Dia: 28 de febrer de 2023

Lucas Bebiano_3r D  EA segona ens. Sta Coloma

Estava massa nerviós. Sentia una pressió a l’estómac. Potser era allò que diuen de les papallones. L’hora s’atansava i em posava cada vegada més nerviós. Diuen que els nervis són bons perquè significa que allò et preocupa, que t’importa de veritat. Estava a la fira i hi havia molt soroll. Tenia por de no escoltar el mòbil si sonava, així que el mirava a cada instant. Cap senyal de moment. Calmava la meva ansietat donant voltes, esperant aquell missatge que ella m’havia promès. No podia parar de pensar-hi, fins que… “Per fi, un whats!”. De sobte, la vaig veure davant meu amb el mòbil a la mà. Em va somriure i la resta va ser màgia!

Elena Benedicto_3r D EA segona ens. Sta Coloma

Se sentien crits de la meva germana. La tensió de la seva emprenyada es podia escoltar des de la meva habitació. El temps començava a passar molt de pressa i l’ansietat feia tremolar el meu cos. Buscava una sortida fàcil, però ja era massa tard, els pares ja eren a casa. Només havia de ser honesta i demanar perdó. A poc a poc, amb ritme lent, vaig sortir de l’habitació. Vaig arribar al menjador. Em vaig apropar a ella amb passos ferms, però temorosos mentre em preparava per dir la veritat que havia estat amagant. No volia ferir els seus sentiments, però ho havia de dir: –Sister… He sigut jo! Jo m’he menjat el teu tros de pizza.