Carles García_BP SML C. FORMACIÓ PROFESSIONAL
Una lluita constant, és ella o jo, aquest cop ho aconseguiré, aquest és el meu moment. Com gaudiré del triomf. Quan s’acabi la batalla ella se n’anirà, submisa, i potser mai més la tornaré a veure. Només aleshores, mort de cansament, reposaré d’aquesta bèstia indomable que sempre se’n riu de mi, mostrant tot el seu poder tan sols per fer-me sentir inútil, covard… brut… Aquest cop no serà igual. Sóc aquí, mort de por, però armat de coratge. No puc fer-me enrere. Tremolós o no, avui ho faré, avui guanyaré. Entro al camp de batalla, deixant anar la bèstia brutal… Com detesto l’aigua freda de la dutxa matinal… –Collons, quin fred!