Legazpia

Enzo Barnabé Sandonís_3r C COL·LEGI MARE JANER

Al costat d’una gran ciutat com és Sant Sebastià hi ha un poble avorrit on no hi ha res, ni animals, ni vida. Una escola vella i sense nens. Un ajuntament sense alcalde. Una plaça sense bars ni botigues. Un camp de futbol i de bàsquet deserts. L’església sense cap capellà. Un safareig sense cap ús. Un mercat sense clients ni venedors. Una fàbrica de metall sense funcionar des de la Segona Guerra Mundial. Un museu sense quadres ni escultures. Aquest poble és el de la meva àvia. Un poble solitari, desgraciadament conegut, on l’àvia va ser feliç. Des que va passar allò, no hi he tornat a anar. És impossible. Maleïts narcotraficants.

Luk

Aina Sebastià Bellobí_3r C COL·LEGI MARE JANER

Recordo que el desitjava molt, que sempre l’havia demanat. Recordo que els pares ens deien que era una gran responsabilitat. No vull descuidar-me del dia que el vam anar a buscar en un poble perdut de l’Alt Urgell. Recordo a tots amb una gran il·lusió passant la Duana. Recordo i vull recordar que el seu nom el va escollir la meva germana. Tampoc no vull oblidar les seves orelles caigudes i la seva cua de rata. Vull gravar a la meva memòria per sempre que al principi tenia por d’ell. Tampoc no vull passar per alt que ens va destrossar el sofà i algunes cadires, però, tots el vam estimar, i l’estimem com un més de la família.