Alèxia Ramos Gallart_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Com, com canvia tot, no? Com canvien les mirades, com canvien les formes d’actuar, com canvia la manera de pensar, com canvia el temps, el temps en què estàs amb aquella persona, amb la persona que realment et fa feliç. Tardem a assimilar que no la tornarem a veure, i que el seu somriure no tornarà a aparèixer. Encara que estigui a les fotos, sobre les quals ara cauen llàgrimes. Les fotos que ara et porten records… Aquells moments, aquelles abraçades i aquell últim petó. Encara mires el passat, un passat que no et deixa viure el present, i esperes un futur on tot sigui diferent.