Pavel NiKolaev_2 Batxillerat B_INSTITUT ESPANYOL
Va sonar el despertador. Altre cop, com cada matí, em vaig aixecar, vaig obrir la finestra i vaig anar a la cuina a preparar el cafè. L’aroma del cafè i el fum del tabac a poc a poc van anar despertant la meva consciència. L’aire fresc anava estimulant el cos per a un dia nou. El rellotge, tan insensible a la peresa típica d’un dilluns, anava restant els preuats minuts de tranquil·litat. Una dutxa d’aigua calenta. Corrents a preparar la motxilla. Cinc minuts més. Pàrquing. Cotxe. Per fi el pis zero. Obrir manualment la porta. La mare… Com de costum hi havia la mateixa cua davant la porta. Començava un dia nou.