyar, pots empatar o pots perdre i jo no suporto perdre, així que no vull jugar més. Els meus amics ja no surten amb mi, no em truquen i m’eviten. La meva família ja no es preocupa per mi com ho feia abans i pensen que estic trastornat. M’enfilo al terrat de casa meva i repasso la història de la meva vida. Res no val la pena, em dic a mi mateix. Sento com l’aire em xoca fort contra la cara. Adéu.
Capaç o incapaç?
Leticia Ribeiro_TERMINALE STG C_LYCÉE COMTE DE FOIX
Després de 20 anys, la Marta i el Jordi s’adonen que no poden estar separats. Tot havia començat com un joc quan tenien 5 anys i el premi era una capsa sense valor econòmic però sí sentimental. Consistia a passar proves imposades per l’altre “Capaç o incapaç?” Una vegada superada, li tocava a l’altre imposar la prova i així successivament. Després de 20 anys i d’haver perdut moltes coses, la Marta imposà l’última prova. “Capaç o incapaç de quedar-te sempre amb mi?” “Capaç”, respon en Jordi. I decideixen morir, abraçats, amb la capsa entre les mans i coberts per una gran capa de ciment mentre tots dos diuen per última vegada “per sempre”.
El destí
Eva Fernandes_TERMINALE STG C_LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dia et pares a pensar i t’adones que el temps passa. Arriba un moment que has de decidir com vols que la teva vida segueixi. Penses en tot el que tens al teu voltant. Sents que estàs perduda, no trobes el camí per trobar el teu propi futur. Els uns pensen que cada persona té el seu destí marcat. N’hi ha d’altres que es demanen per què són en aquest món. Serà que estem aquí per néixer, créixer i morir. El cert és que el teu destí, l’has de construir tu mateix. Vols ser feliç, però com tot a la vida, aquesta felicitat l’has de cercar. La nostra missió és trobar la manera que el nostre pas per aquest món valgui la pena.
La princesa del poble
Borja Palomo_2n BATX B_COL·LEGI SANT ERMENGOL
Com he arribat aquí? Tota la meva infància dient-me que estudiés, que sense treballar no s’aconsegueix res i aquí he acabat, i l’únic que he fet per arribar tan lluny és casar-me amb un torero i abstenir-me de tota classe d’elegància i de tot contacte amb la cultura. Quina ironia! Ara sóc la persona més popular del país, la princesa del poble. Quant temps durarà això? Fins quan seré la mimada del programa, de la cadena, del país? Hauria de començar a pensar a fer-me un pla de jubilació? Bé, les operacions estètiques m’han dotat d’un rostre atemporal que puc anar actualitzant. Òndia, ja tornem de publicitat!
Un dia qualsevol
Jonathan Repiso_2n BATX B_COL·LEGI SANT ERMENGOL
De sobte començà a cridar i em va treure del llit com si volgués endur-se’m l’ànima. El seu to no era agradable, però gairebé sempre era igual, excepte en contades ocasions en les quals decidia no cridar. Aquell matí em sentia amb les forces suficients per a contestar-lo així que vaig plantar-li cara. Allà, davant seu, portant encara el pijama, vaig començar a maleir-lo però ell no s’immutà; continuà cridant, quasi ofegant-se, i semblava que ho feia amb més força que mai. De cop i volta, vaig posar-li la mà a sobre i callà, callà per tot el dia. Havia apagat el despertador, però calia donar-se pressa: ja era dilluns.
L’entrevista
Carla da Cunha_2n B LV3_Lycée Comte de Foix
Vàrem estar dues hores fent l’entrevista, era un dia qualsevol, en una ciutat qualsevol i amb un candidat qualsevol. Vàrem parlar de les múltiples qualitats, però també dels nombrosos inconvenients que suposava aquella feina. I fins i tot, va explicar-me el gran canvi que comportaria aquesta ocupació en la seva vida. Però no hi havia manera, no em feia el pes. No em va semblar que fos ell qui pogués exercir de manera convenient la seva feina, complint les seves funcions en un càrrec tan important en aquella oficina. Finalment, vaig arribar a la gran conclusió: “No el veig gaire capacitat perquè en un futur pugui ser el meu cap.”
Motxilla
Adrià Maldonado_2n B LV3_Lycée Comte de Foix
Concentració, m’he de preparar la bossa per tenir-ho tot a punt per marxar demà. Comencem pel cap: el casc, el protector dental. Ara pel cos: les proteccions dels braços, la protecció de cames i peus, el dobok, la coquilla i el cinturó. Deixo la bossa davant de la porta per no descuidar-me-la. Vaig a dormir d’hora. No em puc adormir, els nervis em consumeixen, no m’adormo fins tard! Quan la meva mare crida “desperta’t, que faràs tard”, m’aixeco del llit, em vesteixo i marxo corrent per la porta sense esmorzar. Quedaven quinze minuts per al combat de la meva vida. Entro al vestidor, i m’adono que m’he descuidat la motxilla.
El riure
Andrea Mortés / Clàudia Cañas_2n A BATX. ECO._E. Andorrana
Circ, cinema, lectura, teatre, bars, carrers, discoteques… Llocs on el riure mai falta –sempre i quan es tingui una bona companyia–. Pot anar complementat amb una cervesa, un cafè o bé amb una llàgrima després d’una discussió. No cal que ens expliquin un acudit per no poder parar de riure, només cal deixar-nos portar i viure la vida amb alegria!
El poder d’una mirada
Laura Ferreira_2n A BATXILLERAT ECONÒMIC_Escola Andorrana
Ell la mirava. Ella pretenia no fer-ho fins que no pogué aguantar-se més. El moment que recorden ara és aquell instant en el qual les dues mirades es creuaren després de tant de temps. Ell s’encoratjà i anà a parlar amb ella. Ella, vergonyosament, li digué el seu nom a cau d’orella. Després d’una llarga conversa ell li demanà un petó i ella ho acceptà. A partir d’aleshores tot canvià per als dos: es miren només obrir els ulls en despertar-se jugant a esbrinar el que s’amaga darrere una mira da.
La ràdio encesa
Liliana Da Ressurreiçao_TERMINALE ES_LYCÉE COMTE DE FOIX
Sabia que passava alguna cosa. Escoltava sorolls estranys i quan es llevava, tenia cops marcats a la cara. Un dia, es deixa la ràdio engegada. A la nit, algú pica a la porta, obre però no hi ha ningú. Els cops s’escolten des de la cuina, i després des de l’habitació, on troba una fotografia de la seva companya. De sobte, s’engega la ràdio i s’escolta una veu molt fluixa: “encara sóc aquí i ja m’has abandonat”. Tot seguit, li ve volant a les mans (potser és cosa del vent ja que la finestra és oberta) la foto tacada de sang de la seva dona morta. Quan es gira la seva companya ja respira.
Tanco els ulls
Clàudia Dalleres_TERMINALE ES_LYCÉE COMTE DE FOIX
Tanco els ulls i em deixo endur pel ritme. La realitat que m’envolta s’esvaeix com el fum d’una cigarreta sense apagar, igual que tota aquesta gent de llavis ennegrits i alès pudents que caminen sobre un bassal d’alcohols diversos i vidres trencats. Algú m’ha vessat un líquid viscós. Em demana disculpes i m’ofereix una de les copes que amb prou feines arriba a subjectar. Accepto l’oferta, decidint així d’unir-me a aquest univers paral·lel que m’envolta. Tot i que l’amargor de la beguda em crema la dignitat que havia jurat no tornar a abandonar, deixo que els sentits es perdin un cop més al fons tèrbol d’un Jack Daniels.
Ni amb tu ni sense tu
Jordi Fernández Vilarrubla_2n AEL_FORMACIÓ PROFESSIONAL
Recordo el primer dia que et vaig veure. Quants sentiments es van despertar: passió, desig, placidesa, emoció, tendresa van recórrer el meu cos en un instant. Recordo que va ser un amor a primera vista i hi vaig caure; derrotat. Derrotat dos cops: només ets una fotografia dins del marc.
Sense retorn
Marlon Queirós_2n AEL_FORMACIÓ PROFESSIONAL
Vam anar a la vall d’Incles i vam pujar al llac de Cabana Sorda. Recordo que bufava un fort vent entre les valls i s’enfonsava en el clot del llac. Berenem i gaudim de la meravella del llac. Abans de marxar, ens volíem tirar al llac i emportar-nos un bonic record. Primer es va tirar en Joan, després jo i en Marc és l’únic que quedava, però tenia por de patir un tall de digestió. “Vinga, Marc, llença’t, tu pots… tranquil que no et passarà res, home!” En Marc s’ho pensava. Primer un pas endavant, després va recular. Finalment es decideix a donar un pas més, pensa i finalment es llença! “Marc, Marc, Marc, Marc” –se sentia de fons.