Inés Rodríguez Benlliure_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig conèixer una parella feliç, bonica i perfecta. Vivien en un poble petit i pobre. Però eren estimats per la gent del poble, i els agrada estar allà. La parella tenia una filla sana i forta. La vila era molt a prop del mar però no s’esperaven que passés això. Un dia els homes de la zona van sortir a pescar. Les dones i els nens es van quedar a casa. De sobte, la gent del poble es va sorprendre quan la mare i la filla van aparèixer a la riba del mar sense vida. El pare no es va immutar, però ho va dissimular. Ell havia tirat al mar la seva dona i filla des del precipici del costat, com s’havia de sorprendre?
Mes: març de 2023
“El fill perfecte”
Noor Dunia Rodrigues Haciane_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Ell sempre va ser molt feliç, un nen molt responsable, amb unes notes espectaculars, ben educat, una família pendent d’ell, i molt bé econòmicament. Tenia una vida perfecta, l’únic problema era el seu sobrepès. Sempre el van acostumar a estimar-se a ell mateix. Quan va començar secundària, mai va dir res, l’únic que feia era entrar amb un somriure a casa. Però ningú podia veure el patiment d’aquell nen: tristesa, por, autolesions, autoestima baixa. Com patia bullying en secret perquè ningú ho sàpigues, per no preocupar, per semblar tan perfecte, com sempre. Un dia, em vaig trobar el meu fill a terra, s’havia apagat la seva llum.
El passaport per a la final
Léo Benet_3ème J Lycée comte de foix
L’actual campiona del món: França. De l’altra banda s’enfrontaven el favorit de la competició: Brasil i Portugal, liderada per Cristiano Ronaldo. Els dos millors jugadors de futbol es jugaven en aquell partit el passaport per poder accedir a la final tan desitjada i aconseguir la seva primera copa del món. El partit de Portugal estava bastant igualat, encara que va acabar guanyant Portugal amb dos gols de Ronaldo als minuts 42’ i 84’. De l’altre costat Argentina va guanyar fàcilment amb un hat-trick de Messi als minuts 32’, 57’ i 79’. Els dos cracks mundials es podran veure a la final.
La meva cicatriu
Joao Simoes_3ème J Lycée comte de foix
Per les vacances d’estiu vaig anar a Portugal, a veure la meva àvia, i els meus amics del poble. Un dia, el meu amic Pol em va invitar per anar a fer un partit amb els amics. A l’arribar em vaig sentir malament, però no li vaig donar importància. Va ser després de mitja hora que no en podia més i vaig anar a l’hospital. Quan hi vaig arribar, em van fer proves, i li van dir a la meva àvia que podia ser una apendicitis, i amb la meva àvia vam anar a Lisboa per fer una radiografia. Feta la radiografia, el metge ens va confirmar el diagnòstic. Després de la cirurgia, vaig estar cinc dies a l’hospital de Lisboa. Ara ja estic bé!
Una etapa plena de moments
Martina Lladós_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
D’aquí a no gaire començaré a la universitat i em sento estranya. És l’inici d’una nova etapa per mi, sense la meva família, sense els meus amics i tot això és un sentiment nou.
Recordo quan els pares em despertaven tot just abans d’anar al col·legi, em deixaven un got de llet sobre la taula i em desitjaven un gran dia, era una sensació magnífica. Suposo que al principi és molt dur estar lluny de casa teva, de la gent que t’estima… però després penso que aviat començarà un canvi innovador en la meva vida, on coneixeré gent nova, faré grans amistats, aprendré coses que em serviran per al futur i viuré una etapa plena de moments.
Pandèmia
Maria Janot_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Un matí qualsevol, a les set, m’estava preparant per anar a l’escola. Quan ja estava vestida i preparada, vaig baixar a la cuina per esmorzar. Els meus pares encara dormien, fins a dos quarts de vuit, que és quan m’havien de portar a l’escola. Em vaig despistar mirant la tele, eren les vuit, vaig pujar corrents pensant que faria tard però tothom estava dormint. Jo desesperada cridant als meus pares que arribaria tard a l’escola, la meva mare espantada pels crits, em va dir que no tenia classe per la covid. Havien confinat tothom; ens havíem de quedar a casa perquè estava prohibit sortir. Contenta vaig tornar al llit a dormir.
Afició
Èric Lucea_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
L’Iu està molt nerviós al vestidor, sent un soroll ensordidor. Mira el rellotge. És hora de sortir a la pista. Comença a tremolar, el so puja d’intensitat. No s’ho esperava. S’intenta aixecar, però no pot. Les forces l’abandonen. Sent el seu nom pels altaveus, fa un esforç més, aconsegueix aixecar-se i surt del vestidor. Es troba els seus contrincants, també nerviosos. Entra a la pista. S’adona que a la grada no hi ha ningú i que el que està sentint són els altaveus i l’arbitre picant el tambor. Les cames li deixen de tremolar i recupera la tranquil·litat. Ara li toca jugar una partida de parxís d’una lliga que a ningú li interessa.
La rutina
Noa Lorenzo_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
Era un bon dia al matí, i com sempre, havia d’agafar l’autobús per anar a l’escola. Però m’havia despertat molt tard, no sé si l’alarma no m’havia sonat o simplement l’havia ignorat com algunes vegades em passava. Em vaig vestir corrent, vaig esmorzar i vaig sortir disparada cap a la parada d’autobús. Ja havia passat. No sabia què fer, com podria arribar a l’escola a temps? Els meus pares no em podien portar, ja se n’havien anat a treballar. Tampoc tenia cap bicicleta, només em quedava una opció: caminar. Després d’una llarga estona a bon ritme i pensant en quina excusa li explicaria a la professora, em vaig adonar que era dissabte.
El dinar inesperat
Eric Lages Campos_4t B Col·legi Mare Janer
Un dia calorós d’estiu, en un dia de les vacances de l’Eric. Es trobava a casa dels seus tiets, enmig d’un dinar, amb la seva família. Els seus tiets havien convidat uns amics, però hi havia un problema: els amics no sabien on es localitzava exactament la casa. La mare de l’Eric va sortir al carrer per poder comunicar-se millor amb els convidats, perquè dins de la casa no hi havia gaire cobertura, i hi havia molt de soroll. L’Eric era un trapella i va sortir darrere la mare, però la mare no se’n va adonar. La seva tieta el va veure fugir i va intentar enxampar-lo, però no ho va aconseguir. I va passar el pitjor: el van atropellar.
Amor?
Soraya Da Costa Fernandes_4t B Col·legi Mare Janer
Què és l’amor? És una pregunta que ens fem molts de nosaltres i ningú no en sap la resposta. Molts pensen que només és estar amb una persona i jurar-se amor etern, però potser és alguna cosa més forta, un sentiment profund. Són ganes d’estar amb aquella persona, poder abraçar-la i que les hores amb ella siguin només segons per a tu. Les millors hores de la teva vida. Quan estàs enamorat, sents que tot el món gira sobre ella. Però què passa si et deixa? Et trenquen el cor, sents que la teva vida no té sentit, i no saps què faràs sense ella. Però després de plorar cada nit sense saber què fer, tornes a viure sense dolor, com si tot fos nou.
Paradís de peixos
Martina Bringueret_3ème D Lycée Comte de Foix
L’estiu passat era a Sardenya amb la meva mare, a la platja Spiaggia di S’Abba Druche. Del no res, la meva mare va veure un parell de persones dirigint-se darrere d’unes roques i em va proposar d’anar a veure què hi havia. Quan vaig descobrir què hi havia darrere d’aquelles grans roques em vaig enamorar; era una cala immensa, de pedra amb el mar a tocar, amb coralls i una varietat increïble de peixos de colors. Quan em vaig submergir en aquelles aigües italianes vaig entrar en un nou món, tot allò era màgic i nou per a mi. Vam acabar de passar els últims dies de la nostra estada a Itàlia en aquell paradís d’aigua blava cristal·lina.
El meu somni
Manel Anglada_3ème D Lycée Comte de Foix
Hola, em dic Manel, tinc 14 anys i vull ser futbolista. Jugo a futbol a l’Enfaf de cadets del 2007 tot i que soc del 2008. L’11 de setembre del 2022 vaig ser convocat a la selecció com a ca-pità per anar a jugar a Bòsnia contra Polònia, Bòsnia i Hongria. El meu somni és jugar en un estadi ple d’espectadors amb molta llum. Seria un somni fet realitat. El futbol és l’únic que m’apassiona. Quan estic avorrit, em distreu. És l’únic que m’omple de felicitat. Es podria dir que soc un noi que viu de i pel futbol. Soc una mica maldestre, però m’esforço molt per aconseguir tot allò que m’agrada. D’aquí a 5 anys em veureu jugar per la tele!!!
La dona boja
Thierry Foriez Roselló_3r C EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
En un poble llunyà hi havia una dona boja, tot el poble la mirava estranyament, ja que era molt rara, sempre estava sola i no tenia molt bones pintes. Ella l’únic que estimava era el seu fill, i era l’única raó per la qual continuava vivint. Una nova dona va entrar a viure al poble, i es va interessar per la dona boja, i llavors van passar la tarda juntes, i la dona boja li va ensenyar el seu fill. Cap a la nit la dona nova va explicar als ciutadans del poble que no estava boja, era una bona persona i tenia un fill molt maco, el poble tot tremolant li va explicar que la dona boja va sacrificar al seu fill feia temps.
Un 22 de novembre
Aisha Pires Machado_3r EA 2A ensenyança de Santa Coloma
Estimat diari,
Avui, dia 22 de novembre, he portat la meva filla de 14 anys a l’escola. Es negava a anar-hi, però jo li havia promès que tot aniria bé. Quan la vaig portar, tothom ens mirava. Més tard, vaig anar a casa. En arribar, el meu marit em va preguntar on havia anat. Somrient li vaig dir que havia anat a comprar un parell de coses. Just quan ell estava a punt de marxar, em va dir que comencés a buidar l’habitació de la nostra filla. En aquell moment el vaig mirar confosa. Vaig anar alterada a l’habitació de la meva filla, en aquell moment ho vaig recordar, ella es va suïcidar el dia 22 de novembre.
Nòmades
Maria Moliné Castels_3r C Col·legi Mare Janer
El pare i jo mai no vam tenir una casa, tampoc mai vam parar de viatjar. No és que fugíssim d’algú o fóssim antisocials; simplement no volíem viure en societat.
Quan ens en vam anar tenia cinc anys i va ser començar a caminar sense rumb amb una motxilla a l’esquena. Vivíem en una tenda únicament amb un sac de dormir i ens desplaçàvem a peu. Això no era bo per a un home de la seva edat, però només pensava a tenir una vida millor. Molta gent no ho veu així però jo els responc: en un món tan atrafegat, és millor deixar-ho tot i viure al teu ritme.
Ara m’he separat del pare i camino sola però sé que un dia tornarem a caminar junts.
L’últim adeu
Carla Brescó Flujas_3r C Col·legi Mare Janer
Em vaig despertar a casa dels avis. Aquell dia vaig rebre una trucada. Era la mare. No vaig esmorzar. Tenia l’estómac fet una bola. Vam demanar un taxi. Estàvem de camí. Estava molt nerviosa. Vaig ser l’última a entrar. Les llàgrimes regalimaven dels meus ulls. Quan vam arribar, ell somreia. No era el mateix de sempre. Estava pàl·lid, però no li vaig veure cap nota de dolor. Vam parlar una estona. Jo era una mar de llàgrimes. La meva mare em consolava. Cada vegada estava més adormit. I va arribar el moment menys desitjat. No em sentia, però amb les poques forces que em quedaven, me’n vaig acomiadar. I aquell va ser l’últim adeu.
Trauma
Jennifer Rolo Vieira_3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp
Estava aterrida. Tenia por, molta por, tenia la pell de gallina. El seu vestit de Hello Kitty estava amarat per les llàgrimes que li queien per la seva fina i pàl·lida cara. Se li tallava la veu i això causava que no pogués parlar. Aquells pensaments tornaven al meu cap després de tant temps intentant oblidar-ho. Aquell home tornava al meu cap. Se’m van posar els pèls de punta. Sentia angoixa en aquell precís moment. Vaig agafar la bola antiestrès de color blau que estava sobre la taula de vidre. La petita no parava de plorar, s’escoltaven els seus plors i sanglots per tota l’habitació. La vaig abraçar recordant la meva història.
‘Broken heart’
Soraya Ramos Carvalho_3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp
Un altre dia, un altre matí, estic asseguda sola esperant el tren. Cada cop que miro els trens passar, el meu cor batega molt ràpid. Me’n recordo d’ell i ploro, no tinc bons records d’aquell moment… En aquell instant, la meva vida es va aturar de sobte, només en uns segons li pot canviar la vida a algú. Em vaig culpar des d’aquell moment per allò que va passar. Va ser molt injust. Mentre penso en tot això, m’aixeco i camino lentament, amb els ulls plorosos, sense escoltar ningú. Estic nerviosa, sento calfreds. Una llum que em reflecteix als ulls, un soroll ensordidor. Somric. De sobte, només en uns segons, el tren em treu del camí.
Un dia de partit
Ingrid Tomàs León_3ème E Lycée Comte de Foix
Estava amb el meu pare i el meu germà. Érem a Barcelona. Anàvem per primera vegada al Camp Nou, estàvem molt emocionats perquè anàvem per primer cop a veure el Barça . A l’entrar per primer cop vam sentir aquell sentiment de felicitat, alegria. Sentir tota aquella gent cridant l’himne del Barça, animant el seu club . Aquell dia jugaven un Barça-Madrid, un clàssic. El Barça va guanyar 2-1. Aquell dia va ser un dels millors de la meva vida. Només per l’afició, l’ambient i el sentiment que se sent quan entres en aquell camp. Ho tornaria a repetir cada dia de la meva vida. Per això el Barça és el millor club.
L’incident amb les padrines
Guillem Babot Adellach_3ème E Lycée Comte de Foix
Quan estava a 6ème feia piano el dimecres, després de piano tenia entrenament d’atletisme. Aquell dia vaig anar al metge i vaig arribar tard a piano, vaig arribar a les 17 h i l’entrenament d’atletisme era a les 18 h, vaig sortir de piano a les 17.45 h i havia d’anar-hi directament. Vaig sortir corrent pensant que no hi arribaria, quan portava quasi 5 minuts corrent vaig haver d’avançar dues padrines caminant. Com que tenia pressa vaig intentar passar per la carretera. Al tenir tanta pressa no vaig mirar si venia algú i vaig passar. Després de passar per la seva vora, de cop vaig veure com el retrovisor de l’autobús em passava a 2 cm del cap.