Judith Torra Cubillo_S3B Col·legi Sant Ermengol
Un noi i una noia s’atreien mútuament, cap dels dos no sabia donar el pas, es notava que hi havia química per la forma com es miraven, s’agradaven en la distància. Els dos joves sentien una estranya sensació al ventre cada vegada que es miraven als ulls.
Un dia que plovia a bots i barrals la noia sortia de l’escola i es va trobar el noi sota la pluja, sense res per refugiar-se. Va decidir donar-li aixopluc sota el seu paraigua; però al noi se’l veia trist i apagat, no tenia el seu meravellós somriure de sempre. Van connectar amb la mirada i abans que ell pogués articular una sola paraula, ella li va fer un càlid petó als llavis.