Daniela da Costa_2n Batxillerat C_COL·LEGI SANT ERMENGOL
Es miren. La pluja és l’únic testimoni de la parella. Ella ha rebut la notícia sobre la malaltia que pateix i l’hi intenta explicar. Ell diu que l’estima bojament i sembla no entendre la gravetat de la situació. Pensa que ella continuarà sent la noia més bonica del barri, però ella insisteix que la malaltia l’acabarà matant a poc a poc, perdrà la seva cabellera rossa i la joventut. Els successius “t’estimo” comencen a ser buits, frívols. Ell comença a atabalar-se i ella s’adona que viatjarà sola fins a la mort. Ara se sent decebuda i plora. Es mulla i se sent protegida. La lluita comença. Ara caminarà sola sota la pluja.