Rosa Maria Giné_4tB Secundària_E. ANDORRANA DE SANTA COLOMA
Estava asseguda llegint quan li va semblar sentir alguna cosa, però no tenia paraules per descriure-ho. Va deixar el diari inquieta, va mirar al seu voltant, però ningú no li va tornar cap mirada de complicitat. Es va asseure i es va aixecar; no sabia què fer, tenia ganes de riure, de plorar, de cridar… Aleshores va respirar fons, amb tranquil·litat, i va somriure. L’havia tornat a sentir i aquest cop sabia què era. Pensava que no podia ser, era massa aviat… però era especial. Tan especial que no ho va poder evitar: li va caure una llàgrima de felicitat en adonar-se que sentia els primers moviments del seu fill dintre seu.