Mònica Garcia_2n Batxillerat C_COL·LEGI SANT ERMENGOL
Neixes i esperes créixer, creixes i esperes prosperar, prosperes i esperes tenir una bona feina, una família, reconeixement social; ho obtens i esperes que això duri eternament, quan mors, esperes ressuscitar. Moltes vegades l’espera és llarga gairebé exasperant, deixem d’actuar per esperar, el temps és savi, l’espera donarà els seus fruits. Busquem justificacions per deixar de fer allò que ens pertoca, ja que l’important és esperar, les coses passen soles, només cal esperar, però sense adonar-nos-en, ens passem la vida esperant que passi alguna cosa: sense adonar-nos que l’únic que passa és la vida.