Lucas Bebiano_3r D EA segona ens. Sta Coloma
Estava massa nerviós. Sentia una pressió a l’estómac. Potser era allò que diuen de les papallones. L’hora s’atansava i em posava cada vegada més nerviós. Diuen que els nervis són bons perquè significa que allò et preocupa, que t’importa de veritat. Estava a la fira i hi havia molt soroll. Tenia por de no escoltar el mòbil si sonava, així que el mirava a cada instant. Cap senyal de moment. Calmava la meva ansietat donant voltes, esperant aquell missatge que ella m’havia promès. No podia parar de pensar-hi, fins que… “Per fi, un whats!”. De sobte, la vaig veure davant meu amb el mòbil a la mà. Em va somriure i la resta va ser màgia!