e_640

Beatriz Elisabete Pinto Ricardo_3r C Colegio Español María Moliner

Enamorar-se d’algú sempre té el seu risc, estàs donant a l’altra persona la llibertat que faci el que vulgui amb els teus sentiments. La cosa és que mai és com als contes que t’explicaven de petit. De petit creus que t’arribarà a passar, que en algun moment coneixeràs la persona adequada que t’estimarà igual que tu a ella. Encara que, quan vas creixent, t’adones que no podràs tenir una història com la de Romeu i Julieta sense la tragèdia. Fins fa poc, no entenia aquesta frase perquè no havia madurat suficient. És per això que Romeu i Julieta són l’excepció, no la regla. Per aquesta raó, si ho puc evitar, no m’enamoraré.

Andreu Campmany_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Un dia no vaig despertar-me i en aixecar-me vaig dormir durant el matí. No eren ni les 5, però a les 6 no era de nit. No tenia poca gana, però no vaig beure de tot. Ja era tard així que m’hi vaig quedar una hora més abans de marxar a casa meva on no hi visc. Els meus fills tenien gana, però com que no hi havia ningú vaig menjar sol. Encara era d’hora, però no podia dormir. Em vaig remullar, però no tenia dutxa amb set sense líquid d’aigua mullada o seca. Vaig agafar, sense mans, una dent vermella sense braç però amb un fil no molt llarg. Tenia molta son, potser em falta gràcia. Vaig sortir de l’escola de pallassos amb un carnet.

Noa Bouzas_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Anem cap a casa meva, deixem les motxilles de l’escola i anem a veure uns nens que havíem conegut el mateix dia al clípol. No marxem de casa sense agafar quelcom per berenar i anem directament al lloc on ens havíem citat. Nosaltres arribem les primeres i parlem fins que l’Oriol i en Maxi arriben. Després de petar la xerrada durant uns minuts decidim marxar d’allà sense rumb. Vagant per la ciutat no som conscients del pas del temps. La Ruth ja ha de marxar i jo m’acomiado dels nois pensant que ja és hora de tornar cap a casa. Quan em giro el veig i m’enamoro bojament. Ja fa un any que estic enamorada i no goso declarar-me.

Lucia Adorador Periañez_3r
Col·legi Sagrada Família
Foscor i Inseguretat. Són paraules que han afectat molt la meva vida, sobretot en el passat. No puc pensar en aquella època sense recordar-les, cosa que em porta a sentir-me així. Foscor, una paraula que reflecteix totes aquelles vegades que ho he vist tot negre, quan no veia cap dels colors, tot era trist i jo també estava trista. Inseguretat, aquest mot ha tingut molta importància a la meva vida: tots aquells cops que m’he sentit insegura de mi mateixa, incapaç de dir el que sentia, de ser com soc, de dir el que realment voldria fer… totes aquelles situacions reflectien la meva inseguretat. El pitjor és que deia que estava bé.

Beltrán de Rosselló Serrano_3r
Col·legi Sagrada Família
Era un dia molt calorós d’estiu i ens vàrem decidir d’anar a la platja amb els amics, al cap d’una estona uns crits ens van pertorbar, era un home que cridava molt fort demanant ajuda dins d’una barca. Ens vàrem apropar nedant i en arribar-hi, quina va ser la nostra sorpresa al veure la barca plena d’aigua que s’estava afonant amb sis persones a bord, dos d’elles impedides. Tot a corre-cuita els tripulants van començar a pujar en un bot que era per allà i que es va apropar al sentir la desesperació de les persones a punt d’ofegar-se. Sortosament els pogueren remolcar fins a port. Just vam arribar, la barca va desaparèixer…

Hector Cabezas_3r C EA Segona Ensenyança de Sta. Coloma
Hi havia una vegada un nen que es deia Quim. A en Quim no el tractaven molt bé a l’escola. Es reien d’ell pel simple fet que tenia un problema de naixement i anava coix.
Un dia al sortir de l’escola, un grup de nens es van començar a riure d’ell. En un petit instant, en Quim va sortir corrents i va creuar la carretera en el mateix moment que va passar un cotxe. Una resplendor de llum va cegar tota la gent del seu voltant. Al cap de cinc segons en Quim estava al terra intacte i el cotxe destrossat. Els seus companys es van quedar de pedra i en Quim va marxar. Des d’aquell dia els seus companys no li van dir res més.

Gerard Bernardo_3r C EA Segona Ensenyança de Sta. Coloma
Hi havia una vegada un noi que es deia Guillem. Un bon dia tornava de l’escola i es va aturar a veure el riu. Li agradava molt veure com baixava l’aigua i tirar pedres. Tenia tanta curiositat que va caure a l’aigua sense voler. Primer es va espantar, l’aigua estava massa freda, però quan el seu cos va quedar cobert es va sentir més viu que mai. El va sorprendre com es movia fluidament. Es va adonar que, en comptes de mans tenia potes, la pell havia desaparegut i s’havia convertit en escames, el seu cos era  allargat, una boca molt grossa plena de dents afiladíssimes i una cua imponent. S’havia convertit en un cocodril.

Laia Marquès Roura_3r C Col·legi Mare Janer

És bonic. És agredolç. És com una llar que s’ha trencat. Prenc una ruta pels meus pensaments i es produeix un curtcircuit al meu cap. Omplo els dies amb les teves mirades i les nits amb intents d’oblidar. Creo mentides dins el cap com si algun dia anessis a tornar.
És lamentable. No puc creure que cada dia sigui encara pitjor. Omplo les nits recordant com eres i encara desperto amb records oblidats. Amb aquestes mentides al cap que se senten com si fossin realitat. Ja no estic aguantant. Només estic deprimit perquè te n’has anat. Estic despert recordant bells errors. Estic enamorat del passat. Ja no puc escapar d’aquells somnis trencats.

Aroa Andaluz Ribera_3r C Col·legi Mare Janer

En aquells moments l’únic que em passava pel cap era “mort”. No tenia cap altra idea de com havia arribat allà. No tenia paraules per descriure aquell lloc, però jo sempre havia volgut morir i allò era el que més s’hi assemblava. El fet de trobar-me aïllat, sense ningú que es rigués de mi constantment va fer que el meu cap comencés a plantejar-se si m’agradava viure en aquell lloc totalment buit. Passaven hores i hores, cada vegada tenia menys forces, però sense trobar-li fi a res vaig començar a córrer com un boig, així tal vegada podria sortir d’allà, fins que un soroll pertorbador m’envaí a poc a poc i, per fi, vaig obrir els ulls.

Maria Christau Berruezo_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp
Va marxar a estudiar a l’estranger. Des d’aquell moment no va a tornar a ser el mateix, dies grisos, setmanes de foscor… Mai ens havíem separat, ens coneixíem des de la llar d’infants. Marxàvem de vacances juntes. Quatre mesos després… Un diumenge al vespre, algú va picar a la porta. Era ella! Quan la vaig veure li vaig saltar als braços per fer-li una abraçada. En aquell moment tot va tornar a ser com abans  que marxés a estudiar. Dies plens d’il·lusió, setmanes plenes de color, mesos d’alegria. Després d’aquells mesos juntes vam decidir no tornar-nos a separar mai més. Perquè les dos fèiem una persona a la vegada. L’AMISTAT.

Ada Sànchez Fernández_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp
Em sento buida i sola però no estic trista, estic decebuda. Sento que no soc ningú, que ningú m’aprecia. Em podria quedar aquí sola en la meva cova, l’únic lloc on em sento segura, sense cap problema i sense crítiques. En aquest moment em puc sentir menystinguda, inservible i inútil en tot el que faig i penso. Sempre m’han dit que he de ser forta i no caure… en la temptació del problema, però vulguis o no caus al buit de la tristesa i la depressió. Molta gent que no et coneix et pot considerar dèbil, estranya… però els que  et coneixen de veritat et consideren forta, especial, magnífica. Aquest és el meu cas, i això és patir bullying.

Cristian Teixeira_3ème B Lycée Comte de Foix
L’equip espanyol ha arribat a tres finals sense poder endur-se mai el títol. L’Atlètic de Madrid està decidit a acabar amb la seva maledicció a la Lliga de Campions. En una d’aquestes tres finals, va enfrontar-se al Reial Madrid. El partit va debutar amb gol de Sergio Ramos al minut 15, va passar molt temps sense que cap equip marqués, fins que Yannick Ferreira Carrasco va marcar al minut 79 per l’empat. En acabar, van haver de jugar una pròrroga. Tampoc va canviar el marcador. Van  haver de jugar-s’ho als penals. No va ser fins al quart xut que Juanfran va tocar el pal i, Cristian Ronaldo va marcar, cosa que donava la victòria al Reial Madrid.

Adrià Lupiañez_3ème B Lycée Comte de Foix
Fa deu anys que vivia amb la meva àvia, ni tinc pares, ni tiets… Us explicaré el perquè: els meus pares em van abandonar quan tenia tres anys. Jo no era conscient de què passava. Vaig estar en algun centre d’acollida. La meva àvia estava ingressada a l’hospital i no en sabia res, però quan se’n va assabentar va venir de seguida a buscar-me. Ara bé, no va ser tan fàcil com us penseu, van revisar la casa de l’àvia per veure si estava en condicions i fins i tot va haver de pagar. A més, vivia sola perquè el meu avi havia mort a la guerra. Ja fa dos anys que la meva àvia va morir d’un atac de cor i, ara, estic sol. No l’oblidaré mai.

Hugo Prieto Álvarez_3r B Col·legi Sant Ermengol
Era un dimecres d’hivern i en Lluís, com de costum, no volia anar a l’escola. L’assetjaven des de feia tres anys i ja n’estava fart. L’escola, per la seva part, no hi feia res i deixava que l’insultessin i li peguessin. Fins que va arribar en Bernat, el seu primer verdader amic, un noi popular, molt alt i escanyolit. En arribar l’estiu van començar el seu pla perquè el deixessin tranquil d’una vegada i al setembre el durien a terme. Acabat el primer dia d’escola, ells dos i uns amics del germà gran del Bernat van donar una pallissa als dos assetjadors. Però el pla no va funcionar i l’escola va ficar una denúncia al Lluís i al Bernat.

Alejandro Beovide Lleó_3r B Col·legi Sant Ermengol
Amb els primers rajos de sol vaig veure que a la porta hi havia una carta. Hi posava: “Sal, olla, sopa”, i hi havia un mapa amb un lloc marcat: l’illa de Volcano, al nord de Sicília. Al principi no ho vaig entendre, però quan vaig pensar una mica ho vaig comprendre. Era un missatge encriptat, en realitat hi deia SOS.
Ràpidament, vaig agafar un avió i vaig volar a Itàlia.
Vam sobrevolar Volcano i vaig distingir una base militar. Quan vam aterrar vaig entrar a la base. Els guàrdies em van enxampar, van treure un revòlver i em van disparar però era de mentida i en realitat tot havia estat la broma més elaborada que havia vist mai.

Ariadna Gadea_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Prenc una altra pastilla, però no serveix de res. El dolor i l’angoixa segueixen presents i, per més pastilles que prengui, no aconsegueixo oblidar. Tot em comença a fer voltes. Les meves orelles criden, les parets giren. S’esvaeix el riure dels nens que s’escolten des de la finestra de l’habitació, fent que només senti un molest i profund piiiiiiiiiiiiiiip! La meva ànima s’apaga a poc a poc. La llum que entrava pels meus ulls es va enfosquint, fins que ja no sento res, fins que ja no veig res, i amb l’última, dèbil i fluixa veu que em queda a dins aconsegueixo dir unes últimes paraules que, malauradament, mai sentirà: ho sento.