Alejandro Antonio Changmarín Melendez_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER
Les alarmes sonaven per tota la ciutat. El meu avi, amb el rostre descompost, es va apropar a la finestra i em va mirar: els alemanys havien sobrepassat Varsòvia. Sense paraules, va empaquetar el que va poder. Tremolant, em va dir: –Empaqueta les teves coses! Marxem d’aquí cinc minuts. Vaig anar a la meva habitació i, amb presses, vaig recollir la poca roba jueva que tenia i la vaig posar en un maletí. El cor em bategava fort. Els carrers, plens de vida feia poc, ara eren silenci. El meu avi, trist, va girar el pom i, sense mirar enrere, vam sortir cap al fred, endinsant-nos en un infern desconegut.