Àngela Morera _3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
Mentre parlava amb la meva amiga, vaig observar com la seva cara empal·lidia de sobte. Llavors em vaig preguntar quin podia ser-ne el motiu. De cop i volta, tot es tornà negre, se’m va parar la respiració, no veia res, tot havia desaparegut, la llum, el soroll, la gent… Tot seguit em desplaçava sense caminar, ni tan sols sense saber-ne el motiu; fins que em vaig adonar que m’estaven segrestant. Aquells tres segons van ser els més llargs de la meva vida, no tenia resposta i llavors vaig entendre la cara de la meva amiga, la seva por. Aquells ulls ho deien tot.