Clara Garrallà i Casal_2 Batxillerat A_INSTITUT ESPANYOL
Mai havia tingut tant temps, i a la vegada tan poc. Tot semblava no tenir cap sentit, però a qui li importava? Les contradiccions, incompatibilitats… sempre havien estat presents en aquells trenta-tres caòtics i desordenats anys als quals anomenava vida. Make no sense, com dirien allà dalt. En l’instant en què aquesta idea se li filtrà entre els seus peculiars pensaments, se li encongí el cor. Es tocà la cara en un intent fracassat de trobar-se a si mateix. Tenia la pell gèlida. Va pensar llavors, buscant una explicació lògica a tot plegat, que estava mort. –No és bo que un mort estigui en el món dels vius–, va dir-se.