JÚLIA ESPINOSA TORRALBA_3r A COL·LEGI MARE JANER
Vam començar a nedar en un mar calmat i d’aigües cristal·lines. Era molt bonic, perfecte. Nedàvem i es va començar a veure l’aigua més opaca. Al fons s’alçaven petites onades. Van ser fàcils de superar. Nedàvem i, de cop, sense cap explicació, l’aigua es va tornar fosca com la nit i amb onades molt més grans. Volíem seguir nedant, amb l’esperança de tornar a la calma i aquell primer color. Però les onades ens separaven cada cop que tancaven. Ens tornàvem a trobar per seguir nedant. Nedàvem buscant allò que ens havia fet començar, però no era enlloc. Aquell record no tornaria. Ja no vèiem l’oceà, era massa tard. Vam deixar de nedar.